Usos del sòl i activitats productives a Barcelona a partir de l"anàlisi paleoambiental de la llacuna litoral medieval del Pa de Palau

[cat]Els treballs arqueològics duts a terme al solar localitzat entre la plaça de Pau Vila i els carrers del Dr. Aiguader i de la Marquesa, al peu del baluard del Migdia, han permès descriure l'evolució geoarqueològica d'un tram del front marítim de Barcelona i generar dades fiables de la configuració de la façana litoral. Sota una potent capa de sorres, s'identificà un paquet de llims i argiles orgàniques característiques d'un medi de baixa energia; és a dir, protegit de l'onatge marí probablement per barres sorrenques. Aquesta seqüència presenta una cronologia entre finals del segle IX i ca. 1440, moment en què es realitzaren els primers intents de construcció d'estructures portuàries. En aquest nivell llimoargilós s'han dut a terme analítiques paleoambientals consistents en l'estudi pol·línic, sedimentològic i geoquímic dels sediments que han posat en evidència els canvis ambientals del front marítim barceloní, del paisatge vegetal del pla, com també de les activitats agrícoles i productives urbanes en època medieval i inicis de l'edat moderna. La informació així obtinguda ha estat contrastada amb la informació històrica. [eng]The archaeological work conducted at the site located at the foot of the Baluard del Migdia bastion between Plaça Pau Vila and Carrer Dr. Aiguader and Carrer Marquesa has provided the opportunity to describe the geoarchaeological evolution of a stretch of the seafront of Barcelona and to generate reliable data on the configuration of the coastline. A layer of silt and organic clays typical of a low-energy environment was found below a thick layer of sands. In other words, this packet was protected from the swell of the sea, probably by sandbars. This sequence presents a chronology spanning from the late 9th century BC to around 1440, the time when the first attempts were made to build port structures. This layer of silt and clay has been subjected to palaeoenvironmental analyses consisting of the study of the pollen, sediment and the geochemistry of the sediments. The results of this analysis provide evidence of the environmental changes in the seafront of Barcelona and the landscape in the plain, as well as the urban agricultural and production activities in medieval times and the early modern age. The information obtained has been compared with historical information.

Els assentaments de les edats del bronze, ibèrica i romana d"Els Llirians del Mas i Les Torres (Salàs de Pallars, Pallars Jussà)

[cat] En els anys 2003 i 2004 una intervenció arqueològica preventiva en el terme de Salàs de Pallars va permetre documentar seixanta estructures excavades al subsòl. La majoria de les estructures foren identificades com a sitges, però també es documentaren cubetes i fosses de diversa funció, algunes utilitzades com a sepultures. L"estudi dels materials recuperats, complementats per datacions radiocarbòniques, indiquen dos períodes cronològics: el bronze inicial i l"etapa ibèrica plena, als quals s"ha d"afegir una única estructura que pertany a començaments de l"Imperi romà. Les dades obtingudes informen sobre les pràctiques de les comunitats agrícoles assentades en el sector meridional de la comarca del Pallars Jussà en tres moments històrics diferents. [eng]In 2003 and 2004 a Preventive Archaeological Excavation was done in the locality of Salàs de Pallars. This allowed to catalogue the sixty structures found in the subsoil. Most of the structures were identified as silos, but we also documented basins and pits with different functions, some used as graves. The study of the recovered materials, supported by a radiocarbon analysis technique, ages this around two chronological periods: the Early Bronze Age and Iberian Period. We must add a third period to classify a single structure that belongs to the Early Roman Empire. The obtained results provide us information about the farming methods used by the communities placed in the southern Region of the Pallars Jussà during the three different historical moments.

El taller ceràmic d'època romana del carrer Princesa de Barcelona. Estudi arqueològic de les restes i estudi arqueomètric del material ceràmic

Les excavacions arqueològiques recents realitzades al carrer Princesa 21 de Barcelona han tret a la llum noves evidències de la producció de ceràmica romana a l"àrea perifèrica de Barcino. Aquest taller ceràmic presenta dues fases cronològiques, des del començament del segle I dC fins al II dC, i va produir àmfores Pascual 1 i Dressel 2-4, ceràmica comuna, tegulae i pondii. L"origen d"aquest taller està relacionat amb la fundació de la colònia romana de Barcino i la imposició de les estructures econòmiques i socials romanes. Fins avui, s"han caracteritzat 42 fragments d"àmfores Pascual 1, 2 pondii i 4 mostres d"argila mitjançant la tècnica de Fluorescència de Raigs X (FRX) en l"estudi de procedència, i les composicions mineralògiques s"han determinat mitjançant anàlisis per Difracció de Raigs X (DRX) per entendre"n les característiques tecnològiques. Aquestes anàlisis demostren una producció amfòrica homogènia i estandarditzada, realitzada amb una pasta calcària normalment cuita a alta temperatura.

