Recognition and political accommodation: from regionalism to secessionism. The Catalan case

Having lived through a bloody civil war in the 1930s followed by four decades of General Franco’s dictatorship, the Spanish state carried out a transition to a democratic system at the end of the 1970s. The 1978 Constitution was the legal outcome of this transition process. Among other things, it established a territorial model – the so-called “Estado de las Autonomías” (State of Autonomous Communities) – which was designed to satisfy the historical demands for recognition and self-government of, above all, the citizens and institutions of Catalonia and the Basque Country .In recent years support for independence has increased in Catalonia. Different indicators show that pro-independence demands are endorsed by a majority of its citizens, as well as by most of the political parties and organizations that represent its civil society. This is a new phenomenon. Those in favour of independence had been in the minority throughout the 20th century. Nowadays, however, demands of a pro-autonomy and pro-federalist nature, which until recently had been dominant, have gradually lost public support in favour of demands for self-determination and secession. This paper analyses the massive increase in support for secession in Catalonia during the early years of the 21st century. After describing the different theories of secession in plurinational liberal democracies (section 1), we analyse Catalonia’s political evolution over the past decade focusing on the shortcomings with regard to constitutional recognition and accommodation displayed by the Spanish political system. The latter have been exacerbated by the reform process of Catalonia’s Statute of Autonomy (2006) and the subsequent judgement of Spain’s Constitutional Court regarding the aforementioned Statute (2010) (section 2). Finally, we present our conclusions by linking the Catalan case with theories of secession applied to plurinational contexts

La meiosi

La unitat didàctica s’inicia amb una seqüència per emfatitzar la importància del llenguatge en ciències, contextualitzada en el desxiframent dels jeroglífics egipcis i en el mètode hipotètic-deductiu que s’utilitzà per a desxifrar-los. Aquest, serà el fil conductor per introduir la meiosi, ara emmarcada en un cas de Síndrome de Down, determinat en el cariotip de l’embrió d’una parella que rep el diagnòstic prenatal d’un equip investigador. Amb activitats proposades durant les sis sessions l’alumne haurà d’ aprendre a identificar evidències, a justificar proves a partir de continguts teòrics, i a formular hipòtesis a partir d’un cas; a explicitar el procés amb recursos simbòlics i visuals; a comprendre’n la funcionalitat i a caracteritzar-ne les fases. S’utilitzen eines de regulació tals com el treball cooperatiu i la coavaluació, així com pautes i bases d’orientació. També es treballen les idees prèvies i l’atenció a la diversitat present a l’aula.

Hotusa hotels

Hotusa nace en 1977 fruto de la iniciativa de un grupo de hoteleros de Barcelona (España) que, ante la pujanza de las nuevas cadenas hoteleras, deciden unir sus fuerzas creando una organización que les preste servicios de comercialización de forma conjunta. Hoy en día Hotusa cuenta con más de 2.500 hoteles en 48 países de cuatro continentes y se configura como uno de los principales consorcios hoteleros a nivel mundial y el primero a nivel europeo. La organización está formada, entre otras, por las cadenas de hoteles independientes Hotusa Hotels y Elysées West Hotels; el representante hotelero Keytel; el tour operador Restel; la website de gestión y reserva on-line Hotelius.com, la compañía tecnológica IGM Web; la cadena Eurostars Hotels. El objetivo de Hotusa es el de dotar a hoteles independientes y pequeños grupos, de todas aquellas herramientas que puedan ayudarles a competir en igualdad de condiciones con las grandes cadenas hoteleras a nivel internacional. Comercialización, distribución, representación, tecnología, sistemas de calidad y aprovisionamientos son los puntos fuertes de la compañía, sobre los que gira la actividad tradicional. La segmentación en diferentes marcas y, en consecuencia, la adaptación a ellas de los servicios, constituye el gran reto de futuro de la organización. La sede central se encuentra en Barcelona (España), si bien cuentan con oficinas en Roma, Paris, Londres, Viena, Lisboa y Buenos Aires. En 2008 recibió el Premio Príncipe Felipe a la Excelencia Turística, otorgado por el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio de España como reconocimiento a su contribución al incremento de la competitividad de la industria turística española así como a la consolidación de su posición en el mercado turístico internacional.

