Jaume Brossa (1868-1919) regeneracionista i revolucionari

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. El present treball és un estudi de la personalitat humana, literària i filosòfica de Jaume Brossa així com un anàlisi del medi sociohistòric que li va tocar viure. El mètode utilitzat ha estat, en primer lloc, un rastreig de material original, articles publicats entre els anys 1892 i 1902 en diversos òrgans de premsa de Barcelona i Madrid. Una vegada obtingut el material requerit, s’ha sondejat per dins de les seves línies fins a trobar quin era el seu pensament en molts aspectes, a saber: el seu posicionament entorn els grans centres d’atenció del seu temps: el nacionalisme, el moviment obrer, l’estètica modernista en les seves parcel•les de música, literatura, teatre etc., tots aquests camps, tractats des de la base de la seva actitud regeneracionista i revolucionària. L’estudi s’ha realitzat des d’un enfocament crític: intentar esbrinar quines han estat les causes per les quals un autor certament notable de les nostres lletres ha estat marginat o, si més no, minimitzat en el seu abast intel•lectual. I, tal com es planteja al començament del treball, aquest consta d’una recerca de causes, implicacions, contextos etc. que ens permetin esbrinar per què Jaume Brossa ha estat desacreditat.

Casolà o industrial?: estudi organolèptic i microbiològic de la vida útil del pernil cuit

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. Aquest treball tracta sobre el temps de garantia o de vida útil d’un producte alimentari i està basat en esbrinar quin és el millor mètode o envàs per conservar el pernil cuit llescat durant la seva vida útil, per tal que es mantinguin les propietats organolèptiques i microbiològiques inicials de l’aliment durant el màxim de temps possible. Per comparar envasos he utilitzat els industrials (envàs al buit i envàs en atmosfera) i els envasos que podem trobar quan comprem un producte llescat en el mostrador d’una botiga o supermercat. Per a fer l’estudi doncs s’ha utilitzat el pernil cuit, conegut com a pernil dolç, un dels productes més consumits per la societat actual. El pernil ha estat tractat en tres situacions diferents: llescat en una màquina de carnisseria i envasat en mètodes de conservació domèstics, llescat en màquines industrials i envasat en diferents envasos (al buit i en atmosfera modificada) utilitzats per les grans empreses i llescat en màquines industrials i envasat al buit sotmès a un tractament amb altes pressions. Després d’aquests processos s’ha realitzat un estudi de vida útil, és a dir, s’ha analitzat el producte al laboratori, amb l’objectiu de trobar quin és el millor envàs per a la conservació del pernil cuit.

Berosos de Babilònia i el Gran Diluvi. Anàlisi i estudi en relació amb d’altres relats diluvians de tradició oriental i grecollatina

Anàlisi comparativa del text diluvià de Berosos de Babilònia en relació amb d’altres textos de tradició oriental i grecollatina que recullen aquest mateix episodi. En aquest marc, Berosos representa el vèrtex d’unió a partir del qual es produeix una inflexió en les narracions del Gran Diluvi i, per tant, esdevé el fil de continuïtat entre ambdues tradicions

Ciutat i conflicte: explorant tendències de mediació comunitària a l'àrea metropolitana de Barcelona: estudi de casos: Barcelona, Sant Boi de Llobregat, L'Hospitalet

La present recerca té com a objectiu situar els diferents elements que resideixen en la interacció de la ciutat i el conflicte. Aquest plantejament vol conèixer el marc global on es situa la convivència, quines són les claus interpretatives. Així doncs l'escenari a investigar són els conflictes urbans. En aquest moment els programes de mediació comunitària poden ser plataformes de canvi per una nova forma de gestionar els conflictes urbans , així com de governar i viure la ciutat. Les conclusions de la present recerca poden ajudar a repensar accions, consolidar pràctiques i projectar nous imaginaris col·lectius

