Sobre la identitat dels Matiners a les comarques del N.E. de Catalunya

This study attempts to throw some light on the identity of the Matiners of the regions of north-eastern Catalonia by analizing a notebook which was a register of rebels. This notebook gives the age, geographical origin and profession of the rebels. The War of the matiners (1846-49) was a Catalan rebellion framed within the context of popular opposition to the regime of the moderates, and in the midst of a general crisis. Themen who formed the groups of ((trabucaires)) were particulary young (the problemof recriting must not be forgotten), and came from the country, the crafts, and industry, and were militarized above all in the interior regions

Fills i fills de famílies immigrades als països rics. Informe 2010 sobre el cas de Catalunya al context de la Unió Europea

Aquest projecte ha consistit en la realització d'un informe actualitzat i ampli sobre la situació dels fills i filles de famílies immigrades a Catalunya en dos grups d’edat (0-17 i 18-29) i s'ha centrat en els àmbits socio-demogràfic, educatiu i jurídic, des d’una perspectiva comparativa internacional proporcionada pel projecte UNICEF Innocenti Children of Immigrant Families in 8 Affluent Countries (2009). S’ha treballat amb dades quantitatives, qualitatives i bibliogràfiques de diverses fonts primàries i secundàries. Per realitzar aquest informe, s’han ampliat els indicadors d’Innocenti en dos sentits: a) afegint, quan ha estat possible, els ja elaborats i experimentats per l’equip investigador al I i II Informes sobre Infància i Immigració a Catalunya en el marc del CIIMU els anys 2002 i 2005, així com els desenvolupats als capítols “Infancia e Inmigración” dels dos volums La Infancia en Cifras en España (Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales) els anys 2006 i el 2007 sobre una mostra del padró 2005 i amb projecció pel conjunt de l’estat; b) afegint una anàlisi jurídica transversal dels diferents marcs que regulen la situació dels fills i filles de famílies immigrades a la Unió Europea, Espanya, Catalunya i les cartes de drets internacionals, i s’ha contrastat aquestes regulacions amb l’anàlisi de casos obtinguts amb treball de camp etnogràfic a dues comarques (de Barcelona i Girona) que han permès il•lustrar les contradiccions de la seva aplicació. D’altra banda, seguint amb la perspectiva aplicada en estudis i informes precedents, l’abordatge ha permès analitzar comparativament la situació dels fills i filles de famílies immigrades amb els seus coetanis d’origen autòcton, pel que fa a les condicions de vida i les oportunitats socials en un sentit ampli. La Memòria que s’annexa consta de 4 grans apartats: 1) Sociodemografia, 2) Educació, 3) Marc jurídic, 4) Joves de famílies immigrades.

El tiempo en la justicia de menores

Este estudio aporta datos sobre el tiempo objetivo que tarda el sistema penal juvenil en dar respuesta a las conductas presuntamente delictivas de los jóvenes que llegan al sistema. El interés por contar y analizar este tiempo de respuesta del sistema penal juvenil se basa en dos justificaciones: la primera es conocer la incidencia que tiene el paso del tiempo en la eficiencia del sistema, eficiencia que se suele asociar al hecho que se resuelvan los casos con rapidez. El segundo motivo tiene que ver con la eficacia de la pena o de la respuesta que el infractor pueda recibir. Desde el ámbito penal y criminológico diversos autores, citados en la investigación, señalan que una respuesta más rápida hace la pena más eficaz. La investigación ha estudiado 8.059 procedimientos abiertos en Catalunya el año 2008 a jóvenes infractores y da datos respecto la duración según algunas variables (referidas a las características de los jóvenes, los hechos delictivos, el tipo de resolución, el territorio que la ha gestionado, los casos en los que se ha realizado una mediación y reparación de menores, etc.). En los casos que ha sido posible, también se ha realizado una comparación entre el año de estudio (2008) y un año de control (2005), para conocer cuales han sido estas diferencias. Es la primera investigación que se publica en Catalunya sobre el total de tiempo que tarda la justicia penal en dar respuesta a una infracción presuntamente cometida por un menor.

