202 resultados para Impressores (Ordinadors)| -- Aparells i accessoris
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la University of Groningen, Holanda, entre 2007 i 2009. La simulaci directa de la turbulncia (DNS) s una eina clau dins de la mecnica de fluids computacional. Per una banda permet conixer millor la fsica de la turbulncia i per l'altra els resultats obtinguts sn claus per el desenvolupament dels models de turbulncia. No obstant, el DNS no s una tcnica vlida per a la gran majoria d'aplicacions industrials degut al elevats costos computacionals. Per tant, s necessari cert grau de modelitzaci de la turbulncia. En aquest context, s'han introduts importants millores basades en la modelitzaci del terme convectiu (no lineal) emprant symmetry-preserving regularizations. En tracta de modificar adequadament el terme convectiu a fi de reduir la producci d'escales ms i ms petites (vortex-stretching) tot mantenint tots els invariants de les equacions originals. Fins ara, aquest models s'han emprat amb xit per nombres de Rayleigh (Ra) relativament elevats. En aquest punt, disposar de resultats DNS per a configuracions ms complexes i nombres de Ra ms elevats s clau. En aquest contexte, s'han dut a terme simulacions DNS en el supercomputador MareNostrum d'una Differentially Heated Cavity amb Ra=1e11 i Pr=0.71 durant el primer any dels dos que consta el projecte. A ms a ms, s'ha adaptat el codi a fi de poder simular el fluxe al voltant d'un cub sobre una pared amb Re=10000. Aquestes simulacions DNS sn les ms grans fetes fins ara per aquestes configuracions i la seva correcta modelitzaci s un gran repte degut la complexitat dels fluxes. Aquestes noves simulacions DNS estan aportant nous coneixements a la fsica de la turbulncia i aportant resultats indispensables per al progrs de les modelitzacins tipus symmetry-preserving regularization.
Resumo:
En el nostre projecte, considerem un escenari urb o interurb on persones amb dispositius mbils (smartphones) o vehicles equipats amb interfcies de comunicaci, estan interessats en compartir fitxers entre ells o descarregar-los al creuar Punts dAccs (APs) propers a la carretera. Estudiem la possibilitat dutilizar la cooperaci en les trobades casuals entre nodes per augmentar la velocitat de descrrega global. Amb aquest objectiu, plantejem algoritmes per a la selecci de quins paquets, per a quins destins i quins transportistes sescullen en cada moment. Mitjanant extenses simulacions, mostrem com les cooperacions carry&forward dels nodes augmenten significativament la velocitat de descrrega dels usuaris, i com aquest resultat es mant per a diversos patrons de mobilitat, collocacions d'AP i crregues de la xarxa. Per altra banda, aparells com els smartphones, on la targeta de WiFi est encesa contnuament, consumeixen l'energia de la bateria en poques hores. En molts escenaris, una targeta WiFi sempre activa s poc til, perque sovint no hi ha necessitat de transmissi o recepci. Aquest fet es veu agreujat en les Delay Tolerant Networks (DTN), on els nodes intercanvien dades quan es creuen i en tenen loportunitat. Les tcniques de gesti de lestalvi denergia permeten extendre la duraci de les bateries. El nostre projecte analitza els avantatges i inconvenients que apareixen quan els nodes apaguen perodicament la seva targeta wireless per a estalviar energia en escenaris DTN. Els nostres resultats mostren les condicions en que un node pot desconnectar la bateria sense afectar la probabilitat de contacte amb altres nodes, i les condicions en que aquesta disminueix. Per exemple, es demostra que la vida del node pot ser duplicada mantenint la probabilitat de contacte a 1. I que aquesta disminueix rpidament en intentar augmentar ms la vida til.
Resumo:
Aquest projecte consisteix en evolucionar el LittleProc 1.0, un processador simple dissenyat per ser destinat al mn de la docncia per tres professors de la UAB. Aquestes evolucions consisteixen en aplicar diversos mtodes i arquitectures diferents per tal dobtenir un millor rendiment del processador, arribant a executar programes amb la meitat de temps que tardava el LittleProc 1.0. Un cop implementades les diferents arquitectures per tal de millorar el rendiment, es realitzar un estudi de quin tant per cent de millora ha sigut aquest rendiment.
