613 resultados para Gastroenteritis -- Catalunya
Resumo:
El projecte ha tingut com a objectiu principal abordar la instrumentalitzaci poltica de la immigraci per part de partits poltics de nova extrema dreta. Aquest fenomen, que ha adquirit una gran rellevncia a gran part dels pasos europeus, est adquirint una creixent rellevncia en els casos britnic i catal a partir de, entre altres coses, l'emergncia electoral dels partits Plataforma per Catalunya i British National Party. En aquest sentit, el projecte ha tractat de desenvolupar una recerca que produs un conjunt de dades i coneixements que permetessin abordar de forma fonamentada un fenomen nou en el context catal i que, fins al moment, ha rebut escassa atenci per part del mn acadmic. Dins daquest objectiu cal destacar el fet que la mplia experincia de lequip investigador britnic en lanlisi de la nova extrema dreta ha perms que els investigadors catalans poguessin desenvolupar la seva recerca recolzant-se i dialogant en la seva contrapart britnica. Els resultats de la recerca sn certament novedosos i representaran una important contribuci al coneixement daquest fenomen. Aix, en el marc de la recerca shan desenvolupat una srie dentrevistes a membres i a votants de PxC, aix com una enquesta a votants i una anlisi agregada sobre el vot al partit. En aquest sentit, cal destacar que s la primera vegada que saconsegueixen aquest tipus de dades. Un fet que est fent, i far, que la seva explotaci i divulgaci adquireixi una gran rellevncia tant en el mn acadmic com en el de les administracions pbliques. Finalment, conv ressaltar que el projecte tamb ha servit per consolidar la relaci entre els equips dinvestigaci britnic i catal i per impulsar la inserci de lequip catal en les xarxes europees dinvestigaci sobre aquesta matria.
Resumo:
Solicitud de verificacin de la titulacinGrado en Ingeniera de Sistemas Electrnicos por la Universitat Politcnica de Catalunya ETSETB segn el protocolo VERIFICA de la Agencia Nacional de Evaluacin de la Calidad y Acreditacin.
Resumo:
Solicitud de verificacin de la titulacinGrado en Ingeniera Telemtica por la Universitat Politcnica de Catalunya ETSETBsegn el protocolo VERIFICA de la Agencia Nacional de Evaluacin de la Calidad y Acreditacin.
Resumo:
Solicitud de verificacin de la titulacinGrado en Ingeniera de Sistemas de Telecomunicacin por la Universitat Politcnica de Catalunya ETSETBsegn el protocolo VERIFICA de la Agencia Nacional de Evaluacin de la Calidad y Acreditacin.
Resumo:
En els darrers anys, institucions pbliques i organitzacions es troben amb dificultats per gestionar la muni de necessitats i interessos que es donen a la societat actual i que sovint es converteixen en conflictes. Davant daquesta situaci, sha tractat dactualitzar el tema de la governabilitat expressat com la capacitat dels governs i les organitzacions, en democrcia, doferir respostes als conflictes pblics i socials. En aquest context, la Mediaci Comunitria i la Gesti Alternativa de Conflictes (GAC) es mostren com a frmules que aporten qualitat de govern des duna nova manera de gestionar el conflicte collectiu, amb la finalitat de trobar acords o generar consens per poder actuar, i amb capacitat per reduir costos en la intervenci.
