900 resultados para Dades -- Recuperació (Informàtica)
Resumo:
Aquest projecte consisteix en fer lanlisi, disseny i implementaci d'un sistema d'autenticaci a travs de contrasenyes dun sol s (One Time Password OTP) per a dispositius mbils. Per evitar ls de contrasenyes esttiques farem una aplicaci per a telfons mbils capa de generar contrasenyes aleatries grcies a uns parmetres previs, aix com de poder tenir un registre dels serveis on poden ser utilitzades. Partirem dun protocol repte/resposta on lusuari interactuar amb el seu telfon mbil i un ordinador personal amb una connexi a Internet. Podr registrarse i, introduint certes dades al mbil que li proporciona el servidor, podr fer el procs dautenticarse per poder accedir a zones restringides del servei.
Resumo:
Este trabajo presenta una metodologa para detectar y realizar el seguimiento de caractersticas faciales. En el primer paso del procedimiento se detectan caras mediante Adaboost con cascadas de clasificadores dbiles. El segundo paso busca las caractersticas internas de la cara mediante el CSR, detectando zonas de inters. Una vez que estas caractersticas se capturan, un proceso de tracking basado en el descriptor SIFT, que hemos llamado pseudo-SIFT, es capaz de guardar informacin sobre la evolucin de movimiento en las regiones detectadas. Adems, un conjunto de datos pblicos ha sido desarrollado con el propsito de compartirlo con otras investigaciones sobre deteccin, clasificacin y tracking. Experimentos reales muestran la robustez de este trabajo y su adaptabilidad para trabajos futuros.
Resumo:
Aquest projecte representa una recerca en les classes basat en l'eficcia de la combinaci entre activitats de lectura i d'escriptura, textos i tecnologia. Presenta un currculum b dissenyat que ofereix material als professors per a planificar la instrucci en primria i en pre-escolar. Els materials sn una selecci de textos considerats com uns mediadors de la instrucci. Lestudi proporciona un model preliminar per a un currculum basat en textos que ajuden en la lectura i escriptura i en les habilitats inicials. Les lectures sn llibres tipus lbum. Dues dcades en el camp dels llibres infantils, illustradors, autors, editors han prestat una major atenci a les maneres del procs d'adquisici de la lectura i de l'escriptura. Aquest estudi representa un pas per a incloure aquest tipus de materials de lectura. Tres caracterstiques de text s'han identificat: a) el contingut lingstic a nivell de la paraula, i a nivell de l'estructura del text (repeticions dels patrons sintctics i textuals); b) la diversitat de gnere dels llibres (llibres de narraci i d'informaci); i c) el control de la crrega cognitiva (densitat de paraules, repetici i predicci del contingut i relaci illustraci-text). Els participants en aquest estudi eren 25 nens de primer curs i 23 nens pre-escolars i els seus professors (CEIP Lavinia de Barcelona). L'escola va ser seleccionada per la seva disposici a l's de tecnologies i els seus interessos de participar en aquest projecte experimental. Durant l'any 2007-08 van desenvolupar aquests textos, les activitats i el programa de tecnologia (Veure www.princepsiprinceses.blogspot.com, i www.conills.blogspot.com). Els efectes de la qualitat instruccional, de la selecci de textos i de l's de la tecnologia s'han d'observar en les diferncies en les prctiques de les professores, en les habilitats dels nens i en l's de tecnologies en les sales de classe.
Resumo:
JPEG2000 s un estndard de compressi dimatges que utilitza la transformada wavelet i, posteriorment, una quantificaci uniforme dels coeficients amb dead-zone. Els coeficients wavelet presenten certes dependncies tant estadstiques com visuals. Les dependncies estadstiques es tenen en compte a l'esquema JPEG2000, no obstant, no passa el mateix amb les dependncies visuals. En aquest treball, es pretn trobar una representaci ms adaptada al sistema visual que la que proporciona JPEG2000 directament. Per trobar-la utilitzarem la normalitzaci divisiva dels coeficients, tcnica que ja ha demostrat resultats tant en decorrelaci estadstica de coeficients com perceptiva. Idealment, el que es voldria fer s reconvertir els coeficients a un espai de valors en els quals un valor ms elevat dels coeficients impliqui un valor ms elevat d'aportaci visual, i utilitzar aquest espai de valors per a codificar. A la prctica, per, volem que el nostre sistema de codificaci estigui integrat a un estndard. s per aix que utilitzarem JPEG2000, estndard de la ITU que permet una elecci de les distorsions en la codificaci, i utilitzarem la distorsi en el domini de coeficients normalitzats com a mesura de distorsi per a escollir quines dades s'envien abans.
