De viles rurals a indrets de la regió metropolitana de Barcelona: transformacions històriques del paisatge a la Vall del Congost (Figaró-Montmany, l’Ametlla del Vallès i la Garriga, 1850-2010)

El projecte ha assolit la majoria d’objectius, ajustats a la reducció d'una quarta part de l'import concedit: 1) caracteritzar la transformació del paisatge agro-forestal i urbà a dos municipis de la vall del Congost, La Garriga i Figaró-Montmany, reconstruint amb SIG els mapes d'ús del sòl de 1854, 1949, 1956 i 2005, obtenint per intersecció de cobertes les matrius dels canvis d'ús; i 2) avaluar amb l’índex de connectivitat ecològica l'impacte ambiental d'aquells canvis des del punt de vista de la biodiversitat i la resiliència del paisatges, amb un especial èmfasi en la reforestació induïda per l'abandonament rural i la pèrdua de paisatges en mosaic, en un àmbit més gran pel període 1956-1993-2005. Aquests resultats han permès preparar varis articles per publicar en co-autoría a revistes com Landscape History, Environment and History o Landscape and Urban Planning. Ja és a punt de poder-se lliurar el primer amb el títol de "Looking backwards into a Mediterranean edge environment: Landscape changes and ecological connectivity in El Congost Valley (province of Barcelona, Catalonia) 1850-2005", incloent dos objectius esmentats a la memòria: identificar les principals forces motores d'aquells canvis en el paisatge relacionant els usos del sòl amb les formes d'ordenació del territori, caracteritzar-ne les forces rectores econòmico-socials i el paper jugat per la protecció del Parc Natural del Montseny i els Cingles de Bertí. Els resultats també permetran abordar en el futur altres aspectes, com per exemple estimar el potencial energètic de la biomassa local tot cercant que el seu aprofitament generi sinèrgies territorials positives per a l'ecologia del paisatge amb la recuperació d’una ramaderia extensiva i una agricultura ecològica que facin possible la restauració dels paisatges en mosaic. L'estudi ha pogut incorporar un aspecte inicialment no previst, el cens d'orquídies mediterrànies a Figaró-Montmany elaborat pel naturalista Paul Wilcox

Iniciativa emprenedora i immigració: característiques diferenciadores i factors d'èxit

 L’emprenedoria és una de les àrees de recerca que han tingut un major creixement en les dècades recents. En aquest camp, l’anàlisi del comportament dels emprenedors immigrants ha estat reconeguda com un dels temes amb un important increment d’estudis relacionats. En aquests moments, el fenomen de la immigració és un dels processos socials més importants i amb una major repercussió en el continent europeu, i el fet que hi hagi més iniciatives emprenedores liderades per immigrants que per nadius fa que l’anàlisi i l’exploració d’aquest tema tinguin un atractiu especial. Malgrat tot, i encara que en els darrers anys el nombre d’estudis que pretenen donar una explicació a aquest fenomen ha incrementat, la majoria dels estudis l’han analitzat des d’un punt de vista qualitatiu i centrant-se en situacions regionals específiques i grups concrets, sense que se n’hagin pogut extreure conclusions generals sobre el comportament emprenedor immigrant. De manera que uns dels aspectes clau que un estudi en profunditat requereix són ressaltar aquells factors que contribueixen a distingir el comportament emprenedor immigrant del nadiu, així com aquells factors que podrien motivar l’èxit o el fracàs d’aquest tipus d’iniciatives i com aquests factors condicionarien la resta del teixit empresarial. En aquest context, el principal objectiu d’aquest projecte consisteix en l’anàlisi de les característiques distintives del procés emprenedor dels immigrants. Es pretén abordar aquest objectiu desenvolupant diferents metodologies i combinant diferents fonts d’informació que permetin captar la situació i assolir una comprensió més rica del fenomen estudiat. Els principals resultats obtinguts ens han portat a entendre aspectes que afavoreixen l’emprenedoria immigrant, tals com una menor aversió al risc i un major control percebut. A més, s’han posat de manifest algunes barreres legals amb les que s’han d’enfrontar els emprenedors immigrants a Catalunya.