Resiliència i èxit escolar en I'alumnat de secundària de procedència estrangera: diagnòstic i línies d'intervenció

El període de I'Educació Secundaria constitueix una etapa de vulnerabilitat acadèmica per la població immigrant. El nombre d'abandonaments és molt elevat segons diversos informes locals, nacionals i internacionals. La recerca treballa sobre la hipòtesi que I'alumnat de procedència estrangera que supera la transició de risc entre I'Educació Secundària Obligatoria (ESO) i la Postobligatòria (PO) podria caracteritzar-se segons el concepte de resiliència. I així analitzar i valorar els mecanismes resilients que poden donar llum sobre com aconseguir que processos, a priori, qualificats com a problemàtics o dificultosos per aquests grups degut a la seva situació de major vulnerabilitat esdevinguin una xarxa protectora que afavoreixi trajectòries d'èxit escolar. L'estudi s'ha desenvolupat de manera longitudinal durant un curs fent el seguiment d'una cohort de 94 estudiants matriculats al darrer curs de la ES0 en la seva incorporació als estudis postobligatoris. La mostra ha estat ubicada en quatre Instituts del Barcelonès i el Maresme. Els joves pertanyien a 19 països diferents amb edats entre 15 i 18 anys amb una proporció similar de sexe femení i masculí. Per a la caracterització d'aquests estudiants en les diverses variables rellevants per I'estudi s'han utilitzat diversos Instruments de recollida de dades de tipus quantitatiu: qüestionari general, escala de centre, escala d'esdeveniments vitals i escala de resiliència. El seguiment de la cohort als estudis de batxillerat, cicles formatius o altres opcions ha estat possible gracies al vincle i treball col.laboratiu amb els Instituts que han facilitat les dades de seguiment quan ha estat possible. Els resultats han posat de manifest que existeix una correlació significativa entre la permanència acadèmica i la resiliència. Per aprofundir en aquest fenomen s'han realitzat 14 entrevistes semi-estructurades a estudiants de diversos grups culturals amb puntuació elevada a I'escala de resiliència i amb un perfil continuista.

La realitat dels menors infractors al territori. Un enfocament pràctic

Tal com posa de manifest Garrido Genovés, comporta una barreja de conceptes psicològics i legals. Es pot traduir en aquella persona que no havent complert la majoria d’edat, realitza una infracció titllada de criminal. Per tant la franja d’edat varia segons els països; no tots coincideixen en la majoria d’edat penal i no sempre és coincident amb el que, des d’un punt de vista criminològic s’ha d’entendre per jove i que normalment es fixa entre 14 i 21 anys. Segons les Regles Beijing, menor és tot nen o jove que, de conformitat amb el sistema jurídic respectiu, pot ésser castigat per un delicte en forma diferent a un adult. A l’Estat Espanyol, la LO 10/1995, de 23 novembre, del Codi penal, fixa la majoria d’edat penal als 18 anys i la LO 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, fixa la minoria d’edat als 14 anys. Per tant en el nostre Estat, definirem la delinqüència juvenil com aquell conjunt d’infraccions criminals comeses per joves de 14 a 18 anys.

Factors psicosocials associats a Inexperiència de dolor crònic en adolescents

El dolor crònic pediàtric és un problema molt important. Malgrat que la informació disponible és molt menor que en adults, els informes publicats no deixen lloc a cap mena de dubte. Per una banda els treballs epidemiològics realitzats en la població general mostren que els problemes de dolor crònic són habituals entre la població infantil i adolescent, mentre que, per una altra, els estudis fets amb població clínica apunten que el dolor crònic pediàtric és causa important de desajust social i un dels problemes que més perjudiquen la qualitat de vida dels nens, i dels seus familiars, a tots els nivells. L’objectiu fonamental d’aquest treball era avançar en el oneixement dels factors psicosocials relacionats amb l’experiència del dolor crònic, de manera que a llarg termini aquesta informació ens permetés plantejar i contrastar programes de prevenció secundària pel dolor i la discapacitat crònics. Han participat un total de 92 joves amb edats compreses entre els 14 i 16 anys (79% de resposta positiva), dels quals el 64.2% eren noies. Majoritàriament experimentaven problemes de dolor abdominal. Els resultats han mostrat que, en efecte, els adolescents amb dolor crònic (dolor igual o superior a tres mesos) tenenuna pitjor qualitat de vida que els nois d’edat semblant però sense problemes crònics de dolor. Específicament, destaquen d’entre els factors estudiats: els pensaments catastròfics, l’estat afectiu, i certes actituds i alguns tipus d’estratègies d’afrontament dels nens. Les reaccions dels pares davant la conducta de dolor dels seus fills també resulta ser un factor de risc que cal considerar: les conductes dels pares tendents a minimitzar el problema estaven relacionades significativament amb el dolor i la discapacitat dels seus fills/es.

