Un sant Josep Oriol de l'església parroquial de la Pobla de Segur (Lleida) atribuït a Bonaventura Planella (1772-1844)

Aquest text fa referència a una pintura a l’oli dedicada a sant Josep Oriol, conservada a l’església parroquial de la Pobla de Segur. Arran d’una anàlisi iconogràfica atenta de l’obra, dedicada a un sant beatificat a Barcelona el juny del 1807, un fet que comportà nombroses representacions de la mà dels artistes més notables, apunta la possibilitat, que pogués ser obra de Bonaventura Planella (1772-1844).

El plom ibèric escrit del Tossal del Mor (Tàrrega, Urgell)

[spa]El presente trabajo culmina un proyecto dedicado al estudio de cuatro láminas de plomo con escritura ibérica procedentes del área ilergeta, que habñian sido extraídas de forma irregular de forma irregular a principios de la década de los años 80 del pasado siglo y que acabaron en el Instituto de Estudios Ilerdenses. En 2005 se dio a conocer el plomo de Olriols (Sant Esteve de Llitera), en 2009 los plomos 1 y 2 de Monteró (Camarasa) y ahora finalmente el plomo del Tossal del Mor (Tárrega). Este texto es muy corto, sólo consta de cuatro segmentos, todos posiblemete antropónimos sin ningún morfo añadido. Desde el punto de vista paleográfico, es significativo que por primera vez se documente un signo dual ko complejo en la zona ilergeta. Mientras que del léxico, cabe destacar que en uno de los antroponimos se documenta por primera vez con claridad en una inscripción ibérica el elemento iber. Independientemente de su significado parece plausible su relación con el etnónimo o con el río con los que antiguos griegos y romanos identificaban a los íberos. [eng]This work is the culmination of a project dedicated to the study of four sheets of lead with Iberian writing from the Ilerget area that had been extracted without authorisation in the early 1980s and that found way to the Institut d"Estudis Ilerdencs (Lleida). In 2005, the lead from Olriols (Sant Esteve de Llitera) was presented, as were lead sheets 1 and 2 from Monteró (Camarasa) in 2009 and now finally the lad piece from Tossal del Mor (Tàrrega). The text is very short, with only four segments, all possibly anthroponyms without any added morph. From the palaeographic point of view, it is significant that, for the first time, a complex dual ko sign is documented in the Ilerget area. Regarding the lexis, it is of note that in one of the anthroponyms the element ibeŕ is documented clearly for the first time in an Iberian inscription. Independently of its meaning, it seems plausible to link it to the ethnonym or the river with which the ancient Greeks and Romans identified the Iberians.

AraVaDeBo, Festes de Sant Joan

Principalment, aquest aplicació ha estat pensada perquè els seus futurs usuaris puguin tenir un ampli seguiment interactiu de les Festes de Sant Joan de Ciutadella de Menorca, rebre informació de cadascun dels actes que s'hi realitzen, saber en tot moment on es troben els replecs i caragols de caixers senyors i, si ho desitgen, formar part de la comunitat de "santjoaners virtuals" que podran aportar comentaris i contingut multimèdia damunt el mapa del desenvolupament de les festes. Finalment, permetrà mostrar, per als usuaris registrats, el seguiment mitjançant càmeres IP de les recepcions i visites a cases i palaus de la ciutat.

Evaluacion del estado trofico de tres cuencas interiores de Cataluña (Foix, Besos y Llobregat) mediante la vegetacion acuatica: Aplicacion de un indice trofico de resolucion generica (IVAM)

Durante abril de 2005 se realizó una campaña de muestreo de la vegetación acuática macroscópica en las cuencas de los ríos Foix, Besòs y Llobregat, sumando un total de 68 estaciones de muestreo. El objetivo principal fue evaluar el estado trófico de dichas cuencas mediante el índice trófico generado en España denominado IVAM (Índice de Vegetación Acuática Macroscópica). Se identificaron un total de 44 táxones, 8 géneros de Cyanophyta, 5 de Rodophyta, 2 de Xantophyceae, 3 de Bacillariophyceae, 15 de Clorophyta, 8 de Spermatophyta, 1 liquen y 2 briófitos (musgos y hepáticas). La cuenca del Llobregat fue la más diversa (37 t´axones), seguida del Besós (33) y el Foix (25). Los táxones más frecuentes fueron Cladophora, Vaucheria, Oedogonium, Apium, Rorippa y Oscillatoria, además de los musgos. Las fanerógamas fueron escasas, destacando los g´eneros Ranunculus, Zannichellia y Potamogeton. Los táxones que alcanzaron una mayor puntuación del IVAM (valor de tolerancia, vt = 8), aunque poco frecuentes, fueron Ranunculus, Cymbella, Rivularia, Nostoc, Tolypothrix, Chroococcus y Lemanea, todos indicadores de aguas oligotr´oficas. En aguas de buena calidad pero algo eutrofizadas (aguas mesotróficas, vt = 6), los táxones más frecuentes fueron Chara, Monostroma y Hildenbrandia, además de las hepáticas y un liquen. Según la calificación de los tramos en clases de estado trófico realizada por el IVAM, el 38.2% de los tramos presentaron una buena calidad (clases I y II) mientras que el 61.8% presentaron un estado trófico alterado (clases III, IV y V). La respuesta del IVAM a la concentración de nutrientes (fosfato, amonio, nitrito y nitrato) fue siempre significativa, destacando la alta correlación alcanzada con el ión fosfato (r = 0.71, p < 0.001), superior a la alcanzada por otros índices de diatomeas y macrófitos de resolución taxonómica específica. Este hecho confirma la ventaja de utilizar el IVAM en la evaluación del estado trófico de los ríos, ya que sin necesidad de alcanzar un nivel taxonómico de especie se obtiene una respuesta adecuada a dicha perturbación.

