Falten vocacions científiques. La davallada d'estudiants contrasta amb la capacitat investigadora a Catalunya.

El desenvolupamnet cientifico-tècnic és una de les àrees amb un valor afegit més alt, per la cual cosa és crucial destinar-hi recursos econòmics i capital humà.

The underestimation of compliance to direct help requests explained by adaptive sampling

Helping behavior is any intentional behavior that benefits another living being or group (Hogg & Vaughan, 2010). People tend to underestimate the probability that others will comply with their direct requests for help (Flynn & Lake, 2008). This implies that when they need help, they will assess the probability of getting it (De Paulo, 1982, cited in Flynn & Lake, 2008) and then they will tend to estimate one that is actually lower than the real chance, so they may not even consider worth asking for it. Existing explanations for this phenomenon attribute it to a mistaken cost computation by the help seeker, who will emphasize the instrumental cost of “saying yes”, ignoring that the potential helper also needs to take into account the social cost of saying “no”. And the truth is that, especially in face-to-face interactions, the discomfort caused by refusing to help can be very high. In short, help seekers tend to fail to realize that it might be more costly to refuse to comply with a help request rather than accepting. A similar effect has been observed when estimating trustworthiness of people. Fetchenhauer and Dunning (2010) showed that people also tend to underestimate it. This bias is reduced when, instead of asymmetric feedback (getting feedback only when deciding to trust the other person), symmetric feedback (always given) was provided. This cause could as well be applicable to help seeking as people only receive feedback when they actually make their request but not otherwise. Fazio, Shook, and Eiser (2004) studied something that could be reinforcing these outcomes: Learning asymmetries. By means of a computer game called BeanFest, they showed that people learn better about negatively valenced objects (beans in this case) than about positively valenced ones. This learning asymmetry esteemed from “information gain being contingent on approach behavior” (p. 293), which could be identified with what Fetchenhauer and Dunning mention as ‘asymmetric feedback’, and hence also with help requests. Fazio et al. also found a generalization asymmetry in favor of negative attitudes versus positive ones. They attributed it to a negativity bias that “weights resemblance to a known negative more heavily than resemblance to a positive” (p. 300). Applied to help seeking scenarios, this would mean that when facing an unknown situation, people would tend to generalize and infer that is more likely that they get a negative rather than a positive outcome from it, so, along with what it was said before, people will be more inclined to think that they will get a “no” when requesting help. Denrell and Le Mens (2011) present a different perspective when trying to explain judgment biases in general. They deviate from the classical inappropriate information processing (depicted among other by Fiske & Taylor, 2007, and Tversky & Kahneman, 1974) and explain this in terms of ‘adaptive sampling’. Adaptive sampling is a sampling mechanism in which the selection of sample items is conditioned by the values of the variable of interest previously observed (Thompson, 2011). Sampling adaptively allows individuals to safeguard themselves from experiences they went through once and turned out to lay negative outcomes. However, it also prevents them from giving a second chance to those experiences to get an updated outcome that could maybe turn into a positive one, a more positive one, or just one that regresses to the mean, whatever direction that implies. That, as Denrell and Le Mens (2011) explained, makes sense: If you go to a restaurant, and you did not like the food, you do not choose that restaurant again. This is what we think could be happening when asking for help: When we get a “no”, we stop asking. And here, we want to provide a complementary explanation for the underestimation of the probability that others comply with our direct help requests based on adaptive sampling. First, we will develop and explain a model that represents the theory. Later on, we will test it empirically by means of experiments, and will elaborate on the analysis of its results.

El moviment d'objecció de consciència i insubmissió al servei militar a Reus

La Història ha estat formalment el meu itinerari dins l’infinit univers de les Humanitats.Crec convençudament que l’anàlisi sincer i la reflexió profunda sobre el passat ens ajuden acomprendre el gènere humà i alhora ens aporten llum sobre com actuar en les situacionspresents. És per això que d’entrada volia escollir un tema d’Història Contemporània pelmeu treball. Contemporània per tal de que el tema pogués ser relacionat més directamentamb el món en crisi que ens envolta i que tant em preocupa. Volia, per tant, que el meutreball tingués un cert grau de compromís social, que no fos un mer aprofundimentacadèmic reclòs en el món de les idees, sinó que pogués tenir alguna repercussió en lareflexió que s’està duent a terme respecte els vertiginosos canvis socials que estem vivint iles injustícies que existeixen en l’actual sistema.

