Statistical reference criteria for adaptive signal processing in digital communications

A general criterion for the design of adaptive systemsin digital communications called the statistical reference criterionis proposed. The criterion is based on imposition of the probabilitydensity function of the signal of interest at the outputof the adaptive system, with its application to the scenario ofhighly powerful interferers being the main focus of this paper.The knowledge of the pdf of the wanted signal is used as adiscriminator between signals so that interferers with differingdistributions are rejected by the algorithm. Its performance isstudied over a range of scenarios. Equations for gradient-basedcoefficient updates are derived, and the relationship with otherexisting algorithms like the minimum variance and the Wienercriterion are examined.

Impulse response recovery of linear systems through weighted cumulant slice

Identifiability of the so-called ω-slice algorithm is proven for ARMA linear systems. Although proofs were developed in the past for the simpler cases of MA and AR models, they were not extendible to general exponential linear systems. The results presented in this paper demonstrate a unique feature of the ω-slice method, which is unbiasedness and consistency when order is overdetermined, regardless of the IIR or FIR nature of the underlying system, and numerical robustness.

Positive time-frequency distributions based on joint marginal constraints

This correspondence studies the formulation of members ofthe Cohen-Posch class of positive time-frequency energy distributions.Minimization of cross-entropy measures with respect to different priorsand the case of no prior or maximum entropy were considered. It isconcluded that, in general, the information provided by the classicalmarginal constraints is very limited, and thus, the final distributionheavily depends on the prior distribution. To overcome this limitation,joint time and frequency marginals are derived based on a "directioninvariance" criterion on the time-frequency plane that are directly relatedto the fractional Fourier transform.

Wigner higher-order spectra: definition, properties, computation and application to transient signal analysis

The Wigner higher order moment spectra (WHOS)are defined as extensions of the Wigner-Ville distribution (WD)to higher order moment spectra domains. A general class oftime-frequency higher order moment spectra is also defined interms of arbitrary higher order moments of the signal as generalizations of the Cohen’s general class of time-frequency representations. The properties of the general class of time-frequency higher order moment spectra can be related to theproperties of WHOS which are, in fact, extensions of the properties of the WD. Discrete time and frequency Wigner higherorder moment spectra (DTF-WHOS) distributions are introduced for signal processing applications and are shown to beimplemented with two FFT-based algorithms. One applicationis presented where the Wigner bispectrum (WB), which is aWHOS in the third-order moment domain, is utilized for thedetection of transient signals embedded in noise. The WB iscompared with the WD in terms of simulation examples andanalysis of real sonar data. It is shown that better detectionschemes can be derived, in low signal-to-noise ratio, when theWB is applied.

Automatisme i control en el llenguatge

En la comprensió i la producció del llenguatge intervenen processos automàtics i processos controlats. La diferència entre uns i altres està determinada pel grau d'implicació del sistema cognitiu en el processament, el qual es pot inferir, en certa mesura, examinant el nivell de consciència i voluntarietat presents en realitzar una tasca. L'objectiu d'aquest article ha estat definir aquests processos i posar-se en relació amb un marc teòric de referència. L'automatisme s'explica a partir de la hipòtesi de la modularitat, mentre que els processos controlats, per la seva estreta relació amb el sistema cognitiu, són interpretats des de diferents marcs teòrics que abasten des de la perspectiva pragmàtica a la teoria de la ment.

luporum : Configuració UCI mitjançant una API REST

L'empresa Routek SL manté una distribució anomenada qMp basada en la distribució OpenWRT. Tant la distribució OpenWRT, com l'ampliació de Routek SL qMp, disposen d'un sistema de configuració anomenat Unified Configuration Interface (UCI). Una de les característiques d'aquest sistema és que les configuracions dels programes que l'usen segueixen una mateixa sintaxi. El projecte luporum descrit en aquesta memòria explica com s'ha realitzat el desenvolupament d'una API REST que facilita que es pugui gestionar aquesta configuració remotament, fent peticions HTTP.

Estudi comparatiu d'eines de distribucions GNU/Linux orientades a seguretat de xarxes

Aquest projecte pretén estudiar i analitzar tres distribucions Linux especialitzades en seguretat de xarxes. En aquest estudi es descriuran les característiques tècniques de cada distribució així com la classificació de les seves eines principals.

Qualitative social differentiation in tertiary education in Spain

[cat] En aquest treball, s'estudia si la hipòtesi de la desigualtat efectivament mantinguda “effectively maintained inequality” es cumpleix a Espanya. Es postula que en les transicions terciàries a Espanya, les influències dels pares no es manifesten tant a través de la probabilitat de fer la transició, sinó més aviat a través de les diferències qualitatives associades a aquesta transició en termes de les qualitats dels programes educatius. Analitzem dues característiques qualitatives dels estudis universitaris: la durada del programa i el seu prestigi acadèmic. Identifiquem per a quins individus la influència parental és més important en cada cas.

Technical Progress, Sorting, and Early Retirement

[cat] El progrés tecnològic afecta a la jubilació anticipada a través de dues forces oposades. Per una banda, augmenta el salari real i, per tant, crea incentius per posposar la jubilació. Per altra banda, causa l’erosió de les habilitats dels treballadors, el qual augmenta la probabilitat de jubilació anticipada. En aquest article reexaminem l’efecte del progrés tecnològic en la jubilació anticipada tenint en compte que, al principi de la vida laboral, els individus es distribueixen en diferents sectors segons la seva habilitat. Obtenim dos resultats principals: 1) per petits (grans) canvis tecnològics, l’efecte salari (erosió) domina, i 2) els individus més capaços resisteixen millor l’efecte erosió.

