258 resultados para Comerç exterior -- Espanya -- 1975-1993
Resumo:
Lligada a daltres activitats, com la de lartista pintor, la del fuster, lartes o larquitecte, larestauraci no ha estat una disciplina ben delimitada que ens permeti seguir la seva progressial llarg de la histria. El posicionament de lhome davant del seu patrimoni cultural i artsticen cada moment histric, i el respecte per les mostres del passat, defi neix de quina formaes conservar, o no, i tamb de quina forma shi intervindr. Per fer un recorregut histriccal tenir en compte tots els aspectes que infl uencien en el fet de conservar i en la forma defer-ho: els gustos artstics del moment, levoluci social i econmica de la poblaci i tamb lavessant funcional, ja sigui en el sentit estrictament prctic on en el valor espiritual i religis,que han tingut assignats molts objectes de patrimoni.
Resumo:
Lligada a daltres activitats, com la de lartista pintor, la del fuster, lartes o larquitecte, larestauraci no ha estat una disciplina ben delimitada que ens permeti seguir la seva progressial llarg de la histria. El posicionament de lhome davant del seu patrimoni cultural i artsticen cada moment histric, i el respecte per les mostres del passat, defi neix de quina formaes conservar, o no, i tamb de quina forma shi intervindr. Per fer un recorregut histriccal tenir en compte tots els aspectes que infl uencien en el fet de conservar i en la forma defer-ho: els gustos artstics del moment, levoluci social i econmica de la poblaci i tamb lavessant funcional, ja sigui en el sentit estrictament prctic on en el valor espiritual i religis,que han tingut assignats molts objectes de patrimoni.
Elaboraci d'una heurstica per a l'avaluaci de l'experincia d'usuari en llocs web de comerç electrnic
Resumo:
En aquest projecte es presenta una heurstica dirigida als avaluadors de l'experincia d'usuari (UX) de llocs web de comerç electrnic. Per aix, s'han revisat les peculiaritats dels llocs web B2C i els factors que afecten als seus clients per determinar com aquests elements afecten la UX. Aquesta informaci s'ha utilitzat per determinar la integritat i correcci de l'eina, la qual es basa en la recollecci de les recomanacions, guies de disseny o heurstiques presents en la literatura especialitzada.L'objectiu principal s l'estandaritzaci i unificaci de les recomanacions existents i l'anlisi de les peculiaritats de les pgines de comerç electrnic i com afecten a l'experincia d'usuari.
Resumo:
El desenvolupament de la ramaderia intensiva sha produt mitjanant aglomeracions espacials de les explotacions ramaderes. El sector porc s un dels principals exponents daquesta aglomeraci i concentraci espacial. Per aix s'ha realitzat el present PFC amb l'objectiu d'estudiar el procs de concentraci de la producci porcina a les diferents Comunitats Autnomes entre els anys 1962 i 2005, investigant els efectes diferencials i dassignaci de lanlisi shift share. Es conclou que en els anys estudiats hi ha hagut dos pols d'aglomeraci de la cabana porcina, Catalunya+Osca i la Regi de Mrcia, que han estat cabdals en l'abastiment dels mercats.
Resumo:
Tant la pobresa com la marginalitat formen part de la societat al llarg de tota la histria, per, en cada poca, han rebut tractaments diferents. El segle XVII s un perode caracteritzat per una greu crisi econmica, social i poltica, on la pobresa, la marginalitat i, tamb, la delinqncia cal que siguin considerats com tres factors de gran importncia i incidncia en la vida de les persones. La intenci daquest estat de la qesti s analitzar les caracterstiques i la tipologia de pobresa i marginalitat que es donen al segle XVII a Espanya i com han estat analitzades a travs de la historiografia del segle XX, fent especial incs en les aportacions recollides en manuals dhistria moderna i en algunes obres de sntesi.
Resumo:
En el treball sintenta recollir el que ha estat la Genealogia a Espanya, des del segle XVI fins als nostres dies. Lestudi, dividit en perodes seculars, abasteix primordialment lmbit territorial de Castella, Catalunya i Arag, reflectint-hi les caracterstiques socials, fonts documentals, autors i obres de cada etapa ms rellevants. Tanmateix, es fa ress de limpacte que tenen les noves tecnologies en la practica de la genealogia, cosa que ha perms la seva evoluci i migraci a sectors socials ms amplis. Cal afegir que laportaci tradicional a les cincies socials, sha vist incrementada darrerament per tenir una creixent aplicaci en altres camps cientfics.
