255 resultados para Muestreo (Estadística )
Resumo:
In the PhD thesis Sound Texture Modeling we deal with statistical modelling or textural sounds like water, wind, rain, etc. For synthesis and classification. Our initial model is based on a wavelet tree signal decomposition and the modeling of the resulting sequence by means of a parametric probabilistic model, that can be situated within the family of models trainable via expectation maximization (hidden Markov tree model ). Our model is able to capture key characteristics of the source textures (water, rain, fire, applause, crowd chatter ), and faithfully reproduces some of the sound classes. In terms of a more general taxonomy of natural events proposed by Graver, we worked on models for natural event classification and segmentation. While the event labels comprise physical interactions between materials that do not have textural propierties in their enterity, those segmentation models can help in identifying textural portions of an audio recording useful for analysis and resynthesis. Following our work on concatenative synthesis of musical instruments, we have developed a pattern-based synthesis system, that allows to sonically explore a database of units by means of their representation in a perceptual feature space. Concatenative syntyhesis with molecules built from sparse atomic representations also allows capture low-level correlations in perceptual audio features, while facilitating the manipulation of textural sounds based on their physical and perceptual properties. We have approached the problem of sound texture modelling for synthesis from different directions, namely a low-level signal-theoretic point of view through a wavelet transform, and a more high-level point of view driven by perceptual audio features in the concatenative synthesis setting. The developed framework provides unified approach to the high-quality resynthesis of natural texture sounds. Our research is embedded within the Metaverse 1 European project (2008-2011), where our models are contributting as low level building blocks within a semi-automated soundscape generation system.
Resumo:
La fibrillaci auricular s una complicaci freqent en el postoperatori de cirurgia cardaca que empitjora el pronstic d'aquest procediment. Per aquest motiu decidim realitzar un estudi prospectiu observacional amb la finalitat de detectar factors relacionats amb l'aparici de fibrillaci auricular postquirrgica, en el qual es van incloure 101 pacients intervinguts de cirurgia cardaca en un perode de 3 mesos. Es van recollir dades preoperatries i intraoperatries, aix com complicacions postquirrgiques. Es va objectivar associaci estadística entre l'aparici de fibrillaci auricular i el tipus i durada de la cirurgia, aix com augment en les complicacions i en l'estada mitjana.
Resumo:
Lestudi actualitza la taxa de reincidncia dels menors que durant lany 2008 van finalitzar un programa de mediaci o reparaci (MRM) i als quals sha seguit fins el 30 de juny de 2011 per saber si han reincidit, s a dir, si han tornat a prendre contacte amb el sistema dexecuci penal a Catalunya, ja sigui com a infractors juvenils o com a adults, en mesures dexecuci penal a la comunitat o en el sistema penitenciari catal. En total, la poblaci estudiada ha estat de 2.022 subjectes. Tamb shan estudiat les poblacions daltres tres mesures o programes que a priori es pensava que podrien correspondre a segments de poblaci similars als del Programa de MRM i es volia comprovar si efectivament era aix. Aquests tres grups de poblaci estudiada sn: 1) els menors i joves als que sha aplicat lArt. 27.4 de la LORPM5/2000 (no continuar la tramitaci de lexpedient), 2) aquells als que sha aplicat la mesura damonestaci i 3) els joves per als quals linforme tcnic proposava una mesura de prestacions en benefici de la comunitat. En linforme es donen resultats del perfil dels infractors i de les vctimes; de les caracterstiques del Programa de MRM; de la reincidncia i les seves caracterstiques; del perfil del jove reincident; es fa una anlisi especfica des de les perspectives de gnere i destrangeria; es comparen els programes i mesures esmentats i finalment es fan un seguit de recomanacions derivades dels resultats i de les conclusions.
Resumo:
En els darrers anys, ha augmentat linters per lestudi de la prevenci i la protecci de la delinqncia juvenil. En aquest context els conceptes vinculats sn els de desistiment i resilincia. Lobjectiu principal daquest estudi s aprofundir en el concepte de desistiment i els factors de protecci, primer en el pla teric i desprs en lmbit empric. Lestudi consta de dues parts: la primera descriptiu el perfil del menor desistent a la Direcci General de Justcia Juvenil, i la segona mostra enquestes en qu savaluen les dimensions de la competncia emocional en un grup dadolescents infractors. A partir duna mostra de 288 adolescents infractors, 86 reincidents i 202 desistents, de les comarques del Baix Llobregat, Garraf, Alt Peneds i dalguns municipis de lAnoia, sanalitzen les diferncies sociodemogrfiques, criminolgiques i de recorregut educatiu fet a la Direcci General de Justcia Juvenil. A continuaci, participen de lestudi per enquesta una mostra accidental de 101 adolescents, 45 reincidents i 56 desistents, procedents dels programes de mediaci, medi obert i internament. Els adolescents desistents en el delicte obtenen puntuacions superiors als reincidents, diferncies que sn estadísticament significatives en la dimensi de competncia social i en la puntuaci total de competncia emocional.
