Real unit labour costs in Eurozone countries: drivers and clusters

We examine the trajectories of the real unit labour costs (RULCs) in a selection of Eurozone economies. Strong asymmetries in the convergence process of the RULCs and its components —real wages, capital intensity, and technology— are uncovered through decomposition and cluster analyses. In the last three decades, the PIIGS (Portugal, Ireland, Italy, Greece, and Spain) succeeded in reducing their RULCs by more than their northern partners. With the exception of Ireland, however, technological progress was weak; it was through capital intensification that periphery economies gained efficiency and competitiveness. Cluster heterogeneity, and lack of robustness in cluster composition, is a reflection of the difficulties in achieving real convergence and, by extension, nominal convergence. We conclude by outlining technology as the key convergence factor, and call for a renewed attention to real convergence indicators to strengthen the process of European integration.

Human disease and drug pharmacology, complex as real life

In the past decades drug discovery practice has escaped from the complexity of the formerly used phenotypic screening in animals to focus on assessing drug effects on isolated protein targets in the search for drugs that exclusively and potently hit one selected target, thought to be critical for a given disease, while not affecting at all any other target to avoid the occurrence of side-effects. However, reality does not conform to these expectations, and, conversely, this approach has been concurrent with increased attrition figures in late-stage clinical trials, precisely due to lack of efficacy and safety. In this context, a network biology perspective of human disease and treatment has burst into the drug discovery scenario to bring it back to the consideration of the complexity of living organisms and particularly of the (patho)physiological environment where protein targets are (mal)functioning and where drugs have to exert their restoring action. Under this perspective, it has been found that usually there is not one but several disease-causing genes and, therefore, not one but several relevant protein targets to be hit, which do not work on isolation but in a highly interconnected manner, and that most known drugs are inherently promiscuous. In this light, the rationale behind the currently prevailing single-target-based drug discovery approach might even seem a Utopia, while, conversely, the notion that the complexity of human disease must be tackled with complex polypharmacological therapeutic interventions constitutes a difficult-torefuse argument that is spurring the development of multitarget therapies.

Predictors of remission in the treatment of major depressive disorder: real-world evidence from a 6-month prospective observational study

BACKGROUND: This study examined potential predictors of remission among patients treated for major depressive disorder (MDD) in a naturalistic clinical setting, mostly in the Middle East, East Asia, and Mexico. METHODS: Data for this post hoc analysis were taken from a 6-month prospective, noninterventional, observational study that involved 1,549 MDD patients without sexual dysfunction at baseline in 12 countries worldwide. Depression severity was measured using the Clinical Global Impression of Severity and the 16-item Quick Inventory of Depressive Symptomatology Self-Report (QIDS-SR16). Depression-related pain was measured using the pain-related items of the Somatic Symptom Inventory. Remission was defined as a QIDS-SR16 score ≤5. Generalized estimating equation regression models were used to examine baseline factors associated with remission during follow-up. RESULTS: Being from East Asia (odds ratio [OR] 0.48 versus Mexico; P<0.001), a higher level of depression severity at baseline (OR 0.77, P=0.003, for Clinical Global Impression of Severity; OR 0.92, P<0.001, for QIDS-SR16), more previous MDD episodes (OR 0.92, P=0.007), previous treatments/therapies for depression (OR 0.78, P=0.030), and having any significant psychiatric and medical comorbidity at baseline (OR 0.60, P<0.001) were negatively associated with remission, whereas being male (OR 1.29, P=0.026) and treatment with duloxetine (OR 2.38 versus selective serotonin reuptake inhibitors, P<0.001) were positively associated with remission. However, the association between Somatic Symptom Inventory pain scores and remission no longer appeared to be significant in this multiple regression (P=0.580), (P=0.008 in descriptive statistics), although it remained significant in a subgroup of patients treated with selective serotonin reuptake inhibitors (OR 0.97, P=0.023), but not in those treated with duloxetine (P=0.182). CONCLUSION: These findings are largely consistent with previous reports from the USA and Europe. They also highlight the potential mediating role of treatment with duloxetine on the negative relationship between depression-related pain and outcomes of depression.

