Conciliación de la vida laboral y familiar y satisfacción en el trabajo en enfermería

Los profesionales de enfermería que desarrollan sus actividades en el ámbito asistencial están sujetos, en general, a una estructura horaria que interfiere en la vida familiar, ya que ésta no coincide con los horarios habituales de trabajo y estudio del resto de personas del núcleo familiar, lo que condiciona que la conciliación de la vida laboral y familiar, entre otras, pueda influir en el grado de satisfacción en el trabajo de este colectivo de profesionales.

Conciliación de la vida laboral y familiar y satisfacción en el trabajo en enfermería

Los profesionales de enfermería que desarrollan sus actividades en el ámbito asistencial están sujetos, en general, a una estructura horaria que interfiere en la vida familiar, ya que ésta no coincide con los horarios habituales de trabajo y estudio del resto de personas del núcleo familiar, lo que condiciona que la conciliación de la vida laboral y familiar, entre otras, pueda influir en el grado de satisfacción en el trabajo de este colectivo de profesionales.

Las mujeres en paro de larga duración en el Vallès Occidental

Aquest document recull les principals conclusions de l'estudi "Les dones en atur de llarga durada al Vallès Occidental". La perspectiva teòrica que orienta la investigació és la que considera el treball en la seva doble vessant productiva i reproductiva, entenent que la càrrega de treball reproductiu que acostumen a suportar les dones condiciona no només les seves possibilitats reals de treballar en el mercat sinó també les seves actituds davant d'aquest. Per tal de copsar la diversitat de situacions laborals i familiars de les dones en atur s'ha construit una tipologia d'oportunitats davant el mercat en la qual es consideren conjuntament la trajectòria sòcio-laboral i la trajectòria familiar de les treballadores. Els perfils tipus que n'han resultat han estat contrastats amb els resultats d'una anàlisi del mercat de treball de la comarca - dades d'oferta i demanda d'ocupació i entrevistes semi-dirigides als principals actors sòcio-econòmics. Les conclusions de l'estudi mostren l'existència d'un comportament laboral femení mitjançant per conductes pròpies de l'àmbit domèstic, per la qual cosa les estratègies de demanda d'ocupació de le dones se situen a l'entorn de la definició de le seves possibilitats professionals segons la magnitud i les característiques de la seva càrrega domèstica i la seva situació familiar. Això provoca l'acumulació de dones en el que podem anomenar una feble posició de mercat.

Recomendaciones de manipulación doméstica de frutas y hortalizas para preservar su valor nutritivo

El beneficio para la salud del consumo diario de al menos 5 raciones entre frutas y hortalizas está bien documentado. En España no se alcanzan los 600 gramos por persona y día que recomienda la Organización Mundial de la Salud (OMS) en sus objetivos de salud pública, por lo que es importante mejorar el acceso a estos alimentos, aprovechar su potencial nutritivo y salvar las barreras para su consumo. Los objetivos de este documento son: facilitar la toma de decisiones responsables con la salud; aprovechar al máximo el valor nutritivo de frutas y hortalizas; ayudar a salvar las barreras para su consumo e informar sobre cómo afecta la conservación, manipulación y cocinado domésticos a su valor nutritivo. Para minimizar la pérdida de nutrientes y mejorar su biodisponibilidad durante la manipulación de frutas y hortalizas, la Asociación para la promoción del consumo de frutas y hortalizas"5 al día" (España) recomienda: evitar almacenamientos prolongados en el refrigerador; aprovechar las capas y hojas exteriores; pelar y/o cortar el alimento justo antes de consumirlo; lavar las piezas enteras y trocearlas posteriormente; controlar el tiempo de remojo de las piezas cortadas; preferir técnicas de cocinado que no requieran contacto directo con el agua; a menor tiempo de cocción, menor pérdida de nutrientes; la fritura correcta conserva muy bien los nutrientes, aunque no debe abusarse de esta técnica; añadir un chorrito de vinagre o de zumo de limón al agua de cocción; aprovechar el agua de los vegetales cocidos para elaborar otros alimentos (ej.: salsas, sopas, purés, etc.), excepto la de acelgas, espinacas o remolacha. La Asociación"5 al día" recomienda aumentar el consumo de frutas y hortalizas, y considera que la pérdida de nutrientes durante su manipulación doméstica no debe entenderse como una barrera para su consumo.

