Potencial de mercado y estructura espacial de los salarios en las regiones españolas, 1955-1995

En este artículo se examina la relación existente entre los salarios de las regiones españolas y su potencial de mercado en el período 1955-1995. Se prueba la existencia de una estructura espacial de los salarios, en la que los salarios disminuyen al alejarnos de las regiones de renta elevada. Este resultado refuerza la hipótesis de la existencia de una dinámica aglomerativa en España durante la segunda mitad del siglo XX. Sin embargo, el efecto del potencial de mercado sobre los salarios disminuye en la segunda parte del período (1975-1995). Este resultado es consistente con la apertura de una senda de dispersión en la localización de la actividad industrial a partir de mediados de los setenta

The Unemployment Benefit System: a Redistributive or an Insurance Institution?

[eng] In this paper we analyze how the composition of labor taxation affects unemployment in a unionized economy with capital accumulation and an unemployment benefit system. We show that if the unemployment benefit system is gross Bismarckian then the unemployment rate is reduced if wage taxes are decreased (and thus payroll taxes are increased). However, if the unemployment benefit system is net Bismarckian then the unemployment rate does not depend on how the system is financed. Besides, in a Beveridgean system the labor tax composition does not affect the unemployment rate if and only if the unemployed do not pay taxes and the employed pay a constant marginal tax rate. We also analyze when an unemployment benefit budget-balanced rule makes the economy to have a hysteresis process.

On the industry experience premium and labor mobility

[cat] Hi ha evidència que l'experiència es remunera diferentment segons la indústria. Proposem un model teòric que explica aquestes diferències. Suposem que la mobilitat de treballadors aporta coneixement extern a l'empresa i això augmenta la seva productivitat. Els resultats mostren que l'experiència és millor remunerada en les indústries amb costos de mobilitat baixos, amb molt aprenentatge (learning-by-doing) i alt nivell tecnològic. A més, trobem una relació en forma de U entre la remuneració de l'experiència i el nivell d'absorció de coneixement extern, la substitutibilitat entre diferents tipus de treballadors i la varietat de coneixement dins la indústria. Els resultats són consistents amb l'evidència que les indústries intensives en I and D remuneren millor l'experiència.

Heterogeneity, selection and labor market disparities

We study the incentives to acquire skill in a model where heterogeneous firmsand workers interact in a labor market characterized by matching frictions and costlyscreening. When effort in acquiring skill raises both the mean and the variance of theresulting ability distribution, multiple equilibria may arise. In the high-effort equilibrium, heterogeneity in ability is sufficiently large to induce firms to select the bestworkers, thereby confirming the belief that effort is important for finding good jobs.In the low-effort equilibrium, ability is not sufficiently dispersed to justify screening,thereby confirming the belief that effort is not so important. The model has implications for wage inequality, the distribution of firm characteristics, sorting patternsbetween firms and workers, and unemployment rates that can help explaining observedcross-country variation in socio-economic and labor market outcomes.

Gifts of Mars: Warfare and Europe's early rise to riches

Today, per capita income differences around the globe are large ? varying by as much as a factor of 35 across countries (Hall and Jones 1999). These differentials mostly reflect the "Great Divergence" (Sam Huntingon) ? the fact that Western Europe and former European colonies grew rapidly after 1800, while other countries grew much later or stagnated. What is less well-known is that a "First Divergence" preceded the Great Divergence: Western Europe surged ahead of the rest of the world long before technological growth became rapid. Europe in 1500 was already twice as rich on a per capita basis as Africa, and one-third richer than most of Asia (Maddison 2007). In this essay, we explain how Europe's tumultuous politics and deadly penchant for warfare translated into a sustained advantage in per capita incomes.

