Per un patrimoni conceptual de J.-J. Rousseau

Més enllà de les controvèrsies sobre l’obra de Jean-Jacques Rousseau, el cert és que la seva obra i la mitologia que al seu entorn s’ha construït formen part del que podríem anomenar el patrimoni conceptual de la pedagogia.1 Escrits i idees, matèria i pensament, però també proposta i resposta, formarien, per tant, l’elenc dels elements a l’entorn de la seva figura als quals s’ha atorgat valor. Tres elements que, en si mateixos, representen una aportació a la pedagogia, tant per allò que s’esdevingué com per les reaccions que provocà. De tal manera que bé podem afirmar que aquest autor esdevé com un dels fonaments de la memòria pedagògica. En aquest sentit, no és estrany que, en ocasió del tricentenari del seu naixement, hagin estat diverses les iniciatives per a la difusió de la seva biografia, del seu pensament i, també, del deixant que les seves propostes han tingut.

Gestió d'incidències

La memòria mostra el procés de desenvolupament d'una aplicació sota el paradigma de J2EE. Per una banda descriu els passos realitzats en matèria d'especificació, anàlisis i disseny utilitzant UML com a eina fonamental de modelatge, per altra pretén mostrar que la utilització de frameworks i l'aplicació de patrons de disseny facilita substancialment el procés de desenvolupament.

L'exercici provoca canvis al cervell

Com a reacció a l"esforç físic, els músculs fabriquen una proteïna que indueix alteracions en àrees implicades en la consolidació i gestió de la memòria.

Handicap vocal : mesura i relació amb el neuroticisme

La valoració del handicap vocal és un element important en l’avaluació de la disfonia. Molts factors poden estar presents en la aparició de la disfonia i un d’ells poden ser els trets de la personalitat. El present estudi pretén valorar el grau de validesa del Voice Handicap Index-10 en la detecció d’alteracions de la veu i determinar-ne una puntuació de tall, constatar la influència dels trets de personalitat neuroticisme i extraversió en la patologia vocal funcional i conèixer com afecten aquests trets de personalitat en les diferents subescales del VHI-10. S’han administrat el qüestionari EPQ-RS d’Eysenck i el VHI-10 a una mostra de 115 persones amb alteracions de la veu i 74 persones sanes. Els resultats obtinguts ens permeten concloure que el VHI-10 és un instrument fiable, vàlid i consistent de la percepció de l’handicap vocal. Podem afirmar també que el tret definit per Eysenck com neuroticisme està més present en les persones amb alteració vocal i que s’observa en aquest grup una major tendència cap a la introversió. Finalment, podem afirmar que aquests trets de personalitat no influeixen de manera diversa en les tres subescales que els seus creadors van definir.

Persistence of cognitive impairment and its negative impact on psychosocial functioning in lithium-treated, euthymic bipolar patients: a 6-year follow-up study.

BACKGROUND: Previous cross-sectional studies report that cognitive impairment is associated with poor psychosocial functioning in euthymic bipolar patients. There is a lack of long-term studies to determine the course of cognitive impairment and its impact on functional outcome. Method A total of 54 subjects were assessed at baseline and 6 years later; 28 had DSM-IV TR bipolar I or II disorder (recruited, at baseline, from a Lithium Clinic Program) and 26 were healthy matched controls. They were all assessed with a cognitive battery tapping into the main cognitive domains (executive function, attention, processing speed, verbal memory and visual memory) twice over a 6-year follow-up period. All patients were euthymic (Hamilton Rating Scale for Depression score lower than 8 and Young mania rating scale score lower than 6) for at least 3 months before both evaluations. At the end of follow-up, psychosocial functioning was also evaluated by means of the Functioning Assessment Short Test. RESULTS: Repeated-measures multivariate analysis of covariance showed that there were main effects of group in the executive domain, in the inhibition domain, in the processing speed domain, and in the verbal memory domain (p<0.04). Among the clinical factors, only longer illness duration was significantly related to slow processing (p=0.01), whereas strong relationships were observed between impoverished cognition along time and poorer psychosocial functioning (p<0.05). CONCLUSIONS: Executive functioning, inhibition, processing speed and verbal memory were impaired in euthymic bipolar out-patients. Although cognitive deficits remained stable on average throughout the follow-up, they had enduring negative effects on psychosocial adaptation of patients.