Comensalitat durant el bronze final i la primera edat del ferro al paratge arqueològic de Can Roqueta: anàlisi dels dipòsits relacionats amb el consum en contextos domèstics i funeraris

La reconstrucció de les pautes de consum d"aliments durant el bronze final i la primera edat de ferro, tant si són de caire domèstic com si no, passa per un anàlisi exhaustiu de les diferents dades arqueològiques. En primer lloc, tenim els espais destinats al consum. Les circumstàncies pròpies del registre arqueològic a Catalunya durant aquests períodes fa que, depèn del territori, aquest nivell d"anàlisi sigui més o menys evident. Així, en territoris on existeix una tradició arquitectònica en pedra i, fins i tot, dissenys urbanístics ben definits (entorn del Segre i l"Ebre), aquest problema resulta relativament fàcil de tractar en funció de la conservació de la resta d"elements i la particularitat de les estructures analitzades. Això ha permès caracteritzar certes pràctiques.de consum diferenciades del que podria ser propi d"un àmbit domèstic en jaciments com Barranc de Gàfols (habitacions 1 y 2), la Moleta del Remei (habitació 7), Tossal Redó (habitació 1), San Cristóbal (habitació 2), Sant Jaume Mas d"en Serrà (habitacions 3 i 4), l"edifici de Turó del Calvari de Vilalba dels Arcs o Genó (habitació 2) (Lucas 1989; López Cachero 1998; Sanmartí et al. 2000; Fatás 2004-05; Garcia 2005; Sardà 2008). Aquesta situació contrasta amb el que passa a la resta del litoral català on les estructures negatives són pràcticament l"única evidència del poblament existent i on resulta molt complicat, fins i tot, la documentació de qualsevol espai habitacional que ens permeti avançar en aquesta direcció.

Las riberas de los rios mediterraneos y su calidad: el uso del indice QBR

Se ha aplicado el QBR (índice de calidad del bosque de ribera) a 157 estaciones de muestreo localizadas en ríos pertenecientes a 12 cuencas diferentes del ámbito mediterráneo español. Los resultados indican que más del 34 % de las estaciones muestran valores de calidad buenos y muy buenos (QBR > 75), mientras que el 45 % presenta valores de mala y pésima calidad (QBR < 50). Según una tipología previa establecida para clasificar las estaciones de muestreo, los valores de mayor calidad de QBR se dan en estaciones de cabecera de cuencas calcáreas y en las zonas de karst. Los tipos denominados temporales y ramblas presentan los valores más bajos de calidad, o no tiene representantes de máxima calidad. La ausencia o escasez de bosques de riberas de máxima calidad en las cuencas del sur peninsular puede explicarse por el gradiente de aridez que se establece desde el norte hacia el sur. Además existe un evidente deterioro de las riberas desde las cabeceras a las desembocaduras de los ríos, de manera que ambos factores influyen en el estado actual de las riberas de los ríos mediterráneos ibéricos. Finalmente se discute la utilidad y limitaciones del QBR en ríos sometidos a situaciones de estrés hídrico o ambiental.

