La Crisi i el petit comerç alimentari : els queviures vs. els supermercats

Els queviures són petits comerços d’alimentació on el tractament personal amb els clients es la clau de l’èxit ja que això provoca una conscienciació per part d’aquests i així es mantenen fidels a aquest establiment. En canvi, el supermercats tracten de explotar al màxim la seva reducció dels costos sense tenir tant en compte el tracte amb el client i donant-li més importància al preu de producte. Com podem observar, són dos tipus de comerços molt diferenciats tot i que al cap i a la fi, són competidors directes.La idea d’aquest treball es veure com afecta la crisi actual en aquests petits comerços i comparar-los amb el grans supermercats per arribar a una sèrie de conclusions.Hem escollit aquest tema ja que ens ha semblat interessant tractar de demostrar com el queviures tradicionals segueixen sent un negoci de profit, tot i la forta expansió que han patit les grans superfícies comercials. Un exemple d’aquest fort creixement podrien ser les dades que ens ha facilitat l’Ajuntament de Barcelona on es reflexa que el consum d’aliments es solen donar en primer lloc al supermercat (47,3%), seguit pel mercat municipal (29,3%) i en tercer lloc en la botiga de barri (16,2%).Un dels grans problemes amb que es troben els queviures és el canvi en el ritme de vida de la societat actual, sempre amb presses i estressada, que busca més, la comoditat i l’estalvi, tant de temps com de diners, a l’hora d’anar a comprar. Peraquest motiu, hem volgut investigar sobre quin es el factor que facilita la supervivència dels queviures.Degut a que el tema dels comerços estrangers va ser un tema que va provocar molta controvèrsia a la presentació del nostre treball, hem cregut convenient estudiar-lo una mica més a fons, únicament a Poble Sec. Per fer-ho hem estudiat el punt de vista que tenen els comerços estrangers sobre els comerços nacionals i també la situació actual del nombre de queviures regentats per uns i altres a través de informació extreta de la associació de comerciants de Poble Sec.Per crear el nostre treball hem realitzar diferents enquestes i entrevistes, tant a consumidors com a propietaris, per poder extreure informació amb la qual poder treballar. En total hem realitzar 100 enquestes a clients, una enquesta a cadapropietari i dues entrevistes: una a un propietari estranger i una altra a Pedro de Diego ( fundador de la associació de comerciants del Poble Sec i primer tresorer del barri)Cal destacar que ens hem trobat amb moltes dificultats per trobar o aconseguir dades econòmiques i financeres sobre aquests establiments i per això hem realitzat una aproximació a la proporció de beneficis sobre ingressos per veure quina proporció dels ingressos es poden considerar beneficis.També hem recopilat diverses notícies de diaris que tracten sobre temes relacionats amb la crisi del petit comerç i sobre l’augment en el nombre de nous queviures regentats per gent estrangera, i a partir d’aquestes hem realitzat una breu crítica sobre la situació actual.