Self-reported social class in adolescents: validity and relationship with gradients in self-reported health

Background: Analyzing social differences in the health of adolescents is a challenge. The accuracy of adolescent's report on familial socio-economic position is unknown. The aims of the study were to examine the validity of measuring occupational social class and family level of education reported by adolescents aged 12 to 18, and the relationship between social position and self-reported health.Methods: A sample of 1453 Spanish adolescents 12 to 18 years old from urban and rural areas completed a self-administered questionnaire including the Child Health and Illness Profile-Adolescent Edition (CHIP-AE), and data on parental occupational social class (OSC) and level of education (LE). The responsible person for a sub-sample of teenagers (n = 91) were interviewed by phone. Kappa coefficients were estimated to analyze agreement between adolescents and proxy-respondents, and logistic regression models were adjusted to analyze factors associated with missing answers and disagreements. Effect size (ES) was calculated to analyze the relationship between OSC, LE and the CHIP-AE domain scores.Results: Missing answers were higher for father's (24.2%) and mother's (45.7%) occupational status than for parental education (8.4%, and 8.1% respectively), and belonging to a non-standard family was associated with more incomplete reporting of social position (OR = 4,98; 95%CI = 1,3–18,8) as was agreement between a parent and the adolescent. There were significant social class gradients, most notably for aspects of health related to resilience to threats to illness.ConclusionAdolescents can acceptably self-report on family occupation and level of education. Social class gradients are present in important aspects of health in adolescents.

El Programa EnginyCat a l’Escola Superior Politècnica: mentoría, suport acadèmic i adaptació al nou context formatiu

L’Escola Superior Politècnica (ESUP) de la Universitat Pompeu Fabra, amb el suport del Consell Social va iniciar el curs 2009-2010 un Pla de Mentors (EnginyCat) adreçat als estudiants de primer curs dels Graus TIC. Aquesta és una iniciativa del Departament d’Innovació, Universitats i Empreses de la Generalitat de Catalunya i la seva missió és aproximar l’Enginyeria -el coneixement científic i tecnològic- als joves catalans. Els objectius de l’ESUP amb aquest programa són: donar suport motivacional als nouvinguts, orientar-los durant el desenvolupament de tasques acadèmic-formatives iatendre qüestions més quotidianes. Les avaluacions realitzades fins al moment reflecteixen un notable grau de satisfacció dels estudiants.

Social capital and cognitive attainment

We review the different meanings that researchers have given to theconcept of social capital, differentiate four types – bridging, bonding,linking, and overheads –, and discuss their different functions as public,club, and common goods.For each form of social capital we distinguish its productivity (acollective characteristic) from the factors that account for individual’sdifferential access to its returns, and propose alternative ways formeasuring each.We show the utility of our theoretical and measuring approach byanalyzing the impact of the each form of social capital on 15 year-oldstudents’ cognitive attainment across OECD countries, using 2006 PISAdata.The results show that students’ cognitive attainments are a direct functionof the richness or productivity of each form of social capital and ofstudents’ degree of access to each.

Plaza en red. Características del seguimiento informativo de la@acampadaBCN por parte de los/las jóvenes participantes en Plaza Cataluña.