El síndrome de burnout y los recortes sanitarios en los profesionales enfermeros del Hospital del Mar de Barcelona

El siguiente trabajo es un proyecto de un estudio cuantitativo observacional transversal sobreel personal enfermero del Hospital del Mar de Barcelona, con el objetivo de determinar de quéforman afectan la crisis económica y los recortes sanitarios en la aparición del síndrome delburnout y calidad de vida en los enfermeros/as. Este estudio puede servir de ayuda en unfuturo al diseño de una propuesta de intervención preventiva contextualizada a la situaciónlaboral que están viviendo los profesionales sanitarios de dicho hospital.Hipótesis: La crisis económica y los posteriores recortes sanitarios que han afectado a recursosmateriales, de personal y salariales, aumentan el síndrome de burnout en los profesionalesenfermeros.Metodología: Se utilizará un cuestionario como forma de recogida de datos, que constará dedos partes, la primera el MBI – HSS (Maslach Burnout Inventory)2, para poder identificar lossujetos con burnout, analizando tres dimensiones principales (cansancio emocional,despersonalización y realización personal). La segunda parte, es un cuestionario deelaboración propia, e incluirá variables de tipo sociodemográfico, además se realizaranpreguntas relacionadas con la crisis económica y los recortes sanitarios con tal decontextualizarlo al momento actual. Como medidas descriptivas se utilizarán la media, lamoda, desviación estándar y porcentaje de acuerdo al tipo de variable, estableciéndose laasociación entre variables mediante Spearman y Pearson. Para el análisis estadístico seutilizará el paquete estadístico SPSS versión 19 y triangulación con un grupo de profesionalesimplicados en el análisis de los resultados con tal de evaluar los riesgos psicosociales.

La renda salarial a Osona. Estimació, distribució espacial i mesures de desigualtat

Aquest estudi analitza la distribució de la renda salarial a la comarca d’Osona, en comparació amb la resta de comarques de Catalunya i la seva distribució entre els municipis, utilitzant una base de dades original creada a partir de la informació sobre salaris de l’Enquesta d’Estructura Salarial i sobre la població dels censos de 1996 i 2001. La unitat espacial utilitzada, la secció censal, permet obtenir estimacions per als diferents àmbits geogràfics i calcular i descompondre índexs de desigualtat que mostren les característiques de les distribucions.

Goal setting and monetary incentives: when large stakes are not enough

The aim of this paper is to test the effectiveness of wage-irrelevant goal setting policies in a laboratory environment. In our design, managers can assign a goal to their workers by setting a certain level of performance on the work task. We establish our theoretical conjectures by developing a model where assigned goals act as reference points to workers’ intrinsic motivation. Consistent with our model, we find that managers set goals which are challenging but attainable for an average-ability worker. Workers respond to these goals by increasing effort, performance and by decreasing on-the-job leisure activities with respect to the no-goal setting baseline. Finally, we study the interaction between goal setting and monetary rewards and find that goal setting is most effective when monetary incentives are strong. These results suggest that goal setting may produce intrinsic motivation and increase workers’ performance beyond what is achieved using solely monetary incentives.

R&D poverty traps

In this paper we show that the R&D effort of a country and its economic growth are highly correlated. In order to analyze this relationship, we study the nature of the researching activity. In particular, we focus on the following characteristics of research: the inherent uncertainty of researching, the existence of a wage premium associated to innovative activities, and moral hazard. Assuming that a higher R&D effort translates into a higher R&D success probability, we show that when the R&D success probability is low, the economy is not willing to bear the risk associated to R&D activities. As a consequence, few researchers are hired and the economy stays in an R&D poverty trap, a situation where the economy is stacked in a low growth environment due to the uncertainty associated with the researching activity.

R&D poverty traps

In this paper we show that the R&D effort of a country and its economic growth are highly correlated. In order to analyze this relationship, we study the nature of the researching activity. In particular, we focus on the following characteristics of research: the inherent uncertainty of researching, the existence of a wage premium associated to innovative activities, and moral hazard. Assuming that a higher R&D effort translates into a higher R&D success probability, we show that when the R&D success probability is low, the economy is not willing to bear the risk associated to R&D activities. As a consequence, few researchers are hired and the economy stays in an R&D poverty trap, a situation where the economy is stacked in a low growth environment due to the uncertainty associated with the researching activity.