Why do university graduates regret their study program? A comparison between Spain and the Netherlands

[cat] En aquest article investiguem els factors que porten a universitaris espanyols i holandesos a lamentar els estudis cursats. Espanya i Holanda tenen un sistema educatiu molt diferent en termes de la rigidesa de l’educació secundària i el vincle entre l’educació i el mercat laboral. Comparant Espanya i Holanda ens permet aprendre sobre les conseqüències de dos sistemes educatius molt diferenciats a la probabilitat de lamentar els estudis cursats. Basant-nos en la literatura psicològica sobre l’arrepentiment/lamentació, derivem unes hipòtesis de partida que contrastem empíricament. Els resultats mostren que tant la rigidesa de l’educació secundària com el desajustament entre educació i ocupació són factors importants per explicar la lamentació dels estudis universitaris cursats. L’article conclou amb recomenacions sobre el sistema educatiu universitari.

Why do university graduates regret their study program? A comparison between Spain and the Netherlands

[cat] En aquest article investiguem els factors que porten a universitaris espanyols i holandesos a lamentar els estudis cursats. Espanya i Holanda tenen un sistema educatiu molt diferent en termes de la rigidesa de l’educació secundària i el vincle entre l’educació i el mercat laboral. Comparant Espanya i Holanda ens permet aprendre sobre les conseqüències de dos sistemes educatius molt diferenciats a la probabilitat de lamentar els estudis cursats. Basant-nos en la literatura psicològica sobre l’arrepentiment/lamentació, derivem unes hipòtesis de partida que contrastem empíricament. Els resultats mostren que tant la rigidesa de l’educació secundària com el desajustament entre educació i ocupació són factors importants per explicar la lamentació dels estudis universitaris cursats. L’article conclou amb recomenacions sobre el sistema educatiu universitari.

Qualitative social differentiation in tertiary education in Spain

[cat] En aquest treball, s'estudia si la hipòtesi de la desigualtat efectivament mantinguda “effectively maintained inequality” es cumpleix a Espanya. Es postula que en les transicions terciàries a Espanya, les influències dels pares no es manifesten tant a través de la probabilitat de fer la transició, sinó més aviat a través de les diferències qualitatives associades a aquesta transició en termes de les qualitats dels programes educatius. Analitzem dues característiques qualitatives dels estudis universitaris: la durada del programa i el seu prestigi acadèmic. Identifiquem per a quins individus la influència parental és més important en cada cas.

Technical Progress, Sorting, and Early Retirement

[cat] El progrés tecnològic afecta a la jubilació anticipada a través de dues forces oposades. Per una banda, augmenta el salari real i, per tant, crea incentius per posposar la jubilació. Per altra banda, causa l’erosió de les habilitats dels treballadors, el qual augmenta la probabilitat de jubilació anticipada. En aquest article reexaminem l’efecte del progrés tecnològic en la jubilació anticipada tenint en compte que, al principi de la vida laboral, els individus es distribueixen en diferents sectors segons la seva habilitat. Obtenim dos resultats principals: 1) per petits (grans) canvis tecnològics, l’efecte salari (erosió) domina, i 2) els individus més capaços resisteixen millor l’efecte erosió.

Interviewing Carol Maier: a woman in translation

En un article posterior a les seves traduccions a la llengua anglesa de Memorias de Leticia Valle de Rosa Chacel i de Delirio y destino de María Zambrano, Carol Maier apunta el que penso que hauria de constituir una de les màximes més determinants en la pràctica de la traducció (1996, 209): «…it is not only in the ‘text’ of a work but precisely in the notes, introductions, and afterwards meant to ensure a work’s recovery that the most decided re-covering often occurs.» Per a Maier, traductora literària, teòrica i professora de traducció, la responsabilitat de l’activitat traductològica no es limita a una mera (re)escriptura del text originari. Cal que el traductor i la traductora s’impliquin, abandonin les distàncies crítiques i portin a la visibilitat el que pensen sobre la teoria i la pràctica de la traducció. I és precisament aquesta crida de Maier a l’expansió del terme «responsabilitat» en traducció la que m’invita a presentar potser d’una altra manera aquesta entrevista amb ella. Maier ens ofereix ara i aquí un espai de debat, de diàleg i de reflexió per a totes les persones que volem pensar sobre les paradoxes i les contradiccions derivades de (re)escriure una textualitat en una altra llengua. En definitiva, estic convençuda que les seves afirmacions, pensaments i comentaris sobre les interseccions entre el gènere i la traducció es guanyaran merescudament el sobrenom de «responsables» per al qual ella lluita tan enèrgicament.

Addició al sol

És l'estiu, i probablement moltes persones passin uns dies a la platja realitzant activitats diverses, entre les quals prendre el sol. A la dècada de 1940 es va iniciar la moda de tenir la pell bronzejada, un senyal que inicialment era indicatiu de l'estatus econòmic d'aquella persona que es podia permetre passar uns dies de vacances. Abans, però, era just al contrari, i encara és així en alguns països: la pell blanca es considerava més elegant perquè volia dir que la persona no havia d'estar exposada al sol per guanyar-se la vida. Ara ja no és cap indicatiu d'estatus, però la moda es manté, motiu pel qual a finals de la dècada de 1970 es van desenvolupar els aparells de rajos UVA. La llum solar presenta beneficis indubtables sobre la salut, però també perjudicis evidents, atès que l'exposició al sol incrementa la probabilitat de tenir càncer de pell. Fins fa poc es pensava que bronzejar-se era únicament una moda, però s'ha vist que, a més, els rajos ultraviolats causen addicció. Diversos estudis mostren que fins al 70% dels usuaris habituals dels aparells d'UVA podrien ser-ne addictes. Un treball que s'acaba de publicar a la revista Cell explica l'origen d'aquesta addicció.