235 resultados para València (regne). Corts
Resumo:
Wilfred Carr, professor de la Divisió d'Educació de la Universitat de Sheffield del Regne Unit, és un deis representants més destacats de la Filosofia CrÃtica de l'Educació. A Espanya sobretot és conegut pel Ilibre (juntament amb Stephen Kemmis) 'TeorÃa crÃtica de la enseñanza', publicat per l'editorial MartÃnez Roca, i per una altre de més recent, 'Hacia una ciencia crÃtica de la educación', publicat per l'editorial Laertes. A més, ha participat en nombrosos congressos i seminaris, entre els quals podem destacar l'aportació que va fer al Congrés Internacional de Filosofia de l'Educació reunit a Madrid el 1988 i que fou publicada per la UNED al volum d'actes.
Resumo:
La recerca sobre la diversitat lingüÃstica aportada per la immigració a Catalunya topa amb diversos problemes. En aquest article se¿n repassen alguns: el carà cter de constructe cultural del concepte de llengua, les ideologies lingüÃstiques tant d¿investigadors com de parlants, que sovint oculten el propi coneixement lingüÃstic i la poca coherència entre dades quantitatives estadÃsticament adequades o els mecanismes que esbiaixen les entrevistes.
Resumo:
Donem a conèixer la publicació del primer volum (2011) de Flora Valentina, la nova flora del PaÃs Valencià , dirigida per Gonzalo Mateo, Benito Crespo i Emili Laguna (NotÃcia BioC 27/6/2011). Ara tenim ocasió d¿oferir una recensió i una opinió més detallades sobre aquesta excel·lent obra. Mateo, G., M.B. Crespo and E. Laguna (2011). Flora Valentina, vol. I. Fundació de la Comunitat Valenciana per al Medi Ambient, València.
Resumo:
Donem a conèixer la publicació del primer volum (2011) de Flora Valentina, la nova flora del PaÃs Valencià , dirigida per Gonzalo Mateo, Benito Crespo i Emili Laguna (NotÃcia BioC 27/6/2011). Ara tenim ocasió d¿oferir una recensió i una opinió més detallades sobre aquesta excel·lent obra. Mateo, G., M.B. Crespo and E. Laguna (2011). Flora Valentina, vol. I. Fundació de la Comunitat Valenciana per al Medi Ambient, València.
Resumo:
A part de l"ús del pretèrit perifrà stic, format amb el verb ir + infinitiu (xistavÃ) o anar + infinitiu (català ), els paral lelismes més interessants entre el xistavà i el català són de tipus lèxic. Tanmateix, sovint no resulta gens fà cil decidir si les formes compartides són préstecs directes o si constitueixen part d"un tresor comú. Determinades paraules com ara sep i boc, amb oclusiva final, i llesca, amb [ÊŽ] inicial, porten l"empremta d"identitat catalana, aixà com borde < bord, amb vocal de suport final en aragonès i en castellà , i cotón, sense l"article à rab aglutinat (però amb [n] final en aragonès). La forma mielsa és un catalanisme tan antic que presenta diftongació de la vocal radical en aragonès. A més a més, tancar, que és especÃfic de l"Aragó oriental, sembla ser resultat de l"expansió del català a territoris dialectals veïns. En canvi, bachoca és tan generalitzat també es troba a Múrcia i València que no pot ésser considerat com el cas anterior. En aquest article intentem d"avaluar l"impacte del lèxic català en l"aragonès de GistaÃn (xistavÃ).