Zara : elecció i distribució òptima

Zara és una marca relativament jove, molt coneguda i que encara està en expansió! Podria ser Vic una població de negoci interessant per la marca? Compleix les característiques demandades per una multinacional d’aquestes característiques? Manifesta la població interès vers la marca? Aquestes són algunes de les preguntes que ens varem plantejar inicialment.El nostre treball tracta de l’obertura d’una tenda Zara a la ciutat de Vic. Aquest projecte consta de dues grans parts; una primera fase teòrica basada en la recerca d’informació realitzada mitjançant diverses fonts per tal de familiaritzar-nos amb la multinacional Inditex i, més concretament, amb Zara. D’aquesta manera detectar els requisits i necessitats de la marca, així com també les preferències dels habitants de Vic envers la possible obertura d’una nova botiga. D’altra banda, una segona part de tipus més pràctica on identificarem el local adient segons les conclusions extretes i en realitzarem la distribució.Pel que fa a la part teòrica hem utilitzat tres fonts d’informació per tal de poder-les contrastar i extreure’n la millor conclusió possible. En primer lloc ens hem basat en la observació empírica de diferents centres Zara i aquest mètode ens ha servit per extreure les característiques més comunes dels establiments observats. Així, hem obtingut una idea dels requisits que haurà de complir el nostre projecte. Cal destacar que aquesta font informativa l’hem complementat amb una entrevista telefònica a la Sra. Isabel Catoira, membre del departament de comunicació del grup Inditex, que ens ha respòs a algunes qüestions que ens han estat de gran ajuda, tot i que hem de deixar constància que l’empresa no ens ha proporcionat la informació desitjada per motius de confidencialitat i hem hagut d’optar per altres mecanismes. En segon lloc, hem confeccionat una enquesta a una mostra aleatòria de 120 persones que es trobaven en diferents zones de la ciutat de Vic, a partir de la qual hem extret informació sobre les preferències de la gent i hem pogut reafirmar la nostra hipòtesi inicial; Zara és la botiga més sol·licitada de les absents a Vic actualment.Pel que fa a la part pràctica, que tracta del muntatge de Zara al local comercial idoni de Vic, consisteix en l’elecció del local òptim dins les possibilitats disponibles a partir de la informació extreta en la primera part. Una vegada triat el local comercial, hem realitzat el muntatge i distribució de les diferents parts de les que ha de constar la tenda i, posteriorment, hem realitzat un breu anàlisi dels costos de muntatge.Finalment, hem presentat el plànol de distribució i muntatge en forma bidimensional i hem adjuntat una presentació virtual per tal de donar-li al treball un toc més de realitat.

Habitatges convencionals vs. habitatges sostenibles

Actualment a la nostra societat estan molt de moda els grans temes. Ens agrada parlar i criticar sobre grans esdeveniments, sobre fets que ens commouen encara que sigui per un període de temps determinat i de curta durada. Això sí, no sempre la magnitud de la importància que li donem (a través sobretot dels mitjans de comunicació) és la importància real. Grans temes com el futbol, els personatges mediàtics que mouen el dia a dia de la nostra societat... i, des de fa no gaire, el canvi climàtic. Des de fa ja molt de temps, petits grups socials ens han estat alertant sobre un possible canvi en les temperatures de la Terra que tindrien efectes en molts aspectes de la nostra vida diària en un futur no gaire llunyà. Però no ha estat fins que les persones realment influents en el planeta s’han preocupat per, aparentment, donar una cobertura especialment mediàtica al tema que la gent ha començat a despertar. Tot i així, la frivolitat amb la que es tracta fa pensar que és una altra d’aquelles modes que comentàvem abans: tal vegada quan la gent se’n cansi, tot tornarà a ser com abans. I en aquesta onada d’impulsos que ens mouen avui dia, cal destacar altres aspectes socials, com ara la immigració, la seguretat, el treball...i l’habitatge. Aquest últim és un dels temes dels darrers anys que més preocupen a la gent del carrer. I no es tracta precisament d’una moda passatgera. Tant és així que la classe política actual centra bona part dels seus discursos en aquest aspecte. És a dir, si fem convergir dos dels grans temes que avui dia estan a primera línia d’actualitat, ens dóna com a resultat el tema del nostre treball: els habitatges sostenibles. No pretenem donar cap solució a l’encariment dels preus dels pisos, ja que no és l’objecte del nostre estudi. Les nostres motivacions inicials són completament diferents: com que no podem incidir en el principal problema que és el preu, intentem disminuir el consum i fomentar l’estalvi en energies que permetin una reducció de la despesa en els subministraments de les famílies.

Democratització de l'agricultura ecològica : una proposta d'aproximació al ciutadà

