Didàctica de la llengua i la literatura. Experiències d'innovació docent a la Universitat. Presentació

Totes les universitats de l'Estat Espanyol es troben immerses en el procés d'implantació dels nous estudis de grau i postgrau adaptats a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). Aquest procés ¿conegut popularment amb el nom de Pla Bolonya¿ ha suscitat un amplíssim debat, centrat fonamentalment en el paper que ha derepresentar la universitat en la societat tecnològica i globalitzada del segle XXI. Nombroses veus d'experts en àmbits molt diversos han posat de relleu les dificultats que comporta definir i tirar endavant el Pla Bolonya i han alertat dels perills que comporta la seva aplicació, sobretot per la supeditació als dictats del mercat (mercantilització) i pel que alguns han anomenat la "pèrdua de les humanitats". Serveixin com a exempled'aquests posicionaments les paraules de N. López Calera en una publicació recent sobre la innovació a la universitat: "El Plan Bolonia ha evitado que se hiciera una filosofía de las universidades y, en últimainstancia, de la educación y de la cultura. Ha limitado las perspectivas a lo que la universidad "tiene que ser" de acuerdo con las exigencias del desarrollo económico y el progreso tecnológico de las sociedades de nuestro tiempo. La universidad no debe ser una cuestión de estrategias de productividad y rentabilidad" ...

Construcció i explotació d'un magatzem de dades per a l'anàlisi d'informació sobre allotjaments turístics

Trabajo centrado en el estudio y aplicación práctica de las técnicas conocidas bajo el nombre de almacenes de datos y, concretamente, en sistemas ROLAP para dar respuesta a las necesidades de los entornos decisorios. En él se detallan los requisitos para desplegar un análisis de información sobre establecimientos turísticos, se expone la planificación, método basado en UML, el análisis, diseño, los pasos de recuperación de los datos -para su posterior transformación y carga en un base de datos relacional MySQL- y la presentación de las consultas OLAP e informes.

L"educació davant la societat digital: presentació

Els articles reunits en aquest monogràfic, que és una iniciativa conjunta de la revista Temps d"Educació i de la revista en línia Interactive Educational Multimedia, reflexionen sobre les conseqüències educatives de la societat digital.1 És veritat que se n"ha escrit molt, i que és només el principi dels canvis que s"estan produint: comparats a vegades amb la impremta i altres vegades amb la pròpia escriptura, molts autors acostumen a situar la revolució digital per damunt de totes les altres revolucions tecnològiques. Al costat d"aquestes tecnofilies, en determinats moments completament acrítiques, la reflexió que qüestiona els canvis ha anat minvant progressivament davant l"avenç generalitzat de les telecomunicacions i de la informàtica, potser com a resultat d"un sentiment d"inevitabilitat. Afortunadament no és el cas dels articles reunits per a aquest monogràfic que incorpora diferents treballs d"un alt contingut.

Treball experimental en mitjans propis: UPF.Ràdio

Aquesta memòria recull el projecte experimental que quatre estudiants del grau en Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra han portat a terme al mitjà UPF.Ràdio, durant el curs 2012-2013. Aquesta investigació neix de la voluntat de modernitzar i dinamitzarl’emissora universitària, a partir d’un estudi de camp inicial i del treball pràctic al mitjà. En aquest document s’exposen els objectius executats, les tasques desenvolupades i una autoavaluació final del projecte. Queda com la primera investigació sobre la naturalesa d’UPF.Ràdio i com a base per a ajudar a consolidar un projecte radiofònic solvent en el futur.

Geometria i realitat

Aquests instants memorables, que en general formen la part més noble de les monografies i revistes científiques, es produeixen sempre, és clar, al final de la 'línia de producció i sovint ens fan oblidar la primordial importància deis processos intermedis,en els quals les eines per a la generació d'idees i enunciats, i per al seu refinamentprogressiu, són ordinàriament molt més variades. De fet és una opinió força estesa,almenys entre els investigadors, que en aquests processos intermedis 'de gestació' éson realment rau el major atractiu de la recerca, on hi tenen una funció l'especulació,l'analogia, la simulació, la hipòtesi de treball, la conjectura o la predicció (6), tot i quemalauradament sovint no en resta cap reflex, especialment en el cas dels matemàtics,en les conclusions finals dels treballs (1).Els paràgrafs precedents no són res més que una presentació en miniatura deqüestions que resulten ser, per més clares que semblin a primera vista, delicadesi controvertides quan se'n fa un escrutini més reposat. No disposant de l'espai nidel temps que caldria per a una anàlisi detallada, el lector que desitgi aprofundir enaquesta direcció haurà de consultar obres adients sobre aquests temes (8). En tot cas,en la resta d'aquesta secció exposem a1guns exemples per il•lustrar alguns deis puntsmés destacats de les idees anteriors.

