258 resultados para Comerç exterior -- Espanya -- 1975-1993
Resumo:
En este artculo se examina la relacin existente entre los salarios de las regiones espaolas y su potencial de mercado en el perodo 1955-1995. Se prueba la existencia de una estructura espacial de los salarios, en la que los salarios disminuyen al alejarnos de las regiones de renta elevada. Este resultado refuerza la hiptesis de la existencia de una dinmica aglomerativa en Espaa durante la segunda mitad del siglo XX. Sin embargo, el efecto del potencial de mercado sobre los salarios disminuye en la segunda parte del perodo (1975-1995). Este resultado es consistente con la apertura de una senda de dispersin en la localizacin de la actividad industrial a partir de mediados de los setenta
Resumo:
En este artculo se analizan los determinantes de la localizacin de la actividad industrial en Espaa durante la segunda mitad del siglo XIX. El objetivo es estudiar la existencia de cambios en los factores explicativos de la localizacin, con el fin de identificar los efectos de la integracin econmica sobre la geografa industrial espaola. Para hacerlo, en primer lugar se analiza la literatura histrica existente. En segundo lugar, se describen las teoras que explican la localizacin de l'actividad. En tercer lugar, se realiza un anlisis emprico de la localizacin y la concentracin de la industria espaola al siglo XIX. A continuacin, se propone un estudio economtrico de los determinantes de la localizacin industrial en dos cortes temporales, 1856 y 1893. Los resultados son consistentes con las teoras del comercio. Durante el decurso de la segunda mitad del siglo XIX, Espaa paso a ser una economa integrada, la movilidad del trabajo y del capital se vio favorecida y como resultado, las diferencias relativas en las dotaciones de factores perdieron importancia en la explicacin de las pautas de especializacin industrial. Por el contrario, la integracin econmica favoreci la significacin relativa de las economas de escala o de la proximidad a los mercados como elementos explicativos de la localizacin de la industria, favoreciendo, de esta manera, la aglomeracin de la actividad industrial
Resumo:
The aim of this paper is to analyse how economic integration in Europe has affected industrial geographical concentration in Spain and explain what the driving forces behind industry location are. Firstly, we construct regional specialisation and geographical concentration indices for Spanish 50 provinces and 30 industrial sectors in 1979, 1986 and 1992. Secondly, we carry out an econometric analysis of the determinants of geographical concentration of industries. Our main conclusion is that there is no evidence of increasing specialisation in Spain between 1979 and 1992 and that the most important determinant of Spains economic geography is scale economies. Furthermore, traditional trade theory has no effects in explaining the pattern of industrial concentration
Resumo:
INFORME DE RECERCA: Aquest treball ha consistit en una indagaci sobre la protesta socialrecent al nostre pas (Espanya, 1982-2002); especficament, sobre els principals episodis contempornisd'acci col.lectiva que han esclatat a Espanya i a Catalunya, amb dos parmetresdelimitadors bsics:a) haver-se produt en el periode postransicional, s a dir, amb la fase de resoluci dela transici poltica ja culminada (cosa que, com altres investigadors, hipotitzemque es produ pel 1982, amb el primer relleu democrtic i pacfic del Govern iamb el que anomenem transici institucional ja acabada); per tant, entre 1982 i2003 aproximadament.b) haver mobilitzat un seguiment massiu i adquirit, degut a aquest motiu, a vegadesreforat per altres, una significaci poltica excepcional, fora d'all que esconsidera normal en l'activitat poltica quotidiana (itenint en conseqncia un impacte molt notable en el decurs mateix delperiode postransicional).
Resumo:
Laspiraci de trobar una eina que pugui ajudar a identifi car els papers atenent les sevescaracterstiques sorgeix a fi nal segle XVIII amb les primeres descripcions de les filigranespapereres i va prenent cos al segle XIX com a cincia auxiliar de la codicologia.Des de les ltimes dcades del segle XX, les filigranes han anat adquirint un inters creixententre els restauradors de document grfi c com una eina ms per a la presa de decisions i pera la valoraci del procs de restauraci i entre els documentalistes, historiadors, muselegsi biblifils per a la dataci i autenticaci de les obres i, fins i tot, en investigacionspolicials i jurdiques per aclarir algun fet delictiu. No obstant aix, durant aquests 150 anys, lestudi del paper a travs de les filigranes papereres a Espanya no ha experimentat cap aven significatiu pel que fa als mtodes i procediments seguits per a lobtenci i gesti deles dades. En lmbit europeu, encara que a partir dels anys 90 sorgeixen noves propostesdestudi, aquestes limiten la investigaci a lanlisi de la filigrana sense assolir una visi global del plec sortit de la forma.
Resumo:
The author proposes a comparative study in the frame of a macroarea formed by the south European countries. He points out the characteristics and difficulties of the liberal state establishment in the Mediterranean countries. At the same time he underlines the new importance of the intellectuals roll as one of the main consequences of that crisis.
Resumo:
The author proposes a comparative study in the frame of a macroarea formed by the south European countries. He points out the characteristics and difficulties of the liberal state establishment in the Mediterranean countries. At the same time he underlines the new importance of the intellectuals roll as one of the main consequences of that crisis.