Estressors i ansietat en els cuidatges pal·liatius: Una proposta de canvi en el pla d'estudis d'Infermeria

Néixer, créixer, madurar, envellir i morir, són les etapes que travessa l’ésser humà al llarg de la seva vida, però no necessàriament s’ha d’envellir per arribar a la mort. Hi ha persones que la vida biològica s’acaba abans de la mort. Són els pacients terminals. Per tenir cura dels malalts al final de la seva vida, s’implanten els cuidatges pal·liatius. A partir d’aquests cuidatges, es proporciona una atenció global, activa i continuada als pacients i als seus familiars, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i cobrir totes les necessitats d’aquests pacients.

Parc Central de Nou Barris

El paisatge mediterrani és una terra de llum, de sol i d’ombres, de forta topografia formada per pendents aterrassades i rieres que baixen cap al mar. També és un paisatge amb una extraordinària pressió de l’home. La presencia del home ha estat un fet continuat al llarg de la història. Per tant, és un paisatge completament transformat per l’home. Des de les ciutats fins als camps la presència de l’home és omnipresent i es fa impossible la separació de natura i artifici. En qualsevol cas el fet de que la interacció humana ha estat continuada i estesa al llarg d’un molt extens període de temps, lligat al fet de la lentitud i graduació d’aquests procés de transformació , provoquen dos trets fonamentals: la indiferència d’home i natura i la unicitat del seu paisatge.En el paisatge català podem trobar rastres d’aquest procés per tot arreu. Els Romans van importar els pins que són indissociables del paisatge de la Costa Brava. Els xiprers es plantaven com senyals d’hospitalitat o d’espiritualitat, o bé com a barreres per protegir-se de la Tramuntana. Les palmeres sovint expliquen la historia d’un ‘indiano’ que va fer fortuna a les Amèriques. Les oliveres i les vinyes estan tan arrelades en el paisatge que han acabat per perdre el seu caràcter agrícola i convertir-se en l’essència del Mediterrani, l’antiga aliança entre oli i vi.El suau clima mediterrani també té dues conseqüències importants. La utilització agrícola de la terra amb el subproducte d’una erosió controlada o manipulada des de la topografia natural a una d’artificial. I la especial qualitat de la seva vida urbana fonamentalment a l’aire lliure. Aquesta és probablement la principal contribució a la humanitat: l’ aparició de la polís, de la ciutat. Ciutat entesa en el seu més ampli significat; com lloc de intercanvi, de cultura i de comerç, en resum un lloc d’encontre humà.Molt d’aquest paisatge es conceptualitza en el paisatge Cubista. L’addició de diversos punts de vista i geometries com camps de cultiu, façanes i cobertes de teula, murs de pedra seca, estan emmarcats en una superfície plana que és la tela del pintor. Cezanne va mostrar parcialment aquest potencial en les juxtaposicions i gradacions de color dels paisatges de Gardanne. Finalment Picasso va culminar el manifest Cubista en les seves exultants pintures de paisatges urbans/rurals d’Horta de Sant Joan de l’estiu de 1909. El Paisatge Cubista, utilitzant l’abstracció formal, addiciona la multiplicitat de significats i percepcions del lloc i crea una nova realitat.A l’estratègia cubista d’assignar valors similars a l’home i a la natura explorant les seves qualitats formals hi ha molta de la mateixa qualitat descrita abans en el paisatge Mediterrani. Nogensmenys, tal i com anticipaven els pioners del Moviment Modern, hi ha un gran potencial per a ser aplicat al projecte de paisatge, de ciutat i d’arquitectura.La percepció arquitectònica aplicada a l’ espai urbà ha produït un cert grau d’ originalitat a la pràctica del paisatgisme, fonamentalment en el context urbà, ja sigui en la ciutat tradicional o encara més en els nous territoris de la perifèria urbana.El Parc Central dels arquitectes Arriola&Fiol al districte de Nou Barris a Barcelona es va projectar tenint presents els conceptes exposats abans. L’emplaçament del projecte és el buit resultant de la massiva construcció de blocs d’habitatge durant els anys 60’ i 70’ en una part de Barcelona que fins aquell moment no eren res més que camps de cultiu. A desgrat del tamany del problema la superfície de l’àrea quasi no es pot apreciar com a conseqüència de la organització caòtica dels blocs. El projecte tracta de suggerir un altre paisatge que proposi no tant sols un parc urbà en el centre d’un barri densament poblat sinó també integrar el skyline i la massa construïda dels blocs com una part inseparable i essencial del nou paisatge.www.arriolafiol.com

