La ciutat democràtica i el dret al secret

Són moltes les veus que, des de la literatura i el pensament, alerten dels perills d"una concepció totalitària de l"espai comú, on l"expressió pública esdevé no pas un dret ciutadà, sinó una exigència comunitària. Si s"exigeix al ciutadà i a l"estranger que ho diguin tot, llavors a les ciutats democràtiques no queda lloc per a la diferència.

La ciutat democràtica i el dret al secret

Són moltes les veus que, des de la literatura i el pensament, alerten dels perills d"una concepció totalitària de l"espai comú, on l"expressió pública esdevé no pas un dret ciutadà, sinó una exigència comunitària. Si s"exigeix al ciutadà i a l"estranger que ho diguin tot, llavors a les ciutats democràtiques no queda lloc per a la diferència.

Fiscal sustainability and fiscal shocks in a dollarized and oil-exporting country: Ecuador

This paper investigates the fiscal sustainability of an emerging, dollarized, oil-exporting country: Ecuador. A cointegrated VAR approach is adopted in testing, first, if the intertemporal budget constraint is satisfied in Ecuador and, second, in identifying the permanent and transitory shocks that affect a fiscal policy characterized by inertia and a heavy dependence on oil revenues. Following confirmation that the debt-GDP ratio does not place the Ecuadorian budget under any pressure, we reformulate the model and identify two forces that push the fiscal system out of equilibrium, namely, economic activity and oil revenues implemented in the government budget. We argue that Ecuador needs to recover control of its monetary policy and to promote the diversification of its economy in order that non-oil tax revenues can replace oil revenues as a pushing force. Finally, we calculate quarterly elasticities of tax revenues with respect to Ecuador’s GDP and that of eight Eurozone countries. We illustrate graphically how the Eurozone countries with low positive or high negative elasticities’ levels suffer debt problems after the crisis. This finding emphasizes the pressing need for Ecuador to strengthen the connection between its tax revenues and output, and also suggests that the convergence of these elasticities in the Eurozone might contribute to the success of an eventually future fiscal union.

La protecció de dades a l'àmbit empresarial: el dret a l'oblit

Anàlisi sobre la protecció de dades en l’àmbit empresarial i del destí d’aquelles dades que es troben a la xarxa. Concretament s’analitza la possibilitat de l’existència d’un dret a l’oblit que permeti, tant a persones físiques com jurídiques, eliminar part de la seva història digital a Internet. La finalitat d’aquest treball és investigar i proposar una possible solució per a totes aquelles persones jurídiques que vulguin oblidar aquelles informacions que perjudiquin el desenvolupament de la seva activitat econòmica.

Dret internacional dels drets humans en períodes de crisi: criteris d"aplicació de les obligacions jurídiques internacionals en matèria de drets econòmics, socials i culturals

L"objecte de l"article és oferir una panoràmica dels criteris d"aplicació de les obligacions jurídiques internacionals en matèria de drets econòmics, socials i culturals (DESC) en períodes de crisi. L"estudi analitza les dificultats per considerar una crisi econòmica com una situació excepcional que amenaci la vida de la nació i permeti derogar o suspendre certs drets humans; també clarificar en quina mesura és possible derogar o suspendre els DESC. La pràctica internacional, judicial i quasi-judicial ens ofereix tres criteris potencialment restrictius de la discrecionalitat estatal per repercutir negativament en el gaudi dels DESC: existència d"obligacions mínimes, no regressivitat i protecció indirecta. El seu respecte podria evitar abusos com a resultat d"una crisi i garantir la progressivitat dels DESC, tot i que la relativitat de la justiciabilitat dels DESC afegeixi una dificultat legal estructural a nivell estatal.

Ressenya 8è. Congrés Internet, Dret i Política

El impacto de las nuevas tecnologías en el mundo de la protección de datos personales.

Doble aniversario. 10 años de 'Observatori de Bioètica i Dret'

Este año se cumple el décimo aniversario de la creación de l’Observatori de Bioètica i Dret, grupo de opinión que se constituyó oficialmente en 1999, aunque ya venía funcionando desde 1994, año en que la Universidad de Barcelona empezó a ofrecer su master de Bioética y Derecho

El defensor del contribuyente. Un estudio de derecho comparado: Italia y EEUU

El artículo analiza en primer lugar la figura del defensor del contribuyente en Italia y, en segundo lugar, los servicios norteamericanos de defensa del contribuyente.

La cláusula de intercambio de información tributaria según el Convenio bilateral Hispano-Brasileño para evitar la doble imposición y prevenir la evasión fiscal en materia de impuestos sobre la renta

El presente artículo tiene por objeto analizar el contenido, alcance, evolución y límites de la cláusula de intercambio de información incorporada en el Convenio Hispano-Brasileño para evitar la doble imposición y prevenir la evasión fiscal en materia de impuestos sobre la renta (1974), fin a cuyo logro se toma como punto de partida el marco jurídico instrumentalizador del intercambio de información tributaria y asistencia mutua entre Estados. Tendrá cabida en estas páginas un análisis en detalle de aspectos tan importantes y poco manidos como los problemas de interpretación de los convenios de doble imposición en materia de intercambio de información tributaria consecuencia de las modificaciones sustanciales tras la aprobación de las sucesivas versiones del Modelo de Convenio de la OCDE y sus Comentarios, interpretación que afecta de manera directa a cuestiones de primer orden como el ámbito subjetivo y objetivo de aplicación, límites y restricciones de la cláusula de intercambio de información sellada y ratificada por el Estado Español y la República Federativa del Brasil en 1974. Igualmente se da noticia de otros significados extremos tales como el destino del intercambio de información tributaria y el deber de confidencialidad de los Estados, con especial alusión al alcance de las restricciones específicas previstas para el intercambio de información tributaria no sólo desde la óptica de la legislación española sino también desde la visión de la normativa reguladora de la materia en Brasil.

