Reseña de Carmen Alén Garabato / Xosé Afonso Álvarez / Mercedes Brea (dirs.) (2010): Quelle linguistique romane au XXIe siècle?. Paris: L"Harmattan, 294 p.

Con la perspectiva que se va abriendo del nuevo siglo tras el transcurso de su primera década, este volumen colectivo reúne un ramillete de contribuciones de distintos especialistas que muestran aspectos diversos de la lingüística románica, disciplina forjada en el xix y que, camino de dos centurias después, induce a los directores-coordinadores del libro en la página inicial de la Présentation a plantear las expectativas de su enseñanza futura en el marco de la ciencia y de la sociedad que vienen.

Reseña de Fernando Sánchez Miret (ed.) (2009): Romanística sin complejos. Homenaje a Carmen Pensado. Bern: Peter Lang, 555 pp.

«La romanística no tiene complejos» (p. 541). La penúltima frase del texto de Roger Wright, así como del conjunto de textos de esta obra coral en homenaje a Carmen Pensado, motiva el título del libro, que su editor, Fernando Sánchez Miret, personaliza en la figura de la homenajeada, «Carmen Pensado: Una romanista sin complejos»

Reseña de Nicolae Saramandu, La romanité orientale. Bucarest: Editura Acadamiei Române; Tubinga: Gunter Narr Verlag, 2008

Com a «lector estranger» d"aquest llibre, com a habitant de la Romània occidental que observa de lluny l"altre extrem oriental de l"Europa romànica, no em queda més remei que abordar aquesta ressenya amb un propòsit essencialment descriptiu.

Ressenya de M. GLESSGEN (et al. ed.), 'Ex traditione innovatio. Miscellanea in honorem Max Pfister septuagenarii oblata'. Darmstadt: Wissenschaftliche Buchgesellschaft, 2002.

Certament ha de ser un motiu de satisfacció per a qualsevol mestre veure l"empremta deixada per l"obra pròpia juntament amb la que es reflecteix en la producció dels seus deixebles. En aquests volums editats en homenatge al professor Max Pfister amb motiu del seu setantè aniversari s"hi combinen encertadament aquestes dues facetes: els editors han estructurat aquest homenatge en dos volums. El primer recull escrits diversos del mateix Max Pfister de tema gal.loromànic o italoromànic; el segon articles de tema divers, però essencialment italoromànic, dels col.laboradors del LEI.

Notes sobre monocotiledonies

Notas nomenclaturales y taxonómicas sobre monocotiledóneas. resultado de los trabajos en curso sobre la 'Flora dels Països Catalans'

Notes sobre taxonomia i nomenclatura de plantes, III

Notas nomenclaturales y taxonómicas referentes a plantas de la 'Flora dels Països Catalans' en preparación. Este texto es continuación de los que han aparecido en el Butll. Inst. Catalana Hist. Nat. 38: 63-89 (1984) y en Collect. Bot. (Barcelona) 11: 25-89 (1979) y 14: 89-103 (1983).

Paral lelismes lèxics en aragonès xistaví i català: préstec o fenomen de contínuum?

A part de l"ús del pretèrit perifràstic, format amb el verb ir + infinitiu (xistaví) o anar + infinitiu (català), els paral lelismes més interessants entre el xistaví i el català són de tipus lèxic. Tanmateix, sovint no resulta gens fàcil decidir si les formes compartides són préstecs directes o si constitueixen part d"un tresor comú. Determinades paraules com ara sep i boc, amb oclusiva final, i llesca, amb [ʎ] inicial, porten l"empremta d"identitat catalana, així com borde < bord, amb vocal de suport final en aragonès i en castellà, i cotón, sense l"article àrab aglutinat (però amb [n] final en aragonès). La forma mielsa és un catalanisme tan antic que presenta diftongació de la vocal radical en aragonès. A més a més, tancar, que és específic de l"Aragó oriental, sembla ser resultat de l"expansió del català a territoris dialectals veïns. En canvi, bachoca és tan generalitzat també es troba a Múrcia i València que no pot ésser considerat com el cas anterior. En aquest article intentem d"avaluar l"impacte del lèxic català en l"aragonès de Gistaín (xistaví).

The impact of theoretical chemistry in Biology

Els avenços en les bases dels mètodes teòrics i l'espectacular desenvolupament de la potència de càlcul han fet possible progressar enormement en el somni dels fundadors de la química, és a dir, ser capaços d'estudiar amb mètodes computacionals el conjunt de processos químics. Actualment, la química teòrica està completant el darrer avenç: intentar esdevenir l'eina més recent per a comprendre la naturalesa química dels éssers vius. Aquesta revisió pretén mostrar com els mètodes de la química teòrica, originalment desenvolupats per a examinar molècules petites en fase gas, han evolucionat per a assolir la complexa descripció de sistemes biològics.