Aplicació de les TIC al treball de l'estudiant, la seva tutorització, avaluació i a la mesura del seu esforç en un marc ECTS d'ensenyament a l'assignatura Disseny Microelectrònic I de l'ensenyament d'Enginyeria en Electrònica

El projecte està associat a l'assignatura de Disseny Microelectrònic I, Troncal de 2on cicle d'Enginyeria en Electrònica a la Universitat de Barcelona. A l'actualitat aquesta assignatura incorpora tant d'estudiants de Física com d'Enginyeries Tècniques d'altres universitats. El seu enfoc és de caire formador pràctic. Temporalment l'assignatura correspon al primer quadrimestre en una carrera que a l'actualitat és només de segon cicle. Per tant correspon a un moment en el qual l'estudiant té el primer contacte amb aquest ensenyament. La introducció de nous conceptes i continguts és constant. Durant els dos anys de durada del projecte, aquest ha permès l’elaboració de material didàctic digital que ha estat incorporat satisfactòriament (ben avaluat per l’alumnat) al material didàctic i les activitats del curs. Un dels objectius principals a aconseguir amb el projecte, combatre el fracàs escolar associat a l’alt índex d’absentisme, s’assoleix amb aquest material. D’altra banda, els alumnes que opten per un seguiment continuat, seguint la metodologia activa del curs, veuen en aquest material el recolzament necessari per afrontar les activitats que se’ls plantegen. En ambdós casos i juntament amb la resta d'activitats presencials del curs, s'aconsegueix incentivar l'autoaprenentatge i motivar l’alumne de forma continuada. El material digital comprèn apunts de l'assignatura i problemes resolts de referència. Durant l’execució del projecte s’ha mesurat contínuament l’esforç de l’estudiant. Aquest era el segon principal objectiu del projecte, sense el qual una adaptació a la metodologia ECTS i a l’EEES és impossible. S'ha mesurat l'esforç que provoquen les diferents activitats, especialment aquelles activitats cooperatives que motiven més l'alumnat però que també el carreguen més. Com a eina per a l'estudiant s'ha desenvolupat un aplicatiu que permet que ell mateix conegui el seu esforç enfront de la resta d'alumnes com a mesura de la seva qualitat d'estudi.

Estils d'aprenentatge i rendiment acadèmic. Un estudi sobre alumnat de la Diplomatura de mestres de la Universitat de Vic

Com a part inicial d'un procés més ampli d’implementació dels principis del Disseny Instruccional Universal a la Universitat de Vic, aquest estudi ha examinat i explorat els estils d'aprenentatge dels estudiants de primer curs de la Diplomatura de Mestre a la Universitat de Vic. Els objectius han estat, analitzar els perfils dels estils d’aprenentatge dels alumnes de primer curs d'educació per determinar si hi havia diferències significatives en l'estil d'aprenentatge preferit en base a especialitat escollida, edat i sexe, així com també detectar correlacions entre estilsd'aprenentatge i rendiment acadèmic. S’ha estudiat una mostra de 243 estudiants. L'instrument de mesura ha estat el “Index of Learning Styles Questuinnaire”. S’ha procedit a fer un anàlisi descriptiu i ANOVA. Els resultats mostren una distribució de les quatre dimensions del ILS similars als perfils d’altres poblacions d'altres universitats. La immensa majoria dels estudiants resulten visuals i sensorial i indiferents per a les dimensions actiu-reflexiu i seqüencial-global. Per especialitat i edat només les dimensions actiureflexiu ivisual-verbal han mostrat diferències significatives. Per gènere no s'han trobat diferèncie significatives . Pel que respecta al rendiment acadèmic, només la dimensió visual-verbal sembla tenir una relació significativa, obtenint qualificacions sensiblement més altes aquells estudiants amb un perfil verbal més alts que els efectes visuals. S’ha generat dues noves variables "nivell de dispersió" i "grau de risc". No s’ha trobat cap relació entre aquests dos factors i el rendiment acadèmic. S’han discutit els resultats. L’instrument ILSQ sembla presentar un valor moderat com a element predictiu de dificultats l'aprenentatge de l’alumnat i el seu rendiment acadèmic.