Revealing the dark side of traditional democracies in plurinational societies. The case of Catalonia and the Spanish “Estado de las Autonomías”

In this article, I firstly offer a synthesis of a brief set of analytical elements of the theory of democracy and federalism established in the recent debate which identify a number of flaws in the normative and institutional bases of plurinational democracies. It is necessary to overcome these flaws in order to achieve a true political and constitutional recognition and accommodation of the national pluralism of this kind of liberal democracies (section 1). Secondly, we will focus on the Spanish case of the “Estado de las Autonomías” taking into account the recent reform of the Catalan constitutional law (Estatut d’autonomia 2006) (section 2). A final section makes a number of concluding remarks relating the previously highlighted elements of the theory of democracy and federalism with the analysis of the Catalan case (section 3).

Identity formation in social networks websites: facebook and the interaction between young individuals in the cases of Slovenia and Catalonia

This paper lays down some theoretical framework for further research to be made on the subject of how identity of young Slovenian and Catalan users is forming within the social networking website Facebook. The author pursues his interest based on observation of how communicationand thus interaction between users is changing and how this is reflected in everyday practices. In so doing he tries to identify the connections between the individual, society and technology, asthese are more and more interwoven, and we cannot think one without the other in thecontemporary globalised world.

Labour Market Formation Patterns in Nineteenth Century Catalonia

In this paper we portray the features of the Catalan textiles labour market in a period of technological change. Supply and demand for labour as well as a gendered view of living standards are presented. A first set of results is that labour supply adjusts to changes in labour demand trough the spread of new demographic attitudes. In this respect we imply that labour economic agents (or labour population) were able to modify the economic condition of their children. A second set of results refers to living standards and income distribution inequality. In this respect we see that unemployment and protectionism were the main sources breeding income inequality. A third set of results deals with the extreme labour market segmentation according to gender. Since women s real wages did not obey to an economic rationale we conclude that women were outside the labour market.

Social spending and demographics: The role of public policies in the intergenerational redistribution of income. Empirical evidence from Spain and Catalonia

The demographic shift underway in Southern Europe requires a revision of some of the fundamental principles of the traditional welfare state. We analyze the evolution of several aspects of welfare and social expenditure over the last two decades. We find that in the context of the present demographic changes and real estate boom current social and pension policy leads to a new distribution of benefits and burdens which is highly intergenerationally unequal. We argue for a revised definition of public policy based on Musgrave's proposition as a possible rule for an intergenerationally fair distribution.

Cançons de tradició oral de la Terra Alta

 Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. El treball neix amb una manifesta voluntat de servei a la comunitat. La canviant naturalesa de tota societat i la necessitat d'adaptació als continus canvis que experimenta cada grup humà porten aparellada la ineludible desaparició de les manifestacions culturals que deixen d'adequar-se a la nova realitat. Així que el primer objectiu d'aquesta recerca és intentar salvaguardar tot un patrimoni cultural que, atenent l'estructura socioeconòmica i demogràfica de la Terra Alta, està destinat irremeiablement a perdre's en els pròxims deu o quinze anys i, en molts casos, abans i tot. En una primera fase, s’han consultat arxius especialitzats per a determinar l'estat de la qüestió pel que fa als cançoners, i s’ha realitzat una revisió bibliogràfica. Posteriorment, s'ha iniciat el treball de camp sobre el terreny. Pel que fa a aspectes de teoria etnogràfica lligats estrictament a les músiques de les cançons, la investigació ens ha proporcionat una nova llum sobre alguns punts interessants la concepció apriorística que en teníem -ara ho sabem- hem hagut de canviar i rebutjar. Contràriament al pensament comunament arrelat, el treball ha demostrat que les cançons de tradició oral no són tan antigues ni tenen tampoc un origen tan inveterat com se'ls sol suposar. I, això, sense comptar que amb aquest investigació s'omple un buït de coneixement sobre la Terra Alta.

Projecte d'interiorisme del Mas Carrera de Mieres

L'objecte del present document és la redacció del projecte per a la rehabilitació i el disseny d’interiors del conjunt edificat del Mas Carrera de Mieres per tal d'establir les condicions tècniques i administratives necessàries per a dur a terme la rehabilitació d’aquesta edificació tradicional, per tal d’adaptar-la a l’ús d’habitatge d’acord amb els requeriments d’habitabilitat vigents. La intervenció proposa recuperar la identitat del cos principal de can Carrera respectant la seva volumetria per tal de destinar-lo a l’habitatge principal, assignar als coberts i palleres annexos a usos complementaris tals com un estudi i una habitatge per a convidats, i garatge. El criteri d’intervenció bàsic és el respecte de les característiques i peculiaritats de les edificacions existents amb la identificació dels elements significatius i la seva adequació al nou programa d’habitatge a introduir d’acord amb els requeriments que aquest exigeix segons criteris de sostenibilitati adaptació al medi on s’emplaça