Resumo:
Aquest treball parteix de lanlisi de les dades sobre informes dadequaci de lhabitatge per a lobtenci duna autoritzaci de reagrupament familiar realitzats per lAjuntament de Barcelona des de 2005 fins 2009, i del registre administratiu de les sollicituds de reagrupament familiar presentades a les quatre subdelegacions del Govern a Catalunya des de 2004 fins 2010. Per a procedir a la seva anlisi sha hagut de fer un important treball de depuraci, harmonitzaci i anonimitzaci dunes dades procedents de registres administratius no pensades per la seva explotaci estadstica. Lanlisi demogrfica ha posat en relleu la importncia dels rols de gnere en les estratgies familiars que acabaran conformant el perfil sociodemogrfic tant de les persones reagrupades com de les reagrupadores. Tamb sha pogut veure com no hi ha una relaci directa entre les persones estrangeres residents en cada municipi i les pautes de reagrupament familiar. La davallada del reagrupament familiar s deguda en bona part a la crisi econmica, no obstant per a entendre la seva evoluci en conjunt cal tenir en compte a ms els factors legislatius (la Normalitzaci del 2005 que explica el creixement de 2006 i 2007, per tamb lentrada dels romanesos a la UE en 2007), aix com la prpia dinmica familiar de la poblaci immigrada, amb un esgotament del potencial reagrupadors per a les nacionalitats que precisament protagonitzaren el boom migratori (llatinoamericans). La legislaci en matria de reagrupament familiar sha basat en tres principis que han tingut un efecte indubtable i de vegades contrari a lesperat: 1) la discriminaci entre raons econmiques i familiars en les migracions; 2) La restricci del dret de reagrupar a la definici nuclear de la famlia; i, 3) Lassumpci de la formaci pre-migratria de la famlia a reagrupar. Els resultats daquest informe aporten indicis que aquesta aproximaci apriorstica ha tingut efectes perversos, comenant pel volum considerable de reagrupacions de facto.
Resumo:
Lxit escolar i personal dels nens i nenes escolaritzats en les primeres etapes de lensenyament obligatori passa per lentesa de les seves famlies amb el professorat de les escoles a les que van i pel suport que els ofereixi lentorn social en que estan immersos. Per entendres uns i altres els cal establir vies de comunicaci eficients que permetin arribar al coneixement i al treball mutu. El projecte ACOFES (Anlisi de la Comunicaci Famlia-Escola-Serveis socio-educatius) ha buscat respostes a aquesta qesti al voltant de cinc eixos: 1.Com es comuniquen els tres agents educatius que intervenen en lxit escolar: famlies, professorat i serveis socioeducatius municipals; 2.Quines sn les vies de comunicaci que fan servir i quina la seva eficcia; 3.Qu pensen les famlies, qu necessiten a qu es poden o volen comprometres respecte a lescola i a leducaci dels seus fills i filles; 4.Qu pensa el professorat de la comunicaci amb les famlies, qu necessiten com a professionals i a qu pot o vol comprometres; 5.Quins sn aquells factors que poden influir de forma ms rellevant en la millora de les possibilitats dxit de tot lalumnat fent, en darrer lloc, noves propostes dintervenci en particular per ajudar a solventar les necessitats especfiques de lalumnat procedent daltres cultures que sescolaritzen a Catalunya.
Resumo:
En el marc de la recerca sobre identitats i nova ciutadania, lobjecte daquest treball s reconixer elements clau dels processos didentificaci nacional a Catalunya en la poblaci nouvinguda, i identificar els factors que n'afavoreixen la seva vinculaci comunitria. La recerca s'ha desenvolupat en un primer bloc analitzant la perspectiva sociolgica entorn a la idea didentitat, aix com levoluci del discurs identitari a Catalunya, a fi de continuar desenvolupant amb profunditat el debat sobre identitat i naci en relaci al fet migratori i la diversitat social existent. En un segon bloc danlisi, la recerca fixa la mirada a una dotzena de casos treballats a travs dhistries de vida de diverses realitats migratries del nostre pas corresponents a les diverses onades del segle XX, tant dimmigraci espanyola com d'immigraci de fora de l'Estat espanyol. La voluntat daquest segon bloc s extreure experincies socials dinterpretacions individuals que assenyalin quins elements permeten o dificulten la mobilitat social, quines experincies tenen valor identitari i de quin tipus, i quins fenmens esdevenen rellevants en la configuraci despais de referncia i identificaci nacional a nivell individual. Finalment sincorpora un apartat dentrevistes en profunditat a diversos actors socials i poltics rellevants a fi de reconixer aquells elements que centren el discurs de la nova cultura pblica comuna. Lobjectiu s interrelacionar el discurs poltic i filosfic actual amb lexperincia biogrfica de les persones, assenyalant aquells elements que han estat significatius per a la seva identitat com a catalans i catalanes o, ans al contrari, que no han afavorit una situaci en aquests termes. En aquest sentit la pregunta que vincula aquest espai de reflexi s: Quins elements afavoreixen la identificaci nacional englobant la diversitat social existent i quins mecanismes d'adhesi hi podrien funcionar?