Resumo:
Durante los dos aos que van desde noviembre de 2005 a noviembre de 2007, en los que se ha llevado a cabo la Beca de colaborador en el mbito del deporte, tanto en el CAR de Sant Cugat como en el Consell Catala de lEsport, se han investigado y estudiado las acciones prxicas de un deporte tan popular, pero al mismo tiempo tan desconocido, como es el futbol. El primer ao se investigaron las acciones prxicas que finalizaron en gol en la Liga de Ftbol Profesional, Liga Espaola, temporada 2005-2006. Dichas investigaciones sirvieron como una primera toma de contacto en relacin a este tipo de estudios y sirvieron tambin para elaborar unas primeras aplicaciones informticas que nos permitieran el registro de dichas acciones para su posterior anlisis. Durante el segundo ao, se trabaj en la confeccin de una aplicacin informtica que reflejara y permitiera el registro de las acciones prxicas del portero de futbol durante un partido de competicin. As mismo, durante este segundo ao tambin se elaboraron y publicaron dos artculos cientficos relacionados con las investigaciones llevadas a cabo en el primer ao de Beca. La finalidad y propsito de toda esta serie de investigaciones y trabajos ha sido conocer en profundidad el deporte en cuestin para poder plantear nuevas metodologas y planteamientos de entrenamiento basadas en la competicin, que nos permitan mejorar el rendimiento en el deporte investigado.
Resumo:
Dins de matrius eminentment forestals, els espais oberts agrcoles juguen un paper important diversificant els hbitats i, de retruc, donant cabuda a lecosistema a un nombre despcies que dells depenen en tots o en alguns moments del seu cicle biolgic. La prdua despais agrcoles tradicionals va ms enll de la prdua de varietats agrcoles i ramaderes i de flora arvense associada, i afecta tamb a molts daltres organismes. A ms de la seva importncia directa en la biodiversitat, els espais oberts agrcoles tamb representen un trencament de la continutat del combustible i requereixen el manteniment de vies daccs, tot coadjuvant a mantenir un paisatge amb un menor risc dincendi. La zona destudi ha estat els Parcs Naturals de Sant Lloren de Munt i LObac, i Garraf, Olrdola i Foix. Hem considerat de forma simplificada el paisatge dels Parcs com a mosaics amb diferents fases (arbrat dens, arbustiu dens, espais oberts, roquissars i petites zones urbanes) i pressuposa que lobjectiu de la gesti dels Parcs s la conservaci daquests mosaics i no la seva uniformitzaci en paisatges forestals continus. Hem localitzat e inventariat els espais oberts agrcoles actius i abandonats (recentment i des de 1957) de la zona com a capes SIG, tot associant a cada espai el conjunt de caracterstiques necessries per la seva gesti i organitzant-los en una Base de Dades lligada a les capes SIG. Un cop fet aix, i per tal dordenar les actuacions de recuperació, hem establert un sistema de prioritzaci dels espais candidats a travs danlisi multi-criteri. En aquesta prioritzaci, ha jugat un paper destacat limpacte de leventual recuperació de cada espai en la geometria del mosaic, la qual cosa ha requerit anlisi i simulaci espacial. Finalment, hem elaborat un conjunt de projectes dactuaci en certs espais concrets per a que serveixin com a models dactuaci.
Resumo:
As computer chips implementation technologies evolve to obtain more performance, those computer chips are using smaller components, with bigger density of transistors and working with lower power voltages. All these factors turn the computer chips less robust and increase the probability of a transient fault. Transient faults may occur once and never more happen the same way in a computer system lifetime. There are distinct consequences when a transient fault occurs: the operating system might abort the execution if the change produced by the fault is detected by bad behavior of the application, but the biggest risk is that the fault produces an undetected data corruption that modifies the application final result without warnings (for example a bit flip in some crucial data). With the objective of researching transient faults in computer systems processor registers and memory we have developed an extension of HPs and AMD joint full system simulation environment, named COTSon. This extension allows the injection of faults that change a single bit in processor registers and memory of the simulated computer. The developed fault injection system makes it possible to: evaluate the effects of single bit flip transient faults in an application, analyze an application robustness against single bit flip transient faults and validate fault detection mechanism and strategies.
Resumo:
High Performance Computing is a rapidly evolving area of computer science which attends to solve complicated computational problems with the combination of computational nodes connected through high speed networks. This work concentrates on the networks problems that appear in such networks and specially focuses on the Deadlock problem that can decrease the efficiency of the communication or even destroy the balance and paralyze the network. Goal of this work is the Deadlock avoidance with the use of virtual channels, in the switches of the network where the problem appears. The deadlock avoidance assures that will not be loss of data inside network, having as result the increased latency of the served packets, due to the extra calculation that the switches have to make to apply the policy.
