Conseqüències de l'enderrocament del Palau Reial Menor de Barcelona : Anàlisi des d'una perspectiva patrimonial, històrica i urbanística

Aquest treball analitza les conseqüències que per al patrimoni de la ciutat de Barcelona, per a la història de Catalunya, per a la reordenació urbanística i per a l'evolució de la tipologia de l'edificació d'habitatges va tenir l'enderrocament del Palau Reial Menor de Barcelona.

Treball fi de carrera : anàlisi d'estratègies d'accés a dades

Anàlisi d'estratègies d'accés a dades en .NET.

Anàlisi de les competències comunicatives en les titulacions de Grau en Enginyeria Informàtica a les universitats de l'estat espanyol

Aquest document és un projecte de recerca sobre les competències comunicatives en els estudis de Grau en Enginyeria Informàtica. Aquest projecte consta de dues parts molt diferenciades. La primera, teòrica, en què es definirà què s'entén per competència i es veuran els diversos tipus de competències que hi ha i com és classifiquen. Mentre que la segona part del PFC consisteix en una investigació sobre les memòries de Grau en Enginyeria Informàtica de les universitats de l'estat espanyol per tal de veure com s'hi treballen les competències a estudiar.

Pràcticum I : Psicologia de l'Educació. Anàlisi de l'educació inclusiva a través d'una aula USEE a secundària

L'existència d'una aula USEE ha de permetre la inclusió dels alumnes amb NEE en un entorn majoritàriament ordinari. El present treball és una aproximació a l'educació inclusiva, les seves dificultats i aplicacions a través d'una experiència pràctica en un institut al voltant de la seva aula USEE. Les tasques pràctiques realitzades estan dividides en dos grans blocs: per una banda la recollida d'informació per a la identificació i l'anàlisi dels grau d'inclusió dels alumnes i del funcionament general del centre i per altra banda, una intervenció a la pròpia aula USEE a través d'un taller de ceràmica, el qual em va permetre valorar el sentiment de pertinença dels alumnes i treballar amb ells temes com l'autoconcepte, l'aprenentatge constructiu, les habilitats socials i les estratègies d'aprenentatge. He pogut constatar com una USEE és un recurs facilitador del model inclusiu si es donen algunes condicions fonamentals com aquelles que afecten a la cultura de centre. Finalment, el treball aporta algunes idees per orientar el centre cap a una millora en la seva cultura inclusiva.

Anàlisi, disseny i implementació d'un gestor de projectes

Desenvolupament d'una aplicació web basada en tecnologia Java J2EE que empra Struts2, Spring Framework i Hibernate. Aquest gestor de projectes pretén ésser un entorn a mig camí entre un gestor de continguts i un organitzador d¿informació amb una petita pinzellada de xarxa social.

Projecte d'energia solar en la indústria càrnica : anàlisi energètic, econòmic i ambiental

Aquest projecte es basa en l’aprofitament de l’energia solar per a produir ACS en diferents processos industrials d’un escorxador mitjançant una instal·lació solar tèrmica. L’objectiu és cobrir el màxim de necessitats energètiques d’aigua calenta en els processos d’escaldat, rentat de les canals i neteja d’equips i instal·lacions. Com en totes les instal·lacions solars, es fa necessària la presència d’una instal·lació de recolzament, ja que la instal·lació solar no ens satisfà el total de necessitats de producció. En aquest projecte s’ha dut a terme un ampli estudi energètic en el qual s’han estudiat dos tipus de captadors solars: el pla i el de tubs de buit. S’han tingut en compte paràmetres com el rendiment del captador, la inclinació i la superfície captadora per tal d’obtenir un determinat percentatge de cobertura solar

Construcció i explotació d'un magatzem de dades per a l'anàlisi del sistema de prestacions socials

Aquest projecte consisteix en la construcció d'un magatzem de dades com a eina de treball per als empleats de l'Organisme d'Anàlisi del Departament de Treball (OADT). L'OADT vol conèixer la evolució de les prestacions i la sostenibilitat del sistema. El fet que la informació estigui distribuïda per les comunitats autònomes implica que no es pot treballar de forma unificada, i no es pot fer cap anàlisi rigorós. El magatzem de dades que creem ha de permetre la recollida de tota aquesta informació i la seva posterior explotació amb eines de Business Intelligence.

Magatzem de dades per a l'anàlisi de les prestacions socials

Projecte que té com a objectiu la construcció i explotació d'un magatzem de dades per a l'anàlisi del sistema de prestacions socials per a l'Organismo de Análisis del Departamento de Trabajo (OADT). L'OADT ha encarregat la implementació d'un magatzem de dades per analitzar a través d'eines de Business Intelligence l'evolució de les prestacions socials entre les diferents comunitats autònomes.