Resumo:
L'escola s avui dia un espai de cohabitaci on els adolescents immigrants construeixen i consoliden la seva identitat. En aquest context les relacions d'amistat determinen en bona mesura el grau d'aprenentatge de la cultura del pas d'acolliment aix com la vinculaci simblica amb la societat que els acull. Aquesta investigaci explora les caracterstiques de les relacions d'amistat dels adolescents immigrants en el context de l'escola. La mostra va estar integrada per 682 estudiants dels ltims cursos de Secundria Bsica Obligatria (15-16 anys), de sis instituts de Catalunya. Els resultats revelen que els adolescents immigrants en bona mesura nominen com a amics a altres adolescents de la seva mateixa cultura i a altres pertanyents a altres cultures per amb els quals comparteix la condici d'immigrant. En canvi, els amics dels adolescents autctons pertanyen, majoritriament, a la seva prpia cultura. Finalment, s'aprecien algunes diferncies respecte al suport que ofereixen els amics dels diferents grups, sent lleugerament inferior el suport que perceben els adolescents d'origen estranger. Aquests resultats confirmen les conclusions d'estudis precedents i alerten sobre la necessitat d'aprofundir en les seves causes per evitar els negatius efectes que pot generar per als adolescents immigrats les deficincies del procs de socialitzaci a l'entorn de l'escola.
Resumo:
Estudio de minera de datos sobre las causas del abandono de los estudiantes de una carrera de la UOC
Resumo:
A Catalunya els discursos acadmics i de l'administraci han anat evolucionant fins que s'han imposat aquells que apunten a que la relaci entre l'escola, la famlia i l'entorn s clau per l'xit escolar de l'alumnat i el bon funcionament del sistema educatiu. Malgrat aquesta evoluci, en la prctica el canvi s lent i, sovint, complicat, donat que apareixen resistncies en les dues institucions, famlia i escola, degut a que fins avui sempre s'ha mantingut una relaci marcada pel desequilibri de poder. El nostre treball teric i, sobretot, empric s'ha centrat en la relaci entre la famlia immigrada i l'escola a Catalunya. Com es presentar, la creaci del que hem anomenat dinmiques positives de relaci i comunicaci en els centres escolars es troba condicionada per les actituds i els comportaments dels equips directius, els professionals i les famlies, tot i que tamb l'espai fsic en que es donen aquestes relacions s important. Respecte a la organitzaci del centre hem destacat el papel de l'equip directiu. Diferenciant una models de gesti observem aquells ms facilitadors de la relaci i la comunicaci amb i entre les famlies i aquells ms desincentivadors. Aix s, sempre s'ha de tenir en compte les actituds dels docents i de les famlies que sn mltiples i complexes.