Resumo:
Gaps es un generador de aplicaciones sintticas de estructura compuesta Master/Worker de pipelines. Para crear una aplicacin sinttica, el investigador utilizar Gaspar, que recibe un fichero de texto con los parmetros de la aplicacin a generar: cantidad de workers, etapas, tamao de mensaje a enviar, etc., y genera un fichero con las propiedades de cada etapa. A partir de estos datos, Gaps, que esta hecho en C con MPI, genera y ejecuta la aplicacin paralela. Estas aplicaciones se utilizan para comprobar en un entorno real los estudios analticos que constituyen el modelo de rendimiento y sintonizacin dinmica.
Resumo:
Aquest projecte s la continuaci del projecte Sistema de Informacin Geogrfico Arqueolgico: SigArq. Construccin de herramientas informticas para la gestin arqueolgica, desenvolupat per Pablo del Fresno Bernal, membre del Equipo de Investigacin Arqueolgico Graccurris. El SigArq 1.1 s la segona versi d'aquesta aplicaci informàtica de gesti arqueolgica. L'objectiu principal d'aquesta versi s el de permetre l'inventari i l'actualitzaci de la informaci (cartogrfica i alfanumrica) dels elements necessaris per la gesti arqueolgica.
Resumo:
L'explosi d'aplicacions a Internet basades en oferir serveis de localitzaci, com sn portals web de mobilitat o aplicacions de seguiment de vehicles en lnia han motivat aquest projecte. Google Maps ens permet afegir mapes fcilment en un lloc web amb la seva API, per OpenLayers, una llibreria JavaScript lliure ens dna l'opci de carregar cobertures de mapa i marcadors des de qualsevol font. OpenStreetMap proporciona dades geogrfiques de manera lliure, com per exemple mapes de carrers i carreteres. Un estudi acurat de l'estructura i agrupaci de les dades en el format OSM i el desenvolupament d'un servidor basat en el model de tesselles, sn els principals elements de partida per crear la nostra prpia font de dades cartogrfiques. En aquest projecte s'analitza i processa DXF Drawing eXchange Format passant al format OSM. Un fitxer OSM cont la informaci geogrfica necessria per a la base de dades espaial a partir de la qual, entre d'altres aplicacions, es podran visualitzar els mapes propis en una aplicaci de seguiment de vehicles o en un portal web.
Resumo:
Hoy en da los sistemas ERP's son muy importantes para el aumento de la productividad, control y eficacia de las empresas. Con este estudio se ve la importancia de estos sistemas y cmo cubren las necesidades de una empresa textil que hemos analizado. Para lograrlo, en este estudio se ve la importancia de los sistemas ERP's y su historia, para una mejor compresin; se exponen las caractersticas de la empresa, para una visin clara de su funcionamiento y se observa con ms detalle los diferentes sistemas ERP's elegidos, sectoriales o no, para elegir cual de ellos es el que mejor se adaptara a la empresa segn unos criterios fijados.
Resumo:
La implantaci d'un sistema ERP no s senzilla, requereix grans esforos i una bona administraci a ms de considerar molts altres aspectes per arribar a tenir xit. Per aquest motiu, la presa de requeriments en aquest tipus de projectes esdev pedra angular. A Estudi per la implantaci d'un ERP en una empresa d'aplicaci de pintura industrial i decorativa es realitza un estudi detallat de l'organitzaci de l'empresa amb la finalitat de trobar els requeriments d'aquesta, seguidament es realitza un estudi de tres sistemes ERP per acabar trobant la soluci que millor encaixa en les necessitats de l'empresa.
Resumo:
Este proyecto presenta un estudio previo para la implantacin de un sistema ERP en una gran empresa de bebidas. Analizando las caractersticas generales, las ventajas y los inconvenientes de estos sistemas. Se ha realizado un estudio de requisitos funcionales sobre los procesos de negocio que el cliente decidi y posteriormente se han analizado tres sistemas ERP: SAP y Microsoft Dynamics NAV, por ser los ms implantados, y una solucin de software libre: Openbravo. Finalmente, despus del anlisis de requisitos de la empresa y de las diferentes soluciones ERP, se ha seleccionado la que mejor se adapta a los procesos de la empresa.
Resumo:
Aquest projecte tracta de la implantaci del mdul de Gesti dels Recursos Humans de la tecnologia SAP. En concret sestudia la versi relativa al Sector Pblic que aquest Software ofereix. Per tal de realitzar el Projecte ens fixem en un ens pblic determinat com s un Hospital tenint en compte totes les peculiaritats que aquests organismes presenten. Part essencial del Projecte es dedica a la gesti del correcte pagament de la Nmina i la representaci de lEstructura Organitzativa. Es cobreixen tamb tots els aspectes que les legislacions vigents imposen en aquests mbits.