Resumo:
Lestudi actualitza les taxes de reincidncia dels menors sotmesos a una mesura dinternament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca La reincidncia en el delicte en la justcia de menors finalitzada lany 2005 i que van iniciar la srie. Aquest estudi ja s el sis del mateix tipus i, en aquest cas, segueix els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada o dinternament lany 2007, i els segueix fins el 31 de desembre de 2010 amb lobjectiu de saber si han coms un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa dexecuci penal, tant de joves com dadults. Sha estudiat tota la poblaci de joves desinternats de centres, que per lany 2007 foren 213 subjectes. En el cas de llibertat vigilada del total de joves que finalitzaren mesura lany 2007 (N=886), sha fet una mostra de 493 subjectes (interval de confiana:95,5%; marge derror 3,04; p=q=50) Els resultats en llibertat vigilada apunten un lleuger augment en la taxa de reincidncia (29,6%) respecte lany anterior. Aquests darrers augments sexpliquen en part per la incorporaci al Codi Penal dels delictes de trnsit, on els joves han fet un creixement espectacular que no hi era als anys anteriors. En internament la taxa de reincidncia ha tornat a pujar fins el 58,7%. Lestudi permet comparar de forma seriada sis anys devoluci de la taxa de reincidncia juvenil desprs de la posada en marxa de la Llei Orgnica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM).
Resumo:
El consum de drogues no institucionalitzades t una important dimensi epidemiolgica. En l'actualitat augmenta el consum de cocana i de cnnabis i s'estabilitza o disminueix el de opiacis. En la majoria dels pasos hi ha una relaci entre la drogoaddicci i el delicte. Objectius: 1) Obtenir dades sociodemogrfiques en una poblaci detinguda en els jutjats de gurdia que passen a disposici judicial; 2) Obtenir dades sanitries referents a infecci per VIH, VHC I VHB; 3) Obtenir dades de consums de cocana, haxis, herona, benzodiazepines i drogues de sntesis; 4) Conixer la correlaci o concordana clnico-analtica i, 5) Valorar la relaci de l'addicci a drogues amb la delictologia. Subjectes i Mtodes: Estudi realitzat en una poblaci de 151 subjectes consumidors de drogues illegals detinguts a disposici judicial al Jutjat de gurdia de la ciutat de Barcelona. Temps de l'estudi: 1,5 anys. Mtodes: Administraci d'un qestionari amb dades sociodemogrfiques, sanitries i de consums de txics. Obtenci d'una mostra d'orina que es va analitzar per immunoassaig en l'analitzador AsXym (*Abbot). Els resultats es van interpretar com positius o negatius segons el punt de tall establert per al mtode. Resultats: El perfil de la mostra s un home solter, edat mitjana de 31.4 anys, amb estudis primaris i sense professi qualificada. La droga illegal ms consumida s la cocana, 77,5%, seguida dels opiacis 62,9%, del cnnabis 60,3% i benzodiazepines 61.6% (auto-medicades 40,9%). La prevalena de HIV va ser del 16,7%, VHC 37,9% i VHB 19,1%. La via intravenosa s utilitzada pel 46% dels cocainmans i pel 53.8% del heroinmans. Un 45.5% tenen signes compatibles amb UDVP. Noms un 14.2% presentava signes de deteriorament fsic i un 23.1% una clara sndrome dabstinncia. Existeix un 74.3% de correlaci o concordana clnico-analtica. El delicte ms relacionat amb el consum de drogues va ser els delictes contra la propietat. Conclusions i Discusi: Es detecta un alt consum de cocana i disminuci de l'herona. El consum de cnnabis i benzodiazepines s elevat. Els delictes contra la propietat estan associats al consum de drogues illegals. Propostes: L'estudi t aplicabilitat en medicina forense. El screening rutinari d'orina en poblaci detinguda s una mesura d'utilitat. Permet obtenir dades objectives quan se solliciten informes de drogoaddicci als perits. Els detinguts poden beneficiar-se de circumstncies modificadores de la responsabilitat criminal en cas de ser consumidors de txics, dacord amb la legislaci actual. Els lletrats i l'autoritat judicial tindran una prova objectiva en les seves actuacions per poder resoldre amb ms coneixement els procediments on es troben implicats els consumidors de drogues d'abs.