Resumo:
El treball que teniu a les mans s una recerca sociolingstica que t com a objectiu lanlisi dels coneixements i els usos lingstics de la Universitat de Lleida, a partir de la comparaci dels resultats obtinguts a Coneixements i usos lingstics de lestudiantat de la Universitat de Lleida (Curs 1993/1994), un estudi impulsat des dels Servei de Llengua i Terminologia lany 1993. Lelaboraci del treball es divideix en tres etapes: letapa dinvestigaci, letapa dorganitzaci i letapa dinterpretaci. La primera etapa ha estat destinada a la recollida de dades. He demanat a un total de 1046 alumnes provinents de vint-i-un graus o especialitat diferents que contestessin un qestionari. La segona etapa consisteix en lorganitzaci de les dades. El primer que he fet ha estat entrar els resultats de cadascuna de les enquestes al programa ACCES, el qual mha perms fer les posteriors agrupacions partint sempre del model de 1993. Una vegada he tingut totes les agrupacions fetes, he fet tots els percentatges, grfiques i taules al programa Excel. Finalment, quan ja he tingut tots els grfics i taules confeccionats he passat ja a lltima etapa del treball: la interpretaci de les dades. Primer he fet una lectura de cadascun dels grfics i taules, comparant-los posteriorment amb els resultats obtinguts el 1993. Una vegada he tingut tots els comentaris fets he passat ja al ms important: la redacci de les conclusions, on intento explicar els canvis ms importants que he copsat.
Resumo:
El objetivo de la presente investigacin fue analizar la correspondencia entre los resultados de una evaluacin de tierras con la distribucin real de los cultivos. Para ello la aptitud biofsica de las tierras se compar con diferentes tipologas de frecuencia de ocurrencia de los cultivos y rotaciones derivadas de mapas de cultivos multitemporales. La investigacin fue llevada a cabo en el distrito de riego de Flumen (33.000 ha), localizado en el valle del Ebro (NE Espaa). La evaluacin de tierras se bas en una cartografa de suelos 1:100.000, segn el esquema FAO, para los principales cultivos presentes en el rea de estudio (alfalfa, cereales de invierno, maz, arroz y girasol). Se utilizaron tres mapas de frecuencia de cultivos y un mapa de rotaciones, derivado de una serie temporal de imgenes Landsat TM y ETM+ del periodo 1993-2000, y se compararon con los mapas de aptitud de tierras para los diferentes cultivos. Se analiz estadsticamente (Pearson 2, Cramer V, Gamma y Somers D) la relacin entre los dos tipos de variables. Los resultados muestran la existencia de una relacin significativa (P=0,001) entre la localizacin de los cultivos y la idoneidad de las tierras, excepto de cultivos oportunistas como el girasol, muy influenciado por las subvenciones en el periodo estudiado. Las rotaciones basadas en la alfalfa muestran los mayores porcentajes (52%) de ocupacin en las tierras ms aptas para la agricultura en el rea de estudio. El presente enfoque multitemporal de anlisis de la informacin ofrece una visin ms real que la comparacin entre un mapa de evaluacin de tierras y un mapa de cultivos de una fecha determinada, cuando se valora el grado de acuerdo entre las recomendaciones sobre la aptitud de las tierras y los cultivos realmente cultivados por los agricultores.
Resumo:
Fundamento: El descenso de las tasas de mortalidad por cncer de mama (CM) se ha atribuido a la implantacin de programas de cribado y a avances teraputicos. El objetivo de este trabajo es comparar la evolucin de su mortalidad en las regiones sanitarias de Catalua en el periodo 1993-2007. Paralelamente, se ha analizado la diseminacin de la mamografa peridica en las regiones sanitarias. Mtodos: Se analizaron los datos del registro de mortalidad y encuestas de salud. Se utilizaron regresiones de Poisson y joinpoint para comparar las tasas de mortalidad por CM y analizar su evolucin temporal. Se utilizaron modelos de efectos mixtos para comparar el nivel y la evolucin de la mortalidad por regiones. Resultados. La tasa de mortalidad por CM descendi un 3% anual en Catalua. Entre 1993 y 2007, la tasa estandarizada vari de 34,8 a 23,3 por 100.000 mujeres. Barcelona ciutat present unas tasas de mortalidad ms elevadas que las regiones Centre (ratio de tasas (RT)=0,87), Costa de Ponent (RT=0,89), Tarragona (RT=0,9) y Lleida (RT=0,915), pero estas diferencias tendieron a desaparecer. No se observaron cambios de tendencia en la evolucin de la mortalidad de las regiones, excepto en la regin Centre. Durante los aos 1990 Barcelona ciutat present unos porcentajes de utilizacin de mamografa peridica del 36,1% de las mujeres de 40-74 aos, en la encuesta de 1994, la regin Centre (23,7%) y Costa de Ponent (25,2%). Conclusiones: La progresiva utilizacin de mamografa peridica y la disminucin de la mortalidad por CM fueron similares en las regiones sanitarias de Catalua.