The rise and decline of children's labour participation levels during the early stages of industrialisation. Catalonia (1850-1925)

This article aims to analyse the reasons for the intensive use of childlabour in the 19th century and its subsequent decline in the first thirdof the 20th century in the context of an economy with a highly flexiblelabour supply like that of Catalonia. During the second half of the 19thcentury,factors relating to family economies, such as numerous familiesand low wages for adults, along with the technologies of the time thatrequired manual labour resources, would appear to explain the intensiveuse of child labour to the detriment of schooling. The technologicalchanges that occurred during the first third of the 20th century, thedemographic transition and adult wage increase (for both men and women)explain the schooling of children up to the age of 15 and theconsequent practical abolition of child labour in that new era ofeconomic modernisation.

Entrepreneurial structure of the mercantile company in pre-industrial Catalonia

The mercantile company was the basic form of enterprise in pre-industrial Catalonia. The aim of this paper is to study the formation and development of the mercantile companies in Barcelona whose end was the wholesale and retail sale of textiles in the botigues de teles (textile retail shops) throughout the eighteenth century. These firms were officially registered before a notary and their deeds reveal how these establishments were administered and managed.The study covers a sample of 121 mercantile companies, and the articles and documentation that were put into effect by 32 notaries who were active in Barcelona in the 18th century have been consulted in their entirety. From an initial selection of documentation, a total of 228 deeds registering companies have been found, 107 of which (47%) relate to the creation of companies whose various activities were centred in taverns, textile manufacturing, braiding.... While the 121 companies, which make up our sample and which account for 53% of the deeds registered with the notaries mentioned above, focused exclusively on the management of textile retail shops located in the commercial heart of the city. Thus one point of interest that the documentation reveals is that the majority of the mercantile companies registered by Barcelona notaries throughout the 18th century were establishments which traded in textiles. The first part of the article focuses on the structural characteristics of these enterprises, the number and socio-professional status of the partners and the extent of each partner s involvement in the administration and management. The second part of the article examines the capital investment made by each partner, their rights and obligations agreed on, the sharing out of profits and possible losses and the duration of the companies. The final aim of the paper is to highlight the evolution of these companies through one specific case.

Socio-economic inequalities in health in Catalonia

In this paper we measure the degree of income related inequality in mental health as measured by the GHQ instrument and general health as measured by the EQOL-5D instrument for the Catalan population. We find that income is the main contributor to inequality, although the share of inequality in mental health that can be explained by income is much greater than the corresponding share of inequality in general health. We also find that the variation in demographic structure reduces income related inequality in mental health but increases income related inequality in general health. The regional variations in both instruments for health are striking, with the Barcelona districts faring relatively bad with respect to the rest of geographical areas and Lleida being the health region where, all else held equal, the population reports the greatest level of health. A big share of inequality in the two health measures, but specially mental health, is due to the favourable position in both health and income of those who enjoy an indefinite contract with respect to the rest of individuals. We also find that risky working conditions affect both health measures and are able to explain an important share of socio-economic inequality.

Social spending and demographics: The role of public policies in the intergenerational redistribution of income. Empirical evidence from Spain and Catalonia

The demographic shift underway in Southern Europe requires a revision of some of thefundamental principles of the traditional welfare state. We analyze the evolution of several aspects of welfare and social expenditure over the last two decades. We find that in the context of the present demographic changes and real estate boom current social and pension policy leads to a new distribution of benefits and burdens which is highly intergenerationally unequal. We argue for a revised definition of public policy based on Musgrave's proposition as a possible rule for an intergenerationally fair distribution.

University admission marks in Catalonia: Some highlights from the empirical research

The results of the examinations taken by graduated high school studentswho want to enrol at a Catalan university are here studied. To do so,the authors address several issues related to the equity of the system:reliability of grading, difficulty and discrimination power of the exams.The general emphasis is put upon the concurrent research and empiricalevidence about the properties of the examination items and scores. Aftera discussion about the limitations of the exams' format and appropriatenessof the instruments used in the study, the article concludes with somesuggestions to improve such examinations.

Les Unitats de paisatge de les terres de Girona

El paisatge de les comarques gironines destaca per la seva varietat. Aquest fet és el resultat de la combinació d'un medi biofísic molt divers amb una activitat humana secular. Cal tenir present que a les terres gironines hi estan representades totes les grans unitats de relleu de Catalunya, des dels Pirineus fins a les planes i serralades costaneres