L'ús de les tecnologies audiovisuals com a recurs didàctic en museus d'història i espais de presentació del patrimoni

La presentació del patrimoni en els museus i altres espais afins (exposicions, parcs arqueològics, centres d"interpretació patrimonial, etcètera) s"està beneficiant en els últims anys dels avenços a nivell didàctic que ofereixen les noves tecnologies. Però, sovint es fa palès que aquestes estratègies comunicatives no impliquen necessàriament una òptima assimilació del discurs històric i museogràfic per part del públic. La modernització dels espais patrimonials amb la incorporació d"audiovisuals i sistemes informàtics multimèdia no serveix de gran cosa si es planteja com un mer recurs passiu de delectació o com una concessió a la creixent implantació social de les noves tecnologies. És per això que es fa imprescindible plantejar des d"un punt de vista didàctic i comunicatiu com aquests recursos poden construir i/o enriquir el discurs a l"entorn del patrimoni (històric, arqueològic, artístic, etcètera) per a una museografia veritablement comprensiva i, més enllà dels objectes, educadora en valors.

Política cultural e hibridación de las instituciones culturales. El caso de Barcelona

Actualmente, los recortes en los presupuestos de cultura han impulsado un debate público sobre la necesidad de cooperación entre el sector público y el sector privado en la financiación y la gestión de las instituciones culturales. No obstante, en realidad, esta cooperación ya existe en el caso de Barcelona. El análisis presupuestario y de su gestión revela que la mayor parte de las instituciones culturales no pueden ser clasificadas ni en el sector público ni en el sector privado no lucrativo, sino que son híbridas. El artículo defiende que las hibridaciones que podemos encontrar se explican, en primer lugar, por el origen de las instituciones culturales y, en segundo lugar, por la orientación de la política cultural barcelonesa, caracterizada por la estrategia emprendedora del gobierno local. Finalmente, el artículo analiza los retos que plantean estos diferentes grados de hibridación con relación a la gobernanza de las instituciones culturales.

Impact of geographical and cultural factors on clinical trials in acute mania: lessons from a ziprasidone and haloperidol placebo-controlled study

Clinical trials today are conducted in multiple countries to enhance patient recruitment and improve efficiency of trials. However, the demographic and cultural diversity may contribute to variations in study outcomes. Here we conducted post-hoc analyses for a placebo-controlled study with ziprasidone and haloperidol for the treatment of acute mania to address the demographic, dosing, and outcome disparities in India, Russia and the USA. We compared the baseline characteristics, outcomes and discontinuations in patients and explored the relationship between the outcome measures across these countries. We found substantial differences in baseline characteristics of subjects, administered dosage and disease severity in India compared to the USA and Russia. Conversely, US subjects had a higher placebo response compared to subjects in Russia and India. These results are probably due to demographic differences in patient populations and psychiatric clinical practice across countries. While we offer initial ideas to address the disparities identified in this analysis, it is clear that further research to improve our understanding of geographical differences is essential to ensure globally applicable results for clinical trials in psychiatry.

La filosofía nietzscheana y la lógica cultural del capitalismo tardío

Este trabajo analiza las relaciones entre las ideas fundamentales de la filosofía nietzscheana y la lógica cultural del capitalismo tardío. En la primera parte se realiza una breve exposición de la doctrina nietzscheana; en la segunda se estudia hasta qué punto dicha doctrina coincide con los presupuestos filosóficos del capitalismo tardío; y en la tercera se reflexiona acerca del tipo de conexión (de anticipación o de reciclaje) que se da entre ambas.

Agenda cultural colaborativa, GeuSiAgend

En el mercado existen numerosas aplicaciones para gestionar el tiempo y llevar un control de las actividades diarias. Por otro lado, existen sistemas de consulta de eventos públicos de ocio y cultura. En este trabajo se presenta una aplicación que reúne ambas funcionalidades. De forma que se puede utilizar como agenda personal y, al mismo tiempo, permite consultar eventos públicos.

Del patrimonio natural de los peces al patrimonio cultural del pescado: el Espai del Peix de Palamós

By submitting a brief example of the production process in the maritime heritage and fishing, we try to show that, among the different maritime heritage production processes that are occurring today in the Costa Brava (Catalonia, Spain), different “logics” are guiding these processes, which are causing a real transformation of the concept of maritime heritage and practices associated with it

Un model per a la gestió cultural municipal : Les arts visuals locals en revisió

El treball desenvolupa en cinc capítols la recerca, l'estudi de dades i les conclusions de la hipòtesi de treball inicial: es possible implementar un nou programa d'arts visuals de qualitat a Rubí? A través de l'estudi detallat, l'anàlisi de dates quantitatives i qualitatives, les entrevistes a responsables de centres d'arts visuals de tota Catalunya i amb la realitat de gestió de les arts visuals del municipi de Rubí, es tracta d'arribar a unes conclusions que condueixen al plantejament d'un nou model de gestió per a l'Ajuntament de Rubí.