ZigBee/ZigBee PRO security assessment based on compromised cryptographic keys

Sensor networks have many applications in monitoring and controlling of environmental properties such as sound, acceleration, vibration and temperature. Due to limitedresources in computation capability, memory and energy, they are vulnerable to many kinds of attacks. The ZigBee specification based on the 802.15.4 standard, defines a set of layers specifically suited to sensor networks. These layers support secure messaging using symmetric cryptographic. This paper presents two different ways for grabbing the cryptographic key in ZigBee: remote attack and physical attack. It also surveys and categorizes some additional attacks which can be performed on ZigBee networks: eavesdropping, spoofing, replay and DoS attacks at different layers. From this analysis, it is shown that some vulnerabilities still in the existing security schema in ZigBee technology.

Bootstrapping a statistical speech translator from a rule-based one

We describe a series of experiments in which we start with English to French and English to Japanese versions of an Open Source rule-based speech translation system for a medical domain, and bootstrap correspondign statistical systems. Comparative evaluation reveals that the rule-based systems are still significantly better than the statistical ones, despite the fact that considerable effort has been invested in tuning both the recognition and translation components; also, a hybrid system only marginally improved recall at the cost of a los in precision. The result suggests that rule-based architectures may still be preferable to statistical ones for safety-critical speech translation tasks.

Definir les causes del trastorn vocal : un camí complex però imprescindible

La disfonia és una alteració de les qualitats bàsiques de la veu (timbre, alçada, intensitat) que pot afectar la vida social i professional del pacient. La valoració de la disfonia en els protocols mèdics actuals incideix, d'una banda, en els mitjans tecnics que ajuden a definir les característiques d'aquesta disfonia (anàlisi acústica informatitzada) i, de l'altra, en l'exploració de la laringe que permet una classificació de les lesions orgàniques i de la funcionalitat laríngia (laringoestrobosòpia), així com la valoració subjectiva del pacient del seu handicap vocal. Aquest article aborda la multifactorialitat de la disfonia com a símptoma i no com a causa, valorant especialment els aspectes emocionals, i constata la manca de mitjans simples i significatius per a una valoració d'aquests aspectes. D'aquí se'n deriva la necessitat de l'abordatge multidisciplinari, tant en el diagnòstic com en la intervenció en els trastorns de la veu.

Blanc sota negre. Treballs des de l'imperceptible / 3. Freya Powell: I'll smile and I'm not sad. I altres passats presents

Les instal·lacions de vídeo de la primera exposició de Freya Powell a Barcelona conviden a una meditació dels vincles entre la memòria i l'arxiu, l'enregistrament, el repertori i les traces de la Història. En aquesta exposició es tensa un fil entre la memòria dels condemnats a mort nordamericans, la memòria de la Segona Guerra Mundial, la de l'artista pròpia i els diferents mapes del món sota la història colonial. És un fil que pregunta pel nostre vincle no només amb les veus i les paraules arxivades, sinó amb aquelles que volem recollir i rebre.

El Centre d'Estudis Històrics de Llagostera (1966-1973)

Aquest treball pretén, en primer lloc, analitzar la història del Centre d’Estudis de Llagostera. Durant les dècades dels quaranta, cinquanta i seixanta a les comarques gironines es creen un seguit de centres d’estudis amb la missió de fer recerca del passat a través de l’arqueologia. En segon lloc, pretén saber quina consideració tenia l’arqueologia després dels primers anys del règim franquista. En tercer lloc, es pretén estudiar com va renéixer l’arqueologia al municipi de la mà d’uns pocs membres cultes de la societat civil, la qual cosa ens permet esbossar com neixen les inquietuds pel descobriment dels orígens de la vila. En quart lloc, es pretén, recuperar la memòria oral mitjançant entrevistes a aquells membres cultes van que encara viuen al poble. El contacte amb aquestes persones que van estar immerses en el desenvolupament del Centre d’Estudis ha permès compilar alguns documents gràfics que posseïen alguns d’ells a les seves biblioteques particulars