Com elaborar, tutoritzar i avaluar um treball de fi de màster

Els estudis de nivell superior en el marc de la Unió Europea es componen del Grau i delPostgrau (Màsters i Doctorats). Els Màsters són titulacions producte d’una formació avançada, multidisciplinària o especialitzada, dirigida a la consecució d’assoliments acadèmics enprofunditat, d’especialitats professionals o d’iniciació a la recerca. Els estudis de Màster exigeixen l’avaluació continuada del procés d’aprenentatge que es concreta finalment en el denominat Treball de Fi de Màster (TFM), vertadera pedra angular de la formació de l’estudiant. Aquest treball final està pensat per evidenciar les competències adquirides al llarg de tot elprograma formatiu i demostrar l’assoliment dels objectius globals de l’aprenentatge. És la prova definitiva de la maduresa i de la professionalitat d’una carrera feta a consciència...

Com elaborar, tutoritzar i avaluar um treball de fi de màster

Els estudis de nivell superior en el marc de la Unió Europea es componen del Grau i delPostgrau (Màsters i Doctorats). Els Màsters són titulacions producte d’una formació avançada, multidisciplinària o especialitzada, dirigida a la consecució d’assoliments acadèmics enprofunditat, d’especialitats professionals o d’iniciació a la recerca. Els estudis de Màster exigeixen l’avaluació continuada del procés d’aprenentatge que es concreta finalment en el denominat Treball de Fi de Màster (TFM), vertadera pedra angular de la formació de l’estudiant. Aquest treball final està pensat per evidenciar les competències adquirides al llarg de tot elprograma formatiu i demostrar l’assoliment dels objectius globals de l’aprenentatge. És la prova definitiva de la maduresa i de la professionalitat d’una carrera feta a consciència...

Com elaborar, tutoritzar i avaluar um treball de fi de màster

Els estudis de nivell superior en el marc de la Unió Europea es componen del Grau i delPostgrau (Màsters i Doctorats). Els Màsters són titulacions producte d’una formació avançada, multidisciplinària o especialitzada, dirigida a la consecució d’assoliments acadèmics enprofunditat, d’especialitats professionals o d’iniciació a la recerca. Els estudis de Màster exigeixen l’avaluació continuada del procés d’aprenentatge que es concreta finalment en el denominat Treball de Fi de Màster (TFM), vertadera pedra angular de la formació de l’estudiant. Aquest treball final està pensat per evidenciar les competències adquirides al llarg de tot elprograma formatiu i demostrar l’assoliment dels objectius globals de l’aprenentatge. És la prova definitiva de la maduresa i de la professionalitat d’una carrera feta a consciència...

Com elaborar, tutoritzar i avaluar um treball de fi de màster

Els estudis de nivell superior en el marc de la Unió Europea es componen del Grau i delPostgrau (Màsters i Doctorats). Els Màsters són titulacions producte d’una formació avançada, multidisciplinària o especialitzada, dirigida a la consecució d’assoliments acadèmics enprofunditat, d’especialitats professionals o d’iniciació a la recerca. Els estudis de Màster exigeixen l’avaluació continuada del procés d’aprenentatge que es concreta finalment en el denominat Treball de Fi de Màster (TFM), vertadera pedra angular de la formació de l’estudiant. Aquest treball final està pensat per evidenciar les competències adquirides al llarg de tot elprograma formatiu i demostrar l’assoliment dels objectius globals de l’aprenentatge. És la prova definitiva de la maduresa i de la professionalitat d’una carrera feta a consciència...

Anàlisi d'un treball de força explosiva combinant màquines vibratòries i màquines inercials

L’objectiu d’aquest estudi és comparar els efectes de dos mitjans de treball sobre la força explosiva en 9 atletes de nivell autonòmic i nacional (19,6 ± 2,6 anys, 1,76 ± 7 m i 68,9 ± 3,5 kg) que entrenaren durant el període competitiu, 6 setmanes amb una freqüència de 2 cops per setmana, seguint una periodització creixent. Els subjectes varen ser dividits en 3 grups de 3 atletes cada un, però utilitzant diferents mitjans d’entrenament: el grup experimental combinant la plataforma vibratòria i les màquines inercials (1), amb un temps d’exposició a la vibració de 30’’, a una intensitat de 45 Hz i una amplitud de 5 mm amb una pausa d’1’. I de 3 sèries de 8 repeticions executades a màxima velocitat en la fase concèntrica i controlant aquesta en la fase excèntrica, amb una pausa de 3’ en les màquines io-io. El grup experimental de pesos lliures (2), va realitzar 4 exercicis: ½ squat, pliometria (CEE), multisalts horitzontals i acceleracions, seguint les pautes d’un treball de força explosiva proposat per Badillo i Gorostiaga (1995). I un grup control (3), que no realitzà cap entrenament de força. Abans i després del període d’intervenció és realitzaren els següents tests: salt sense contramoviment (SJ) i salt amb contramoviment (CMJ). Els resultats indicaren que el grup (1), (2) i (3) disminuïren significativament el SJ i el CMJ. Es conclou que l’entrenament, tant en el de combinació d’estímuls vibratoris amb màquines inercials com el de pesos lliures pareix ser un mitja que s’ha de controlar i perioditzar molt bé ja que en el període competitiu l’atleta acumula uns nivells de fatiga tant muscular com fisiològics molt superiors que en altres períodes de la temporada.

