270 resultados para Faust, d. ca. 1540
Resumo:
Podeu consultar la versió en castellà a http://hdl.handle.net/2445/8957
Resumo:
We review the participation of the Faculty of Library Sciences and Documentation of the University of Barcelona in the Erasmus program since 1993. In general, student participation has been low. We present the results of a study conducted in May 2007 among the students of the Faculty, designed a) to assess their experience of the Erasmus program and their evaluation of it and b) to promote student participation. Though the vast majority of students have heard of the Erasmus program, their awareness of specific aspects of the program is relatively low
Resumo:
A compilation of digital resources for information and play activities for hospitalized children and their families. For each resource, we present an outline of the organization that promotes it and its objectives.
Resumo:
First, we examine the context of creation of special collection units in libraries, and the reasons why libraries compile archive materials and collections. Second, we focus on the techniques used in library environments to describe archive materials and collections and to guarantee their accessibility. We examine the models used in the United States and the United Kingdom to describe and access these materials, and the cooperative projects launched in these two countries in the past few years. Finally, we offer a preliminary analysis of how these types of materials are currently dealt with in Catalan libraries, and issue some recommendations to improve their archiving and access.
Resumo:
Sota el tÃtol de BiblioteconomÃa y Documentación en la era digital: docencia e investigación, l'Observatori de la Comunicació CientÃfica, la Secció CientÃfica de Biblioteconomia i Documentació del Departament de Ciències PolÃtiques i Socials i l'Institut de LingüÃstica Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra organitzaren en les dates ja esmentades el I Encuentro Británico-Español de Profesores de Biblioteconomia y Documentación a la seu de la Rambla d'aquesta Universitat. Han col·laborat en aquesta activitat, a més, el Ministerio de Educación y Cultura, el Departamento de BiblioteconomÃa y Documentación de la Universidad Carlos III de Madrid, la Llicenciatura en Documentació de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Llicenciatura en Documentació de la Universitat de Barcelona, la Llicenciatura en Documentació de laUniversitat Oberta de Catalunya, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) i la School of Information and Media Robert Gordon University. Pel nombre d'institucions implicades i pelseu alt nivell, es constata fà cilment que la trobada naixia amb molt bons auguris.
Resumo:
L'objectiu de l'article és l'establiment d'un conjunt de parà metres i indicadors que permetin l'avaluació de revistes electròniques accessibles via web. La metodologia emprada consisteix a analitzar els parà metres i indicadors genèrics descrits per LluÃs Codina i concretar-los, a partir d'exemples, perquè puguin ser aplicats en un recurs web especÃfic: una revista electrònica. Una vegada definits els indicadors especÃfics, es procedirà a avaluar la revista BiD, de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, amb la finalitat de comprovar-ne la funcionalitat. Del resultat de l'estudi, es destaquen els punts febles que presenta actualment la revista i s'estableix un conjunt de propostes destinades a millorar-los.
Resumo:
L'objectiu d'aquest article és presentar un seguit de textos clà ssics d'autors i escoles filosòfiques diferents que poden estar en la base subconscient de la primera carta de Sant Pau als Corintis. L'apòstol es mostra molt hà bil en l'ús de la imatge del cos humà i de la necessà ria coordinació de tots els seus membres per fer veure a la comunitat cristiana de Corint la urgència d¿aparcar tota dissensió interna en ares de la unitat. Tanmateix, aquesta imatge no és una creació original stricto sensu de l'apòstol, sinó que ja la medicina, la filosofia i la historiografia gregues l'havien emprada amb finalitats diverses.
Resumo:
Grà cies a una poderosa arma intel·lectual, la paradoxa, Oscar Wilde descobreix tambè els dèficits del Classicisme i l'Hel·lenisme. Una anà lisi acurada del conjunt de les seves obres des de la perspectiva de la Tradició Clà ssica, ens revela també un Oscar Wilde diferent de l'usual Wilde filohel·lènic i, sobretot, platònic. L'objectiu d'aquest article és abordar un tema molt poc estudiat pels filòlegs clà ssics, l'anticlassicisme i l'antihel·lenisme com a necessitats intel·lectuals
Resumo:
L'objectiu d'aquest article és mostrar la secular tradició misògina occidental des dels seus orÃgens a Grècia tot analitzant un text de l'intèrpret al·legoric de la BÃblia Filó d'Alexandria, el De opificio mundi, al qual aplica una lectura fortament platonitzant. L'anà lisi acurada dels capÃtols dedicats a la creació divina de la dona i les seves conseqüències mostra fins a quin punt no és possible entendre aquest text sense tenir en compte una tradició filosòfica grega ja aleshores secular.
