Bootstrapping a statistical speech translator from a rule-based one

We describe a series of experiments in which we start with English to French and English to Japanese versions of an Open Source rule-based speech translation system for a medical domain, and bootstrap correspondign statistical systems. Comparative evaluation reveals that the rule-based systems are still significantly better than the statistical ones, despite the fact that considerable effort has been invested in tuning both the recognition and translation components; also, a hybrid system only marginally improved recall at the cost of a los in precision. The result suggests that rule-based architectures may still be preferable to statistical ones for safety-critical speech translation tasks.

De com la literatura pot ser útil a la geografia. Reflexions arran de la lectura d'un llibre

Reflexió sobre com la literatura pot servir de suport als estudiosos de la geografia humanística. L’autor comenta diversos exemples literaris per a il•lustrar-ho i arriba a la conclusió que l’anàlisi fenomenològica de la literatura obre al geògraf un camp d’infinites possibilitats

What makes one person paranoid and another person anxious? The differential prediction of social anxiety and persecutory ideation in an experimental situation

The study shows that social anxiety and persecutory ideation share many of the same predictive factors. Non-clinical paranoia may be a type of anxious fear. However, perceptual anomalies are a distinct predictor of paranoia. In the context of an individual feeling anxious, the occurrence of odd internal feelings in social situations may lead to delusional ideas through a sense of" things not seeming right". The study illustrates the approach of focusing on experiences such as paranoid thinking rather than diagnoses such as schizophrenia.

Implantació d'un ERP en una empresa

Aquest projecte ofereix una visió global del concepte ERP, segons les necessitats que una empresa pot tenir i ha de conèixer. El document s’organitza en dos parts: teòrica i pràctica. La part teòrica es divideix en tres seccions. Part introductòria on es parla dels orígens dels ERPs, què són, quins avantatges comporten i com es poden classificar. Part pròxima a l’empresa, on s’estudia quan es necessita aquesta solució, descrivint els diferents estats en que es pot trobar el negoci, així com aspectes previs a la implantació. Finalment, tracta els processos pràctics com la implantació, migració de futures versions i documentació, aquest últim sovint desconegut. En la part pràctica, es realitza un exemple d’implantació, migració, desenvolupament d’aplicacions pròpies i documentació, permeten al lector assolir tots els conceptes descrits amb un cas pràctic.

Llibres d'artista i publicacions per tot arreu

Un recorregut per la historia de les edicions d'artista a Catalunya a través de la cultura visual i l'art contemporani. Amb l'edició independent i la xarxa digital com dues eines fonamentals tan pels artistes -pels beneficis que l'edició pot proporcionar a la seva visibilitat i l'evolució professional- com pels diferents agents -veuen en ella l'oportunitat de generar nous formats de relació amb el públic- que tenen la voluntat de treballar amb i per aquest subsector de l'últim art contemporani. Un àmbit que avui gaudeix d'una situació creativa i productiva molt interessant i fructífera.

Mediació intercultural i institucions escolars: l'exemple del Quebec

L’increment de la multiplicitat cultural ha comportat que, en diversos països, s’elaborin diferents actuacions per aproximar posicions i millorar la comunicació entre progenitors i professionals de les institucions escolars, així com per facilitar l’adaptació del currículum a la diversitat cultural. Una de les opcions preses, amb cert èxit però no exempta d’errors,és la dels anomenats «mediadors interculturals». Una societat on aquesta figura, amb els noms d’agents de liaison i de milieu, s’ha desenvolupat és el Quebec. L’estudi dels seus encerts i limitacions, específicament a les institucions escolars, creiem que pot ser un referent a partir del qual cal reflexionar, atès el notable increment d’aquesta pràctica a Catalunya.

Secure many-to-one communications in wireless sensor networks

Wireless Sensor Networks (WSN) are formed by nodes with limited computational and power resources. WSNs are finding an increasing number of applications, both civilian and military, most of which require security for the sensed data being collected by the base station from remote sensor nodes. In addition, when many sensor nodes transmit to the base station, the implosion problem arises. Providing security measures and implosion-resistance in a resource-limited environment is a real challenge. This article reviews the aggregation strategies proposed in the literature to handle the bandwidth and security problems related to many-to-one transmission in WSNs. Recent contributions to secure lossless many-to-one communication developed by the authors in the context of several Spanish-funded projects are surveyed. Ongoing work on the secure lossy many-to-one communication is also sketched.

A germination study of herbicide-resistant field poppies in Spain

Field poppy, Papaver rhoeas L., is a very common weed in winter cereals in North-Eastern Spain. Its control is becoming difficult due to expanding herbicide resistance. To control field poppies there are alternative strategies such as non-chemical control that take into account the weed emergence period. However, there is a lack of knowledge of P. rhoeas emergence patterns in semi-arid conditions. Thus, here we conducted pot experiments on the emergence of P. rhoeas. We aimed to describe the emergence period and to quantify the emergence of a susceptible and of a herbicide-resistant P. rhoeas population at two locations in Catalonia, Spain, from 1998 to 2001 and until 2004 at one of them. Therefore, pots containing seeds of both populations were established at the two locations and emergence was recorded monthly. We studied the origin of the population, the sowing location, the effect of cultivation and the sowing year. First, we found that the main emergence peaks in our experiments occurred in autumn, accounting for between 65.7 and 98.5% of the annual emergence from October to December, and only little emergence was recorded in spring. This emergence pattern is different from those found in the literature corresponding to Northern European countries, where in some cases main flushes occur only in autumn, in spring and winter or only in spring. The emergence was mainly affected by cultivation, but the effect of light stimulus was observed several months later. As a consequence, cultivation should be done in early autumn, promoting emergence during the whole autumn and winter so that emerged seedlings can be controlled before sowing a spring crop. Second, most experiments showed that the emergence was significantly higher in the first autumn than in the following seasons, e.g. 4.1% emergence in the first year and only 2.1, 2.3, 0.5 and 0.6% new emergence at one of the locations for the second, third, fourth and fifth years. Thus, after having a severe P. rhoeas infestation causing a big seed rain, emergence should be stimulated by autumn cultivation in the following season and seedlings controlled by trying to deplete the soil seed bank as much as possible. Despite the fact that emergence will be staggered throughout several years and that there was a significant relationship between rainfall and emergence, so that dry years will cause a smaller emergence rate of the weed, these findings define a cultural management strategy to reduce P. rhoeas infestations and to contribute to integrated weed management strategies combining it with other tools.