Implementació de l'aprenentatge cooperatiu com a metodologia a l'aula per millorar la cohesió i la participació del grup

Actualment una de les preguntes que es fan els docents, és com donar resposta a la diversitat dels alumnes. És per aquest motiu que aquesta recerca vol portar a la pràctica la metodologia de l’aprenentatge cooperatiu, amb l’objectiu de facilitar a l’aula estratègies per atendre a la diversitat dels alumnes. Més concretament, el treball està format per dos grans apartats; en primer lloc, hi han reflectides aportacions respecte a la definició, característiques i principis bàsics de l’atenció a la diversitat i l’educació inclusiva. I, en segon lloc, la part pràctica, representa l’aplicació i l’avaluació de la metodologia de l’aprenentatge cooperatiu, en un grup d’alumnes de primer cicle inicial de l’escola Sant Joan de Berga. La metodologia de l’aprenentatge cooperatiu que volem implementar a l’aula es basa en el Programa CA/AC elaborat per el GRAD (Grup de Recerca en Atenció a la Diversitat) de la Universitat de Vic, on la seva finalitat és introduir a l’aula una estructura cooperativa de l’aprenentatge a partir d’un seguit de fases i estratègies, per tal de millorar la cohesió i la participació del grup classe.

Comparación de tres protocolos de muestreo de macroinvertebrados para determinar la calidad del agua.

Para la implementación de la Directiva Marco del Agua (DMA, Directiva 2000/60/CE) es necesario establecer un protocolo estandarizado de muestreo y análisis que sirve para la evaluación de la calidad biológica mediante la fauna bentónica. En este trabajo se ha llevado a cabo un estudio comparativo de diversos protocolos de macroinvertebrados que se utilizan en España y en Europa (AQEM, EPA, Gudalmed). Valorando los tres protocolos con una lista de 12 criterios, el protocolo Guadalmed se adecuan mejor a la mayoría de ellos, por lo que aparece como una herramienta eficaz en la determinación del estado ecológico

Anàlisis antropològica de les restes neolítiques de la Caserna de Sant Pau (Biometria, Dentició, ADN i Microestriació Dentària).

Les restes esquelètiques analitzades corresponen tant al nivell neolític (n=26) com a l"època del bronze (n=2), encara que aquí es presenten tan sols els resultats de la població neolítica (taula 1). En tots els casos les sepultures són individuals, amb l"única excepció de la sepultura 20, on s"han recuperat les restes corresponents a un individu femení adult (CSP201) i un fetus (CSP202) (taula 1). Per tal de caracteritzar biomètricament la població s"ha emprat la metodologia proposada per Martin i Saller (1959), Brothwell (1981) i Bass (1971). La determinació del sexe s"ha realitzat a través dels caràcters sexuals secundaris del crani i de la pelvis, i se"n pot trobar una descripció més detallada a Estebaranz et alii (2007). En el cas específic de les paleopatologies es van seguir les recomanacions de Campillo (Campillo, 1977).

Addenda a la biografia i l'obra del pintor Joan Arnau Moret (1603-1693)

The present article treats of the painter Joan Arnau Moret, catalan painter of the 17th century. Aspects treat each other as the order of the great picture preserved in the cathedral of Barcelona with the iconography The de live ry o f the ke ys of the city of Barcelona to the Immaculate, the biographical news it extracted of the process of canonization of santa Maria of Cervelló or the professional relation that Joan Arnau joined with the prince Joan Josep d’Àustria newly finished the Segadors war (The Reapers’ War). Of them the study also announces a work – the Saint Cathe rine o f Ale xandria of the chapel of Saint Catherine of the cathedral of Girona – proposes to attribute four paintings more – the paintings of the altarpiece of The Saints fo ur Martyrs of the cathedral of Girona – and thinks about the controversial paintings of the altarpiece of the Castle of Vilassar and of the monastery of Sant Joan of the Abadesses. Finally, by means of the stylistic reading of the new works, which the author considers of the best of his catalogue, one tries to demonstrate that thesources of your figurative culture and stylistic are in the painting of Madrid of the first decades of the 17th century

Un cançoner català del barroc

Aquest article es proposa donar a conèixer un cançoner barroc que fins el moment era completament desconegut dels estudiosos. L'obra duu el núm. de registre 288 de l'inventari del fons Manuel Blanxart i Torrabadella (1865-1932), fons que el juliol de 1997 va ser donat per la seva família a l'arxiu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses

Eficacia analgésica del diclofenaco sódico vs. ibuprofeno después de la extracción quirúrgica de un tercer molar inferior incluido