Resumo:
El treball de recerca t per objecte lestudi dels avantatges que podria oferir la implantaci de lanomenada "justcia de proximitat" a Catalunya tot considerant, en especial, la seva virtualitat com a mecanisme de prevenci de la criminalitat a les grans ciutats. Aquest model de justcia presenta molts parallelismes, quant als seus objectius i finalitats, per tamb en relaci amb alguns aspectes concrets de la seva configuraci, amb la denominada mediaci comunitria. Per aix es presta especial consideraci, per una banda, al pojecte de Llei orgnica de modificaci de la Llei orgnica 6/1985, d1 de juliol, del Poder Judicial, en matria de justcia de proximitat i Consells de justcia, i , per altra banda a lAvantprojecte de Llei de Mediaci familiar i comunitria a Catalunya. Aquestes propostes de reforma legislativa sn analitzades a la llum de les principals aportacions de la sociologia, la criminologia i la ciencia poltica en matria de garantia de la seguretat ciudadana. Tamb shan pres en consideraci diversos models de dret comparat. Els resultats de la recerca han posat de manifest que la garantia de la seguretat ciudadana sha darticular a travs de mecanismes basats en els principis de subsidiarietat, cooperaci i participaci, en la corresponsabilitzaci de la societat i en la introducci dinstruments dautoregulaci normalitzats. Tenint en compte aquests resultats i les necessitats de reforma de lorganitzaci jurisdiccional, es presenta en aquest treball un model de justcia de proximitat que sarticula principalment com un model de justcia de barri, que shauria de compatibilitzar amb la mediaci comunitria, per que inclou tamb de forma parallela un sistema de justcia de les petites reclamacions.
Resumo:
La pneumnia adquirida a la comunitat (PAC) s una patologia molt prevalent, letiologia de la qual ve donada per les caracterstiques de la regi geogrfica, de l'agent causal i del pacient. L'estudi de cadascuna d'elles s fonamental per al seu correcte abordatge teraputic. Ens vam proposar estudiar els canvis de l'agent causal de la PAC en funci de l'estacionalitat i la influncia dels canvis climtics de la nostra rea geogrfica. Material i mtode: Estudi prospectiu longitudinal de pacients ingressats per PAC des de Gener de 2008 a Desembre de 2009. Analitzem dades sociodemogrfiques, comorbiditat, gravetat, agent etiolgic, complicacions i mortalitat. Correlacionem la temperatura mitjana, la precipitaci acumulada mitjana i el carcter de la precipitaci per S. pneumoniae i Legionella pneumophila en cada estaci de l'any. Anlisi estadística: Xi quadrat, t de Student per mostres independents, anlisi de la varincia i correlaci de Spearman. Resultats: Incloem 155 pacients, 63.9% homes i 54.8% majors de 65 anys. La major incidncia de PAC va ser a l'hivern. Streptococcus pneumoniae va ser l'agent causal ms freqent en totes les estacions de l'any a excepci de l'estiu, que va ser Legionella pneumophila. Observem una correlaci significativa entre la menor temperatura mitjana estacional i l'etiologia pneumocccica i al revs quan l'agent causal va ser Legionella pneumophila. No obstant aix, no trobem diferncies etiolgiques per estacions en relaci amb la humitat ambiental. Conclusions: En la nostra rea, Streptococcus pneumoniae s l'agent etiolgic ms freqent a l'hivern amb baixes temperatures mentre que a l'estiu, amb altes temperatures, s Legionella pneumophila.
Resumo:
La sndrome de distrs respiratori agut es caracteritza per hipoxemia, infiltrats bilaterals en la radiografia de trax en absncia de signes d'insuficincia cardaca. Les terpies destinades al tractament no han tingut resultats esperanadors per la impossibilitat de detectar precoment la poblaci en risc. El nostre objectiu s fer una anlisi descriptiva i prospectiu dels pacients politraumatizats que van ingressar en la Fe de Valncia durant 2009. Analitzant diverses variables: APACHE, pH, Lctic, etc; mesurant-les a l'ingrs, a les 12, 24 i 48h. Concloent que els nics factors amb significaci estadística van ser l'A. Lctic i el pH a les 12h
Resumo:
This paper introduces local distance-based generalized linear models. These models extend (weighted) distance-based linear models firstly with the generalized linear model concept, then by localizing. Distances between individuals are the only predictor information needed to fit these models. Therefore they are applicable to mixed (qualitative and quantitative) explanatory variables or when the regressor is of functional type. Models can be fitted and analysed with the R package dbstats, which implements several distancebased prediction methods.
