La síndrome de Burnout en els treballadors socials a Catalunya

Aquest treball de fi de grau constitueix una proposta d’investigació sobre el fenomen del burnout o síndrome d’esgotament professional que pateixen molts treballadors socials. Concretament, es pretenen analitzar els factors causants d’aquesta síndrome així com les seves conseqüències en termes estructurals i organitzatius, de qualitat en l’atenció a les persones i personals per part dels professionals del treball social. La necessitat i interès d'abordar el tema es deu a les evidències científiques, realitzades en d’altres països, que confirmen que l'exposició als factors de risc psicosocials afecten la salut del professional i a tota l'organització. Més encara en un moment de crisi econòmica en la qual els treballadors socials han d’atendre a una major quantitat d’usuaris amb diversitat de dificultats i en situacions més complexes. En el nostre país, la investigació sobre la síndrome del burnout en l’àmbit dels treballadors socials és pràcticament inexistent, raó per la qual es fa més necessari potenciar recerques que es focalitzin en aquesta realitat.Aquest document és el resultat d’un treball continuat que comprèn tant la cerca i lectura de la bibliografia existent i rellevant sobre el fenomen del esgotament professional, com una primera fase exploratòria per contrastar el marc teòric amb la realitat catalana, concretament la de la comarca del Gironès. Posteriorment, i a partir dels resultats obtinguts, es presenta el disseny d’una investigació que ha de cobrir tot l’àmbit català. En aquest cas, s’ha optat per fer una recerca amb una metodologia qualitativa (entrevistes i grups de discussió), ja que l’objectiu és copsar les vivències, percepcions i opinions dels treballadors socials sobre les causes del burnout i les seves conseqüències. Els resultats d'aquesta investigació són considerats una oportunitat per identificar àrees de millora en l'organització de la feina i altres aspectes rellevants com el disseny del lloc de treball, les relacions interpersonals i a nivell personal

Estereotips i prejudicis sobre l'aspecte físic: Com veiem a les persones atractives?

L’objectiu principal d’aquesta investigació ha estat identificar i descriure els estereotips i prejudicis sobre les persones físicament atractives, a més de conèixer si hi ha diferències entre la visió dels adolescents i la visió dels adults en relació a aquest tema. Per a complir aquests objectius, el present estudi s’ha portat a terme amb adolescents de 12 a 19 anys i amb adults de 20 a 60 anys, als quals se’ls hi ha passat un qüestionari dissenyat específicament per a aquesta investigació. A partir de les seves respostes, els resultats clau han estat, per una banda, que no s’han trobat grans diferències entre adolescents i adults, i, per una altra banda, que els models corporals ideals i preferits per ambdues mostres són el musculat i el prim, a més que l’atractiu físic s’associa, en general, amb característiques socialment positives, principalment amb la competència social i a l’èxit.

Col.legi d' educadors socials de Catalunya: un nou i necessari instrument al servei de la professió

Sempre és difícil assignar un origen a les iniciatives socials perquè, la majoria de vegades, solen resultar conseqüència de l'esforç col.lectiu de moltes persones i institucions. De totes formes podríem dir que del Col·legi Professional se'n parla, en molts dels àmbits de l'educació social, des de mitjans dels anys vuitanta. De fet, ja en la I Trobada d'Educadors Especialitzats Faustino Guerau (Barcelona, octubre de 1988), en parlar de les formes organitzatives del col.lectiu professional, ja va fer aparició aquest objectiu. Però llavors, ni tan sols existien associacions d'educadors en tot l'Estat espanyol, ni una Federació que les coordinés. El tema es reprèn en el I Congrés d'Educadors de Pamplona (març de 1987) i en el X Col.loqui Internacional de la AIEJI(J) (Barcelona, novembre de 1989). La prioritat es fixà en la creació de la Diplomatura i en això es posaren tots els esforços fins 1991. Després va seguir un període de crisi en les Associacions d'Educadors que se supera a finals del 1993. D'aquesta crisi se'n surt col·lectivament, amb una sèrie d'objectius entre els que ocupa un espai central el Col·legi Oficial. Així doncs, en el I Congrés de l'Educador Social d'abril de 1995 a Múrcia, un dels àmbits temàtics oberts fou el del Col·legi Professional. Més en concret, l' Associació Professiona1 d'Educadors Socials de Catalunya -APESC-, escull des del 1994, aquesta com una de les seves fites fonamentals per al bienni 1994-96. I en aquesta línia inicia des del 94 diferents contactes instituciona1s, polítics, amb altres col.lectius professionals, a1umnes ...