Construcció i explotació d'un magatzem de dades per a l'anàlisi del sistema de prestacions socials

El present projecte consisteix en la construcció i explotació d'un magatzem de dades per l'Organisme d'Anàlisi del Departament de Treball. Aquest magatzem ha de permetre determinar la sostenibilitat i conèixer l'evolució del sistema de prestacions socials.

Identificació de paisatges funcionals mitjançant anàlisi cluster

El terme paisatge i les seves aplicacions són cada dia més utilitzats per les administracions i altres entitats com a eina de gestió del territori. Aprofitant la gran quantitat de dades en bases compatibles amb SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica) existents a Catalunya s’ha desenvolupat una síntesi cartogràfica on s’identifiquen els Paisatges Funcionals (PF) de Catalunya, concepte que fa referència al comportament fisico-ecològic del terreny a partir de variables topogràfiques i climàtiques convenientment transformades i agregades. S’ha utilitzat un mètode semiautomàtic i iteratiu de classificació no supervisada (clustering) que permet la creació d’una llegenda jeràrquica o nivells de generalització. S’ha obtingut com a resultat el Mapa de Paisatges Funcionals de Catalunya (MPFC) amb una llegenda de 26 categories de paisatges i 5 nivells de generalització amb una resolució espacial de 180 m. Paral·lelament, s’han realitzat validacions indirectes sobre el mapa obtingut a partir dels coneixements naturalistes i la cartografia existent, així com també d’un mapa d’incertesa (aplicant lògica difusa) que aporten informació de la fiabilitat de la classificació realitzada. Els Paisatges Funcionals obtinguts permeten relacionar zones de condicions topo-climàtiques homogènies i dividir el territori en zones caracteritzades ambientalment i no políticament amb la intenció que sigui d’utilitat a l’hora de millorar la gestió dels recursos naturals i la planificació d’actuacions humanes.

Influència del clima en la fenologia de la floració de Globularia alypum: anàlisi a partir de mostres d'herbari

Globularia alypum és un arbust termòfil típic de la regió oest del Mediterrani. Aquest nanofaneròfit té un patró de floració molt ampli. Les poblacions primerenques floreixen des del Juliol fins al Desembre i les poblacions tardanes des del Gener fins a l’Abril. L’objectiu del projecte és esbrinar quins factors climàtics determinen la fenologia de la floració de l’espècie a partir de mostres d’herbari i conèixer l’abast geogràfic d’ambdós patrons de floració a la península Ibèrica i França. També l’estudi d’altres característiques fenològiques en relació amb el clima: els braquiblasts i les espigues de capítols. Els plecs d’herbari han estat georeferenciats per ser utilitzats en un entorn SIG junt amb les dades del clima i s’ha realitzat una anàlisi estadística. El resultats mostren que les poblacions primerenques creixen majoritàriament en zones costaneres mentre que les tardanes ho fan en zones continentals. Les poblacions primerenques creixen en àrees on les temperatures (mitjana, mínima, màxima i mínima del mes més fred) són més altes que les tardanes per l’efecte temperador del mar. Al analitzar totes les poblacions, el nombre de mesos des de la transició floral es correlaciona negativament amb la temperatura mínima mensual i la temperatura mitjana mensual en tots els mesos, mentre que amb la temperatura màxima mensual entre Octubre i Abril. Al estudiar sols les poblacions tardanes les correlacions són similars, però no en les primerenques on no se’n troba cap. Les correlacions entre el nombre de mesos des de la transició floral i les variables climàtiques anuals són iguals, a més de trobar-se una correlació negativa amb la temperatura mínima del mes més fred i l’índex tèrmic, i positiva amb l’índex de continentalitat. No s’ha trobat cap diferència en presència de braquiblasts segons la població, però sí en les espigues de capítols, essent més freqüents en les poblacions primerenques. Es suggereix que la temperatura és un factor més determinant per a les poblacions tardanes, mentre que es desconeix si és la precipitació en les primerenques. Tampoc es té coneixement sobre si les diferències entre els dos patrons són genètiques o fenotípiques i quin mecanisme possibilita el desenvolupament de braquiblasts i espigues de capítols.

La neologia semàntica verbal en el català actual : Anàlisi d'un corpus de dades procedents de la premsa

Estudi de la neologia semàntica verbal en català a partir d'un corpus de dades format per neologismes semàntics verbals apareguts en la premsa escrita en català durant els anys 2010 i 2011. Relació entre la neologia semàntica i la metàfora com a recurs cognitiu.

L'ús del català i del castellà a l'aula, una realitat més enllà de qualsevol model : Anàlisi de les pràctiques lingüístiques en una aula de 4t d'ESO de l'Institut Lluís de Peguera de Manresa

Anàlisi de l'ús del català i del castellà en una aula de 4t d'ESO de l'Institut Lluís de Peguera de Manresa.