Technical Progress, Sorting, and Early Retirement

[cat] El progrés tecnològic afecta a la jubilació anticipada a través de dues forces oposades. Per una banda, augmenta el salari real i, per tant, crea incentius per posposar la jubilació. Per altra banda, causa l’erosió de les habilitats dels treballadors, el qual augmenta la probabilitat de jubilació anticipada. En aquest article reexaminem l’efecte del progrés tecnològic en la jubilació anticipada tenint en compte que, al principi de la vida laboral, els individus es distribueixen en diferents sectors segons la seva habilitat. Obtenim dos resultats principals: 1) per petits (grans) canvis tecnològics, l’efecte salari (erosió) domina, i 2) els individus més capaços resisteixen millor l’efecte erosió.

Technical Progress, Sorting, and Early Retirement

[cat] El progrés tecnològic afecta a la jubilació anticipada a través de dues forces oposades. Per una banda, augmenta el salari real i, per tant, crea incentius per posposar la jubilació. Per altra banda, causa l’erosió de les habilitats dels treballadors, el qual augmenta la probabilitat de jubilació anticipada. En aquest article reexaminem l’efecte del progrés tecnològic en la jubilació anticipada tenint en compte que, al principi de la vida laboral, els individus es distribueixen en diferents sectors segons la seva habilitat. Obtenim dos resultats principals: 1) per petits (grans) canvis tecnològics, l’efecte salari (erosió) domina, i 2) els individus més capaços resisteixen millor l’efecte erosió.

Distribución espacial y desigualdad de la renta salarial en el área metropolitana de Barcelona

Las diferencias geográficas en los niveles de ingresos son importantes para elaborar e implementar políticas en las ciudades. Con el objetivo de estimar el nivel de ingresos y analizar su distribución espacial se presenta un método alternativo e innovador que enlaza estimaciones de salarios provenientes de la Encuesta de Estructura Salarial (EES) con datos del padrón de habitantes (1996) y del Censo (2001) desagregados por secciones censales. Los resultados tienen un nivel de detalle espacial significativamente mejor que los disponibles. Se obtiene el valor de la Renta Salarial Media para cada una de las 2500 secciones censales de los 36 municipios pertenecientes a la AMB y para dos periodos. La Renta Salarial presenta una elevada autocorrelación espacial positiva; zonas con niveles similares se concentran espacialmente. La desigualdad en el AMB ha aumentado en el periodo analizado. Este aumento se debe principalmente al componente intra-municipal, es decir, las diferencias en el interior de cada municipio.

The regional distribution of unemployment. What do micro-data tell us?

Regional disparities in unemployment rates are large and persistent. The literature provides evidence of their magnitude and evolution, as well as evidence of the role of certain economic, demographic and environmental factors in explaining the gap between regions of low and high unemployment. Most of these studies, however, adopt an aggregate approach and so do not account for the individual characteristics of the unemployed and employed in each region. This paper, by drawing on micro-data from the Spanish wave of the Labour Force Survey, seeks to remedy this shortcoming by analysing regional differentials in unemployment rates. An appropriate decomposition of the regional gap in the average probability of being unemployed enables us to distinguish between the contribution of differences in the regional distribution of individual characteristics from that attributable to a different impact of these characteristics on the probability of unemployment. Our results suggest that the well-documented disparities in regional unemployment are not just the result of regional heterogeneity in the distribution of individual characteristics. Non-negligible differences in the probability of unemployment remain after controlling for this type of heterogeneity, as a result of differences across regions in the impact of the observed characteristics. Among the factors considered in our analysis, regional differences in the endowment and impact of an individual’s education are shown to play a major role.

Estudi quantitatiu dels assalariats d'una empresa des de la perspectiva de gènere

L’objectiu d’aquest treball és visualitzar el paper de la dona en el mercat de treball, així com també l’estudi dels assalariats d’una empresa des de la perspectiva de gènere. La part teòrica consta d’una explicació de l’evolució del paper de la dona en el món laboral, com també el seu paper dins l’empresa i els diferents sectors on s’ha desenvolupat laboralment. L’estudi realitzat a la part pràctica, tracta d’una anàlisi estadística descriptiva de diverses variables d’una base de dades dels treballadors d’una empresa, per tal de poder veure les possibles diferències salarials entre homes i dones, així com també altres aspectes importants que s’han pogut destacar. D’aquesta manera s’han pogut extreure unes conclusions de l’estudi i s’ha pogut relacionar amb el marc teòric que hem presentat.