Resumo:
El desfibrillador automtic implantable evita la mort sobtada en prevenci secundria mentre que el benefici en prevenci primria s ms discutit. Lobjectiu del treball s conixer la utilitat daquests aparells comparant prevenci primria i secundria. Des de lany 2000 fins al 2008, shan estudiat pacients amb miocardiopatia isqumica i dilatada als que implantaven un desfibrillador tant per prevenci primria i secundria. Sha observat una infrautilitzaci dels desfibrilladors en la prevenci primria, per sobretot a la inclusi de pacients amb indicaci MADIT II.
Resumo:
Bases de dades i magatzems de dades: disseny i implementaci d'una base de dades relacional per al manteniment d'aparells d'una empresa.
Resumo:
Estudi de l'eficincia de mquines virtuals en diferents configuracions de hardware i software en entorns de proves i de producci.
Resumo:
Aplicaci per funcionalitats de gesti d'stock d'un magatzem i control de presencia dels operaris que hi treballen amb dispositius mbils utilitzant tcniques de disseny centrat en l'usuari dintre del paradigme d'interacci humana amb els ordinadors.
Resumo:
Els objectius d'aquest projecte sn, la implementaci de sistemes oberts que permetin la comunicaci VEUIP i MI
Resumo:
Aquest treball consisteix en la construcci d'un servidor segur d'aplicacions per a la mitjana empresa. Aquest servidor ens dotar d'un entorn segur, grcies al qual els usuaris de l'organitzaci podran entrar a les seves aplicacions de manera remota com si executessin les seves necessitats dins la xarxa de l'empresa.
Resumo:
Aquest projecte tracta del procs de creaci d'un CD-Live (CD autoarrencable) complet amb els requeriments d'un alumne de la UOC, basat en el projecte Metadistros. El procs inclou tres grans apartats: en primer lloc, la configuraci de l'equip per a poder crear les metadistribucions d'una manera genrica; en segon lloc, la installaci i la configuraci d'un sistema mnim, i, finalment, la personalitzaci d'aquest sistema fins a tenir una distribuci adaptada al perfil d'un alumne de la UOC.
Resumo:
El TFC s un estudi de millores a implantar pel que fa a usabilitat en una aplicaci anomenada GestAMic mitjanant els coneixements adquirits en la assignatura d'IHO.GestAMic (Gesti d'Actius de Microinformtica) s una eina que cont tota la base de dades de l'inventari d'actius del parc microinformtic (CMDB) del Grup VW a Espanya, l'eina s gestionada per T-Systems Iberia. Aquesta aplicaci permet fer-ne Altes, Baixes, Modificacions i Consultes dels actius sobre la CMDB.
Resumo:
Aquest treball t com objectiu realitzar una aproximaci als projectes web des del punt de vista de la InteracciHumana amb els Ordinadors, el Disseny Centrat en lUsuari i la Usabilitat, tenint en compte i aplicant en cada cas, la seva metodologia prpia.
Resumo:
Creaci d'una infraestructura informtica d'un centre educatiu, amb xarxes separades per a aules, secretaria i seminaris. Serveis centralitzats en un servidor amb mquines virtuals.
Resumo:
El projecte que es presenta permet analitzar els avantatges i inconvenients duna programaci orientada a hardware i duna programaci orientada a software a partir del desenvolupament de dos dissenys, un cronmetre i un freqencmetre en cadascun dels modes de programaci. Donat que en les dues aplicacions es requereix alta precisi de temps (s) i flexibilitat en el control, la soluci final que es proposa s un disseny mixt amb dos mduls hardware especfics (cronmetre i freqencmetre) integrats en un NIOS/CPU sobre una FPGA. Els dos mduls es controlen per software sobre un sistema Linux empotrat (CLinux).
Resumo:
El segent projecte consisteix en analitzar com funciona un sistema SAN, per tal de veure comes pot obtenir un millor rendiment. Lobjectiu principal es saber com es comportar la nostra SAN muntada amb iSCSI a travs de la xarxa, volem veure quines sn les operacions, les dades i els resultats que comporta crear una RAID a travs de discos no locals dun ordinador i a travs duna xarxa LAN
