Ciutat de Xamfrans

Postprint (published version)

Casa Premià

Descripció del projecte. S’han de destacar les innovacions i aportacions a l’avanç del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memòries, plànols, fotografies, esbossos, etc. També l’adreça web si s’ha penjat més informació sobre el projecte a la web.Premià de Mar. Barcelona. Jordi Badia proyecto 2001 | construcción 2003 | 150m2 | 170.000 € Constructor OBRES noves i reformes Premià | promotor Ferran Martínez / Montse RieraLa casa se inserta en el entorno de casas tradicionales que caracteriza el casco antiguo de Premià, con una fachada que recoge los trazos más relevantes de la morfología urbana. En el interior la casa se vuelca al patio y subraya los recorridos visuales más amplios posibles.

The marmora used in the imperial cult area of Tarraco (Hispania Citerior)

The imperial cult area of Tarraco was built in the 1st century AD in the highest part of the city and presided over the seat of the Concilium Prouinciae Hispaniae Citerioris. It was a temenos with a similar layout to that of the Forum Pacis and architectural decoration imitating that of the Forum Augustum in Rome, where the use of marble was a fundamental part of the architectural and sculptural decorative programme. An extensive assemblage of marble was recovered during the excavations carried out under the Tarragona Cathedral Master Plan. It reflects the use of imperial quarries in the decorative programme and has been analyzed at the Unitat d’Estudis Arqueomètrics (ICAC) facilities. This assemblage reflects the wide panorama of marmora imported and used in the decoration of the temenos. Local varieties of marmora have been identified in Tarraco, plus a series of foreign marmora from quarries all over the Roman Empire (Greece, Turkey, Egypt and North Africa). All this shows the involvement of the imperial power in the monumental architecture of the capital of the prouincia Hispania Citerior.

Realismo, Antropología Jurídica y derechos. Entrevista a Ignasi Terradas i Saborit

Ignasi Terradas i Saborit, uno de los referentes más destacados de la Antropología Jurídica, se desempeña como Catedrático de Antropología en el Departamento de Antropología Cultural e Historia de América y África de la Universidad de Barcelona. Es autor de numerosos artículos especializados, así como de libros entre los que cabe citar: Antropología del campesino catalán (Barcelona, 1973); La colonia industrial com a particularisme històric: L 'Ametlla de Merola (Barcelona, 1979); El Món històric de les masies: conjectures generals i casos particulars (Barcelona, 1984); Mal natural, mal social. Introducción a la teoría de las ciencias humanas (Barcelona, 1988); Revolución y religiosidad: textos para una reflexión en torno a la Revolución francesa (Valencia, 1990); Eliza Kendall: reflexiones sobre una antibiografia (Bellaterra,1992); Réquiem Toda: ensayo de comprensión de las costumbres históricas de los Toda ante la muerte (Barcelona, 1995);Antropología Jurídica (Santiago de Compostela, 1999).

La vorera d'enfront : trajectòries migratòries a l'Algèria colonial

Des dels inicis de l'ocupació francesa d'Algèria, a les acaballes de la primera meitat del segle XIX, un gran nombre de valencians, menorquins, andalusos i murcians, fugint de la misèria i de la fam o com a conseqüència de la inestabilitat política i social d'Espanya, es dirigiren al país magrebí a la cerca d'una vida millor. Aquesta migració es perllongà al llarg de més d'un segle, i es va caracteritzar pel seu dinamisme: un flux continu d'entrades i eixides i una gran heterogeneïtat de procedències. L'amalgama creada a l'Algèria colonial amb la coexistència i interacció de diferents realitats culturals, donà lloc a un nou sentiment d'identitat dins la comunitat d'origen europeu, impulsat per una solidaritat espontània dirigida a assolir una estabilitat econòmica i de subsistència, però també per un esforç polític premeditat de l'administració colonial francesa adreçat a cohesionar, mitjançant la francització, els europeus i jueus del país nord-africà

Oferta turística i civisme. Lloret: la lluita contra els tòpics i la seva base real

Eines per afrontar la problemàtica: diàleg amb operadors turístics; col·laboració inter-administrativa. Recursos turístics; Acció i col·laboració internacional; eines per a l’ordenació. Ordenances de civisme i via pública. Regulació habitatges ús turístic (HUT’S); mitjans per a l’ordenació. Forces de l’ordre; Campanya de civisme: Enjoy & Respect; Campanya de comunicació: #viulloret; col·laboració públic-privada; quina hauria de ser la clau de l’èxit. La perseverança.