Violència de gènere: anàlisi i proposta d'intervenció a l'IES La Roca del Vallès

Aquest treball és una recerca en la qual s’ha pretès concretar quins aspectes són necessaris treballar en una intervenció pels nois i noies de tercer d’ESO de l’Institut de La Roca del Vallès. Per això, primer s’ha analitzat la bibliografia especialitzada amb la intenció de conèixer quins són els principals factors que influeixen perquè en una parella d’adolescents apareguin situacions de violència de gènere, i quines són les millors estratègies per preveure-la. Per fer una intervenció que respongui a les característiques concretes de l’alumnat que assisteix diàriament a les classes en aquest centre educatiu, s’ha realitzat un procés mitjançant un qüestionari i grups de discussió per tal de conèixer quines eren aquestes característiques concretes. Finalment s’ha dissenyat una proposta d’intervenció respectant els horaris del centre i les seves programacions.

Lyra Viol “Instrument de música domèstica”

El propòsit d'aquest treball és donar a conèixer la lyra viol i la seva música. Entre d'altres maneres de tocar aquest instrument, mostrar com aquest servia per acompanyar la veu, així com arranjar peces polifòniques tal i com trobem en publicacions de l'època. I serà a partir d'aquests exemples, que he fet els meus propis arranjaments per a viola de gamba i que incloc en aquest treball.

El cuidado de los ancianos en el entorno familiar : valoración de los recursos de apoyo mediante grupos de discusión

Introduction: in the present study several collectives with knowledge of the reality of family care of the elderly assessed several socia and healthcare resources and suggested several possibilities for improvement. Method: four discussion groups were used as a data collection technique. The groups were composed of caregivers, representatives-users of associations for the elderly, experts in geriatrics, and social services professionals. Results: the various discussion groups positively evaluated the Home Help Service, the Support Teams of the Home Service Programs, Interdisciplinary Community Health Workers Units, Daytime Care Centres, and the Family Rest Programme but suggested some changes to all of them. The discussion groups also indicated the need to improve the material, economic and emotional assistance given to caregivers and asked for training, institutional coordination, anddissemination of information about available resources and assistance. Conclusions: some changes are required to improve the current social and health resources available to families caring for the elderly within the family unit. Among the suggestions for improvement proposed by the participants, many are useful and could easily be applied, whereas others provide an interesting starting point for debate and reflection. Knowledge and understanding of the situation of caregiving families, based on their own experiences and those of the people who know them, is in itself sufficient to initiate and implement changes to provide resources appropriate to their needs

Mediación familiar internacional : su utilidad en la sustracción internacional de menores

En l’última dècada, a causa de la globalització, han augmentat, notablement, els matrimonis entre membres de diverses nacionalitats. Si aquestes parelles entren en conflicte i els menors es veuen involucrats, a part de la complexitat habitual de qualsevol controvèrsia familiar, el component internacional dificultarà encara més la situació, podent arribar a desembocar en una sostracció internacional de menors. Generalment, recórrer als tribunals no va a implicar que els desitjos de ambdues parts es satisfacin. S’ha provat que, per a aquests casos, la mediació familiar es un mètode molt eficaç que ofereix a les parts l’oportunitat de resoldre conjuntament el seus conflictes de forma satisfactòria. Principalment, perquè pot facilitar el retorn voluntari y pacífic del menor sostret així com arribar a aconseguir un acord a llarg termini sobre la residència del menor y els drets de custòdia i visites després de la restitució d’aquest.

Col·loqui amb Laura Mora, Marco Deriu, Núria Beitia i Clara Jourdan sobre les ponències del Seminari La democràcia igualitària i la violència contra les dones / La democracia igualitaria y la violencia contra las mujeres

Transcripció del col·loqui amb Laura Mora, Marco Deriu, Núria Beitia i Clara Jourdan sobre les ponències del Seminari 'La democràcia igualitària i la violència contra les dones'

La Violència contra les dones: una realitat política = La violencia contra las mujeres: una realidad política

Aquest any al seminari que organitzem al Centre de Recerca en Estudis de les Dones Duoda de la Universitat de Barcelona, ens hem proposat interrogar-nos, una vegada més, sobre una de les realitats humanes i polítiques mes crues en què es concreta el desordre que causa en alguns homes, en el present, el que anomenem el "final del patriarcat": la violència contra les dones. Aquesta violència, que ha existit des que va sorgir el patriarcat per a intentar apoderar-se de la paraula i del sentit del ser dona en el món, és ja expressable per a moltes dones a Occident i també a Orient

Detecció de problemes en l’atenció a dones víctimes de violència de gènere durant el procés judicial a Catalunya