The cell cycle–regulated genes of schizosaccharomyces pombe

Many genes are regulated as an innate part of the eukaryotic cell cycle, and a complex transcriptional network helps enable the cyclic behavior of dividing cells. This transcriptional network has been studied in Saccharomyces cerevisiae (budding yeast) and elsewhere. To provide more perspective on these regulatory mechanisms, we have used microarrays to measure gene expression through the cell cycle of Schizosaccharomyces pombe (fission yeast). The 750 genes with the most significant oscillations were identified and analyzed. There were two broad waves of cell cycle transcription, one in early/mid G2 phase, and the other near the G2/M transition. The early/mid G2 wave included many genes involved in ribosome biogenesis, possibly explaining the cell cycle oscillation in protein synthesis in S.pombe. The G2/M wave included at least three distinctly regulated clusters of genes: one large cluster including mitosis, mitotic exit, and cell separation functions, one small cluster dedicated to DNA replication, and another small cluster dedicated to cytokinesis and division. S. pombe cell cycle genes have relatively long, complex promoters containing groups of multiple DNA sequence motifs, often of two, three, or more different kinds. Many of the genes, transcription factors, and regulatory mechanisms are conserved between S. pombe and S. cerevisiae. Finally, we found preliminary evidence for a nearly genome-wide oscillation in gene expression: 2,000 or more genes undergo slight oscillations in expression as a function of the cell cycle, although whether this is adaptive, or incidental to other events in the cell, such as chromatin condensation, we do not know.

L’emprenedoria en treball social. Es pot viure fent treball social per compte propi?

En època de crisi com la que estem vivint pot semblar estrany plantejar-se la possibilitat emprenedora en treball social com a activitat per compte propi. Aquí es reflexiona sobre l’oportunitat de fer-ho i s’analitza què podem entendre en l’actualitat per emprendre i quines característiques comporta. També es valoren les dificultats que la pròpia disciplina presenta quan algú, eventualment, es pugui plantejar la via emprenedora i les coses que cal tenir en compte per sortejar-les. Finalment, es presenten algunes experiències d’emprenedoria des del treball social o en relació amb aquest i se n’aventuren algunes possibilitats que es podrien explorar en un futur.

Condicionants sociològics de la planificació lingüística en un context global i multicultural

La complexitat de la conformació de les societats actuals provoca l’aparició de reptes nous que s’afegeixen a l’emergència de realitats ja existents i no resoltes. Això fa que s’hagin d’analitzar amb mirada i perspectives noves problemes, qüestions i polítiques que es creien resolts o, com a mínim, superats. Obliga, alhora, a repensar les estratègies i també a repensarnos com a societat. La política lingüística, i la planificació que n’és la resultant, no pot quedar al marge d’aquestes reflexions perquè actua en —i per a— una població i en —i per a— una societat determinada, i l’una i l’altra estan en plena transformació i canvi. Els diversos contextos socials actuals en els quals —i per als quals— es prenen les decisions lingüístiques contenen condicionants característics que s’afegeixen i interactuen amb els preexistents. Uns i altres, amb diferents graus d’intensitat, les influencien. Aquest article s’aproxima a alguns d’aquests elements i a aquest context divers, global i local que els dota d’especificitat.

A geometric chracterization of the nucleolus of the assignment game

Maschler et al. (1979) caracteritzen geomètricament la intersecció del kernel i del core en els jocs cooperatius, demostrant que les distribucions que pertanyen a ambdós conjunts es troben en el punt mig d’un cert rang de negociació entre parelles de jugadors. En el cas dels jocs d’assignació, aquesta caracterització vol dir que el kernel només conté aquells elements del core on el màxim que un jugador pot transferir a una parella òptima és igual al màxim que aquesta parella li pot transferir, sense sortir-se’n del core. En aquest treball demostrem que el nucleolus d’un joc d’assignació queda caracteritzat si requerim que aquesta propietat de bisecció es compleixi no només per parelles, sinó també per coalicions entre sectors aparellades òptimament.

A geometric chracterization of the nucleolus of the assignment game

Maschler et al. (1979) caracteritzen geomètricament la intersecció del kernel i del core en els jocs cooperatius, demostrant que les distribucions que pertanyen a ambdós conjunts es troben en el punt mig d’un cert rang de negociació entre parelles de jugadors. En el cas dels jocs d’assignació, aquesta caracterització vol dir que el kernel només conté aquells elements del core on el màxim que un jugador pot transferir a una parella òptima és igual al màxim que aquesta parella li pot transferir, sense sortir-se’n del core. En aquest treball demostrem que el nucleolus d’un joc d’assignació queda caracteritzat si requerim que aquesta propietat de bisecció es compleixi no només per parelles, sinó també per coalicions entre sectors aparellades òptimament.