Nuevos tituli picti vinarios del litoral noreste de la Hispania Citerior.

Los tituli picti constituyen uno de los componentes más importantes del aparato epigráfico de las ánforas romanas. Sin embargo, los problemas de conservación y de recuperación arqueológica, junto a las propias características de su redacción (concisa y abreviada y, por tanto, ambigua), hacen que la evidencia disponible sea muy limitada y de valoración dificil. Dos hallazgos de procedencia diversa, que identifican productos vinarios de origen distinto, permiten ampliar, aunque sea de modo limitado, el corpus de la epigrafia anfórica de la Cataluña romana.

Identifiació arqueològica i arqueomètrica de noves produccions de Terra Sigillata Hispànica a l'àrea dels Pirineus catalans

Les excavacions realitzades a la Cerdanya han proporcionat l'evidencia arqueologica de la possible existencia d'una producció local de TSH, que inc10u les fonnes tradicionals i d'altres formes noves. Per tal de contrastar aquesta hipotesi, s'ha desenvolupat un estudi arqueometric per FRX i DRX. EIs resultats mostren l'existencia de diverses produccions desconegudes fins el present, sense que cap deis materials estudiats hagin pogut associar-se al taller d' Abella ni a les produccions de l'area de Tricio. Aquestes noves produccions ofereixen, a més, una important diversitat tecnologica.

Notas de historiografía española sobre arqueología marroquí

Iniciamos con el presente artículo una serie de notas sobre la historiografía histórico-arqueológica de Marruecos realizada desde España. Su objetivo es solamente el dar unas pinceladas sobre estos temas, poco tratados por los españoles si los comparamos con los trabajos de la investigación francesa, que ha generado estudios interesantes sobre el papel de la arqueología y la historia antigua en relación a su presencia colonial en el s. XIX. Su temática será necesariamente variada, intentando centrarnos en aspectos referentes al periodo histórico que nos es más conocido: la presencia romana. Su brevedad y temática miscelánea justifican el calificarlas como "notas".

El comercio interprovincial en época altoimperial: Puteoli, Alejandría y el mar Rojo

El comercio en época romana alto imperial a nivel interprovincial, entre las provincias occidentales y orientales, ha sido largamente menospreciado por lo que en este artículo queremos poner de relieve su existencia. Puteoli y Alejandría eran los puertos a través de los cuales se efectuaba este comercio que tenía como una de sus zonas de consumo el desierto oriental egipcio y la zona del mar Rojo.

Primers resultats de l'estudi de la ceràmica terra sigillata de Baetulo: circulació ceràmica i aportacions cronològiques a la ciutat

Les actuacions arqueologiques portades a terme des dels anys se tanta a la ciutat de Badalona, han permes posar al descobert una part important d'estructures corresponents a la ciutat romana de Baetulo. A partir d'aquestes excavacions, l' analisi específica de la ceramica terra sigillata documentada en determinats contextos estratigrafics, on aquest tipus ceramic és l'element basic de datació, ens ha permes realitzar una revisió de les cronologies proposades inicialment per a aquests estrats i per a les estructures associades. Aquesta revisió, que afecta el període que va del regnat d' August fms a epoca flavia, ha suposat la clarificació del material de terra sigillata recuperat i, en alguns casos, la modificació de la interpretació de la seqüencia estratigrafica i la se va datació.

López Domech, Ramón: La región oretana. Anejos de Antigüedad y Cristianismo, III.

Digamos en primer lugar que nos encontramos ante una obra interesante. El autor nos ofrece una visión general de aspectos económicos, sociales y religiosos de la Oretania preromana y romana que cubre de manera más que correcta un hueco en la bibliografía existente. Ésta, protagonizada por José Mª Blázquez, estudiaba todo tipo de aspectos económicos y sociales, pero sin realizar una visión de conjunto que, en una sola obra y de modo unitario, expusiera al lector la evolución de esta región de la Alta Andalucía. Suponemos que el lector universitario agradecerá su aparición. Tenemos que lamentar que la publicación de este trabajo, resultado de una tesis doctoral leída en 1991, se haya retrasado hasta 1996, aunque la bilbiografía reciente aporte relativamente poco.