L’agricultura va néixer en el moment en què l’home va passar de recol·lectar aliments acultivar-los, i la durada d’una collita de cereals el va arrelar a un entorn fix, és a dir, el va fer sedentari. Així, es va produir una primera revolució demogràfica; aliments estables i aconseguits regularment, poblats assentats i més o menys segurs. Al principi les terres verges donaven excel·lents produccions, les quals anaven minvant a mesura que es repetien les sembres sense alternances i que el sòl s’esgotava. En molts casos, acabaven canviant de lloc o iniciant la tala d’arbres per reconquistar nous sòls cultivables. No essent suficient això, l’ésser humà va iniciar les grans migracions i l’expansió al llarg del món,retrobant noves terres no castigades.Observant els inicis de l’activitat agrícola, el present treball es realitza amb la intenció d’analitzar l’agricultura ecològica no de forma merament comercial, sinó també aprofundint en la preocupació pel manteniment del medi rural. Així, l’agricultura ecològica es configura com una filosofia de vida per a molts productors i consumidors, i està en auge en la societat actual, sobretot entre la creixent població amb valors postmaterialistes.Aquest tipus d’agricultura utilitza com a model la pròpia natura i la cultura i sapiència populars, tractant de trobar les respostes que ambdues aporten i aplicar aquesta informació mitjançant els coneixements tècnics i científics actuals. Contempla el seguiment de determinats principis i línies d’actuació que garanteixin la protecció del medi ambient, la salut del consumidor i la qualitat del producte. En aquest sentit, doncs, esjustifica la creixent demanda dels consumidors de productes ecològics, donada lapreocupació per la qualitat dels aliments i la tan anomenada seguretat alimentària.Per últim, cal destacar la rellevància social, política i mediàtica que desperten els temes relacionats amb l’ecologia i la preservació del medi ambient, essent un dels elements de debat essencials de la societat del segle XXI. Les raons esmentades són algunes de les principals que han portat a la realització del present treball.Resulta important destacar, abans de procedir, els objectius que es volen assolir al llarg del present estudi. Així, en primer lloc, es determinarà en què consisteix l’activitat que es vol analitzar (en aquest cas l’agricultura ecològica) i saber en quina situació es troba a Catalunya. Seguidament, cal esbrinar quin és el perfil del consumidor d’aquest producte i quines en són les seves motivacions de consum. Un altre objectiu bàsic consisteix en saberquines són les formes de comercialització d’aquest tipus de productes, per a poder realitzar finalment una proposta innovadora en la qual pagesos i consumidors en surtin beneficiats.

L'Aeroport de Barcelona : projecció cap al futur

Els aeroports, des del seu inici, s’han pensat com centres de transport. Organitzen i permeten el desplaçament de la població mitjançant avions. És per això que la capacitat d’un aeroport d’establir connexions amb la resta del món influeix enormement amb el nombre d’empreses estrangeres decidies a establir-se a la regió, la quantitat de turistes quevinguin, la capacitat de les empreses nacionals a exportar o expandir-se a mercats estrangers, entre altres. És interessant veure que a Espanya el 70% del turisme, sector fonamental per al desenvolupament econòmic de l’estat, arriba via aèria. Una altra proba d’aquesta rellevància com a centre de transport és que el 90% de les empreses situades a Londres declaren, segons un estudi realitzat per BAA, que l’aeroport els hi resulta vital o molt important per al bon funcionament de llurs organitzacions.El sector aeroportuari i, de manera més general, el tràfic aeri tenen una importància fonamental per a l’economia global. En total es podrien definir tres tipus d’impacte econòmic que crea un aeroport. Un és l’impacte directe, el qual correspon a les activitats en les instal·lacions aeroportuàries; un altre és l’impacte indirecte, aquí ens referim al desenvolupament d’activitats logístiques properes a l’aeroport; i finalment tenim l’impacte induït que representa la despesa generada per els treballadors associats a l’activitat directe i indirecte. El sector aeroportuari s’estima que tingui un impacte econòmic total sobre els volts del 8% del PIB mundial. Traslladen entorn de 40 bilions de passatgers l’any i el 40% del valor de les exportacions totals; a més a més, el 25% de les vendes de les empreses depenen directe o indirectament del transport aeri. Aquest volum d’activitat genera, globalment, un total de 29 milions de llocs de treball. És important incidir en el fet que, com en totes les altres formes industrials, també existeixen externalitats negatives com són la contaminació atmosfèrica, acústica o lluminosa.Existeixen unes senzilles regles de transferència que ens ajudaran a veure la magnitud de l’impacte produït per a cada aeroport: 1 milió de passatgers transportats corresponen a 2,950 llocs de treball i representen en ingressos entre un 2% i un 3% del PIB de la regió on es troba localitzat. Així doncs fent els càlculs per a l’aeroport de Barcelona, que al 2008 va fer circular uns 30.2 milions de passatgers, veiem que aquest sector va suportar uns 89.090 llocs de treball. Com ja hem vist, l’impacte econòmic que realitza un aeroport sobre la localitat o regió en termes d’ocupació, impostos o inversió, entre altres,depèn directament del volum de passatgers transportats. És aquí on rau la idea d’aquest treball: buscar les estratègies que ens permetin passar d’un aeroport que actua únicament en clau de centre de transports cap a un que aconsegueixi ser un motor econòmic “per se”.En altres paraules, volem establir quines eines s’han d’emprar per poder potenciar al màxim el nombre de vols de l’aeroport de Barcelona i, d’aquesta manera, aconseguir un major impacte de l’aeroport sobre l’economia catalana i ajudar-la a prosperar. Cal remarcar que assolir una forta pujada del nombre de vols potenciaria el caràcter de centre de transport de l’aeroport. “Més de la meitat de les grans corporacions reporten que les connexions internacionals són absolutament essencials a l’hora de decidir a on establir-se” (Lord Clive Soley, Campaign Director of Future Heathrow).Amb l’objectiu fixat, el següent pas era esbrinar quins punts diferenciats, malgrat el tant marcat caràcter unitari d’una infraestructura com aquesta, devien ser tractats. D’aquesta manera varem establir que, tot buscant l’increment del número de vols de l’aeroport, hauríem d’analitzar:· La filosofia adoptada referent a la categoria de les companyies i els vols operats.· Les infraestructures i llurs potencialitats d’ampliació.· El sistema de gestió empleat.En cada un dels punts mencionats s’haurà d’establir si la situació actual és òptima o no, i en cas negatiu, què i com canviar per tal de millorar-la. És important tornar a remarcar que l’objectiu d’aquest anàlisi és establir les possibilitats de l’aeroport de Barcelona a realitzar un fort augment en llur número de vols. Per aconseguir això és necessari introduir l’aeroport de Barcelona en un mercat fort, estable i amb perspectives de creixement; dotar-lo d’unes infraestructures que siguin capaces d’absorbir l’increment de passatgers i, finalment, però no menys important, establir un sistema de gestió eficient.

