Caracterización física, química e hidromorfológica de los ríos altoandinos tropicales de Ecuador y Perú

Para comprender la variabilidad física, química e hidromorfológica de los ríos en la zona altoandina tropical (sobre los 2000 msnm) se muestrearon 123 ríos de ocho cuencas hidrográficas de Ecuador y Perú, seleccionados según criterios de distribución en latitud y altitud, así como el grado de alteración antrópica. Los muestreos se realizaron entre octubre 2007 y octubre 2008, coincidiendo con la época seca en ambos paises. En cada localidad se midieron tanto parámetros físicos y químicos (i.e., temperatura, oxígeno disuelto, conductividad, fosfatos, nitritos, nitratos, amonio, etc.) como hidromorfológicos (i.e., altitud, índice de calidad riparia (QBR), calidad y naturalidad de la cubierta vegetal de la ribera, naturalidad del canal fluvial, índice del hábitat fluvial (IHF), frecuencia de rápidos, composición del sustrato). A nivel regional (entre cuencas) la mineralización, las características hidromorfológicas y la heterogeneidad del hábitat mostraron ser los factores de mayor importancia para explicar la variabilidad encontrada. La temperatura, oxígeno disuelto y heterogeneidad del hábitat fueron los parámetros relevantes en el gradiente altitudinal, mientras que la mineralización lo fue en el gradiente latitudinal. La significación o importancia de un factor u otro parecen estar determinados en gran medida por el nivel espacial estudiado (localidad, cuenca, región). Sin embargo, se determinó que a nivel regional la altitud y las variables que cambiaron con ella, como temperatura y oxígeno disuelto, son siempre significativas independientemente de la ubicación latitudinal de la cuenca.

Tècnica d'execució del frontal gòtic de Sant Llorenç de Morunys: a propòsit del dibuix preparatori

Els traços primigenis del dibuix preparatori del Frontal de Sant Llorenç de Morunys, al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, s"observen a ull nu, sense haver d"emprar tècniques sofisticades, a causa d"una pèrdua important de l"estrat pictòric que, de conservar-se, impediria la lectura de les capes més profundes. S"han examinat aquestes traces, font de documentació privilegiada que se"ns ofereix per incrementar el coneixement de l"obra i també, per comprendre el procés d"elaboració d"una pintura sobre taula en el context del bisbat d"Urgell al tombant del segle XIII. Durant l"estudi ha estat possible reconstruir, amb el suport inestimable dels tractats medievals, la seqüència d"execució del dibuix preliminar: primer, la distribució provisional de les línies mestres a mà alçada, amb carbonet, seguit de la seva fixació amb una punta metàl·lica dura; segon, el traçat de l"esbós figuratiu, amb un estil tou, i el posterior repàs definitiu amb una agulla o punta afilada sobre l"estrat preparatori, creant un dibuix incís que romandria visible després de recobrir tota la superfície amb una làmina d"estany. Finalment, s"aplicaria una complexa policromia, que combinaria tècniques opaques i vernissos translúcids. La revisió d"un corpus d"obres catalanes de característiques similars, moltes en les reserves dels museus pel seu precari estat de conservació, podria aportar dades rellevants quant a les diferents tècniques del dibuix preparatori emprades en la pintura sobre taula d"època medieval.

Sant Feliu: mil anys en imatges. Notes a la iconografia de Sant Feliu de Girona

Recull i anàlisi d'algunes representacions del màrtir Feliu, aprofundint en les qüestions que l’han acompanyat al llarg dels segles, durant els quals l’Església de Sant Feliu de Girona ha venerat la seva memòria

Plan de revitalización del CHA

Postprint (published version)

Uptake and factors that influence the use of ‘sit less, move more’ occupational intervention strategies in Spanish office employees