Resumo:
Aquest article argumenta que la construcci histbrica de la feminitat va ser crucial en la conceptualitzaci i definici del treball remunerat de les dones. En el context de la Catalunya de finals del segle dinou i comentaments del vint, examina la construcci sociocultural de gtnere i se centra en el discurs de la conceptualitzaci del treball femen al mateix temps que 6s examinat des de la perspectiva de la diversitat de classe. A ms, I'estudi analitza el desenvolupament d'una cultura del treball en el context del moviment de la classe treballadora i planteja el problema del context de la classe treballadora per generar una visi alternativa del treball remunerat de les dones que reconegui el paper de les treballadores. Demostra que, malgrat la visi radical i10 revolucionAria de la societat, les relacions de gknere en gran mesura no han estat qestionades en els circuits de la classe treballadora. Aquest article considera el discurs de la domesticitat com a crucial en el desenvolupament de I'actitud de la classe treballadora catalana cap al treball assalariat femen i examina les implicacions que aixb va tenir en la continua discriminaci i en la manca del reconeixement social del treball assalariat de les dones.
Resumo:
El conocimiento de la Meseta Superior en la Antigedad es muy desigual y obras como la presente, que sintetizan y renen aspectos dispersos en multitud de publicaciones, cubren un importante hueco. Por diversas causas la investigacin vena atendiendo con mayor inters las etapas de cambio histrico, los pueblos prerromanos y los primeros tiempos de la implantacin romana, la crisis del siglo III y su transformacin posterior, etc. Se echaba en falta una obra monotemtica sobre la maduracin romanizadora, que indagara en los motivos de crisis que ya en ella se intuyen, durante ese siglo falsamente "anodino", es decir, el espacio de tiempo comprendido entre los aos 96-198.
Resumo:
Este libro es un nuevo fascculo del volumen I del proyecto CSIR-Espaa, que a modo de corpus rene, con carcter general y de modo minuciosamente sistemtico, los sarcfagos romanos decorados de Andaluca, cuyo mayor nmero ya haba sido objeto de publicacin. La investigacin histrica e iconogrfica sobre los sarcfagos hispanos (en especial para los ejemplares paleocristianos) es deudora fundamentalmente de los estudios realizados por Sotomayor (1966: 77-99; 1975) y, ms recientemente, por Koch (2000), adems de dos de los autores que firman este trabajo, que en los ltimos aos se han detenido metdicamente sobre los sarcfagos bticos de tema profano (Beltrn, 1999; Rodrguez Oliva, 2001: 107-127).
Resumo:
L'anlisi del festeig com activitat social en les societats prehistriques i protohistriques, aix com el seu paper en les relacions de poder, ha estat un dels temes recurrents en la literatura arqueolgica generada en els darrers vint anys i referent a zones i perodes extremadament diversos. A la Mediterrnia occidental i l"Europa central han estat particularment influents els treballs de M. Dietler, autor que, a partir d"un important volum de documentaci etnogrfica, va proposar una tipologia de banquets en contextos socials de diferents naturaleses que s susceptible d"explicar aspectes rellevants de la documentaci arqueolgica coneguda de la Protohistria a la costa mediterrnia de la Pennsula Ibrica i la Gllia entre altres, el volum i naturalesa canviants dels materials d"importaci , tal com s"ha mostrat en diversos treballs ms o menys recents (Dietler, 1990, 1996, 1999). Per als autors d"aquest treball, les idees elaborades per Dietler continuen essent plenament vlides i conserven tot el seu potencial heurstic i explicatiu, per la qual cosa val la pena recordar-les breument.
Resumo:
Aquestes recerques recolzen basicament en les poques dades escrites - indosa l'epigrafia - que encaixen dins la sincronia de la darrera antiguitat i que fan referencia al nord-est de la Pennsula o b permeten endinsar-nos una mica ms en el :coneixement de l'activitat comercial d'aquest momento . A la informaci que hem collit deIs textos hi afegim, b que d'una manera molt succinta, les dades tangibles fornides per la numismatica i l'arqueologia intentant aix, quan s possible, traspuar un xic ms els barratges que s'aixequen davant l'arada que mena i empeny l'investigador. La punyent escassetat quantitativa i qualitativa de les fonts d'aquesta epoca encara s'aguditza ms a l'hora de rastrejar la informaci que ens puguin proporcionar devers l'activitat comercial i, d'altra banda, no cal dir que aquesta parquedat lcondiciona, i adhuc ens atrevirem a dir que determina, els resultats que es poden obtenir d'aquest perode, ja que sovint hom no pot recrrer altres viaranys. Aix, per exemple, els textos literaris, de conservaci rara i atzarosa, solament ens donen petites dades sobre el comer9 llunya que solcava la Mediterrania i es marceixen a l'hora de valorar els intercanvis locals i ms o menys restringits, els quals a moltes zones i moltes vegades tenen, versemblantment, una importancia molt ms rellevant que el mercadeig de llarg recorregut cenyit a un nombre relativament limitat de productes.