Corea del Sud i Catalunya

Els experts de l'OCDE creuen que és un risc que siguin les grans empreses i amb poca contribució de les PIME les que fan que Corea inverteixi tant en R+D. Prediuen que, sense canvis, això farà que s'aturi el ritme de creixement. Una de les coses que els experts de l'OCDE troben malament és que hi ha massa desconnexió entre els centres de recerca públics i les universitats i que l'orientació a la recerca fonamental sigui baixa i han d'importar massa coneixement. Les empreses tenen dificultat a trobar professionals prou capacitats en R+D, però alhora hi ha un drenatge de capital intel·lectual que marxa del país

Les segones residències: anàlisi específic per a la Costa Brava

Les segones residencies han estat un dels veritables motors del creixement del nombre d'habitatges a la demarcació de Girona, especialment durant la segona meitat del segle XX. L'explotació i especialització de la zona Costa Brava és i ha estat un dels fenòmens mes importants en el panorama constructor no només de la província sinó a nivell de Catalunya. En aquest estudi s'observa que aquest tipus d'habitatge a la Costa Brava ha sofert canvis en l'última dècada (1992-2002). I de fet, el creixement d’aquesta modalitat d'habitatges s'ha localitzat en nuclis específics

Incorporació d'estratègies innovadores de la FEMA en la protecció civil de Catalunya

FEMA’s Integrated Public Alert and Warning System (IPAWS): El sistema integrat públic d’alertes i avisos de FEMA és una eina basada en internet que les autoritats Federals, Estatals, territorials, tribals i locals poden fer servir per enviar avisos i alertes públiques crítiques. IPAWS és accessible a través d’un software i uns requeriments de sistemes sense cost en l’enviament de missatge (tot i que sí pot tenir cost l’adaptació dels sistemes per la compatibilitat amb el software). No és obligatori i no substitueix els mecanismes existents d’alerta sinó que complementa els sistemes existents i ofereix noves capacitats.

El primer congrés de la renovació pedagògica a Catalunya

Resum i conclusions del Primer Congrés de la Renovació Pedagògica de l’any 1996, fent especial atenció en la participació de persones i entitats de les comarques de Girona

Estudi comparatiu de la qualitat de vida dels discapacitats intel·lectuals i del desenvolupament en els centres penitenciaris de Catalunya

El present estudi té com a objectiu principal conèixer la qualitat de vida que presenten les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID) que es troben complint condemna en els centres penitenciaris de Catalunya. També pretén explorar i descriure les característiques sociodemogràfiques i criminològiques dels interns amb DID que es troben ubicats als diferents centres penitenciaris, i a diferents unitats o mòduls residencials, així com comparar la qualitat de vida dels interns que estan en el Departament d’Atenció Especialitzada per la DID (DAE-DID) del Centre Penitenciari de Quatre Camins, en funcionament des de juny del 2013, amb la d’altres interns amb DID que es troben complint condemna a d’altres centres penitenciaris de Catalunya, i amb els quals s’intervé de forma menys intensiva. També s’analitzaran les diferències en la qualitat de vida dels DID que estan a presó i els DID amb trastorns de conducta que estan ingressats en centres residencials del medi comunitari. La mostra es va composar de 185 subjectes. Els professionals que tenen contacte amb ells van respondre l’Escala GENCAT (Verdugo, Arias, Gómez, Schalock, 2009). Les diferències trobades en aquest estudi indiquen que els interns amb DID que resideixen al DAE i aquells interns dels quals es té sospita de presència de discapacitat i que no es troben atesos pel programa Accepta presenten un nivells de qualitat de vida similars i significativament superiors als d’aquells interns amb DID atesos pel programa Accepta, apuntant en la línia que els interns ja diagnosticats amb DID estan millor si s’ubiquen en mòduls específics, al marge del funcionament ordinari del centre. Malgrat això, el nivell de qualitat de vida que presenten aquests dos grups no és superior a aquell que presenten els interns sense discapacitat. Tanmateix, el nivell de qualitat de vida dels discapacitats a presons és superior al d’aquelles persones discapacitades que es troben ingressades a centres de la xarxa comunitària. En l’estudi s’apunten alguns possibles factors que poden estar influenciant aquest resultat.