El processament dels recursos electrònics

Anàlisi d'alguns aspectes del paper de les biblioteques en l'entorn, parcialment electrònic, del moment actual. S'examina el concepte de col·lecció digital, la selecció i el control bibliogràfic dels recursos electrònics, i la normativa per controlar aquests recursos. També es presta atenció a la responsabilitat que tenen les biblioteques de preservar els seus fons únics i com la digitalització pot ser un mètode per conservar el contingut d'aquestes col·leccions especials i per facilitar la investigació en algunes àrees de les humanitats.

Informe d'assistència al II Encuentro de Profesores de Biblioteconomía y Documentación (Jarandilla de la Vera, Cáceres, 24 i 25 de setembre de 1998)

L'Encuentro de Profesores Universitarios de Biblioteconomía y Documentación és una trobada que aplega els professors universitaris espanyols d'aquesta àrea de coneixement amb l'objectiu d'intercanviar experiències. En la primera edició es van prendre com a eix central de discussió els plans d'estudi de la llicenciatura. La segona trobada es va dedicar a la descripció de la situació la investigació en biblioteconomia i documentació a Espanya. L'organització d'aquests encuentros ha anat a càrrec, fins ara, de la Facultad de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad de Extremadura

Educational expansion, intergenerational mobility and over-education

[eng] There is a vast literature on intergenerational mobility in sociology and economics. Similar interest has emerged for the phenomenon of over-education in both disciplines. There are no studies, however, linking these two research lines. We study the relationship between social mobility and over-education in a context of educational expansion. Our framework allows for the evaluation of several policies, including those affecting social segregation, early intervention programs and the power of unions. Results show the evolution of social mobility, over-education, income inequality and equality of opportunity under each scenario.

Educational expansion, intergenerational mobility and over-education

[eng] There is a vast literature on intergenerational mobility in sociology and economics. Similar interest has emerged for the phenomenon of over-education in both disciplines. There are no studies, however, linking these two research lines. We study the relationship between social mobility and over-education in a context of educational expansion. Our framework allows for the evaluation of several policies, including those affecting social segregation, early intervention programs and the power of unions. Results show the evolution of social mobility, over-education, income inequality and equality of opportunity under each scenario.

Comerç colonial, comensalitat i canvi social a la protohistòria de Catalunya

L'anàlisi del festeig com activitat social en les societats prehistòriques i protohistòriques, així com el seu paper en les relacions de poder, ha estat un dels temes recurrents en la literatura arqueològica generada en els darrers vint anys i referent a zones i períodes extremadament diversos. A la Mediterrània occidental i l"Europa central han estat particularment influents els treballs de M. Dietler, autor que, a partir d"un important volum de documentació etnogràfica, va proposar una tipologia de banquets en contextos socials de diferents naturaleses que és susceptible d"explicar aspectes rellevants de la documentació arqueològica coneguda de la Protohistòria a la costa mediterrània de la Península Ibèrica i la Gàl·lia entre altres, el volum i naturalesa canviants dels materials d"importació , tal com s"ha mostrat en diversos treballs més o menys recents (Dietler, 1990, 1996, 1999). Per als autors d"aquest treball, les idees elaborades per Dietler continuen essent plenament vàlides i conserven tot el seu potencial heurístic i explicatiu, per la qual cosa val la pena recordar-les breument.

¿Por qué no ha fructificado la propuesta del profesor como investigador? Y algunas propuestas para resistir a un presente nostálgico

En aquest article es revisa el marc que ha permès situar algunes de les propostes de John Elliot en l'educació espanyola. En especial, es para atenció al desafiament que va suposar el plantejament de la investigació en l'acció i la noció del professor com a investigador. Alhora que s'analitza la seva acollida favorable inicial entre una part de la comunitat acadèmica i el professorat innovador, es revisen algunes de les possibles causes de per què no va fructificar en el marc d'una reforma com la de 1990. Tot això serveix de pont per destacar la vigència de les idees i aportacions de John Elliott, amb motiu de la seva investidura com a doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona, en el moment històric que viu el nostre sistema educatiu a partir de l'aprovació de la LOCE. Tenir en compte les idees i propostes de John Elliott pot suggerir-nos algunes formes de resistència en un moment que molts educadors innovadors i compromesos en el seu treball viuen com a profundament regressiu.