La garantia jurídica de la democràcia com a dret fonamental. Una anàlisi de la jurisprudència del Tribunal Constitucional sobre la participació política

L'art. 23 de la CE consagra el dret fonamental dels ciutadans a participar en els assumptes públics, preveient-ne dues grans modalitats, la participació directa i la representativa. La doctrina jurisprudencial elaborada pel Tribunal Constitucional durant quasi trenta anys ha atorgat a aquest dret una configuració especial: el seu abast es veu reduït a l'estricta participació política (aspecte que tindrà conseqüències en el vessant de la participació directa reduïda a la iniciativa legislativa popular i el referèndum, deixant fora del seu abast altres possibles institucions participatives); però, per altra banda, amplia el nucli de protecció del dret, garantint no només l'accés dels ciutadans als càrrecs públics (un ius ad officium) en condicions d'igualtat; sinó també el dret dels representants a romandre en el seu càrrec lliures de qualsevol pertorbació i el tercer contingut, el dret dels representants a exercir les facultats inherents a la funció que desenvolupen tot atorgant-los un status constitucionalment garantit. Aquesta construcció jurisprudencial del dret esdevé així la garantia jurídica de la democràcia. Certament, aquest enteniment del dret fonamental de participació té conseqüències prou rellevants en l'àmbit dels partits polítics com a instruments fonamentals per a la participació política. L'abundància de resolucions per part del Tribunal Constitucional, majoritàriament a través de recursos d'empara, ha fet possible l'entrada del dret de participació en dos àmbits singularment rellevants del procés polític, com són el sistema electoral i el dret parlamentari, i ha permès al Tribunal construir tota una teoria de la representació política en seu de drets fonamentals.

Fiscal Regime Shifts in Portugal

We estimate changes in fiscal policy regimes in Portugal with a Markov Switching regression of fiscal policy rules for the period 1978-2007, using a new dataset of fiscal quarterly series. We find evidence of a deficit bias, while repeated reversals of taxes making the budget procyclical. Economic booms have typically been used to relax tax pressure, especially during elections. One-off measures have been preferred over structural ones to contain the deficit during economic crises. The EU fiscal rules prompted temporary consolidation, but did not permanently change the budgeting process.

Fiscal policy and interest rates: the role of financial and economic integration

It is commonly believed that a fiscal expansion raises interest rates. However, these crowding out effects of deficits have been found to be small or non-existent. One explanation is that financial integration offsets interest rate differentials on globalised bond markets. This paper measures the degree of integration of government bond markets, using spatial modelling techniques to take this spillover on financial markets into account. Our main finding is that the crowding out effect on domestic interest rates is significant, but is reduced by spillover across borders. This spillover is important in major crises or in periods of coordinated policy actions. This result is generally robust to various measures of cross-country linkages. We find spillover to be much stronger among EU countries.

Sustainability of EU fiscal policies. A panel test

The fiscal policy rule implicit in the Stability and Growth Pact, has been rationalised as a way to ensure that national fiscal policies remain sustainable within the EU, thereby endorsing the independence of the ECB. We empirically examine the sustainability of European fiscal policies over the period 1970-2001. The intertemporal government budget constraint provides a test based on the cointegration relation between government revenues, expenditures and interest payments. Sustainability is analysed at both the national level and for a European panel. Results show that European fiscal policy has been sustainable overall, yet national experiences differ considerably.

Estimating the effects of fiscal policy under the budget constraint

I reconsider the short-term effects of fiscal policy when both government spending and taxes are allowed to respond to the level of public debt. I embed the long-term government budget constraint in a VAR, and apply this common trends model to US quarterly data. The results overturn some widely held beliefs on fiscal policy effects. The main finding is that expansionary fiscal policy has contractionary effects on output and inflation. Ricardian effects may dominate when fiscal expansions are expected to be adjusted by future tax rises or spending cuts. The evidence supports RBC models with distortionary taxation. We can discard some alternative interpretations that are based on monetary policy reactions or supply-side effects.

Fiscal sustainability across government tiers: an assessment of soft budget constraints

This paper analyses how fiscal adjustment comes about when both central and sub-national governments are involved in consolidation. We test sustainability of public debt with a fiscal rule for both the federal and regional government. Results for the German Länder show that lower tier governments bear a relatively smaller part of the burden of debt consolidation, if they consolidate at all. Most of the fiscal adjustment occurs via central government debt. In contrast, both the US federal and state levels contribute to consolidation of public finances.