Sistemes encastats en temps real

En l’actualitat, els sistemes electrònics de processament de dades són cada cop més significatius dins del sector industrial. Són moltes les necessitats que sorgeixen en el món dels sistemes d’autentificació, de l’electrònica aeronàutica, d’equips d’emmagatzemament de dades, de telecomunicacions, etc. Aquestes necessitats tecnològiques exigeixen ser controlades per un sistema fiable, robust, totalment dependent amb els esdeveniments externs i que compleixi correctament les restriccions temporals imposades per tal de que realitzi el seu propòsit d’una manera eficient. Aquí és on entren en joc els sistemes encastats en temps real, els quals ofereixen una gran fiabilitat, disponibilitat, una ràpida resposta als esdeveniments externs del sistema, una alta garantia de funcionament i una àmplia possibilitat d’aplicacions. Aquest projecte està pensat per a fer una introducció al món dels sistemes encastats, com també explicar el funcionament del sistema operatiu en temps real FreeRTOS; el qual utilitza com a mètode de programació l’ús de tasques independents entre elles. Donarem una visió de les seves característiques de funcionament, com organitza tasques mitjançant un scheduler i uns exemples per a poder dissenyar-hi aplicacions.

Virtualització de servidors. Avantatges. Implantació en una PIME real

En la societat d’avui dia, les empreses depenen en gran part dels seus recursos informàtics. La seva capacitat de supervivència i innovació en el mercat actual, on la competitivitat és cada dia més forta, passa per una infraestructura informàtica que els permeti, no només desplegar i implantar ordinadors i servidors de manera ràpida i eficient sinó que també les protegeixi contra parades del sistema informàtic, problemes amb servidors, caigudes o desastres físics de hardware. Per evitar aquests problemes informàtics susceptibles de poder parar el funcionament d’una empresa es va començar a treballar en el camp de la virtualització informàtica amb l’objectiu de poder trobar solucions a aquests problemes a la vegada que s’aprofitaven els recursos de hardware existents d’una manera més òptim a i eficient, reduint així també el cost de la infraestructura informàtica. L’objectiu principal d’aquest treball és veure en primer pla la conversió d’una empresa real amb una infraestructura informàtica del tipus un servidor físic -una funció cap a una infraestructura virtual del tipus un servidor físic -varis servidors virtual -vàries funcions. Analitzarem l’estat actual de l’empresa, servidors i funcions, adquirirem el hardware necessari i farem la conversió de tots els seus servidors cap a una nova infraestructura virtual. Faig especial atenció a les explicacions de perquè utilitzo una opció i no un altre i també procuro sempre donar vàries opcions. Igualment remarco en quadres verds observacions a tenir en compte complementàries al que estic explicant en aquell moment, i en quadres vermells temes en els que s’ha de posar especial atenció en el moment en que es fan. Finalment, un cop feta la conversió, veurem els molts avantatges que ens ha reportat aquesta tecnologia a nivell de fiabilitat, estabilitat, capacitat de tolerància a errades, capacitat de ràpid desplegament de noves màquines, capacitat de recuperació del sistema i aprofitament de recursos físics

Simulació de vent en temps real per paisatges

La simulació de la realitat és un fenomen que va sorgir fa uns anys per tal de predir esdeveniments sense haver de malbaratar recursos. El problema inicial de la simulació va ser la necessitat de simplificar la realitat a causa de la manca de capacitat dels ordinadors de l’època. Amb aquest projecte volem ajudar, per exemple, a estudis científics sobre la difusió de la contaminació en grans nuclis a causa de l’efecte del vent, càlculs de trajectòries amb forces externes degudes al vent, o incorporar en el món de la multimèdia efectes realistes de vent. El principal objectiu d’aquest projecte és desenvolupar un sistema que permeti realitzar simulacions realistes de vent per un paisatge 2D, i estudiar com el vent és veu afectat per la geometria de l’escena. Un punt important, és que tot ha de ser en temps real. Per aconseguir-ho, utilitzarem tècniques basades en el mètode de Lattice-Boltzmann, el qual consisteix en una xarxa regular que representa el fluid en posicions discretes, i estudiar com flueix. Escollint els paràmetres correctes de la simulació, es pot demostrar que aquest mètode convergeix a les equacions continues de Navier-Stokes, les qual són les més importants per descriure el comportament macroscòpic d’un fluid. Per accelerar tots els càlculs, utilitzarem la capacitat i la potencia de les targes gràfiques, ajustarem l’algorisme per poder-lo utilitzar en paral•lel, tot tenint en compte les restriccions de les GPUs. També haurem de generar un sistema per poder llegir les escenes 2D sobre les que realitzarem la simulació. Finalment, haurem de “pintar” el vent per tal de poder visualitzar el resultat de la simulació

Visualització en temps real de múltiples llums amb la tècnica de Lightcuts

Un bon sistema d’il.luminació juga un paper molt important per tal que els videojocs siguin realistes i atractius per a l’usuari. El projecte intenta optimitzar el sistema d’il.luminació de manera que la càrrega que representa per al sistema sigui inferior, sense haver de renunciar a la qualitat que tindríem sense fer servir aquest sistema. Amb dos objectius molt concrets: entendre i implementar l’algoritme de lightcuts i aconseguir una optimització en una escena utilitzant aquest algoritme