Rene Molinier (Paris 1 juny 1899 - Marsella 20 juny 1975)

Fili de pares occitans, nasqué accidentalment a Paris i passa la infantesa a Algeria, on el seu pare era funcionari. Feu estudis a l'escola normal de Tolosa de Llenguadoc i exerci com a mestre. Més tard fou professor a l'Escola Primària Superior Professional de Rodez. En aquesta situació prepara la llicenciatura en ciències naturals a la Universität de Tolosa. El 1946 entra com a encarregat de curs a la Universität de Marsella, de la qual esdevingué professor titular el 1958. Ensenyà en aquesta Universität fins a la jubilació, l'any 1969.

Silene de Sennen

SILENE SENNENII PAU IN BOL. SOC. ARAGONESA CI. NAT. 4: 309 (1905) - Silene sennenii és un colitx dedicat a Frère Sennen, botànic occità i germà de La Salle que treballà en la flora empordanesa a principis del S. XX. Es tracta d’una espècie endèmica de la comarca de l’Alt Empordà fortament amenaçada (categoria EN, “En perill”), que ha estat estudiada per investigadors del BioC des de fa anys i, actualment, és objecte del projecte de recerca CGL2007-60475/BOS. Ha estat part de la tesi doctoral de M.C. Martinell, del Màster en Ciències Farmacèutiques de S. Massó i del treball dirigit de L. Guasch. Podeu veure el reportatge de TV3 sobre aquesta espècie emès l’any 2008, http://www.tv3.cat/videos/849289>

La formació dels nous mestres: revisió del pla d'estudis

Amb motiu de la publicació d'una sèrie d'artícles sobre les titulacions en Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona, es revisen les condicions i les característiques dels estudiants per al mestre a partir dels resultats de diversos estudis desenvolupats per l'autor sobre aquest col·lectiu durant l'etapa 1993-1997

Cap a una ciutadania intercultural. Un tema emergent a la recerca educativa

En aquest article oferim una aproximació a l'estudi de la ciutadania intercultural des de l'investigació educativa. Per això, hem resumit en primer lloc, els nous plantejaments de la ciutadania que fonamentnen la investigació realitzada pel GREDI en aquests darrers anys. El nostre model recull, com trets claus de la ciutadania que pretenim es desenvolupi des de l'educació, el fet de ser, alhora, activa i responsable, crítica i intercultural; desenvolupada en l'àmbit local però oberta a nivells més amplis. Posteriorment, l'article sintetitza algunes de les investigacions dutes a terme en aquest camp. La segona part d'aquest article ofereix un resum d'una de les investigacions realitzades pel GREDI i que ha permès diagnosticar els elements que configuren el contepcte i la pràctica de la ciutadania en els joves de 14 a 16 anys a Barcelona. Es conclou assenyalant els elements significatius que poden trobar-se en les invesetigacions presentades i que permeten dibuixar les línees de progrés per a qui desitja endinsar-se en la investigació en aquesta àrea temàtica.

Social reciprocity measures based on dyadic discrepancies: Methodological review and software development

This paper examines statistical analysis of social reciprocity at group, dyadic, and individual levels. Given that testing statistical hypotheses regarding social reciprocity can be also of interest, a statistical procedure based on Monte Carlo sampling has been developed and implemented in R in order to allow social researchers to describe groups and make statistical decisions.

¿Por qué no ha fructificado la propuesta del profesor como investigador? Y algunas propuestas para resistir a un presente nostálgico

En aquest article es revisa el marc que ha permès situar algunes de les propostes de John Elliot en l'educació espanyola. En especial, es para atenció al desafiament que va suposar el plantejament de la investigació en l'acció i la noció del professor com a investigador. Alhora que s'analitza la seva acollida favorable inicial entre una part de la comunitat acadèmica i el professorat innovador, es revisen algunes de les possibles causes de per què no va fructificar en el marc d'una reforma com la de 1990. Tot això serveix de pont per destacar la vigència de les idees i aportacions de John Elliott, amb motiu de la seva investidura com a doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona, en el moment històric que viu el nostre sistema educatiu a partir de l'aprovació de la LOCE. Tenir en compte les idees i propostes de John Elliott pot suggerir-nos algunes formes de resistència en un moment que molts educadors innovadors i compromesos en el seu treball viuen com a profundament regressiu.