Objetivo: En este estudio evaluamos la eficacia analgésica del diclofenaco sódico en comparación con el ibuprofeno, después de la extracción quirúrgica de un tercer molar inferior incluido. Diseño de estudio: Los pacientes que participaron en el estudio fueron distribuidos de forma aleatoria en dos grupos. Uno fue el grupo ibuprofeno y el otro el grupo diclofenaco. La intervención practicada fue la extracción quirúrgica de un tercer molar inferior cuya dificultad fue determinada en función del grado de inclusión en todos los pacientes. Las variables registradas fueron la intensidad del dolor y la necesidad de medicación de rescate durante un periodo de una semana. Los registros se realizaron una vez al día a la misma hora y registrados en un cuaderno por parte del paciente. Resultados: Un total de 81 pacientes (87.1%) fueron incluidos en el estudio. Los valores fueron similares en las primeras 48 horas postoperatorias, pero a partir del tercer día existió una tendencia del grupo diclofenaco a mostrar valores de dolor superiores, aunque sin llegar a existir diferencias estadísticamente significativas (p>0.05). Esta tendencia a presentar mayor dolor durante el periodo postoperatorio en el grupo diclofenaco también se vio reflejada en el requerimiento del analgésico de rescate y en el número de comprimidos empleados. Conclusiones: No se evidenciaron diferencias estadísticamente significativas en cuanto a la eficacia analgésica del diclofenaco sódico respecto al ibuprofeno, aunque sí pudo observarse una mayor tendencia hacia la necesidad de más medicación suplementaria durante los 2 primeros días del postoperatorio en el grupo diclofenaco pero sin adquirir significación estadística (p>0.05).

Beceroles d'una llengua : Estudi filològic dels "Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales"

Presentem ací l'estudi filològic dels Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales, un text medieval del segle XII (datació aproximada), escrit en català i l'original del qual es conserva actualment a l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. Es tracta, doncs, d'un document de factura i d'adscripció netament feudal, i que recull, segons una pràctica habitual a l'edat mitjana, un seguit de greuges comesos, en aquest cas, per un miles, un membre de l'estament militar, a diverses persones d'una comunitat ubicada a la zona de l'actual Solsonès.

Avaluació del sistema de confusió sexual pel control de carpocapsa (Cydia pomonella L.) en plantacions de pomeres de Fructícola Empordà S.L. durant el període 2003-2011

La carpocapsa o corc de la poma (Cydia pomonella L.) és la plaga clau de lesplantacions comercials de pomera de la zona de Girona. Per controlar-la amb eficàcia,anualment són necessaris diferents tractaments insecticides que a més del cost econòmicque representen, afavoreixen fenòmens de resistències, aparició de plagues induïdes iproblemes de toxicitat, residus i contaminació ambiental.La combinació de diferents metodologies per combatre aquesta plaga, algunes menysagressives amb la fauna auxiliar i el medi ambient, s’ha convertit en una pràcticaimprescindible per aconseguir-ne un control efectiu i sostenible. La confusió sexual ésuna tècnica de lluita biotecnològica que per les seves característiques d’especificitat,toxicologia i respecte al medi ambient, representa una alternativa a la problemàticagenerada pels productes químics tradicionals.Fructícola Empordà S.L., empresa agroalimentària situada al municipi de Sant PerePescador (Alt Empordà, Girona) dedicada a la producció i comercialització de fruitafresca, com a entitat participant del projecte Àrea Pilot de Reducció d’Insecticides enplantacions comercials de pomera de Girona (APRI) emmarcat en el programad’actuacions específiques de les Associacions de Defensa dels Vegetals (ADV’s) de lazona, introdueix per primera vegada la tècnica de la confusió sexual a l’estratègia decontrol de carpocapsa en determinades parcel•les comercials on la lluita químicaexclusiva no és suficient (2003). Durant el període 2003-2011, l’ús de la confusió sexual per al control de carpocapsa esgeneralitza progressivament a les finques dels agricultors de Fructícola Empordà S.L.amb l’objectiu principal de reduir el percentatge de dany per atac de carpocapsa en elsfruits a collita i, conseqüentment, disminuir la pressió del corc de la poma a la zona. Atal efecte es va plantejar un estudi amb l’objectiu d’avaluar l’eficàcia de l’estratègia decontrol de la carpocapsa basada en la combinació del mètode de la confusió sexual ambaplicacions fitosanitàries de reforç durant el període d’expansió de la tècnica (2003-2011) en les plantacions comercials de pomera de Fructícola Empordà S.L. així com,fer una valoració d’aquest respecte al sistema de control paral•lelament utilitzat a lazona, la lluita química assessorada

El primer tractat de gravat calcogràfic a España

Els estudis sobre la història del gravat coincideixen a designar l'obra de Manuel de Rueda 'Instrucción para gravar en cobre', publicada l'any 1791, com el primer manual calcogràfic escrit a Espanya. Es tracta, bàsicament, d'una traducció de les fonts bibliogràfiques franceses, entre les quals cal destacar la d'Abraham Bosse. En aquest article tenim la satisfacció de publicar un manuscrit espanyol, inèdit fins ara, que precedeix un segle l'obra de Manuel de Rueda. Es titula 'Método para gravar al agua fuerte y sobre marfil' i forma part dels fons de la Biblioteca Nacional de Madrid amb la referència ms. 9338.