Resumo:
The article begins with the theoretical bases for developing a training programme to foment the exercise of an active participation. The designed program is applied in a group of women with different cultural backgrounds that live in the city of L'Hospitalet and it is evaluated following the methodological characteristics of an investigation evaluation of participatory character. From the collection and analysis of the information, we present the results obtained that turn around the investigation objectives: the validation of the program design, the investigation on the exercise of active participation, the formation of the work team and the creation of a meeting point for women. El artÃculo se inicia con las bases teóricas para elaborar un programa de formación para fomentar el ejercicio de una participación activa. El programa diseñado se aplica en un grupo de mujeres con diferentes orÃgenes culturales que viven en la ciudad de L¿Hospitalet, y se evalúa siguiendo las caracterÃsticas metodológicas de una investigación evaluativa de carácter participativo. A partir de la recogida y análisis de la información, se presentan los resultados que giran en torno a los objetivos de la investigación: la validación del programa, la investigación sobre el ejercicio de la participación, la formación del equipo de trabajo y la creación de un espacio de encuentro de mujeres.
Resumo:
The article begins with the theoretical bases for developing a training programme to foment the exercise of an active participation. The designed program is applied in a group of women with different cultural backgrounds that live in the city of L'Hospitalet and it is evaluated following the methodological characteristics of an investigation evaluation of participatory character. From the collection and analysis of the information, we present the results obtained that turn around the investigation objectives: the validation of the program design, the investigation on the exercise of active participation, the formation of the work team and the creation of a meeting point for women. El artÃculo se inicia con las bases teóricas para elaborar un programa de formación para fomentar el ejercicio de una participación activa. El programa diseñado se aplica en un grupo de mujeres con diferentes orÃgenes culturales que viven en la ciudad de L¿Hospitalet, y se evalúa siguiendo las caracterÃsticas metodológicas de una investigación evaluativa de carácter participativo. A partir de la recogida y análisis de la información, se presentan los resultados que giran en torno a los objetivos de la investigación: la validación del programa, la investigación sobre el ejercicio de la participación, la formación del equipo de trabajo y la creación de un espacio de encuentro de mujeres.
Resumo:
Es presenta un projecte d'innovació docent, la recerca desevolupada del qual va incorporar aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments realitzats als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts, aplicant criteris de gestió de qualitat. Els resultats d'aquestes investigacions tenen una extensió social en l'à mbit de les Belles Arts en general. El projecte d'innovació docent va aplicar criteris de gestió de qualitat. La recerca desenvolupada va incorporar aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts. Els resultats d¿aquestes investigacions tenen una extensió social en l'à mbit de les Belles Arts en general. Amb aquest projecte es va redissenyar un model de procediment normalitzat de treball (PNT) que 11 tallers diferents de les Facultats de BBAA de Barcelona, Conca i València van utilitzar per a elaborar 14 PNT i 3 vÃdeos de suport. Aquests es van aplicar durant una experiència pilot (curs 2009-2010). El nombre de participants en l¿experiència va ser de 211 alumnes, 15 professors, 10 tècnics de taller, majorità riament de BBAA de la Universitat de Barcelona. L'experiència pilot va demostrar satisfactòriament la viabilitat de l'aplicació del model de PNT adoptat i els beneficis, de la seva aplicació, orientats a la millora continuada de la qualitat docent i de la investigació. Per concloure el projecte es va elaborar el procediment general (PG) que determina les pautes per a redactar un PNT. Aquest PG va ser aprovat recentment per la CSSMA del Centre2 i es podrà aplicar en el futur en la Facultat de BBAA de Barcelona. Sobre l'experiència s'han realitzat les publicacions pertinents (un llibre i un DVD) i s'ha participat també en dos congressos.
Resumo:
This article aims to show the resemblances that we can find between Admiraçión operum Dey written by Teresa de Cartagena in the mid-XVth century and Respuesta de sor Filotea de la Cruz written by Sor Juana Inés de la Cruz two hundred years later. Both works are two epistles where the female's intellectual capacity to know and to write is defended by a nun who was received critized for a former work. The religious Teresa de Cartagena ¿converse bishop Pablo Cartagena's granddaughter¿ wrote a moral essay that surprised male readers who considered that the text was a plagiarism. On the other hand, the hieronymite sister sor Juana Inés was reproached by a clergyman for having written the polemic treatise on theology Carta Atenagórica.