La formació permanent del professorat: la proposta del Ministeri d'Educació i Ciència

L'abril de 1989 el Ministeri d'Educació i Ciencia va presentar a la comunitat educativa un Pla de Formació del Professorat per sis anys que passo a descriure breument. El document pretén ser un marc d'actuació; alhora, descriu el context social i educatiu sobre el qual s'elabora el Pla, del qual deriva un nou perfil del professorat. Així mateix, estableix el que s'anomena «model de formació permanent', que comentaré més endavant. En aquest apartat s'enuncien les concepcions, principis basics i directrius que orienten I'execució del Pla, coherents amb el contingut i les característiques de I'actual reforma del sistema educatiu. Segueix en el document una definició de les estructures de formació, amb un desplegament especial de I'apartat corresponent als centres de professors. A I'apartat «Pla d'Actuació' s'estableixen les finalitats i objectius del PI a, i així mateix les línies d'actuació mitjanyant les quals es pretén atenyer els objectius proposats. Tot seguit s'estableixen els criteris d'avaluació previstos tant per als programes com per al conjunt del Pla. Finalment, es fa una valoració aproximada del cost económic que, tal com s'indica, s'haura d'anar concretant als diferents plans anuals. A continuació, en vint-i-nou annexos, es descriuen les línies generals dels programes que hauran de fer realitat els objectius i els fins que ens proposem.

Projecte de recerca del Cecam-Udg-Formigons Alsina (I)

Sobre el projecte de recerca “Comportament dels nusos rígids d’estructures de formigó armat executades amb formigons de diferenta qualitat” per part del Cecam, Universitat de Girona i Formigons Alsina, i amb la col.laboració de Sika i Prefer, i amb el suport institucional d’Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

Estudi tècnic-econòmic de l'adaptació a la Llei de Benestar Animal d'una explotació porcina de la comarca d'Osona i posterior valoració de la seva implementació

Des de la publicació de la Llei de Benestar Animal RD 1135/ 2002, de 31 d’octubre que regula els tres aspectes clau de la producció porcina‐ sistemes d’estabulació i construccions permeses; formació obligatòria dels ramaders i maneig dels animals‐ totes les granges de nova construcció han estat projectades seguint els seus preceptes. Mentre que les granges existents han hagut d’adaptar‐hi les seves instal∙lacions sota amenaça de tancament si no es complien els requisits. L’objectiu d’aquest treball ha estat l’elaboració de l’estudi tècnic‐ econòmic per a l’adaptació a la Llei de Benestar Animal d’una explotació porcina de la comarca d’Osona. Després d’avaluar la situació inicial de les instal∙lacions, establir les línies de previsió de creixement i analitzar els avantatges i inconvenients de cada sistema i model, s’opta pel sistema d’alimentació electrònic model Nedap en grup dinàmic de truges sobre sòl amb jaç de palla. Una decisió no massa extesa en granges del sud d’Europa on se sol preferir l’slat de formigó i/o superfície pavimentada, però imprescindible perquè aquesta explotació pogués aconseguir una millor gestió de les dejeccions ramaderes i assegurar una millora agronòmica de les terres de conreu. El treball conclou amb el seguiment del desenvolupament de l’alternativa escollida i una valoració dels canvis derivats de l’adaptació al Benestar Animal després del primer any i mig en ús. Les millores obtingudes en termes de maneig, funcionament de la granja, salut dels animals i índex productius són remarcables. D’una banda, cal destacar el fet de tenir un nombre de coixeres molt menor respecte les granges amb superfície dura, així com la facilitat i rapidesa en els parts degut al benestar. De l’altra,la reducció del volum de purí, l’increment de la fracció sòlida i la disponibilitat de compost per al camp. Per això, no és exagerat observar el jaç amb palla com una de les solucions més adequades i equilibrades per aquesta explotació que combina boví, porcí i terra per a la producció de cultius.