Sobre la molt primera tradició epigràfica valenciana

L'article analitza els primers autors (Pere Miquel Carbonell, Ermolao Barbaro, Jeroni Pau) i les primeres obres que citen inscripcions valencianes d'època romana. Tot seguit es posa en relació la informació present en aquestes obres amb la tradició de l'Antiquus i de l'Antiquissimus. Es conclou que el coneixement sobre l'epigrafia valenciana en el primer Renaixement entre els cercles humanístics italians i catalans és molt més ric i més antic del que tradicionalment es creia.

Tres nous fragments d'inscripció en bronze en col·leccions particulars

Presentació de tres bronzes de caràcter jurídic procedents un d'ells d'Hellin i els altres probablement de la Bètica. El primer sembla ésser una limitatio o una adsignatio. El segon sembla correspondre a un passatge d'una llei d'època flàvia, i el tercer és, probablement, una adsignatio.

Análisis del material epigráfico

Forma part de: "Un conjunt de materials d'època tardo-republicana de la ciutat romana de Pollentia (Alcúdia, Mallorca)"

Competiciones de lucha en la Hispania antigua

En este artículo analizamos y clasificamos los testimonios iconográficos y epigráficos de época prerromana y romana en Hispania sobre los combates cuerpo a cuerpo sin armas. La primera evidencia es una escultura ibérica de lucha del siglo V a.C. Con la romanización, se generalizan por toda la Península las competiciones grecorromanas de lucha, pugilato y pancracio. En los siglos II y III estas pruebas conocen su periodo de esplendor; se conservan nscripciones y mosaicos en establecimientos termales. En época visigoda desaparecen los testimonios, coincidiendo con el ocaso de la vida urbana romana.

Oferir informació, construir aprenentatges

En aquest article es reflexiona sobre allò que caracteritza substantivament l"aprenentatge, sobre la seva gradació de qualitat i sobre els estils de representació (visual, auditiu i cinestèsic). També es resumeix la teoria constructivista. Aquestes bases teòriques constitueixen la justificació i argumentació d"una proposta sobre la tipologia i diversitat de les activitats que s"han d"oferir al públic potencial dels museus, exposicions o en altres mediacions didacticoculturals del patrimoni. S"arriba a la conclusió que, amb tota la seva riquesa de matisos, les modernes teories de l"aprenentatge, així com els descobriments neurològics avalen alguns dels principis intuïts per la cultura clàssica romana quan s"afirmava que aprendre requeria poques paraules, molts exemples i encara més exercicis pràctics. És això, tot just, allò que es proposa la nova museografia: que l"ús del text no sigui abusiu i que el públic pugui interaccionar amb el contingut proposat per a la seva comprensió i, si escau, l"aprenentatge, a través de les imatges virtuals i altres tipus d"activitats cinestèsiques.

Playas fósiles sumergidas en la Costa Brava Meridional (Girona)

This paper describes petrologic and morphologic characteristics of fossil beaches submerged in the sector of the Costa Brava located between the Pals Beach and Blanes (Girona). These submerged beaches are composed of large-grain sandstone andconglomerate platforms, situated at a depth between 0.5 and 2.5 meters. These platforms are slightly inclinated towards the open sea. These deposits have been formed very recently, and date from Holocene, as noted by the presence of fragments of roman ceramics inside sandstone

A la recerca del temple d’August a Tarragona: una experiència entre arqueologia i geofísica

Aplicació de diferents tècniques de prospecció geofísica aplicades al subsòl de la Catedral de Tarragona: tomografia de resistivitat elèctrica (ERT), cartografia de conductivitat (EM) i radar de subsòl (GPR).

Archaeological and archaeomagnetic dating at a site from the ager Tarraconensis (Tarragona, Spain): El Vila-sec Roman pottery

A very accurate archaeological dating of a Roman site in NE Spain (El Vila-sec) was made based on the typology of pottery artifacts. Three different phases were identifi ed with activity ranging from the mid- 1st century BC to the early-3rd century AD. Analyses of bricks from kilns at El Vila-sec produced data on their stored archaeomagnetic vector. These data were compared with the secular variation curve for the Iberian Peninsula and the SCHA.DIF.3K regional archaeomagnetic model. Both, the reference curve and the model, produced probability distributions for the final period of use for two kilns from the second archaeological phase that were not used during the third phase. At a 95% con fidence level, both time distributions cover a wide chronological range including the presumed archaeological age. Both the Iberian secular variation curve and the SCHA.DIF.3K regional model proved to be suitable models for dating the site, although on their own they do not produce a single unambiguous solution. This archaeomagnetic approach could also be applied to neighbouring archaeological sites that have an imprecise archaeological age.