Top manta: escenario actual y perspectiva de futuro [presentació associada a la ponència]

TOP MANTA = conseqüències socials (Informe Confecom febrer 2013) afirma que hi ha (1)Criminalitat organitzada (2)Competència deslleial per comerciants; (3) Pèrdua de llocs de treball als sectors corresponents; (4) Engany al consumidor; (5) Ocupació il·legal de via pública; (6) Frau fiscal; (7) Situació de privació dels venedors (majoritàriament Sudsaharians); (8) Incapacitat per desenvolupar altres feines; (9) Explotació venedors; (10) Vulneració de drets de propietat intelectual i industrial

Gone with the Wind and the Southern Way of Life: the Civil War as described in Margaret Mitchell’s Novel

This essay examines the American Civil War of 1861 – 1865, which is also known as the bloodiest war that the United States has ever experienced. The pretext for the war was the abolition of slavery in the South, and after many battles the Southern states lost: as a consequence, they experienced major changes in their economic and social life. This interesting piece from American history can be traced out throughout the characters’ lives in the novel Gone with the Wind which has been thoroughly analyzed in order to draw nearer and to comprehend the changes in the Southern way of life before and after the war. The author, Margaret Mitchell, was born in Atlanta, Georgia, and grew up with the stories about the war. As a result, Gone with the Wind studies not only its causes, but also the years after its end – a period which is not generally a subject of history and receives little attention – and the effects that such reversals have on former planters and slaves. From the position of contemporaneity, the reader can see that such changes in a society do not end with the laying down of an act, or in this case the end of the war, but they continue during many years; thus, the modern world can draw conclusions and lessons for events that are happening at the moment.

Actuación ante los delitos contra la propiedad intelectual e industrial desde el punto de vista jurídico [presentació associada a la ponència]

Sus formas de manifestación, comisión y desarrollo directamente relacionadas con el propio desarrollo de la tecnología; Son una fuente lucrativa para los grupos delictivos organizados y un medio fácil y de poco coste para la obtención de importantes beneficios y con menor riesgo de castigo; Especial idiosincrasia de las localidades de esta comunidad autónoma, favorece su proliferación; Genera un fenómeno sociológico singular : empatía o solidaridad que determina un menor reproche social; -Escasa conciencia popular del carácter delictivo de algunas de estas conductas; -Figura delictiva que entraña organización compleja siendo el Top manta nada más que la “punta del iceberg”. Necesidad de una visión jurídica global para analizar este tipo de delitos y abordarlos adecuadamente.

La Geografia i l'estudi dels boscos a Espanya

This article makes a revision of the most eminent contributions in Geography in relation to the forest study, starting with principal Spanish geographical journals, congress transactions and other bibliography about forest questions. A selection of the most eminent bibliography has been made paying special attention to three main subjects: forest and forest science history, forest and landscape description, and forest management

Cos d’Agents Rurals, prevenció i operatiu de l’emergència

Competències en seguretat i protecció civil .Article 4 del Decret 266/2007 Reglament del Cos d’Agents Rurals sobre els principis d’actuació: els i les membres del cos d’agents rurals quan actuïn com agents de l’autoritat en l’exercici de les serves funcions, han de tenir accés a la informació i han d’integrar-se al sistema de seguretat de Catalunya. El cos d’agents rurals participa en els plans de protecció civil d’acord amb les previsions d’aquest plans.. El cos d’agents rurals exerceix les seves funcions sense perjudici de les competències del departament responsable en matèria de seguretat , protecció civil i prevenció i extinció d’incendis i de les del cossos que exerceixen funcions en aquesta matèria El cos d’agents rurals ha de col·laborar amb els cossos que tenen encomanades funcions de seguretat i prevenció i extinció d’incendis

Historia de Vida de Andrés Díaz de Rábago S.J. (1947-1957): O cómo la Guerra Civil China cambió la estructura de la Compañía de Jesús en Asia.

Peer-reviewed

El Servei de Protecció Civil del Consell Comarcal de l’Alt Empordà

El Servei de Protecció Civil del Consell Comarcal de l’Alt Empordà actua: -Amb el Pla d’Assistència i Suport -La figura del tècnic comarcal de protecció civil -Els Avantatges d’estar a l’àrea de Medi Ambient • Actuacions durant l’incendi • Actuacions després de l’incendi

¿Cultura como último recurso para el servicio público? : Uso del término “cultura” en los documentos legislativos e institucionales de la CCMA y la RTVA

En una coyuntura en la que la pervivencia de los servicios públicos (de radiodifusión) es cuestionada a diario, la función cultural de éstos es presentada como elemento diferenciador fundamental con respecto a los medios públicos y por ende, razón para su supervivencia. Esta circunstancia ha propiciado que se haya extendido el uso del término cultura en todo lo relativo a los medios públicos, aunque no se haga explícita su definición. Con este trabajo nos proponemos aproximarnos al uso de “cultura” que presentan los textos legislativos e institucionales de dos corporaciones públicas autonómicas: la CCMA y la RTVA.