Los indignados salieron a las calles y ocuparon las plazas físicamente. También la plaza virtual a través de las redes sociales, blogs y otras herramientas en red. Los rasgos de la comunicación digital se han hecho presentes en asambleas y acampadas a través de sus máximos representantes: los jóvenes. Una juventud que ha sabido utilizar la tecnología para hacerse presente en la sociedad y reivindicar (se). Los participantes en la @acampadaBCN han sabido encontrar sus propias formas de participación y de movilización social a través de las redes sociales y las nuevas tecnologías de la información y la comunicación. En este informe se presentan los resultados sobre las características del seguimiento informativo de la @acampadaBCN por parte de los/las jóvenes participantes en Plaza Cataluña. Se describe el perfil de los encuestados, el primer y posteriores canales de seguimiento de información sobre la @acampadaBCN, los canales de información utilizados por los indignados para seguir el desalojo del 27 de mayo de 2011, el tipo de interacción con las distintas herramientas digitales de la acampada y el cambio de referente informativo que ha provocado la perdida de credibilidad de los medios convencionales frente a la red. Sus referentes políticos, mediáticos y sociales ya no están en los partidos políticos, en la televisión, en la prensa o en la radio; ahora se informan a través de la red y, a través de ella y de sus perfiles en las redes sociales, difunden las informaciones que protagonizan, les interesan o obtienen su credibilidad. Los resultados de este informe surgen tras una inmersión participante en el movimiento de indignados. Asimismo, se realizaron 15 entrevistas a diferentes perfiles presentes en la #acampadaBCN y 339 encuestas realizadas a jóvenes que visitaron la plaza.

Jóvenes de origen inmigrante: Su identidad a través de la ficción televisiva

El presente proyecto plantea estudiar la relación que existe entre la interpretación que los jóvenes de origen inmigrante otorgan a la representación de su colectivo en laficción televisiva y la formación de su identidad cultural. El trabajo además depresentar los objetivos y aspectos metodológicos, presenta un marco teórico que va desde el contexto histórico, aspectos identitarios, inmigración, medios de comunicación y teorías de la audiencia. Además se expone, en el estado de la cuestión, los trabajos más relevantes relacionados con jóvenes de origen inmigrante, ficción televisiva y construcción de la identidad y migración y medios de comunicación en general. Porúltimo se presenta los resultados del cuestionario y grupos discusión realizados como parte de la prueba piloto

Aspectos de usabilidad y accesibilidad en educación presencial y a distancia con personas de la tercera edad y tecnologías de eLearning