Resumo:
En aquest projecte shan estudiat diferents aspectes relacionats amb laprenentatge del catal per part de la poblaci immigrant. Aquest es un tema rellevant donat que les habilitats idiomtiques dels immigrants es una altra forma de capital hum, que no noms facilita la seva integraci social, sin que tamb incrementa les seves oportunitats laborals. En aquest estudi sha enfocat laprenentatge de lidioma catal per part de la poblaci immigrant com una inversi de la qual es deriven costos i beneficis. Una qesti rellevant s quins son els incentius que els immigrants que ja parlen el castell, b per que s la seva llengua materna o per que lhan aprs amb posterioritat, tenen per aprendre la llengua catalana. Aquest estudi es encara ms interessant si considerem aquells immigrants que no tenen un nivell flut del castell, i encara ms els que arriben a Catalunya sense conixer cap de les dues lleges oficials. Aquest estudi es centra en els determinants econmics i demogrfics del nivell de coneixement del catal entre els immigrants a Catalunya. En aquest sentit, s clau determinar el rol que juguen variables com el grau dexposici, eficincia i els incentius econmics, com per exemple les conseqncies laborals (salaris i oportunitat de treball). Tanmateix, tamb es important determinar si viure en entorns on hi ha una gran concentraci dimmigrants dun mateix pas exerceix un efecte depressor en laprenentatge del catal per part dels immigrants. La segona part del projecte ha consistit en estimar un model per contrastar la hiptesi de si el coneixement del catal per part dels immigrants implica un millor salari. Per altra banda, tamb analitzarem si aquest coneixement del catal implcita tenir accs a millors oportunitats de treball. La confirmaci daquestes hiptesis implicaria que els immigrants realment tenen un incentiu econmic per invertir en laprenentatge del catal.
Resumo:
DIC.CAT es centra en les contribucions a la ciutadania que realitzen les dones immigrants marroquines, sobre les quals recauen forts estereotips i imatges que, sovint, les vinculen a la passivitat i a la submissi. Partint d'aquest fet, el projecte analitza el paper d'aquetes dones com a generadores de noves formes de ciutadania a Catalunya, a partir de les seves accions en les esferes pblica i privada. El projecte contribueix, d'una banda a ampliar el coneixement teric sobre la noci de ciutadania, incorporant la dimensi del gnere i partint de la realitat multicultural actual; i de l'altra a aprofundir sobre el rol que estan exercint les doens marroquines estudiades, com agents actius de xsocialitzaci i generadores de canvis en els formes d'exercir la ciutadania en la societat catalana. Destaquen les accions que desenvolupen des de la seva quotidianitat en relaci a aspectes com el procs de reagrupaci, la incorporaci al mercat laboral, la transmissio de valores dins la familia, la relaci amb la comunitat d'origen, les motivacions, aspiracions o els projectes professionals i personals propis. Alhora, el projecte vincula aquestes accions amb les que desenvolupen des dels espais pblics en els que participen, especialment dins l'mbit associatiu.
Resumo:
Aquest treball t com a context un perode clau de la Catalunya moderna, larc cronolgic que sobre entre 1585 a 1621 i comprn letapa final del regnat de Felip I (II de Castella) i el regnat de Felip II (III): una poca en qu el pas consolida un projecte poltic entorn de les seves vigoroses institucions de legitimitat ascendent, erigides en contrapoder de la monarquia (Prez Latre 2004).
Resumo:
El modest propsit de la nostra participaci en aquesta miscellnia s posar de relleu dues importants resolucions adoptades al Reial Consell i Audincia de Catalunya a principi de la dcada de 1580, en relaci amb discriminacions per motius de genealogia i de pretesa condici o sang jueva. Dna fe de la rellevncia de tals resolucions el fet que fossin comentades amb deteniment per dos autors de literatura jurdica cabdal com Llus de Peguera (1540-1610) iJoan Pere Fontanella (1575-1649). Per b que tinguessin trajectries professionals molt dissmils el primer seria ministre de la monarquia al Principat i el segon advocat de grans corporacions i particulars, ambds contribuirien a difondre sentncies de les principals jurisdiccions del pas i sesplaiarien sobre llurs fonaments legals i doctrinals. s a dir, cultivarien, cadasc a la seva manera, el gnere decisionista tan en boga a lEuropa moderna del ius commune tard.