Els jueus de Puigcerdà a l'Edat Mitjana (1260-1493)

Aquest treball és un recull de tot el que s'ha trobat documentat sobre els jueus que van habitar Puigcerdà entre els anys 1260 i 1493. S'estructura a partir d'una introducció sobre la cultura jueva, l'arribada a Puigcerdà dels jueus, per què, com i quan s'hi instal·len, el Call puigcerdanès, on trobem tot el que fa referència a l'espai físic, l'humà i el material, i finalment la seva expulsió.

Més enllà dels 7.000 milions

El creixement humà del segle passat sembla que segueix un patró idèntic al de les espècies oportunistes.

L'evolució no és una teoria. La diferència entre els fets, les teories i les hipòtesis.

L'Univers cultural humà és extremamwnt complex i inclou des de creences dogmàtiques fins a explicacions científiques, que coexisteixen en la societat i fins i tot en la ment de l'individu.

The effect of pesticides and alien invesive species on soil biota and litter decomposition rates in a Mediterrean-climate ecosystem of Western Australia

Ecosystems are complex systems and changing one of their components can alter their whole functioning. Decomposition and biodiversity are two factors that play a role in this stability, and it is vital to study how these two factors are interrelated and how other factors, whether of human origin or not, can affect them. This study has tested different hypotheses regarding the effects of pesticides and invasive species on the biodiversity of the soil fauna and litter decomposition rate. Decomposition was measured using the litterbags technique. Our results indicate that pesticides had a negative effect on decomposition whereas invasive species increased decomposition rate. At the same time, the diversity of the soil biota was unaffected by either factor. These results allow us to better understand the response of important ecosystem functions to human‐induced alterations, in order to mitigate harmful effects or restore them wherever necessary.

Propuesta de ecoetiqueta para espacios de interés natural. Prueba piloto en la Vall d'Alinyà

Este artículo, presenta una propuesta de ecoetiqueta que evalúa la calidad de los espacios de interés natural. Debido a la inexistencia de una ecoetiqueta de servicios de estas características, se han estudiado antecedentes de certificados ecológicos de servicios y sistemas de evaluación de espacios naturales y urbanos. A partir de este estudio, se han evaluado 110 indicadores preexistentes, de los cuales se han adaptado 59 indicadores, 29 de cumplimiento obligatorio y 30 recomendables, divididos en tres flujos: Flujo Humano, Flujo Natural y Flujo de Gestión, y 17 vectores; con los cuales se ha elaborado un sistema de evaluación adaptado a esta ecoetiqueta. Con la determinación del reglamento y las condiciones generales para la concesión de la propuesta de ecoetiqueta, se ha realizado una Prueba Piloto en la Vall d’Alinyà (Provincia de Lérida) centrada en el Flujo Humano, verificando de forma positiva la aplicación de la certificación en este espacio. Los resultados indican una adecuación de más del 90% de los indicadores seleccionados, mientras que se ha observado, principalmente, deficiencias en los sistemas hídricos y energéticos de la Vall d’Alinyà. Por ello, se han elaborado una serie de propuestas de mejora.

Beyond 2015 - Governance

Postprint (published version)

El mercado mas especulatico del mundo sigue creciendo mucho

Postprint (published version)

Nuevos elementos paradigmáticos para salir realmente de la crisis

Postprint (published version)

Schemata as a framework for full body and physical design interfaces

Digital art interfaces presents cognitiveparadigms that deals with the recognition of the symbols and representations through interaction.What is presented in this paper is anapproximation of the bodily experience in that particular scenario and a new proposal which has the aim to contribute more ideas and criteria in the analysis of the learning process of aparticipant discovering an interactive space or interface. For that I propose a first new approach where metaphorically I tried to extrapolate the stages of the psychology of development stated byJean Piaget in the interface design domain.

XVIII Setmana de Cinema Formatiu. Recursos Humans i Cinema Formatiu

Reproducció digital del document original