Teaching cross-cultural competence and CLIL: a CLIL approach in International Relations University Courses

International relations professionals need cross-cultural competence and English language communication skills to function in the international arena (Graddol 1997). English language communication skills are necessary not only to communicate with foreign colleagues (Bocanegra-Valle 2014) but also to access the vast amount of knowledge transmitted in English over the internet (Ku, Zussman 2010). This work reports the use of CLIL and cross-cultural training in the University of Messina International Relations Advanced Degree Program as a method to raise students’ level of English as quickly as possible while giving them the essential intercultural skills for work in the international field. The researchbased course program combined cross-cultural communication training (Storti, 1997; Lewis, 1999; Gannon, 2004, Harris and Moran, 2007; U.S Peace Corps Training Handbook 2012,) and intercultural competence skill development (Bennett, 1998). Two objectives were proposed: 1) develop cross-cultural communication competence; 2) bring students up to a B2 level as fast as possible. The final exam demonstrated significant growth in the areas of cross-cultural competence as well as an increase in European Common Framework level ranging from .5 to 1.0 depending on the student. Students expressed their belief that what they had learned would be useful for their future career. Combining CLIL with intercultural competence building seems to be effective in meeting two objectives: increasing English language fluency and developing cross-cultural communication competence. More research is recommended to further document this method for increasing English communication proficiency while developing interculturally competent international professionals.

Pla de gestió sostenible de la finca de la Casanova de dalt

En aquest Treball de Final de Grau es proposa un pla de gestió per a la finca de propietat privada de la Casanova de Dalt, situada al municipi de les Masies de Voltregà, a Osona. Aquesta finca no disposa de cap element que gestioni el patrimoni natural i cultural que conté, per aquest motiu és de gran interès la seva redacció. L’objectiu del projecte és analitzar els valors que posseeix la finca: faunístics, florístics, paisatgístics, culturals, etc. per avaluar la importància d’aquesta com a punt estratègic dins la comarca, ja que actua com a connector ecològic entre diferents espais protegits de la zona. Un cop obtinguda tota la informació s’han proposat uns objectius per a la finca i un seguit d’estratègies per aconseguir els objectius establerts. Com a resultats del projecte s’han elaborat 7 fitxes d’actuació per dur a terme a la finca. Aquestes fitxes corresponen a estratègies per a la gestió de l’espai i es basen en dues línies principals de treball, la conservació de la biodiversitat i l’ordenació d’usos. La primera està enfocada en conservar els principals valors naturals que presenta la finca i la segona està dirigida a fer compatibles les activitats ago-ramaderes que s’hi duen a terme amb els anteriors valors.

Cultural Planning and community sustainability: The case of the Cultural Facilities Plan of Catalonia (PECCAT 2010-20)

The government of Catalonia has developed a planning framework that seeks to establish the provision of cultural facilities throughout the country. The Cultural Facilities Plan of Catalonia (PECCAT) is based on an analysis of historical gaps and establishes a minimum spatial scheme. The plan responds to problems associated with the absence of a former similar instrument, which has led to an inconsistent and inappropriate cultural infrastructure that fails to fulfill its fundamental mission of securing the cultural rights of the population. The paper sets forth the aims of this policy and describes the objectives and basic characteristics of the plan and the expected outcomes. With the plan, the government of Catalonia seeks to rebalance the infrastructure within the territory and to ensure universal access to basic cultural services, while avoiding a logic of standardization and taking local communities into account. With the development of local plans in the municipalities, local governments encourage community participation processes to adapt and decide on priorities for action based on needs assessments and cultural opportunities for local sustainable development. The local plans focus on local cultural strengths, take advantage of opportunities, and aim to realize the cultural dynamics of a place through establishing an infrastructure that can best respond to the needs and cultural demands of the local communities, taking into account economic, social, and environmental sustainability.

Anàlisi de la gestió turística del Museu de Terrassa

El museu de Terrassa acull elements del patrimoni que expliquen la història i evolució de la ciutat més enllà dels elements modernistes o industrials. El museu disposa de cinc seus ubicats arreu de la ciutat. Les cinc seus del museu són de diferents èpoques i amb continguts diversos. L’objectiu d’aquest treball és analitzar aquests elements com a un sol producte ja que, a priori, sembla un conjunt poc estructurat on cada secció funciona per separat

From urban political economy to the cultural political economy : rethinking culture and economy in and beyond the urban

Discussions about the culture-economy articulation have occurred largely within theconfines of economic geography. In addition, much attention has been diverted intocaricaturized discussions over the demise of political economy or the invalidity ofculturalist arguments. Moving the argument from the inquiry on the ¿nature¿ of theeconomy itself to the transformation of the role of culture and economy inunderstanding the production of the urban form from an urban political economy (UPE)this paper focuses on how the challenges posed by the cultural turn have enabled urbanpolitical economy to participate constructively in interdisciplinary efforts to reorientpolitical economy in the direction of a critical cultural political economy.

Més enllà de la costa: l'oferta turístic cultural a Palafrugell

Aquest treball pretén analitzar l’oferta cultural al municipi de Palafrugell i la seva projecció turística, per tal de formular propostes de millora i contribuir així a augmentar la presència turística en aquest tipus de recursos