Manual de gestión documental para el Ayuntamiento de León

En este trabajo se exponen las normas y procedimientos para la implantación en el Ayuntamiento de León de un sistema de gestión documental basado en la norma ISO 15489. Se desarrollan los conceptos básicos para la comprensión del manual, los tipos de documentos administrativos, el uso del lenguaje administrativo, los instrumentos, los diagramas, los formularios y la legislación para llevar a la práctica los sistemas de organización de fondos, clasificación, ordenación, valoración y descripción de documentos y los procesos de instalación, transferencias, régimen de acceso al documento, consultas, préstamos y reproducción de documentos en los archivos de gestión de las oficinas. Palabras clave: Sistema de gestión documental, ISO 15489, Ayuntamiento de León (España), organización de fondos, clasificación de documentos, ordenación de documentos, evaluación de documentos, descripción de documentos, archivos de gestión.

Edificio dotacional destinado a comisaria de policía local y sede de protección civil, San Fiz, Lugo

Award-winning

Forma Conventus Tarraconenesis I: Baetulo-Blanda. La primera carta arqueològica de la Península Ibèrica

Josep de Calasanç Serra i Ràfols va dedicar una part molt important de la seva vida professional a la topografia arqueològica, als arxius del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans i a fer el seguiment de la descoberta i l’evolució dels jaciments arqueològics del país. En consonància amb aquesta labor, el 1928 va publicar la primera carta arqueològica de la península Ibèrica, una de les primeres corresponents al programa Forma Orbis Romani, de la Unió Acadèmica Internacional. Després de la Guerra Civil, proposem que fou el principal redactor de la Carta Arqueológica de España. Barcelona, que representa la tercera carta arqueològica publicada a la península Ibèrica.

A civil society response on the report of the UN High-Level Panel on system-wide coherence

Abordamos el Informe del Grupo de Alto Nivel sobre la Coherencia en todo el Sistema de las Naciones Unidas («Informe del Grupo») y el proceso de reforma de las Naciones Unidas del que forma parte como grupos de la sociedad civil que tienen una larga experiencia por lo que se refiere a propugnar reformas del sistema de las Naciones Unidas.

Entre estadis i trinxeres. L'esport i la guerra civil a Catalunya (1936-1939)

Els treballs sobre la presència d’activitats vinculades a la cultura de masses durant la Guerra Civil espanyola han estat extensos en els casos de la literatura, el teatre, la premsa, la radiodifusió o el cinematògraf. En el cas de l’esport les recerques existents són encara molt generals i descriptives. El desenvolupament d’aquest tipus d’activitats en la reraguarda catalana, en canvi, va ser extens i amb significats molt diversos en el sí d’una societat –la dels anys trenta- que ja s’havia acostumat al consum de l’esport en els anys de preguerra i que, en una situació extraordinària com aquella, el va incorporar en funció dels interessos i les necessitats pròpies del context. Tot partint de diverses recerques prèvies realitzades entre 1994 i 2005 sobre documentació oficial de la Generalitat de Catalunya i de la premsa general i especialitzada, podem afirmar que l’esport a la Catalunya en guerra fou molt rellevant tant com espectacle com també en la preparació bèl·lica i que jugà un paper destacat des dels punts de vista propagandístic, de solidaritat, estratègic i d’aglutinador social, semblant al d’altres manifestacions de la cultura de masses durant la contesa.

L'Antropologia de l'esport a Espanya : visions crítiques i perspectives de futur d'una disciplina en construcció

En aquest article es porta a terme una aproximació avaluativa i crítica sobre el desenvolupament de l’antropologia de l’esport a Espanya dibuixant, al mateix temps, el potencial científi c d’aquesta disciplina acadèmica en vies de consolidació. Així, en primer lloc, es repassa succintament l’evolució de l’antropologia de l’esport a nivell internacional per assenyalar les infl uències més destacades a Espanya. En segon lloc, s’observa la producció d’estudis antropològics sobre l’esport a Espanya, destacant la transició que va d’una etnografi a del joc i de l’esport descriptiva, gairebé folklòrica, dels primers estudis, a una antropologia sociocultural de l’esport, més teòrica i amb major voluntat comprensiva, de l’última etapa. Finalment, s’assenyala el seu grau d’institucionalització acadèmica actual i es perfi la la seva orientació futura.tigació desplegades per aquest grup de recerca, en concret aquella que fa referència a “Cultura, esport i patrimoni”.