Background Little is known about the types of ‘sit less, move more’ strategies that appeal to office employees, or what factors influence their use. This study assessed the uptake of strategies in Spanish university office employees engaged in an intervention, and those factors that enabled or limited strategy uptake. Methods The study used a mixed method design. Semi-structured interviews were conducted with academics and administrators (n = 12; 44 ± 12 mean SD age; 6 women) at three points across the five-month intervention, and data used to identify factors that influenced the uptake of strategies. Employees who finished the intervention then completed a survey rating (n = 88; 42 ± 8 mean SD age; 51 women) the extent to which strategies were used [never (1) to usually (4)]; additional survey items (generated from interviewee data) rated the impact of factors that enabled or limited strategy uptake [no influence (1) to very strong influence (4)]. Survey score distributions and averages were calculated and findings triangulated with interview data. Results Relative to baseline, 67% of the sample increased step counts post intervention (n = 59); 60% decreased occupational sitting (n = 53). ‘Active work tasks’ and ‘increases in walking intensity’ were the strategies most frequently used by employees (89% and 94% sometimes or usually utilised these strategies); ‘walk-talk meetings’ and ‘lunchtime walking groups’ were the least used (80% and 96% hardly ever or never utilised these strategies). ‘Sitting time and step count logging’ was the most important enabler of behaviour change (mean survey score of 3.1 ± 0.8); interviewees highlighted the motivational value of being able to view logged data through visual graphics in a dedicated website, and gain feedback on progress against set goals. ‘Screen based work’ (mean survey score of 3.2 ± 0.8) was the most significant barrier limiting the uptake of strategies. Inherent time pressures and cultural norms that dictated sedentary work practices limited the adoption of ‘walk-talk meetings’ and ‘lunch time walking groups’. Conclusions The findings provide practical insights into which strategies and influences practitioners need to target to maximise the impact of ‘sit less, move more’ occupational intervention strategies.

Anàlisi conductual de dos professors de l'escola Túrbula de Sant Adrià del Besòs

En el següent estudi s’intenta ajudar a dos docents de cicles formatius a millorar la seva manera d’impartir sessions teòriques. Per fer-ho s’utilitza el punt de vista docent, l’opinió de l’alumne i un observador extern. Els punts de vista del docent i del discent es tenen en compte mitjançant un qüestionari validat per la Universitat Francisco de Vitoria de Madrid i per l’observació externa s’utilitza una eina creada on es barregen aspectes d’instruments validats com són el CBAS i el CAFIAS.

El centenari de Joan Coromines

Comentari de les fites més rellevants dutes a terme dintre l’any 2005 en commemoració del centenari del naixement de Joan Coromines

Resposta a les al·legacions al projecte de restauració de la Pedrera Berta (Sant Cugat del Vallès i el Papiol)

Postprint (published version)

Inscripció ibèrica, grafits i marques amfòriques prodecents de la Fogonussa (Sant Martí de Maldà, Riucorb, Urgell)

[cat] Es donen a conèixer diversos objectes singulars localitzats en superfície en els jaciments ibèric i romà de la Fogonussa, que romanien inèdits en la població de Sant Martí de Maldà, municipi de Sant Martí de Riucorb. La selecció està formada per una vora d'àmfora grecoitàlica tardana, que conté una inscripció ibèrica, dues nanses de vasos contenidors ibèrics amb grafits i tres nanses d'àmfora ibèrica estampillades, una d'elles amb la figura d'un griu.

L'aplicació de l'art teràpia amb nens hospitalitzats amb càncer, per tal de millorar el seu estat d'ànim, disminuir l'ansietat i l'estrès

Amb aquest projecte d'intervenció ens agradaria poder posar sobre la taula que l'art teràpia és una disciplina, una tècnica dins de la psicologia, que aporta beneficis psico-emocionals als usuaris que la reben; en el cas d'aquest projecte amb nens i adolescents amb càncer a l'Hospital Sant Joan de Déu.

Reforma i ampliació de la Biblioteca Montserrat Roig a Sant Feliu de Llobregat.