Paga o cobra : estudi de la morositat en el món empresarial

El tema del nostre treball és la morositat, centrant‐nos en el estudi d’un cas real en la relació entre dues empreses, un client i un proveïdor, en el què el client va presentar signes de morositat, encara que en cap moment va deixar de pagar cap factura al client. En primer lloc, volem analitzar dades sobre la morositat, per saber com és desenvolupa un cas real d’una empresa amb problemes de morositat i quines son les conseqüències de la morositat, centrant‐nos en dues possibles vies: la via judicial, amb una denúncia a l’Administració Concursal, i la que passa per acudir a certes empreses que, en el límit de la llei, fan servir mètodes persuasius, cal dir que Aquest és un dels objectius fonamentals del treball, és a dir, intentar trobar algunes de les possibles solucions a la morositat, així com intentar detectar aquesta i veure si es pot identificar un morós tipus, cosa que trobaríem d’extrema importància.D’altra banda, com es lògic, volem aplicar els coneixements adquirits en aquests últims anys pel que fa al àmbit de la economia, tant en l’anàlisi de les dades com en els altres apartats del treball.

El Màrqueting de Zara i l'efecte de la crisi a Inditex

L’objectiu del nostre treball és estudiar certes parts del màrqueting de Zara i comprovar com ha afectat lacrisi a Inditex. Bàsicament, volíem veure si eren certes algunes de les afirmacions que havíem conegut através de la xarxa i de certs llibres.Per tal de realitzar un millor estudi, hem comparat certes estratègies de màrqueting de Zara amb les deMango i hem comparat els últims resultats econòmics d’Inditex amb els de Mango.Hem comprovat que bastants de les informacions conegudes han estat certes. Com a afirmacions, i pertant, com a conclusions del nostre treball, podem trobar, pel que fa a la primera part del nostre treball, lapart dedicada al màrqueting, que Inditex segueix unes estratègies de màrqueting bastant particulars i,comparant-ho amb Mango, bastant diferents a les d’aquest últim. Per exemple, les estratègies depublicitat seguides per Zara són molt diferents a les de Mango, més endavant explicarem perquè.Una cosa important a destacar, és que en un principi crèiem que Zara no invertia en publicitat, però hemdescobert que sí que ho fa, però, tal com hem dit, d’una manera molt diferent a la de Mango.Continuant amb estratègies de màrqueting, hem de fer menció de l’ús dels aparadors com a publicitat dela marca, entre d’altres coses.Pel que fa a una altra estratègia de màrqueting de Zara, cal dir que hem descobert que el fet de tenir duesbotigues molt properes és beneficiós per Zara, no tant per les vendes, sinó com a forma de publicitat.Un altre punt molt important a tenir en compte és la principal clau de l’èxit de Zara que, segons el nostreestudi, ha resultat ser “La Moda”.Ja per últim, cal dir que podem afirmar la sospita que cada Zara és diferent, segons on està aquest ubicat,tant en tipus de roba com en aparadors, fet que ens demostra que cada Zara va dirigit a un tipus deconsumidor diferent.Pel que fa a la segona part del nostre treball, hem arribat a la conclusió que Zara no ha patit molt per lacrisi, tot i que el seu rendiment econòmic des que va començar aquesta, no ha estat tan bo com altresanys.

Canvis al consum envers la crisi : creació d'una botiga de roba de segona mà

El nostre treball consta principalment de dues parts: En la primera ens hem apropat al tema presentant el context econòmic actual i el món de la roba de segona mà. A continuació ens hem centrat en la relació que existeix entre les dues parts. I per últim hem realitzat un estudi de mercat a partir d’enquestes. Amb aquestes, hem conegut tant la relació com la visió que té la gent sobre el tema, i a més hem establert el consumidor tipus que ens servirà pel futur muntatge del nostre negoci. Les enquestes les hem distribuït en tres districtes de diferent renda per veure si aquesta pot influir en les respostes. Amb la primera part ens hem adonat que la crisi ha fet disminuir la despesa, i aquest fet ajuda a que nous consumidors entrin al nostre mercat. Amb la segona part, i un cop vist que ens trobem en un context favorable, hem buscat la viabilitat que tindria la creació de la nostra pròpia botiga de roba de segona mà. Per fer-ho hem seguit els següents passos: hem buscat la localització òptima per la seva ubicació, hem llogat i dissenyat el local; ens hem constituït com a societat, hem realitzat un estudi