Resumo:
El rgim d'humitat d'un sl constitueix un condicionant pel seu us agrcola, paisatgstic o forestal. Aquest fet ha portat a voler considerar aquesta informaci a l'hora de dominar un sl, per tal que els usuaris de mapes de sls es puguin situar immediatament en consultar la llegenda d'un mapa concret. La determinaci del rgim d'humitat dels sls planteja seriosos problemes per manca de mesures referents a perfils hdrics al llarg de l'any, mesures gens habituals als observatoris meteorolgics. En el present treball s'analitza el model de Newhall per estimar el rgim d'humitat dels sls, i es discuteixen les seves deficincies quan s'aplica a una zona amb rgim de pluges de tipus mediterrani. Finalment, s'estableixen les bases per modificar l'esmentat model, que han servit per desenvolupar el model Newhall-Jarauta.
Resumo:
Se ha estudiado en 1992, 1993 y 1996 la fauna parasitaria de Phyllonorycter corylifoliella (Hbner) y de Phyllonorycter mespilella (Hbner) existente en 4 parcelas de manzano situadas en la zona frutcola de Lleida. La incidencia de estas especies fue baja en todas las parcelas estudiadas. La tasa de parasitismo alcanz valores del 35% cuando la poblacin larvaria de las minadoras estuvo compuesta fundamentalmente por larvas del cuarto y del quinto estadios. En general, se observ una marcada preferencia por las larvas histfagas y una proporcin de sexos siempre favorable a los machos. Bsicamente, se encontraron las mismas especies en los distintos aos y parcelas, aunque su abundancia relativa fue diferente. Las especies ms abundantes y frecuentes fueron Sympiesis gordius Walker, Sympiesis sericeicornis Nees, Sympiesis acalle Walker (Eulophidae) y Pholetesor bicolor (Nees) (Braconidae).
Resumo:
Se ha aplicado el Control Integrado de Plagas en unas 40 parcelas comerciales de manzano de Girona y de Lleida desde 1991 a 1993 con el objetivo de controlar biolgicamente la araa roja (P. ulmi) mediante caros Phytoseiidae. As mismo, se ha evaluado la estrategia de control de esta plaga, se han evaluado los factores principales que pueden influir en el xito del control biolgico y se ha diseado una estrategia de defensa sencilla. En la mayora de los casos, el control biolgico se ha debido a la accin de Amblyseius andersoni o a la accin combinada de A. andersoni y A. californicus. A. andersoni impide el desarrollo de poblaciones elevadas de araa roja y la aparicin de daos por decoloracin. En las parcelas de Girona se ha producido la sustitucin paulatina de A. californicus por A. andersoni. Los factores determinantes del xito del control biolgico fueron el nivel de actividad de P. ulmi y la presencia de A. andersoni, lo que plantea nuevas cuestiones relativas a cmo se puede favorecer la implantacin de esta especie en parcelas comerciales. Finalmente, se propone una estrategia de defensa sencilla, basada en la poca de aparicin de la plaga y de los fitoseidos y en la relacin que se establece entre ambas poblaciones durante el ciclo vegetativo.
Resumo:
A partir de la necessitat de conixer les bases del propi present i d'assolir puntals on arrelar els discursos de futur, ara i ads les diferents collectivitats es remeten als orgens, "l'obsessi pels orgens" deia Marc Bloch. I aquests, en una Europa que parla de l'Edat Mitjana com la infantesa de la prpia identitat, s'aboquen a una poca medieval on conflueixen -en el que des de la llunyania de la nostra quotidianitat pot semblar una amalgama poc destriada- tant les realitats gresoladores dels actuals signes d'identitat culrurals, socials i lingstics, com les projeccions que delerosament hi cerquen les justificacions del present i els condicionants del furur. Aix doncs, conv apamar b l'espai fsic i conceptual per definir adientment la realitat existent en aquells moments que han alimentat les arrels d'identitats que, travessant diferents estmuls al llarg de la histria, han menat fins als nostres dies.