Traducció i adopció a l'Índia: Hindu Adoptions And Maintenance Act, 1956

L’objectiu principal d’aquest treball de fi de grau és fer-se càrrec d’una traducció jurídica amb tot el què això implica: documentar-se a través de fonts fiables, emprar les eines adequades, lliurar-lo dins el termini establert, entre d’altres. En aquest cas, és una traducció de les lleis que regulen les adopcions a l’Índia. A més, en aquest treball també s’explica breument el dret civil a Catalunya i es compara amb el de l’Índia, ja que es basen en idees molt diferents. Aquests tipus de traduccions exigeixen precisió i claredat perquè els conceptes i les estructures sintàctiques acostumen a ser molt complexes. A continuació, hi ha detallat cada pas que s’ha seguit per tal d’assolir l’objectiu principal.

La noció d''Illa transparent': defensa de les regles transderivacionals

El present treball pretén contribuir, des d'una òptica relativa a la llengua catalana, a la revolució lingüística de dues maneres distintes: primer de tot, contrastant algunes hipòtesis assumides pel corrent del transformacionalisme dins del qual operaré -la semàntica generativa- per a mostrar-ne les febleses; segonament, proposant una modificació teòrica consistent en la introducció en la gramòtica de la noció d'illa transparent, la definició de la qual requereix regles transderivacionals, definides com 'unes regles que operen, no en derivacions individuals, sinó en un conjunt de derivacions', és a dir, que relacionen, per a definir condicions de bona formació, estructures pertanyents a derivacions distintes

Re-disseny d’utillatge i anàlisi de vinclament per l’assaig de compressió en laminats prims

El grup de recerca AMADE de la Universitat de Girona està especialitzat en la caracteritzacióde materials compòsits. Per avaluar la resistència i la tolerància al dany d'aquestes estructures,típicament es realitzen dos assajos: impacte a baixa velocitat i compressió després d'impacte(CAI per les sigles en anglès de Compression After Impact), respectivament. L'objectiu del'assaig CAI és obtenir la resistència residual a compressió de l'estructura.L'objectiu d'aquest treball és el de crear una adaptació per l'utillatge capaç d'assajar plaquesamb baix gruix . La modelització amb el mètode dels elements finits serveix per avaluar quantitativament el valorde les càrregues crítiques de vinclament per diferents gruixos de placa.Les plaques d'assaig són plaques de material compòsit amb làmines unidireccionals amb apilamentsimètric i balancejat

Frontals d'altar medievals: marques d'eines a la fusta i tecnologia de construcció del suport

Els frontals d'altar medievals conservats a Catalunya i a la Catalunya Nord presenten unes similituds en els seus suports de fusta que permeten agrupar- los entre el ls segons els seus modelsconstructius.Per altra banda també permeten arribar a concebre com es van construir les diferents parts que els composen i amb quines eines es va treballar la fusta .L'estudi presentat es centra concretament en les marques de les eines de fuster que han quedat gravades als suports ¡ que ens permeten saber de quines eines es tractava, com s'utilitzaven ¡quinsistema es va seguir per la construcció d'aquestes estructures.Històricament no s'ha donat gens de valor als suports de fusta d'aquestes peces en comparació amb la seva capa pictòrica i, per aquest motiu, s'han portat a terme mutilacions del suport o reparacionsestructurals que no han tingut en compte la conservació dels seus elements originals. Les marques d'eina sovint han passat desapercebudes i en molts casos s'han malmès o bé s'han eliminat degut ales intervencions poc respectuoses que s'han fet al llarg del segle XX.L'objectiu de la recerca que s'està portant a terme és identificar les marques a la fusta original delssuports i poder relacionar-les amb les eines que es van utilitzar en el seu moment i fer un inventaride les marques per poder utilitzar-lo en estudis posteriors.Aquest treball s'ha desenvolupat dins la línia d'investigació del Grup de Recerca ConsolidatConservació-Restauració del Patrimoni 2014-16 - SGR 459G de la Facultat de Belles Arts, Universitatde Barcelona, anomenada Estudi tecnològic dels suports de béns culturals: materials i tècniques de producció.