Resumo:
L'objectiu d'aquest article és mostrar les percepcions del professorat de llengües clà ssiques (grec antic i llatÃ) amb relació a les activitats en lÃnia fetes durant els cursos. L'estudi es va fer a tres països: Grècia (a tres universitats importants), Espanya (a la Universitat de Barcelona) i els Estats Units (a la Universitat de Califòrnia a Berkeley) amb la participació de trenta-tres professors. Segons el nivell d'ús i d'acceptació de les TIC i a partir de la classificació de G. Moore, vam separar els docents participants en tres grups: els conservadors, el corrent principal i els adoptadors primerencs. El fet que el grup més petit sigui el tercer mostra clarament que hi ha una necessitat de preparació i formació dels professors abans d'introduir projectes innovadors a l'aula. Com que el punt d'inici de l'aplicació d'innovació a l'aula és el professorat, els responsable dels projectes d'innovació s'haurien de centrar a ajudar-los a conscienciar-se dels canvis en els mètodes d'ensenyament i a incloure la seva opinió durant el disseny dels esmentats projectes.
Una nova societat civil: accions col·lectives de masses a l'Espanya postransicional (ca. 1982-2002)
Resumo:
INFORME DE RECERCA: Aquest treball ha consistit en una indagació sobre la protesta socialrecent al nostre paÃs (Espanya, 1982-2002); especÃficament, sobre els principals episodis contemporà nisd'acció col.lectiva que han esclatat a Espanya i a Catalunya, amb dos parà metresdelimitadors bà sics:a) haver-se produït en el periode postransicional, és a dir, amb la fase de resolució dela transició polÃtica ja culminada (cosa que, com altres investigadors, hipotitzemque es produà pel 1982, amb el primer relleu democrà tic i pacÃfic del Govern iamb el que anomenem transició institucional ja acabada); per tant, entre 1982 i2003 aproximadament.b) haver mobilitzat un seguiment massiu i adquirit, degut a aquest motiu, a vegadesreforçat per altres, una significació polÃtica excepcional, fora d'allò que esconsidera normal en l'activitat polÃtica quotidiana (itenint en conseqüència un impacte molt notable en el decurs mateix delperiode postransicional).
Resumo:
L'objectiu d'aquest article és mostrar les percepcions del professorat de llengües clà ssiques (grec antic i llatÃ) amb relació a les activitats en lÃnia fetes durant els cursos. L'estudi es va fer a tres països: Grècia (a tres universitats importants), Espanya (a la Universitat de Barcelona) i els Estats Units (a la Universitat de Califòrnia a Berkeley) amb la participació de trenta-tres professors. Segons el nivell d'ús i d'acceptació de les TIC i a partir de la classificació de G. Moore, vam separar els docents participants en tres grups: els conservadors, el corrent principal i els adoptadors primerencs. El fet que el grup més petit sigui el tercer mostra clarament que hi ha una necessitat de preparació i formació dels professors abans d'introduir projectes innovadors a l'aula. Com que el punt d'inici de l'aplicació d'innovació a l'aula és el professorat, els responsable dels projectes d'innovació s'haurien de centrar a ajudar-los a conscienciar-se dels canvis en els mètodes d'ensenyament i a incloure la seva opinió durant el disseny dels esmentats projectes.
Resumo:
Els aiguamolls de Ca l'Estany de Tordera (Maresme, Catalunya) són sistemes força fluctuants, lligats al règim del riu La Tordera. Han estat determinades un total de 71 espècies i varietats en el fìtoplà ncton, de les que són descrites les seves variacions estacional i de comunitat segons les localitats.