Resumo:
La recerca sobre la diversitat lingüÃstica aportada per la immigració a Catalunya topa amb diversos problemes. En aquest article se¿n repassen alguns: el carà cter de constructe cultural del concepte de llengua, les ideologies lingüÃstiques tant d¿investigadors com de parlants, que sovint oculten el propi coneixement lingüÃstic i la poca coherència entre dades quantitatives estadÃsticament adequades o els mecanismes que esbiaixen les entrevistes.
Resumo:
Pius Alibek, amb El dol del Quetzal, ens regala la seva primera novel·la. En realitat Alibek ja havia fet una incursió a la literatura en català , Arrels nòmades, on relatava de manera autobiogrà fica la seva infantesa a l'Iraq.
Resumo:
El funcionamiento y el rendimiento de los grupos en contextos diferentes están relacionados con el grado en que las caracterÃsticas de los miembros son complementarias o suplementarias. El presente artÃculo describe un procedimiento para cuantificar el grado de disimilitud a nivel de grupo. A diferencia de la mayorÃa de técnicas existentes, el procedimiento que aquà se describe está normalizado y es invariante a los cambios de localización y escala. Por lo tanto, es posible comparar la disimilitud en escalas con diferente métrica y en grupos de distinto tamaño. La disimilitud está medida en términos relativos, independientemente de la posición que ocupan los individuos en la dimensión que mide la escala. Cuando no existe una justificación teórica para combinar las diversas propiedades medidas, se puede cuantificar la disimilitud para cada escala por separado. También es posible obtener las contribuciones diádicas e individuales respecto a la diversidad global y la asignada a cada escala. Las medidas descriptivas pueden ser complementadas con la significación estadÃstica para, asÃ, comparar los resultados obtenidos con distribuciones discretas de referencia, ya sean simétricas o asimétricas. Se ha elaborado un paquete en R que permite obtener los Ãndices descriptivos y los valores p, además de contener las expresiones desarrolladas para simular una amplia variedad de distribuciones discretas de probabilidad.
Resumo:
In the first part of the study, nine estimators of the first-order autoregressive parameter are reviewed and a new estimator is proposed. The relationships and discrepancies between the estimators are discussed in order to achieve a clear differentiation. In the second part of the study, the precision in the estimation of autocorrelation is studied. The performance of the ten lag-one autocorrelation estimators is compared in terms of Mean Square Error (combining bias and variance) using data series generated by Monte Carlo simulation. The results show that there is not a single optimal estimator for all conditions, suggesting that the estimator ought to be chosen according to sample size and to the information available of the possible direction of the serial dependence. Additionally, the probability of labelling an actually existing autocorrelation as statistically significant is explored using Monte Carlo sampling. The power estimates obtained are quite similar among the tests associated with the different estimators. These estimates evidence the small probability of detecting autocorrelation in series with less than 20 measurement times.
Resumo:
L'article analitza els primers autors (Pere Miquel Carbonell, Ermolao Barbaro, Jeroni Pau) i les primeres obres que citen inscripcions valencianes d'època romana. Tot seguit es posa en relació la informació present en aquestes obres amb la tradició de l'Antiquus i de l'Antiquissimus. Es conclou que el coneixement sobre l'epigrafia valenciana en el primer Renaixement entre els cercles humanÃstics italians i catalans és molt més ric i més antic del que tradicionalment es creia.
Resumo:
Hemos realizado un estudio sobre el grado de aceptación de las técnicas de manejo de conducta entre los estudiantes de la Facultad de OdontologÃa de la Universidad de Barcelona (España). Se valoraron nueve técnicas de manejo diferentes por parte de alumnos de tercer y quinto curso de OdontologÃa y alumnos de postgrado. Los resultados demostraron que la aceptación de las diferentes técnicas aumentó con el nivel de conocimientos odontológicos dental. Las técnicas menos aceptadas fueron: restricción fÃsica activa, restricción fÃsica pasiva y anestesia general.