Tecla d'Iconi, més enllà de la llegenda : estudi del paper desenvolupat per la dona en el cristianisme primitiu a través de la protagonista dels Actes de Pau i Tecla

El cristianisme, en els seus inicis, significà per la dona la possibilitat de triar un destí diferent al del matrimoni i la maternitat que li deparava la societat greco-romana. Tanmateix, en el procés d'institucionalització de la nova religió (s. I-IV), la dona, que en les primitives comunitats cristianes havia ocupat llocs de responsabilitats al costat dels seus companys masculins, va quedar relegada al desenvolupament de tasques assistencials. Els canvis experimentats pel rol femení durant aquest període es manifestaran en les transformacions operades a través de la literatura en la figura de Tecla d'Iconi (santa Tecla), un personatge intemporal, tan capaç de representar els diferents arquetips de dona ideal que ha creat l'Església cristiana, com les ànsies emancipadores d'alguns col·lectius feministes.

Escriptura de la tesi doctoral, benestar i context d'aprenentatge: Un estudi des de les percepcions dels doctorands

Les representacions que els estudiants es fan sobre les tasques acadèmiques són cabdals per entendre com les desenvolupen. Creiem que això no és una excepció en estudiants de doctorat amb les seves tesis i és per això que en aquesta recerca estem interessats en investigar com els estudiants entenen els estudis de doctorat. La literatura revisada preocupada per l’experiència del doctorat, és a dir, com els doctorands perceben aquest procés, se centra en variables de benestar, context d’aprenentatge i escriptura. Amb el propòsit d’obtenir un quadre complert sobre com els doctorands entenen fer una tesi, 627 doctorands han completat El Qüestionari de l’Experiència Doctoral (Lonka i altres, 2007) que hem procedit a adaptar a la població espanyola. Aquest instrument mesura les tres variables esmentades (al llarg de 49 enunciats de resposta Likert) i de forma general algunes qüestions del procés doctoral (8 preguntes de resposta oberta) que complementen/donen llum a la interpretació de les dades quantitatives. A més, es demana informació del context del doctorand (18 preguntes) que ajuda a entendre millor el desenvolupament de la tesi en cada cas. Donat que algunes dificultats que els estudiants manifesten en el doctorat tenen a veure amb la percepció de no disposar d’estratègies suficients per regular el procés d’escriptura, ens hem plantejat recollir dades més específiques en relació a l’escriptura de la tesi entrevistant 10 doctorands per separat i posteriorment junts en un focus grup. Pensem que la nostra investigació pot contribuir en la reflexió de la qualitat dels programes de doctorat ja que creiem que els estudiants tenen molt a dir i que cal escoltar les seves veus. A més, si els tutors disposen d’informació sobre com els seus alumnes viuen els estudis de doctorat, segurament entendran millor com porten a terme les seves tesis i podran oferir-los ajudes més ajustades.

El Calila e Dimna al Llibre de les bèsties : Breu estudi comparatiu dels contes La serp que atemoreix, La pedra preciosa i La rata transformada en dona, en les versions àrab, catalana i castellana

Breu estudi comparatiu dels contes La serp que atemoreix, La pedra preciosa i La rata transformada en dona, de la versió àrab d'Ibn al-Muqaffa', la verió catalana de Ramon Llull a Llibre de meravelles i Llibre de les bèsties i la versió castellana de Calila e Dimna del 1252.