La població mundial envelleix progressivament, de la mateixa manera les noves tecnologies creixen cada dia. El sector de la població més gran de 60 anys, no té la mateixa facilitat que les persones joves, per a utilitzar aquests nous medis decomunicació, per aquesta raó s'ha de procurar dissenyar aquestes tecnologies tenint en compte les persones grans. Així no se'ls impedirà l'accessibilitat a aquest aprenentatge i al que se'ls oferirà com el eLearning, un cop puguin manejar les noves tecnologies d'una forma adequada. Es treballarà desde dins d'un projecte orientat a la accessibilitat del software per a persones grans, anomenat APADIS, amb els seus responsables, amb els educadors d'una escola per adults i amb els alumnes d'aquesta escola que passaran aser els usuaris de l'eina desenvolupada.Així és com analitzarem com es poden relacionar: les persones grans, les novestecnologies i l'aprenentatge.Si volem que aquestes persones passin a ser usuaris dels nostres sistemes, hem de fixar-nos en el diàleg que es crearà entre la persona i l'ordinador, i serà l'interfície la que ens permetrà que la comunicació entre ambes parts es pugui portar a terme amb èxit. Per a aixó, s'aplicaran tècniques de disseny i avaluació centrades en l'usuari, tècniques IPO, ajudant-nos de tècniques com les de la metodologia crítica comunicativa. Al treballar amb persones grans, ens donem compte que la utilització d'aquetes tècniques han de variar en alguns aspectes i que la comunicació juga un paper molt important al llarg de tot el desenvolupament. En el nostre cas hem treballat aquestes tècniques en larealització d'un gestor d'imatges que s'integrarà en el campus virtual que utilitzen en l'escola per adults de la Verneda. Veurem la importància de mantenir un contacte continu amb els participants, organitzant reunions i workshops, per a recollir adequadament els seus dubtes, problemes i sugerencies. Aquest contacte ens ha permès analitzar les prioritats per aquestes persones, com per exemple: que la informació deu mostrar-se d'una forma senzilla i simple, les funcionalitats deuen fer el que anuncien, en el nostre cas ademés s'havia de mantenir la mateixa línea gràfica i procediment utilitzat en el campus per a no despistar al usuari, els missatges d'error han d'ajudar no condemnar, com a conseqüència és important afegir pàgines d'ajuda que donin una seguretat al usuari a l'hora de realitzar una tasca.Els participants ens van demostrar la importància que te per ells col·laborar activament en les seves classes presencials, això ens va portar a pensar que les eines col·laboratives i el eLearning son ideals per aquest col·lectiu, ja que ens permeten treballar amb factors com la comunicació i l'aprenentatge. Com a resultat obtenim que per a traslladar un entorn d'aprenentatge presencial a un virtual, s'han de combinar els materials educatius digitals amb eines de comunicació col·laborativa, com els Blogs, fòrums...En el cas del campus de l'escola,per a treballar amb imatges es va pensar en Flickrutilitzant com a via de connexió entre els dos sistemes el gestor d'imatges creat.Dissenyant-lo com una via d'aprenentatge més simple que permetés utilitzar,gradualment amb el temps, una eina més complexa com és Flickr. S'ha treballat amb una eina concreta del eLearning, les Unitats d'Aprenentatge, aquestes ens han servit per analitzar un cas concret d'escenari d'aprenentatge virtual, veient com aquests han de representar tres aspectes claus: comunicació,col·laboració i aprenentatge.Aquest projecte, com s'ha citat al inici, se ha realitzat dins del context del projecteAPADIS, treballant conjuntament amb un grup multidisciplinari de persones. Peraquesta raó s'han utilitzats tècniques com les del modelatge visual, UML, que enspermeten explicar de forma gràfica i esquemàtica, sistemes informàtics a persones que no són d'aquest àmbit.En resum, a continuació s'analitzarà d'una forma social i tècnica, les mesures que podenpermetre unir persones grans amb sistemes interactius multimèdia que permetin accedira un aprenentatge.

Diseño, implementación y evaluación de un juego pervasivo basado en puzles dentro del edificio Tànger (UPF)

Las nuevas generaciones de estudiantes se caracterizan en que han crecido inmersas en la tecnología digital, hecho que ha cambiado sus costumbres y preferencias en la forma de estudiar. Así que es necesario ingeniar nuevas técnicas de aprendizaje y buscar un complemento al poco atractivo y desmotivador material físico tradicional. Una de las alternativas que se plantean es utilizar juegos educativos como herramienta de aprendizaje, aportándonos innovación, motivación y un aprendizaje activo que no nos aportan técnicas más tradicionales.Esta metodología basada en el uso de juegos educativos puede afectar positivamente en un campo de educación perjudicado como es el área de las ingenierías del área de Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC), donde cada vez son más los jóvenes que deciden no estudiar carreras técnicas. Ante esta situación, aplicar juegos educativos puede ser una buena solución. Este proyecto consistirá en diseñar e implementar un juego educativo enfocado a aprender sobre algunos conceptos que se tratan en los grados de ingeniería informática, telemática y sistemas audiovisuales de la Universidad Pompeu Fabra (UPF). En concreto, el juego que se ha diseñado e implementado se caracteriza por seguir un modelo conceptual que define qué elementos han de contener un tipo concreto de juegos basados en puzles. Además, aprovechando las ventajas que aportan los estándares educativos, utilizaremos la especificación de IMS Learning Design, como parte de la implementación del juego. Por otro lado, nuestro juego será diseñado para dispositivos móviles y, por consiguiente, consistirá en un juego pervasivo en el que los estudiantes se tendrán que mover por el edificio Tànger de la UPF para poder resolver los diferentes problemas planteados. Finalmente, el juego será evaluado con diferentes estudiantes y serán analizados sus resultados para extraer las conclusiones oportunas.