dels possibles costos i hem desenvolupat el pla de màrqueting. Finalment, ens adonem que els nostres beneficis serien positius i per tant, el nostre projecte és viable.Actualment, Espanya està immersa en un crisi econòmica, juntament amb molts dels països industrialitzats. Això ha provocat que les famílies disminueixin les seves despeses a l’hora de consumir la major part de béns i serveis que feien fins ara. El que ha succeït doncs, es que han canviat els hàbits de consum, béns que es consumien abans o bé directament han deixat de ser consumits o bé han estat substituïts per d’altres amb un menor cost i que compleixen la mateixa funció. Com hem esmentat , molts productes han estat substituïts per d’altres que tenen un cost més baix. Creiem que un clar exemple és el tema de la roba. La moda és un mercat en competència perfecte, en que les diferents empreses que s’hi dediquen s’intenten diferenciar per diferents aspectes però el preu ve fixat per la relació entre oferta i demanda. És un bé que tothom ha de consumir, en major o menor grau, però essencial per tota la població. És aquí, on els comerços de segona mà tenen l’oportunitat d’abastir a la demanda d’aquests productes, d’una forma més econòmica, ja que són productes que ja han estat utilitzats i no se’ls hi pot fixar el mateix preu de mercat. El nostre treball es basa en veure com ha afectat l’actual crisi a l’hora de consumir de la població barcelonina, centrant-nos en el mercat de la moda i a partir d’aquí, com l’objetiu principal a l’hora de realitzar-ho, veure si seria viable la creació d’una botiga de roba de segona mà. Les motivacions principals que ens han portat a escollir aquest treball han estat bàsicament tres: La primera d’elles és l’actualitat del tema. Sentim parlar sobre la crisi a qualsevol lloc, ja sigui als mitjans de comunicació, al carrer o dins casa nostra ja que ens està afectant directa o indirectament a tota la població. En segon lloc, creiem que el negoci de segona mà no està gaire ben vist per la majoria de la gent i considerem que és una bona oportunitat que la gent desconeix. Amb la realització del treball ens hi volem endinsar una mica per aquest món, conèixer les possibilitats que amaga i establir la relació entre la crisi i el mercat de segona mà. Per últim trobem el que pertany a la segona part del treball: El muntatge d’una botiga. Com a joves estudiants d’econòmiques, ens crida molt l’atenció el fet de crear un propi negoci. Ens sembla molt interessant tots els processos que s’han de dur a terme fins a l’obertura de la tenda i volem extreure una visió empresarial sobre el treball. Pel que fa a la metodologia que hem seguit per poder realitzar el nostre treball, cal dir que hem separat aquest en dues parts: La primera part és bàsicament teòrica. En ella hem fet una visió general sobre la crisi en que ens trobem, com va arribar i les conseqüències que ha tingut. A continuació hem cercat diferents notícies a la premsa escrita i digital que parlaven de com havia augmentat el consum als comerços de segona mà i hem explicat com són aquests amb exemples de botigues de roba de segona mà. Per últim hem fet un estudi de mercat mitjançant una enquesta per tal de contrastar les hipòtesis inicials del nostre treball que a continuació exposarem i també per treure idees bàsiques sobre com hauria de ser el nostre comerç.La segona part és el treball pràctic, és a dir, tots els passos que hem hagut de seguir des de la idea de creació de la botiga fins a la posada en marxa pròpiament dita. Hem cercat tota la regulació que havíem de complir, ens hem constituït com a societat limitada, hem trobat un local i hem muntat l’interior, hem tingut contactes amb diferents proveïdors de roba, hem contractat als treballadors i hem fet un anàlisi sobre els costos que hauríem de patir a l’inici del projecte i a partir d’aquí extraurem la conclusió sobre si seria viable o no la creació d’aquest negoci. Per últim, exposem les nostres dues hipòtesis inicials, sobre les que a mida que anem avançant pel treball, ens argumentarem i finalment les confirmarem o negarem.1- La crisi ha fet disminuir el poder adquisitiu de la població, de manera que es redueix la despesa en consum i el mercat de la 2a mà es veu beneficiat ja que tenen uns preus inferiors, més accessibles per la majoria de la gent, per un mateix producte o de característiques similars als que compraven fins ara.2- Aprofitant la conjuntura econòmica és viable crear una botiga de roba de segona mà.