Reforma i rehabilitació d'una vivenda a Almacelles

L'objecte d'aquest treball és la reforma d'una vivenda unifamiliar adjacent a una nau industrial situada al poble d'Almacelles. Després d'una valoració de les possibilitats de l'edificació s'ha optat per un desenvolupament d'un treball que té com a propòsit la reforma de la planta primera de l'edifici i la rehabilitació d'una part del sota-coberta, incorporant tot el necessari per a satisfer les necessitats actuals de confort i comoditat d'acord amb la normativa actual.

Projecte de rehabilitació amb criteris de sostenibilitat de la Casa Miarnau de Llardecans (Lleida)

L'objecte del treball és la proposta de rehabilitació amb criteris sostenibles d'una casa entre mitgeres situada al poble de Llardecans, concretament es tracta de la Casa Miarnau. Per tant, aquest projecte proposarà rehabilitar l'habitatge i condicionar-lo, incorporant tot el necessari per satisfer necessitats actuals de confort i comoditat d'acord amb la normativa actual i intentarà conservar-hi la imatge d'habitatge de burgesia de l'època, combinant les solucions constructives actuals amb l'essència de l'arquitectura de l'època. Tot això es farà aplicant criteris de sostenibilitat.

Estudi de viabilitat i projecte de rehabilitació d'un edifici plurifamiliar entre mitgeres

El present treball neix amb la intenció d'esbrinar les possibilitats que ofereix l'actual conjuntura econòmica de cara a realitzar una inversió immobiliària de rehabilitació d'un habitatge plurifamiliar entre mitgeres, que consta actualment de dos habitatges i un local comercial. Per tal d'avaluar la viabilitat de la promoció s'han d'examinar les ordenandes municipals per saber els límits de l'actuació a realitzar, la siutació de l'entorn en termes d'oferta i demanda d'habitatge. Per últim, s'han de fer els càlculs econòmics i financers per tal d'observar la possible viabilitat de la intervenció des del punt de vista del petit promotor.

Els processos de suburbanització a la ciutat de Lleida i la primera corona de municipis immediats

En aquest treball s’analitzen els processos de suburbanització que es produeixen al sistema urbà de Lleida (Lleida ciutat i la seva primera corona de municipis) al llarg dels últims vint anys. Aquesta suburbanització (creixement més gran de la primera corona a través bàsicament del trasllat de la població i d’ activitats econòmiques del nucli principal cap a altres nuclis perifèrics) s’observa a partir de l’estudi i el treball de tres fonts: l’evolució de la població, els certificats finals d’obra (construcció de nous habitatges i tipologia d’aquests) i les migracions internes o canvis residencials. A la vegada també es construeix un marc teòric on s’analitza el que han dit diversos autors sobre l’evolució de la urbanització en la ciutat post industrial i el cicle de vida de les ciutats. En resum, la conjugació d’aquests dos apartats, anàlisi de les dades i marc teòric, ha permès definir i analitzar els nous processos de suburbanització al sistema urbà de Lleida on es produeix, especialment a partir de mitjans dels 90 un procés de descentralització relativa que implica la pèrdua de centralitat de la ciutat central. En el treball es quantifica i qualifica el nou procés que es defineix com a: intensiu, pels ritmes de producció d’habitatges que s’assoleixen; extensiu, per la quantitat de municipis i sòl que s’afecta; i selectiu , ja que en el mercat d’habitatge únic que configuren ara els municipis del sistema, els nuclis semblen especialitzar la seva producció atraient segments molt determinats de població.