Frontals d'altar medievals: marques d'eines a la fusta i tecnologia de construcció del suport

Els frontals d'altar medievals conservats a Catalunya i a la Catalunya Nord presenten unes similituds en els seus suports de fusta que permeten agrupar- los entre el ls segons els seus modelsconstructius.Per altra banda també permeten arribar a concebre com es van construir les diferents parts que els composen i amb quines eines es va treballar la fusta .L'estudi presentat es centra concretament en les marques de les eines de fuster que han quedat gravades als suports ¡ que ens permeten saber de quines eines es tractava, com s'utilitzaven ¡quinsistema es va seguir per la construcció d'aquestes estructures.Històricament no s'ha donat gens de valor als suports de fusta d'aquestes peces en comparació amb la seva capa pictòrica i, per aquest motiu, s'han portat a terme mutilacions del suport o reparacionsestructurals que no han tingut en compte la conservació dels seus elements originals. Les marques d'eina sovint han passat desapercebudes i en molts casos s'han malmès o bé s'han eliminat degut ales intervencions poc respectuoses que s'han fet al llarg del segle XX.L'objectiu de la recerca que s'està portant a terme és identificar les marques a la fusta original delssuports i poder relacionar-les amb les eines que es van utilitzar en el seu moment i fer un inventaride les marques per poder utilitzar-lo en estudis posteriors.Aquest treball s'ha desenvolupat dins la línia d'investigació del Grup de Recerca ConsolidatConservació-Restauració del Patrimoni 2014-16 - SGR 459G de la Facultat de Belles Arts, Universitatde Barcelona, anomenada Estudi tecnològic dels suports de béns culturals: materials i tècniques de producció.

El Turisme de memòria a Catalunya: realitat i perspectives d'un model incipient

Catalunya disposa a l’actualitat de nombrosos equipaments culturals destinats a la difusió memorial mitjançant la pràctica turística creant-se, tanmateix, les primeres estructures en xarxa per tal de fer que aquests espais disposin d’un relat conjunt, element indispensable en el qual recolzar-se a l’hora d’emprendre qualsevol estratègia de difusió. El model català, però, pot dir-se que està en fase embrionària, i des d’aquest moment en endavant ens correspon als professionals i acadèmics treballar de cara a la seva consolidació. Aquest estudi posa les bases per a la investigació en clau turística sobre els Espais de Memòria

Apoderament juvenil: com i cap a on?

El treball que es presenta a continuació consisteix en una anàlisi teòrica sobre el concepte d'apoderament juvenil partint d'una aproximació al context actual i les relacions de poder que condicionen la construcció social de la joventut. L'anàlisi es basa en la relació del concepte d'apoderament amb els processos de transformació social així com de qüestionament de les estructures de poder existents avui. D'altra banda, es realitza una reflexió sobre l'ús del terme des de l'àmbit de les ciències socials, específicament des de les polítiques públiques de joventut

Proyecto de construcción y puesta en marcha de nueva explotación de cebo porcino para 4.000 plazas en el término municipal de La Puebla de Castro (Huesca)

Aquest treball intenta explicar, de forma detallada, tots els materials, obres i processos que s’han de dur a terme per a la construcción d’una nova explotació d’engreix porcí. L’explotació que es projecta tindrà capacitat per a 4.000 places, i s’ubicarà al terme municipal de La Puebla de Castro, província d’Osca. Es tracta d’un projecte d’enginyeria on es descriu el disseny i el càlcul de les diferents edificacions i instal·lacions que formaran part de la futura explotació. Alhora, es realitzen diversos estudis com el de l’impacte ambiental o el de protecció contra incendis, per a complir el que estableix el Codi Tècnic de l’Edificació; i poder sol·licitar la llicència d’activitat per posar en funcionament l’explotació.

Caracterització de la població de Bradypus variegatus i Choloepus hoffmanni a INBioparque, Costa Rica

Estudi centrat en la caracterització de la població de peresosos (Choloepus Hoffmanni i Bradypus variegatus) d’INBioparque (Costa Rica) per tal de donar continuïtat al projecte de Casalé i Delclòs, 2010. S’ha determinat en 15 el nombre d’individus amb els que compta el parc i que les seves estructures poblacionals s’han vist alterades degut a la disminució d’individus respecte al 2010. S’han definit diferències significatives en la localització dels individus, essent els més freqüentats els hàbitats de bosc V.Central i bosc Humit, i detectat una gran variabilitat d’espècies arbòries tant ingerides com freqüentades, destacant el gènere Cecròpia. Pel que fa als registres d’activitat, tot hi la gran variabilitat i diferències entre espècies i sexes, és majoritàriament nul·la. També s’ha estudiat la població d’Iguana iguana com a limitadora de la població de peresosos d’INBioparque, sense obtenir uns resultats que permetin assegurar cap tipus de competència interespecífica.