L'Estalvi d'aigua domèstic

Al llarg de la història, els recursos hídrics han estat motiu de controvèrsia entre diferents pobles. L’aigua és un recurs fonamental i limitat; hi ha un gran percentatge de persones que no tenen accés a l’aigua potable i això provoca que l’aigua s’hagi convertit en un bé pràcticament de luxe per a moltes persones.Actualment la demanda d’aigua potable és molt elevada, amb una tendència de creixement, doncs estan proliferant els conreus extensius, camps de golf, les grans urbanitzacions on l’aigua és escassa...Per a solucionar aquestes situacions, els governs haurien de canviar a través de diverses polítiques, aquesta tendència creixent i tant poc sostenible.Recentment hem viscut de primera mà èpoques de sequeres que ens han fet reflexionar a tots d’una manera o altra.Però, què podem fer nosaltres des del nostre àmbit, és a dir, l’àmbit domèstic? En aquest treball es presenten les diverses maneres d’estalviar aigua a les llars, des de sistemes molt senzills, fins a nous aparells electrodomèstics d’alta eficiència. Farem un anàlisis sobre el cost econòmic que suposa implantar aquesta sèrie de mesures.Serà necessari saber quanta aigua es consumeix en algunes llars representatives i com es distribueix entre les diferents necessitats que tenen les famílies (aixetes, wc’s, rentavaixelles,etc), per tal d’estudiar la manera de reduir aquest consum.Per altra banda, cal destacar que plantejarem aquestes mesures tenint en compte la visió econòmica, es buscarà la manera de conciliar l’estalvi econòmic amb l’estalvi d’aigua. La gran pregunta que es vol respondre amb aquest estudi és si surt rendible la utilització de sistemes de reducció de consum, electrodomèstics d’alta eficiència...Així doncs, aquest treball intentarà donar a conèixer incentius cap a l’ús sostenible d’un bé tan imprescindible com és l’aigua potable.