Motivació i eficiència en l'estudi de l'instrument : la pràctica deliberada

En aquest projecte anomenat “Motivació i eficiència en l’estudi de l’instrument” pretenc reflexionar sobre com els estudiants de música de grau superior entenen i aborden l'estudi de l'instrument. El meu repte consisteix en aprofundir i intentar ampliar tot allò que en sabem relacionat amb aquesta pràctica, donant a conèixer les opinions dels experts i les seves investigacions i aportant noves idees i conclusions pròpies. L’objectiu d’això és intentar que la pràctica amb l'instrument resulti més productiva, diversa i sigui susceptible de ser adaptada als objectius de cadascú perquè serveixi per millorar el rendiment dels instrumentistes. En resum, el projecte farà una reflexió per intentar ampliar la visió de la pràctica i de l’autonomia d’estudi i tractarà de plantejar un enfocament reflexionat.

Fonts en línia d'interès per a l'estudi de la literatura catalana

L'objectiu d'aquest treball és oferir una selecció de fonts d'informació bàsiques d'interès per als estudiosos de la literatura catalana, disponibles a Internet. Per a la selecció s'ha tingut en compte, com és natural, la qualitat dels continguts de les obres triades: la seva completesa, el seu rigor, la seva actualització, etc. El criteri d'inclusió de les obres ha estat força restrictiu: per exemple, no s'han recollit pàgines web dedicades a autors o obres individuals ¿que hauria fet la llista inacabable¿ tot i que hi ha fonts d'informació excel·lents en aquest àmbit. La persona que s'interessi per identificar recursos dedicats a un autor en concret trobarà els enllaços pertinents a partir del primer apartat del treball: obres enciclopèdiques i portals.

Memòria del projecte: Trajectòries d'èxit de joves immigrants a l'ensenyament superior i al món professional

[cat] L'educació dels immigrants és un tema prioritari a les agendes polítiques de molts països de la OCDE. En molts casos, els governs s'han preocupat especialment de la seva integració al món del treball però creix l'interès en els seus resultats al sistema educatiu i en la revisió de les polítiques adreçades a respondre a les seves necessitats educatives i formatives. La majoria d'aquests estudis es situen a l'esfera de l'educació infantil, primària, secundaria i formació professional, per això resulta pràcticament impossible trobar informes que analitzin el baix percentatge d'accés d'estudiants immigrants extracomunitaris a la universitat (al voltant de 3,3% en el cas de Catalunya); que contribueixin a entendre els factors que configuren les trajectòries d'èxit escolar i d'integració laboral dels estudiants immigrants que accedeixen i completen els estudis universitaris; que puguin donar pautes per desenvolupar polítiques educatives que millorin els resultats d'aprenentatge dels estudiants immigrants; i que puguin servir com a mirall i incentiu per a altres persones immigrants i, perquè no, també del país. Aquest projecte ha estudiat el conjunt d'elements que condicionen l'accés dels joves immigrants als estudis universitaris, i a l'estatus laboral que els hi hauria de possibilitar la seva formació universitària.L'estudi ha consistit en una metaanàlisi dels documents existents sobre el tema i en la realització de 8 narratives biogràfiques; quatre de persones cursant diferents estudis a les universitats catalanes i quatre que ja s'han incorporat al món del professional. Aquestes narratives venen acompanyades de 8 vídeos que exploren noves maneres de visibilització d'aquesta població i es transformen en una pràctica d'autoria. Aquest material visual pot servir com a recurs educatiu, en la mida que pugui ser un mirall i un incentiu per a altres persones immigrants i del país.Finalment, presenta un seguit de recomanacions per als responsables de les polítiques i dels centres educatius.

"When I have holidays": Influència entre llengües i producció escrita. Un estudi amb aprenents adults d'anglès com a llengua estrangera

En aquest article presentem una proposta de tipologia de la transferència lèxica en la producció escrita per tal d¿analitzar la incidència que té en adults aprenents d¿anglès com a llengua estrangera i veure les possibles relacions entre els tipus de transferència i el nivell de competència en anglès, així com les interrelacions entre les llengües prèvies (materna/es) i segones i l¿anglès. Els resultats mostren una influència important de la primera llengua en l¿aprenentatge de les altres i, en el cas dels aprenents bilingües que aprenen una tercera o quarta llengua, influències interessants entre totes les llengües.