El treball centrat amb les famílies. Anàlisi de treball de la Fundació Map i disseny d’una proposta de millora

L’estudi que es presenta a continuació es basa de dos grans objectius generals. El primer és el desenvolupament d’un anàlisi de la metodologia de treball que segueix la Fundació Map en el treball amb les famílies a partir d’una recollida de dades mitjançant diferents instruments de recerca. El darrer objectiu és el disseny d’una proposta de millora, a partir de l’anàlisi realitzat, en la intervenció amb les famílies de la Fundació Map des de la línia metodològica del Treball Centrat amb la Família. Els dos objectius queden subjectes a la prèvia realització, i primera part de la investigació, d’una fonamentació teòrica per tal de conèixer i estudiar més detalladament els conceptes fonamentals per a desenvolupar la recerca descrits per a diferents autors experts d’aquest àmbit.

Anàlis d'una experiència d'integració de les TIC als projectes de treball global desenvolupada a l'aula d'educació infantil

Algunes de les investigacions desenvolupades en els últims temps fan cada cop més incidència en la importància de l’enfocament metodològic sota el qual s’integren les noves tecnologies a l’aula. L’estudi que es presenta a continuació parteix de l’anàlisi d’una experiència d’integració de les TIC en una proposta de projectes de treball global desenvolupada en dues aules d’educació infantil de l’escola la Sínia de Vic. El propòsit general del treball és mostrar quins són els efectes que aquestes tecnologies exerceixen sobre l’alumnat i el professorat implicat, així com la contribució d’un recurs com el bloc en la relació entre l’escola i la família, prenent com a fil conductor el projecte portat a terme. En aquest sentit, alguns dels resultats més rellevants de la investigació mostren com els rols desenvolupats per l’alumnat i el professorat de l’aula influeixen directament en les actituds i la motivació de l’alumnat envers les tasques, i finalment posen de manifest la importància dels plantejaments didàctics sota els quals s’utilitzen els recursos TIC a l’aula. D’altra banda, s’ha vist que el bloc no ha tingut les mateixes repercussions en totes les famílies per diversos motius particulars que requeriran d’un treball més a fons per potenciar-ho molt més entre els pares i mares.

Beneficis socials del treball cooperatiu a l'aula d'educació física

Hi ha diversos autors que parlen dels beneficis socials que aporten les estructures d’aprenentatge cooperatives dins les aules d’Educació Primària, afirmant que d’aquesta manera podem millorar la cohesió dels grups i disminuir el percentatge d’alumnes rebutjats. Per comprovar-ho, al llarg d’aquesta investigació he implantat aquestes estructures de treball dins l’àrea d’Educació Física. A través de diferents instruments de recollida de dades, he pogut comprovar quin era l’estat de les relacions, abans, durant i després de la meva intervenció didàctica, d’aquesta manera, i comparant-ne els resultats, he pogut afirmar o desmentir la idea d’aquests autors.

L’ús educatiu de l’hort escolar La gestió de la participació, espai i conreu de l’hort, treball educatiu i rol del professorat

En el present treball s’aprofundeix en l’ús educatiu que es fa de l’hort a partir d’una recerca bibliogràfica sobre el tema i, també, a partir d’una recollida dades feta a dues escoles situades en contextos diferents: una pertany a un ambient rural amb només 21 alumnes en tota l’escola i l’altra a un ambient més urbà amb uns 200 infants només a parvulari. Per tal de dur a terme la teoria del treball i poder-la relacionar amb la pràctica, s’han utilitzat quatre àmbits que es creuen importants per tal que l’hort de l’escola funcioni correctament: gestió de la participació, l’hort: espais i cultiu, treball educatiu i paper del mestre. A partir d’aquesta relació s’han extret uns resultats i unes conclusions, de les quals les més rellevants són les següents: la gestió de l’hort no l’ha de portar a terme una sola persona sinó vàries, que aquest espai ha de servir per poder treballar la majoria d’àrees del currículum i que cada escola hauria d’adaptar l’hort segons les seves necessitats i interessos.

El treball amb percussió corporal ajuda a millorar l'atenció i la concentració?

Diferents civilitzacions han basat les seves mostres culturals en el ritme i l’ús del cos com a instrument. Moltes són tradicions ancestrals, que passen de generació en generació, sense cap anotació musical. Per tant, aquestes danses, basades en la percussió corporal, tenen com a elements bàsics l’atenció i la memorització. Diversos professionals (K. Terry, J. Romero, S. Serratosa...) han defensat que la pràctica de la percussió corporal aporta beneficis a tots nivells: potenciació de l’autoestima, reconeixement i acceptació del propi cos... Són precisament aquests fets els que han convertit aquesta disciplina en una metodologia present a les aules de Primària. L’objectiu d’aquesta recerca segueix aquesta línia: comprovar si, a través del treball de la percussió corporal, els alumnes de cicle mitjà del centre La Monjoia milloren la seva capacitat d’atenció i memorització. Per avaluar-ho, s’usaran un test de percepció auditiva i un de percepció visual i els resultats es contrastaran amb l’opinió de diversos docents.