Estudi d'un càmping ecològic

El present projecte té per motiu l’anàlisi d’un hipotètic càmping ecològic i pel qual hem seguit la següent metodologia:Una assessoria ens ha contractat per tal de realitzar un estudi sobre el mercat del càmping al Solsonès ja que un assessor turístic està interessat en instal·lar-hi un càmping. Nosaltres hem decidit estudiar el mercat català del càmping i partint de lacompetència que hem localitzat fer un tipus de càmping amb quelcom d’especial. En aquest cas, hem proposat un càmping destinat per a joves (la majoria de càmpings de la zona són per famílies) i ecològic per tal d’intentar reduir el màxim els costos i fomentar l’ecologisme i la protecció del medi ambient, conceptes molt necessaris avui en dia. Des d’aquí, és on parteix tot el nostre treball.Tanmateix, degut a la dificultat de trobar tota la informació complerta de les diferents variables que componen un càmping com també del temps que hem tingut en fer el treball, nosaltres realitzem un estudi de mercat i també incloem els beneficisestimats (partint de preus hipotètics) que sorgirien dels ingressos dels consumidors com també els costos d’instal·lar els recursos ecològics en els tres principals camps del consum d’un càmping: l’aigua, l’energia i els residus. Així, doncs, no realitzem un anàlisi cost-benefici complet sinó que mostrem quan costa convertir-se en un càmping ecològic i mirem en quan de temps s’amortitzaria tenint en compte que, evidentment, en els anys posteriors el consum seria molt menor degut a l’aprofitament dels recursos que ens ofereix el medi ambient. Pel que fa a la metodologia del treball, hem analitzat dades que hem obtingut a través de diferents fonts; des d’Internet fins a empreses reals que esmentarem a la bibliografia. També hem cregut convenient buscar el terreny (una zona adequada perfonamentar el descans i el temps d’oci) i fer-ne una petita distribució com també estudiar alguns punts de la legislació espanyola i aspectes necessaris per tal d’obtenir la marca ecològica. Hem de destacar també que les dades de costos les hem fet com més reals possibles tenint en compte la mida del càmping com també tots els costos relatius encara que és hipotètic ja que no hem inclòs el consum exacte degut que depèn de moltes variables com quan gasta la gent, quanta gent vindria...I finalment els objectius que volíem concebre a partir d’aquest treball han sigut els següents: materialitzar els alts costos d’instal·lar recursos ecològics encara que també observar com a llarg termini acabava sent més viable, veure el mercat delcàmping a una zona que creiem que encara s’ha de descobrir com és el Solsonès, fomentar els joves a anar més de càmping i altres objectius no tan importants com, per exemple, una major compenetració entre els components del grup i una millora de síntesi i expressió escrita i oral.