Intervención estratégica con familias: reducir la complejidad para potenciar sus recursos

La pretensión de este artículo es repasar algunos reductores de complejidad que nos permitan acercarnos a situaciones familiares diversas, con sus contradicciones y paradojas, y contribuir a potenciar sus recursos para afrontarlas. Se hará un ejercicio de aplicación en ámbitos sociales y educativos de algunas propuestas nacidas inicialmente en ámbitos psicoterapéuticos. Se entiende que algunas de las lógicas de intervención útiles en la práctica clínica pueden resultar también eficaces en la práctica socioeducativa, a pesar de estar atentos a asimilaciones automáticas de un ámbito a otro. Hay que aceptar el hecho de la necesaria mirada social, política, económica, contextual… imprescindible en los escenarios educativos y sociales y quizás no tan claramente en los escenarios clínicos.

Banc de tècniques psicològiques per intervenir en el medi penitenciari

Quan la Generalitat de Catalunya va assumir la gestió dels centres penitenciaris, l’any 1984, es va dur a terme un esforç tècnic important per aplicar programes de tractament que, des de la perspectiva cognitiva conductual, estiguessin orientats a la comprensió i modificació dels comportaments antisocials, que es modelen a través de pensaments i actituds prosocials . Pel que fa a l’aplicació d’aquests programes, fonamentalment cognitivoconductuals, els psicòlegs ens adonàvem del cúmul d’experiències i coneixements que, seguint els criteris de l’obra en curs (Work in progress) i la resolució de problemes s’havien anat incorporant en el desenvolupament de les intervencions terapèutiques que es feien, comptant amb les perspectives i solucions i que, de manera efectiva, estaven cobrint els objectius del tractament de les persones internes. Calia aprofitar tot això i tenir-ho en compte. Entenem que el tractament psicològic que apliquem en el medi penitenciari és equiparable de manera general a la psicoteràpia, en el sentit que ambdues intervencions, malgrat que no segueixen unes mateixes pautes, tenen els mateixos continguts i objectius: atenuar els símptomes o vivències problemàtiques que té la persona, modificar pautes distorsionades de conducta i promoure el creixement i desenvolupament positiu de la personalitat, perquè, en el nostre cas, l’individu tingui més garanties de reinserció en la societat d’on prové. Per aquest motiu hem considerat que cal elaborar un altre document de treball que ens informi sobre els indicadors més actuals de canvi terapèutic, i atrevir-nos a proposar una metodologia per mesurar-los aplicada al nostre àmbit d’intervenció. El Banc de tècniques psicològiques d’intervenció en el medi penitenciari neix amb la intenció de ser una eina de treball pràctica per al psicòleg que tracta de modificar comportaments delictius i que també atén altres demandes vivencials de les persones que estan internes. A més, a través de la plataforma e-Catalunya, el professionals poden trobar un lloc per compartir / aprendre les experiències i tècniques efectives per aconseguir aquest propòsit.