Aquesta recerca té per finalitat aproximar-se a la percepció que tenen les víctimes de violència masclista del tracte que reben dels diferents operadors en seu judicial, i mostrar com aquestes actuacions les han afectat no només a nivell personal, sinó també a nivell processal. L’objectiu principal és copsar l’experiència de les dones víctimes de violència de gènere en referència al seu pas pels jutjats especialitzats de Catalunya. Per la consecució de l’objectiu s’ha treballat, d’una banda, amb la revisió i actualització teòrica i contextual del tema d’investigació i, per l’altra i principalment, amb la realització de més de 40 entrevistes als diferents operadors judicials i a dones víctimes de violència masclista i a entitats que treballen amb elles. Els resultats ens demostren que existeixen múltiples mancances en l’abordatge de la violència masclista als jutjats, que es reflecteixen en temes com: la manca d’informació, la valoració del risc, l’existència de mites i prejudicis vers les dones, la manca de formació, ... Aquestes mancances són generadores de l’anomenada victimització secundària. La situació descrita posa de manifest la necessitat de fer un veritable abordatge dels problemes detectats per tal de fer realment efectiva i eficient la lluita contra la violència masclista sobre les dones a seu judicial.

El pacient agredeix el professional? La violència laboral de tipus II: un fenomen existent

Aquest article de caràcter descriptiu té la finalitat d’exposar un fenomen existent com és la violència laboral. La violència laboral, un constructe amb pocs anys d’estudi, afecta totes les professions i les diferents categories professionals. S’estructura en cinc apartats. En el primer, es defineix pròpiament l’objecte d’estudi; en el segon, les dades de l’abast del fenomen; en el tercer, la tipologia; en el quart les teories que expliquen el perquè es produeix i en l’últim els factors de risc.

Experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d'un familiar vell amb demència des de fa més de quatre anys

El treball que es presenta vol respondre la pregunta de quina és l’experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d’un familiar vell amb demència des de fa més de 4 anys. Després de plantejar les hipòtesis de partida, es defineixen els objectius generals i específics i s’expliquen l’interès, la justificació, la rellevància i l’aportació d’aquest estudi. En l’apartat corresponent a l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després de fer una revisió bibliogràfica, es descriuen els elements que formen part d’aquesta temàtica: perfils dels receptors de cures i de les cuidadores, significat de tenir cura, vida quotidiana i qualitat de vida i descripció del model conceptual de Virginia Henderson. En el capítol següent s’exposen la metodologia, el paradigma i el mètode d’investigació utilitzats en aquest treball, així com les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs. A partir d’aquí s’exposen els resultats en funció dels objectius plantejats. En la discussió, s’analitzen i s’interpreten les dades obtingudes i es contraposen amb altres estudis, a més de fer-se una reflexió personal sobre els aprenentatges adquirits i una proposta de línies de treball futures. A continuació s’exposen unes conclusions per resumir la informació obtinguda. En la secció de referències bibliogràfiques es detallen les fonts consultades, i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat, així com el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.

Experiència dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura d'un familiar vell amb demència després de la seva mort

El treball aquí exposat té com a objectiu conèixer i comprendre l’experiència dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura d’un familiar vell amb demència després de la seva mort. Es plantegen les hipòtesis i els objectius generals i específics. S’hi exposa també, la justificació del tema, l’interès, la rellevància a nivell social i professional, i la seva aportació en el món de la salut. En l’apartat de l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després d’una revisió bibliogràfica sobre el tema, es descriuen els diferents apartats que formen part del marc teòric: perfil de la persona gran dement que rep cures informals , el perfil dels cuidadors/es, les conseqüències de tenir cura d’una persona dement, l’estat dels excuidadors/es després de la mort del familiar vell amb demència i el procés de dol. El segon apartat inclou la metodologia, i el mètode d’investigació. A més, inclou les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs, i es plantegen els resultats en funció dels objectius marcats. En la discussió, a partir de les dades obtingudes, es realitza la seva anàlisi, s’interpreta el resultat i es contraposa amb altres estudis consultats. Finalment s’exposen les conclusions per resumir la informació obtinguda i la metodologia utilitzada. Es realitza una reflexió sobre els aprenentatges adquirits i les aportacions del treball i s’apunten noves vies de recerca. En les referències bibliogràfiques s’especifiquen les fonts consultades i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat i també el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.

Més violència XY

A l'article anterior (AVUI, 14 de febrer) plantejava la necessitat d'entendre les arrels biològiques de la violència de gènere com a pas necessari per eliminar-la. De manera molt resumida, deia que cal rebuscar entre els instints evolutius més primaris de qualsevol ésser viu: la supervivència, que ha afavorit comportaments agressius; i la reproducció, entesa com la transmissió de les formes gèniques pròpies als descendents [...].