Award-winning

Genetic diversity and species richness patterns in Baetidae (Ephemeroptera) in the Montseny Mountain range (North-East Iberian Peninsula)

This study aimed to describe patterns of diversity of Baetidae (Ephemeroptera) at the ommunity and population levels within the Montseny Mountain range (North-East Iberian Peninsula). We studied both the distribution of 4 species of baetids in 20 sites among three catchments along the altitudinal gradient (350-1700 masl); and the genetic diversity of the mtDNA cytochrome c oxidase subunit I (cox1) gene of the two common species Baetis alpinus and Baetis rhodani. We found a gradual replacement of the dominant species along the altitudinal gradient. Baetis alpinus inhabited sites at high-altitudes, and this species was replaced by B. rhodani when the altitude decreased. Baetis melanonyx and Alainites muticus attained low abundance at all river sections, and no clear altitudinal trend appeared. Our hypothesis at the population level was that genetic structuring is associated with geographic distance and limited by drainage boundaries among the three studied catchments because of the short-time dispersion of adults. Unexpectedly, analyses of molecular variance (AMOVA) and isolation-bydistance (IBD) showed genetic diversity was unstructured by distance for both species, which may be explained by the relatively short spatial scale studied and small topographic barriers among the three catchments. The Generalized Mixed Yule-Coalescent (GMYC) model showed that B. rhodani had two differentiated genetic lineages that co-occurred in all sites. Overall, diversity of baetids was structured at the community level along the altitudinal gradient, whereas it was unstructured at the population level within the Montseny Mountain range.

Genetic diversity and species richness patterns in Baetidae (Ephemeroptera) in the Montseny Mountain range (North-East Iberian Peninsula)

This study aimed to describe patterns of diversity of Baetidae (Ephemeroptera) at the ommunity and population levels within the Montseny Mountain range (North-East Iberian Peninsula). We studied both the distribution of 4 species of baetids in 20 sites among three catchments along the altitudinal gradient (350-1700 masl); and the genetic diversity of the mtDNA cytochrome c oxidase subunit I (cox1) gene of the two common species Baetis alpinus and Baetis rhodani. We found a gradual replacement of the dominant species along the altitudinal gradient. Baetis alpinus inhabited sites at high-altitudes, and this species was replaced by B. rhodani when the altitude decreased. Baetis melanonyx and Alainites muticus attained low abundance at all river sections, and no clear altitudinal trend appeared. Our hypothesis at the population level was that genetic structuring is associated with geographic distance and limited by drainage boundaries among the three studied catchments because of the short-time dispersion of adults. Unexpectedly, analyses of molecular variance (AMOVA) and isolation-bydistance (IBD) showed genetic diversity was unstructured by distance for both species, which may be explained by the relatively short spatial scale studied and small topographic barriers among the three catchments. The Generalized Mixed Yule-Coalescent (GMYC) model showed that B. rhodani had two differentiated genetic lineages that co-occurred in all sites. Overall, diversity of baetids was structured at the community level along the altitudinal gradient, whereas it was unstructured at the population level within the Montseny Mountain range.

L’església de Sant Pere de Pons. Passat i present d’una reconstrucció del primer romànic

En aquest treball es pretén donar a conèixer l’església de Sant Pere de Ponts, una construcció que fou edificada a finals del segle XI esdevenint, així, una arquitectura que pertany al primer romànic català i es caracteritza per ser el patrimoni més important de la vila de Ponts i la seva població. L’estètica de l’església ha variat molt en el transcurs del temps a causa de les destrosses produïdes per les guerres carlines i els danys ocasionats per la mateixa naturalesa durant el període en que la construcció estigué inactiva. Tot i això, l’any 1973 sorgí l’anomenada Associació d’Amics de Sant Pere de Ponts, la qual va vetllar pels treballs de restauració de l’església per tal d’aconseguir retornar l’aspecte medieval original de la qual gaudia en els seus inicis.