Dynamic model of the left ventricle for use in simulation of myocardial perfusion SPECT and gated SPECT

Simulation is a useful tool in cardiac SPECT to assess quantification algorithms. However, simple equation-based models are limited in their ability to simulate realistic heart motion and perfusion. We present a numerical dynamic model of the left ventricle, which allows us to simulate normal and anomalous cardiac cycles, as well as perfusion defects. Bicubic splines were fitted to a number of control points to represent endocardial and epicardial surfaces of the left ventricle. A transformation from each point on the surface to a template of activity was made to represent the myocardial perfusion. Geometry-based and patient-based simulations were performed to illustrate this model. Geometry-based simulations modeled ~1! a normal patient, ~2! a well-perfused patient with abnormal regional function, ~3! an ischaemic patient with abnormal regional function, and ~4! a patient study including tracer kinetics. Patient-based simulation consisted of a left ventricle including a realistic shape and motion obtained from a magnetic resonance study. We conclude that this model has the potential to study the influence of several physical parameters and the left ventricle contraction in myocardial perfusion SPECT and gated-SPECT studies.

Inmigrantes menores de edad en Cataluña: un reto para las instituciones educativas

La llegada de menores inmigrantes procedentes principalmente de África, ha comportado que en España, y concretamente en Cataluña, las instituciones públicas y privadas se planteen cómo atenderles. La respuesta dada desde la administración catalana se ha caracterizado por una evolución desde el uso de las estructuras existentes hasta la propuesta más reciente de creación de nuevos centros ante la dificultad de dar una respuesta adecuada con lo existente. El artículo que presentamos analiza, a partir de grupos de discusión con los profesionales de los centros que acogían a estos menores, cómo se ha vivido esta presencia y qué retos estructurales (adaptación a las demandas, idoneidad de crear centros específicos para estos menores y/o contar con la presencia de educadores que pertenezcan o conozcan la cultura de origen de estos menores, etc.) y formativos ha planteado.

Diet-related buccal dental microwear patterns in central african pygmy foragers and bantu-speaking farmer and pastoralist populations.

Pygmy hunter-gatherers from Central Africa have shared a network of socioeconomic interactions with non-Pygmy Bantu speakers since agropastoral lifestyle spread across sub-Saharan Africa. Ethnographic studies have reported that their diets differ in consumption of both animal proteins and starch grains. Hunted meat and gathered plant foods, especially underground storage organs (USOs), are dietary staples for pygmies. However, scarce information exists about forager-farmer interaction and the agricultural products used by pygmies. Since the effects of dietary preferences on teeth in modern and past pygmies remain unknown, we explored dietary history through quantitative analysis of buccal microwear on cheek teeth in well-documented Baka pygmies. We then determined if microwear patterns differ among other Pygmy groups (Aka, Mbuti, and Babongo) and between Bantu-speaking farmer and pastoralist populations from past centuries. The buccal dental microwear patterns of Pygmy hunter-gatherers and non-Pygmy Bantu pastoralists show lower scratch densities, indicative of diets more intensively based on nonabrasive foodstuffs, compared with Bantu farmers, who consume larger amounts of grit from stoneground foods. The Baka pygmies showed microwear patterns similar to those of ancient Aka and Mbuti, suggesting that the mechanical properties of their preferred diets have not significantly changed through time. In contrast, Babongo pygmies showed scratch densities and lengths similar to those of the farmers, consistent with sociocultural contacts and genetic factors. Our findings support that buccal microwear patterns predict dietary habits independent of ecological conditions and reflect the abrasive properties of preferred or fallback foods such as USOs, which may have contributed to the dietary specializations of ancient human populations.

Emilio Huguet del Villar

El día 21 de enero de 1951 falleció en Rabat Huguet del Villar. Había nacido en 1871, en la ciudad vallesana de Granollers. Formado científicamente en los Estados Unidos, residió en Madrid durante gran parte de su vida, y pasó los últimos años de ella en el África septentrional francesa. Dotado de fuerte personalidad, ante la que se inclinan en este momento los portavoces científicos por encima de nacionalidades y de escuelas, Huguet del Villar, en muchos aspectos autodidacta, se labró, paso a paso, una posición distinguida entre los trabajadores de la ciencia.