180 resultados para Psicologia História
Resumo:
The social history of language is usually focused on collective actors. This article aims to reflect both on the speakers as individual subjects of the social history of language and on the sources which allow an approach to speakers, more precisely immigrants of the contemporary Catalonia. In very different narratives, immigrants talk about their territory of origin or economic conditions, and also about languages expressing the most varied language attitudes. Prejudices or language uses, common topics of these narratives, are fully within the field of social history of the language. Speakers cannot be always out of disciplines whose narrative axis is the time
Resumo:
El 2003 es va publicar el catleg de plantes vasculars del Parc del Cad-Moixer i les serres venes; poc desprs un de nosaltres en va presentar una sntesi en el nmero 3 d"aquesta revista. Alludem aleshores a l"important bagatge tant d"exploracions cientfiques com de dades sobre la flora del territori existents en el moment de redactar el catleg; de fet, gaireb tots els botnics catalans, i molts de francesos i d"espanyols, hi han passat en algun moment i han contribut al coneixement de la seva flora.
Resumo:
The studies that have been carried out about the history of contemporary Catalan have used, generally, sources coming from literary, intellectual and politician fields. Often, sources from common people have been omitted. However, they are documents which provide a very important proof to notice not only the Catalan vitality but also the level of the application of the current rules. This article proposes to highlight ordinary writings as an object of study that will allow us analyze several aspects related to the history of language and sociolinguistics. The study focuses on the ordinary writings that emerged in the Republican exile in 1939, a capital period in the production of such documents
Resumo:
Treball de fi de carrera dins de l'rea de bases de dades relacionals. Es tracta del desenvolupament d'un projecte informtic consistent en el disseny i implementaci d'una base de dades, que en l'mbit de la Comunitat Europea, permeti emmagatzemar i consultar informaci sobre l'activitat fsica i certes dades de salut dels seus ciutadans.
Resumo:
Revisi de la Histria de la llengua catalana, manuscrit dAntoni de Bastero, degut a laparici dun segon volum manuscrit del mateix Bastero que completa el primer per que no varia substancialment les conclusions a les que es van arribar fruit de lestudi del primer manuscrit. Es relaciona tamb un inventari dels papers que es conserven del canonge Bastero
Resumo:
Aquesta obra recull 28 comunicacions presentades al Simposi internacional Lager Tarraconensis. Paisatge, poblament, cultura material i histria, celebrat a Tarragona el 27 i 28 doctubre del 2010, organitzat per lInstitut Catal dArqueologia Clssica a la seu de lInstitut i a la Diputaci de Tarragona. Les aportacions al simposi se centren en l'evoluci del paisatge al Camp de Tarragona i en altres regions del mn rom, en la varietat de les primeres estratgies de control rom del territori, en les tipologies i evoluci dels establiments, en aspectes econmics i en la dinmica del poblament, sense faltar-hi alguna aportaci de l'epigrafia. Tot plegat fa referncia molt especialment al territori de Tarraco, tot i que el simposi tamb va comptar amb comunicacions sobre altres territoris de l'rea catalana i saguntina i d'altres provncies romanes, com la Lusitnia, les Gllies i la Transpadana; les comparacions entre diferents regions han donat una riquesa notable al debat. Entre els resultats ms suggerents comptem amb la constataci de la similitud en els models de romanitzaci del territori en les diferents rees d'mbit catal i valenci, que contrasten significativament amb els models de territoris d'Andalusia, Frana i Portugal.
Resumo:
Peer-reviewed
Resumo:
Les influncies dels corrents pedaggics internacionals i limpacte de la pedagogia activa en limpuls de la renovaci pedaggica catalana del primer ter del segle XX han estat objecte de molts estudis, que ens permeten traar una cartografia pedaggica europea per comprendre les claus daquest ampli i profund moviment de renovaci que va abonar els difcils terrenys de leducaci europea des de les darreres dcades del segle XIX. En aquest mapa, caldria marcar Ginebra amb tra gruixut, unida amb Catalunya i, per extensi, Espanya. Lestudi de les fonts documentals dels arxius de lemblemtic Institut Jean-Jacques Rousseau, creat a Ginebra lany 1912, i la revisi de diverses recerques i publicacions ens possibiliten una nova lectura amb lobjectiu daportar ms elements per valorar la influncia de linstitut ginebr sobre la pedagogia catalana del primer ter del segle XX.
Resumo:
El 1930 Adolphe Ferrire va viatjar durant vuit mesos per Amrica Llatina, Portugal i Espanya. En el marc del viatge va fer una breu estada de pocs dies a Barcelona, on fou acollit per reconeguts personatges de la pedagogia catalana i va desplegar una intensa activitat pblica i privada de visites, entrevistes, conferncies i excursions. En el programa d'activitats s'hi compte la conferncia d'inauguraci del Seminari de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, que dirigia Joaquim Xirau. En aquest article s'analitzen els objectius, les motivacions i els resultats del viatge en el context de la pedagogia ginebrina del perode d'entreguerres i en el marc de la trajectria vital i el pensament de Ferrire. A partir de les notes manuscrites del seu Petit Journal podem resseguir l'activitat de Ferrire a Barcelona, copsar les impressions, conixer les persones amb qui es va relacionar i, en definitiva, endinsar-nos dins el moviment de l'Escola Nova a Barcelona. L'anlisi de les idees desenvolupades a les conferncies s un bon pretext per revisar alguns conceptes claus del pensament educatiu de Ferrire. A ms, s'ha reconstrut el text de lesmentada conferncia, amb el ttol La psicologia de l'adolescncia, que publiquem a la secci Documents daquest mateix nmero de Temps dEducaci.
Resumo:
Article 2 de la srie Tastets d'economia, adreada al target: principiants, estudiants de batxillerat i de cicles formatius, de l'rea de les cincies socials.
Resumo:
Con el presente trabajo queremos dar a conocer los primeros resultados de un Pro-yecto de Innovacin Docente (UB), Competencias de exposicin oral en contextos acadmicos: trabajo en equipo docente interasignaturas; concretamente dos mate-riales elaborados en el marco de desarrollo del mencionado proyecto.