El sistema automatitzat de Gestió de Biblioteques KOHA

Presentarem en aquest informe les conclusions a les que arribem en l'estudi de l'aplicació de gestió de biblioteques KOHA, solució integral de gestió de catàlegs bibliogràfics de tipus mitjà o petit que no poden entrar en la dinàmica pressupostària de grans institucions, grans catàlegs o consorcis o, simplement, institucions amb una dotació pressupostària per sobre de la mitjana. La novetat bàsica de l'aplicació és que es mou en un entorn completament web, per tant, no necessitem intranets pel seu manteniment, ens cal, únicament, un ordinador mitjanament potent que faci de servidor i connexió a internet. Cal esmentar que, a pesar d'haver sortit com una eina propietat d'una empresa privada (KATIPO), el projecte en aquest moment, és enterament cooperatiu, el codi del programa és lliure i no es necessiten grans despeses ni de maquinari ni humanes per portar-lo endavant. Valorarem, a més, de quina manera aquest projecte es pot enquibir en la realitat bibliotecària catalana per determinar les variables que el fan no viable en el nostre entorn. Farem un repàs per les diferents opcions que ens pot oferir el projecte i determinarem la facilitat d'ús sense coneixements previs, així com el grau de modificació al que podem arribar per tal d'adaptar-lo a les necessitats del segment al que va dirigit. Finalment, a les conclusions, valorarem fins a quin punt de maduresa s'ha arribat en l'aplicació en els nostres dies i apuntarem, modestament, les variables que el fan atractiu o no al nostre entorn. Completa l'informe una relació de biblioteques d'arreu el món que s'han decantat per la solució KOHA i el manual de l'aplicació.

Distribució de revistes científiques en format digital

L'aparició de les revistes en format digital posa de nou de manifest la necessitat de disposar de bons mecanismes de distribució i accés a les mateixes. Això encara esdevé més rellevant en els actuals moments de concentració en grans grups empresarials de l'edició i la distribució de les revistes de l'anomenat àmbit científic, tècnic i mèdic (STM: “scientific, technical and medical”). Davant d'aquest fenomen, encara ho tenen més complicat les publicacions amb una circulació més restringida per raons de llengua o d'especialització. És el cas de moltes revistes publicades a Catalunya, editades i distribuïdes per canals diferents als del sistema STM comercial internacional. Davant d’aquesta problemàtica, el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) ha encarregat el present informe. Un dels objectius fonamentals del CBUC és facilitar l'accés dels usuaris a la informació especialitzada; dins d'aquesta es vol prestar un suport especial als continguts creats a Catalunya per tal de facilitar-ne la seva utilització i contribuir al seu desenvolupament futur. Dins l’actual moment de canvi provocat per la irrupció de l’edició digital, es corre el risc de que els continguts catalans no tinguin la suficient presència i utilització en aquest nou suport, cosa que suposaria un evident endarreriment. Per tal d’evitar-ho, el CBUC vol explorar les implicacions i les possibilitats de crear plataformes o portals per a la difusió de les revistes erudites catalanes, en el cas que no ho puguin fer pels canals comercials internacionals. A nivell operatiu aquest informe intenta respondre a les següents preguntes: Què és un portal de revistes científiques?, Quins elements s’han de preveure en la seva constitució?, Quines alternatives de servei hi ha?, Quines problemàtiques tècniques es plantegen? i Existeixen iniciatives o inquietuds semblants a les plantejades pel CBUC?