Canvis al consum envers la crisi : creació d'una botiga de roba de segona mà

El nostre treball consta principalment de dues parts: En la primera ens hem apropat al tema presentant el context econòmic actual i el món de la roba de segona mà. A continuació ens hem centrat en la relació que existeix entre les dues parts. I per últim hem realitzat un estudi de mercat a partir d’enquestes. Amb aquestes, hem conegut tant la relació com la visió que té la gent sobre el tema, i a més hem establert el consumidor tipus que ens servirà pel futur muntatge del nostre negoci. Les enquestes les hem distribuït en tres districtes de diferent renda per veure si aquesta pot influir en les respostes. Amb la primera part ens hem adonat que la crisi ha fet disminuir la despesa, i aquest fet ajuda a que nous consumidors entrin al nostre mercat. Amb la segona part, i un cop vist que ens trobem en un context favorable, hem buscat la viabilitat que tindria la creació de la nostra pròpia botiga de roba de segona mà. Per fer-ho hem seguit els següents passos: hem buscat la localització òptima per la seva ubicació, hem llogat i dissenyat el local; ens hem constituït com a societat, hem realitzat un estudi dels possibles costos i hem desenvolupat el pla de màrqueting. Finalment, ens adonem que els nostres beneficis serien positius i per tant, el nostre projecte és viable.Actualment, Espanya està immersa en un crisi econòmica, juntament amb molts dels països industrialitzats. Això ha provocat que les famílies disminueixin les seves despeses a l’hora de consumir la major part de béns i serveis que feien fins ara. El que ha succeït doncs, es que han canviat els hàbits de consum, béns que es consumien abans o bé directament han deixat de ser consumits o bé han estat substituïts per d’altres amb un menor cost i que compleixen la mateixa funció. Com hem esmentat , molts productes han estat substituïts per d’altres que tenen un cost més baix. Creiem que un clar exemple és el tema de la roba. La moda és un mercat en competència perfecte, en que les diferents empreses que s’hi dediquen s’intenten diferenciar per diferents aspectes però el preu ve fixat per la relació entre oferta i demanda. És un bé que tothom ha de consumir, en major o menor grau, però essencial per tota la població. És aquí, on els comerços de segona mà tenen l’oportunitat d’abastir a la demanda d’aquests productes, d’una forma més econòmica, ja que són productes que ja han estat utilitzats i no se’ls hi pot fixar el mateix preu de mercat. El nostre treball es basa en veure com ha afectat l’actual crisi a l’hora de consumir de la població barcelonina, centrant-nos en el mercat de la moda i a partir d’aquí, com l’objetiu principal a l’hora de realitzar-ho, veure si seria viable la creació d’una botiga de roba de segona mà. Les motivacions principals que ens han portat a escollir aquest treball han estat bàsicament tres: La primera d’elles és l’actualitat del tema. Sentim parlar sobre la crisi a qualsevol lloc, ja sigui als mitjans de comunicació, al carrer o dins casa nostra ja que ens està afectant directa o indirectament a tota la població. En segon lloc, creiem que el negoci de segona mà no està gaire ben vist per la majoria de la gent i considerem que és una bona oportunitat que la gent desconeix. Amb la realització del treball ens hi volem endinsar una mica per aquest món, conèixer les possibilitats que amaga i establir la relació entre la crisi i el mercat de segona mà. Per últim trobem el que pertany a la segona part del treball: El muntatge d’una botiga. Com a joves estudiants d’econòmiques, ens crida molt l’atenció el fet de crear un propi negoci. Ens sembla molt interessant tots els processos que s’han de dur a terme fins a l’obertura de la tenda i volem extreure una visió empresarial sobre el treball. Pel que fa a la metodologia que hem seguit per poder realitzar el nostre treball, cal dir que hem separat aquest en dues parts: La primera part és bàsicament teòrica. En ella hem fet una visió general sobre la crisi en que ens trobem, com va arribar i les conseqüències que ha tingut. A continuació hem cercat diferents notícies a la premsa escrita i digital que parlaven de com havia augmentat el consum als comerços de segona mà i hem explicat com són aquests amb exemples de botigues de roba de segona mà. Per últim hem fet un estudi de mercat mitjançant una enquesta per tal de contrastar les hipòtesis inicials del nostre treball que a continuació exposarem i també per treure idees bàsiques sobre com hauria de ser el nostre comerç.La segona part és el treball pràctic, és a dir, tots els passos que hem hagut de seguir des de la idea de creació de la botiga fins a la posada en marxa pròpiament dita. Hem cercat tota la regulació que havíem de complir, ens hem constituït com a societat limitada, hem trobat un local i hem muntat l’interior, hem tingut contactes amb diferents proveïdors de roba, hem contractat als treballadors i hem fet un anàlisi sobre els costos que hauríem de patir a l’inici del projecte i a partir d’aquí extraurem la conclusió sobre si seria viable o no la creació d’aquest negoci. Per últim, exposem les nostres dues hipòtesis inicials, sobre les que a mida que anem avançant pel treball, ens argumentarem i finalment les confirmarem o negarem.1- La crisi ha fet disminuir el poder adquisitiu de la població, de manera que es redueix la despesa en consum i el mercat de la 2a mà es veu beneficiat ja que tenen uns preus inferiors, més accessibles per la majoria de la gent, per un mateix producte o de característiques similars als que compraven fins ara.2- Aprofitant la conjuntura econòmica és viable crear una botiga de roba de segona mà.