Resumo:
Caracterstico del siglo XX es el aumento de la poblacin. Fundamentalmente, producido por el aumento de la esperanza de vida al nacer: pasando de 34 aos en 1900 a 81 aos en 2010: cada vez ms espaoles/as han llegado a cumplir ms aos y en mejores condiciones de vida. Lo que conlleva cada vez ms a un crecimiento de la poblacin mayor de 65 aos; un envejecimiento de sta. Por otra parte, el ndice sinttico de fecundidad para Espaa y Catalunya (ISF), que es mejor indicador que se calcula para el estudio de la fecundidad (promedia el nmero de hijos por mujer) ha ido disminuyendo descaradamente. Hasta 1975-1980 el ISF estaba por encima de 2,1 (necesario para el recambio generacional) a partir de entonces desciende. Entre 2005-2010 se observa una cierta recuperacin del ISF, muy influida con la fuerte inmigracin acaeca en los aos justamente anteriores. El descenso de la fecundidad, el retraso en la edad de emancipacin, el retardo en la edad del matrimonio y en la de tener el primer hijo son caractersticas fundamentales de la poblacin a finales del siglo XX y principios del siglo XXI.
Resumo:
Revisi retrospectiva de pacients menors de 50 anys ingressats en el servei de Neurologia amb patologia cerebrovascular aguda des de gener 2006 fins desembre 2009, amb l'objectiu principal de descriure la implicaci de la cocana en la patologia vascular cerebral en pacients joves. Es comparen 18 pacients amb nivells de cocana positius a l'ingrs i 79 pacients amb nivells negatius. De tots ells, es recullen diferents variables que defineixen el perfil de risc vascular, caracterstiques clnico-topogrfiques de l'ictus i morbimortalitat associada als mateixos; finalment es realitza una anlisi estadística de les dues poblacions.
Resumo:
El tractament antitrombtic desprs duna hemorragia intracerebral secundaria a tractament anticoagulant no est ben definit. Realitzem un estudi restropectiu per analitzar els riscos i beneficis de lantiagregaci vs anticoagulaci. Evaluem 39 pacients, es va reiniciar lanticoagulaci en 25 i es va canviar a antiagregants a 14 pacients. Desprs dun seguiment promig de 54 +/- 31 mesos, trobem que el tractament anticoagulant sembla augmentar el risc de nous events hemorrgics i la mortalitat, sense significaci estadística. Son necessaris estudis prospectius per definir el millor tractament desprs de patir una hemorrgia cerebral per anticoagulants.
Resumo:
La tuberculosi (TB) s una malaltia infecciosa. Diversos estudis han analitzat l'existncia d'un patr estacional en la seva presentaci amb resultats discordants. Ens vam proposar conixer el patr estacional de diagnstic de la malaltia en l'rea del nostre hospital. Realitzem un estudi observacional prospectiu de tots els pacients, diagnosticats de TB durant el perode 2002-2009 en el nostre Departament. Per a l'anlisi estadística de les dades recollides s'ha utilitzat l'aplicaci informtica SPSS 15.0. amb un nivell de significaci: p &0,05. En el nostre medi i clima, el diagnstic de la tuberculosi pulmonar predomina durant els mesos clids. Aquest predomini no s'ha relacionat amb les caracterstiques socio-demogrfiques ni clniques dels pacients.
Resumo:
We explore in depth the validity of a recently proposed scaling law for earthquake inter-event time distributions in the case of the Southern California, using the waveform cross-correlation catalog of Shearer et al. Two statistical tests are used: on the one hand, the standard two-sample Kolmogorov-Smirnov test is in agreement with the scaling of the distributions. On the other hand, the one-sample Kolmogorov-Smirnov statistic complemented with Monte Carlo simulation of the inter-event times, as done by Clauset et al., supports the validity of the gamma distribution as a simple model of the scaling function appearing on the scaling law, for rescaled inter-event times above 0.01, except for the largest data set (magnitude greater than 2). A discussion of these results is provided.