Marco institucional formal de la creación de empresas en Catalunya: oferta y demanda de servicios de apoyo

El apoyo y el fomento a la creación de nuevas empresas se ha convertido en las últimas décadas en objetivo principal de las administraciones públicas, justificado principalmente por la incidencia positiva que tienen las mismas tanto en la generación de puestos de trabajo como en el crecimiento económico y en el potencial innovador. En esta investigación se analiza el marco institucional formal de la creación de empresas en Catalunya, tanto desde el punto de vista de la oferta (instituciones y programas de apoyo) como desde el punto de vista de la demanda (nuevos empresarios), tomando la teoría institucional como marco teórico. Para el estudio de la oferta se entrevistaron 20 responsables del área de creación de empresas de las instituciones catalanas más relevantes, completando dicha información con fuentes de datos secundarios (folletos de las instituciones, memorias, estadísticas, etc.). Para el análisis de la demanda se realizaron 307 encuestas telefónicas a empresarios potenciales y 60 entrevistas personales a empresarios actuales. Los resultados del presente trabajo ponen de manifiesto que en Catalunya existen muchas instituciones y programas de apoyo a la creación de empresas. Esta diversificación, junto a la falta de coordinación entre las instituciones implicadas, conduce a duplicaciones y solapamientos en la oferta de programas destinados a las nuevas empresas. En cuanto a la demanda, los resultados reflejan que la muestra de empresarios potenciales conoce y ha utilizado en mayor medida los programas de apoyo que la muestra de empresarios actuales. Por otra parte, ambas muestras valoran mejor los programas no económicos que los económicos, habiendo tenido también éstos mayor importancia en el proceso de creación de la empresa.

Los repositorios como componentes esenciales de las bibliotecas. 3ª Jornada sobre la Biblioteca Digital Universitaria, Córdoba (Argentina), 27-28 de octubre del 2005

Los consorcios han sido una de las novedades más influyentes en la realidad bibliotecaria mundial de los últimos cinco años. Su expansión territorial y en actividades los ha convertido en un fenómeno que ha cambiado profundamente las formas tradicionales de definir los servicios bibliotecarios. El examen atento de las actividades que ha desarrollado el Consorcio de Bibliotecas Universitarias de Cataluña (CBUC) en el ámbito de las bibliotecas digitales es una muestra de las posibilidades de cooperación existentes en estos inicios del Siglo XXI. El CBUC inició sus actividades de contratación de contenidos digitales en el 1998. Los productos y servicios licenciados se agruparon bajo el nombre de Biblioteca Digital de Catalunya (BDC). La BDC contiene actualmente unas 6.800 revistas-e, 58 BBDD y 4.100 libros-e. De forma bastante paralela en el tiempo nacieron un servidor de sumarios electrónicos de revistas y un servidor de tesis doctorales a texto completo. La evolución de las necesidades de las bibliotecas ha comportado que hoy en el CBUC se tenga la visión de la BDC como un servicio formado de dos grandes partes: a) los productos exteriores sujetos a contratación y accesibles remotamente a través de servicios comerciales, y, b) servidores de aquellos objetos digitales generados en el ámbito del CBUC y que solo pueden ser puestos en la red por nosotros mismos. Para gestionar esta segunda parte de la BDC debemos constituir almacenes o repositorios digitales. Entre las diferentes posibilidades, el CBUC ha optado por crear repositorios institucionales colectivos de diferente tipo según los materiales que contienen. Hasta el momento se han creado tres repositorios: uno para tesis, uno para revistas y uno para literatura gris de investigación. Está previsto crear un cuarto repositorio para imágenes. La ponencia finaliza con los aprendizajes del CBUC en materia de repositorios. El principal es que la mayor dificultad para crearlos no son los elementos tecnológicos sino establecer mecanismos de relación con el profesorado y la universidad para que los diferentes documentos creados de forma electrónica pasen a formar parte de los repositorios institucionales correspondientes.