Protocols psicològics d’actuació en situacions de crisi en el medi penitenciari

Una de les qüestions que ens preocupen com a psicòlegs i psicòlogues en l'àmbit penitenciari és saber fer front d’una manera vàlida i efectiva a les diverses situacions de crisi o emergència que es produeixen en aquest medi, encara que sigui puntualment, no per això deixen de ser significatives i a vegades traumàtiques, tant per a les persones preses com per al seu context. Tanmateix, som conscients que els professionals que assisteixen les persones o grups en crisi a la presó no són necessàriament psicòlegs, sinó que sovint són els funcionaris de vigilància o els mateixos membres de la direcció del centre els que han d’assumir aquestes funcions. És com a tècnics especialistes en el comportament i la personalitat humana i en la solució dels problemes relacionals que podem col·laborar i assessorar els responsables en la gestió d’aquests conflictes en procediments i estratègies del tractament més efectius a l’hora de negociar i assolir un equilibri adaptatiu entre les diverses parts que conformen els escenaris en crisi. Un dels objectius que ens plantejarem la comunitat de pràctiques en aquest curs 2009 és identificar les diverses situacions de crisi que es poden produir a la presó i elaborar un conjunt de protocols d’actuació psicològica que orientin el professional (el psicòleg inicialment però també d’altres agents del canvi dels comportaments antisocials) sobre quina és la millor manera d’intervenir-hi. No obstant això, es considera que més enllà de l'elaboració de guies o manuals d’intervenció (al cap i a la fi això es pot consultar en la literatura especialitzada sobre aquest tema), es tractava de ser el més pràctics possible i recollir en un tríptic aquella informació pertinent (allò imprescindible que s’ha de saber per actuar de manera efectiva i quins són els errors que cal evitar encara que només sigui per no complicar encara més les coses) que fos fàcil d’utilitzar per part del professional, és a dir, un recordatori esquematitzat però rigorós del pla d’acció que cal seguir per fer front a la crisi. També es pretén que sigui obert a les experiències i coneixements resolutius de qui intervé en aquestes situacions d’emergència i que permeti el feedback amb el grup de la comunitat de pràctiques, qui ho validaria, per tal d’anar incrementat progressivament la validesa i fiabilitat de l'instrument. Aquest curs presentem dos protocols/tríptics d’actuació: 1) notificació de males noticies/acompanyament en el dol; 2) intervenció en el risc de suïcidi o en conductes de autòlisi. La idea és elaborar-ne més en pròximes edicions. A més a més, com a protocol en format audiovisual, es presenta un curtmetratge on es desenvolupa una actuació psicològica per tal de desactivar una conducta violenta/ amenaçant.

Per què llegim Homer i toquem Bach? Una comparació entre clàssics des de la relativització de la tradició en el repertori oboístic

L'objectiu d'aquest projecte és dur a terme una comparació entre els clàssics que trobem en el món literari i musical, i els clàssics que hem acabat establint al llarg de la tradició en el repertori de l'oboè. A partir d'una recerca i anàlisi de les característiques que defineixen els clàssics, farem un recorregut al llarg de la història del repertori de l'oboè, per adonar-nos que les obres que toquem avui han estat determinades per un context històric i social molt concret, així com per l'aparició d'altres instruments, la influència dels enregistraments i dels oboistes, el paper del músic en cada època... Conclourem, finalment, que els clàssics, pel fet de ser-ho, guarden dins seu un secret inexhaurible i atemporal, però que cal anar amb compte perquè –especialment en el món musical i de l'oboè– correm el risc d'esgotar-los i de deixar de percebre el seu valor.

Estudi botànic del Turó de la Rovira

Treball de recerca realitzat per una alumna d’ensenyament secundari i guardonat amb un CIRIT per fomentar l'esperit científic del jovent l’any 2010.Els objectius del treball han estat tres. D’una banda, estudiar la distribució i associació de les diferents espècies i comunitats vegetals del turó de la Rovira. També, investigar la distribució de les plantes en relació a diferents factors ambientals mesurables així com a la influència de l'activitat humana. I finalment, conèixer les principals espècies vivàcies i llenyoses del turó de la Rovira i enregistrar-les en l'espai. Cal destacar que aquest treball quedarà com un testimoni de la diversitat florística de la zona abans de ser sotmesa al nou pla urbanístic.

Comparison of information structures

We introduce two ways of comparing information structures, say ${\cal I}$ and${\cal J}$. First we say that ${\cal I}$ is richer than ${\cal J}$ when forevery compact game $G$, all correlated equilibrium distributions of $G$ inducedby ${\cal J}$ are also induced by ${\cal I}$. Second, we say that ${\cal J}$is faithfully reproducable from ${\cal I}$ when all the players can computefrom their information in ${\cal I}$ ``new information'' that they could havereceived from ${\cal J}$. We prove that ${\cal I}$ is richer than ${\cal J}$if and only if ${\cal J}$ is faithfully reproducable from ${\cal I}$.