Enfermería y nuevas tecnologías. Proyecto de investigación para evaluar la percepción del profesional de enfermería en relación a la utilidad de la historia clínica informatizada en la atención primaria de salud: objetivos y diseño

Las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) plantean una nueva perspectiva en la integración de la información sanitaria, y un ejemplo de esto son las historias clínicas informatizadas (HCI) que han de permitir la disponibilidad y el acceso a los datos de salud de los pacientes en cualquier momento, lugar geográfico y nivel asistencial, posibilitando que el profesional de enfermería ofrezca cuidados más eficientes. En este sentido, un aspecto clave es la percepción que tienen los profesionales de enfermería acerca de la utilidad de la HCI en la atención primaria de salud (APS) como agentes de salud que participan en el proceso asistencial a los ciudadanos.

Generació bisbalenca del 77: Mazoni, Miquel Abras i Sanjosex : Retrat d’una historia musical

El present Treball Final de Grau se centra en la vida i la carrera professional de tres cantautors bisbalencs que formen part del panorama musical català actual: Miquel Abras, Jaume Pla (conegut com a Mazoni) i Carles Sanjosé (conegut com a Sanjosex). A través d’ells s’ha estirat un fil que ens ha portat a descobrir la historia musical de la Bisbal des dels inicis de la famosa orquestra La Principal de la Bisbal (1888), passant per les dècades dels anys 80 i 90 amb grups com Komando Moriles o Club Moriarty, fins arribar a d’avui amb ells tres. L’anomenada Escena Bisbalenca avarca un panorama musical molt important per a la capital de la comarca del Baix Empordà. A partir d’aquí, s’han fet entrevistes a tota persona que hi estava relacionada, com la regidora de cultura de l’Ajuntament de la Bisbal, la discogràfica Bankrobber, els encarregats del projecte Escena Bisbalenca, entre altres. Gràcies a aquestes trobades, s’ha pogut fer un reportatge exhaustiu de per què la música a la Bisbal pren un paper tan rellevant; i poder saber per què tres musics que han nascut al mateix any i al mateix lloc han triomfat a la vegada.

Polítiques de regulació de la mà d'obra a l'Europa dels noranta. El cas de Catalunya

El treball que presentem és el resultat d'una investigació sobre Polítiques de regulació de la mà d'obra. Aquesta investigació, patrocinada per la Fundació Jaume Bofill, s'inscriu en la convocatòria de beques titulada "L'Europa dels noranta" i forma part d'un projecte més ampli que pretén comparar l'estat de la qüestió sobre la gestió dels recursos humans en el marc europeu. La investigació consta de dues parts, la primera correspon al balanç sobre la situació de les relacions laborals a Espanya, mentre que la segona recull l'estudi de casos d'empreses. L'objectiu general és detectarles tendències que existeixen en allò que es coneix com a "managerial policies of labour regulation" a l'interior d'unes empreses cada vegada més caracteritzades pel recurs a la flexibilitat.

Presentación del dossier: Circulación y venta de libros en el mundo americano en la Edad Moderna: de los circuitos atlánticos a los mercados locales

El libro como bien cultural (y económico) de intercambio en las redes atlánticas ha sido objeto de múltiples enfoques y análisis. En un breve lapso de tiempo el interés por el tráfico atlántico de libros desde Europa a América ha contado con notables aportaciones que enriquecen el panorama conocido. Los estudios del trasvase de libros ingleses a las Trece Colonias y el intercambio de ideas y tecnologías de la imprenta y la ilustración con los territorios independientes norteamericanos son abundantes y han enriquecido el panorama historiográfico. Así mismo algunos trabajos recientes centrados en la historia cultural y el trasvase de libros europeos a los territorios de los virreinatos americanos revelan una trayectoria historiográfica interesante y cada vez más consolidada.

Sistemas informatizados de historia clínica

Cualquiera que pregunte a un médico qué desea de una historia clínica informatizada recibirá la misma respuesta:'poder obtener información actualizada y útil del paciente cuando quiera, dónde quiera y cómo quiera'. Para dar respuesta a este deseo, totalmente lógico y comprensible, es necesario abordar el problema desde una visión informática especialmente amplia, ya que la información médica tiene unos formatos de estructuras muy heterogénea y de consulta muy variada...

Els recursos electrònics a les biblioteques acadèmiques: Avenços recents en la cooperació a Europa

En els darrers vint anys la informació en línia ha esdevingut un factor decisiu per a l’activitat acadèmica i de recerca, i en conseqüència els recursos electrònics s’han anat “apropiant” progressivament d’una part cada vegada més important dels pressupostos de les biblioteques. La contractació dels recursos electrònics ha anat assumint una posició determinant en l’economia dels serveis bibliotecaris, a mesura que les publicacions en paper han anat perdent terreny davant les publicacions digitals. S’estima que les biblioteques universitàries italianes – malgrat no estar a l’avantguarda en aquest sector – inverteixen des de ja fa alguns anys més de la meitat dels seus pressupostos en l’adquisició de recursos electrònics. Com és sabut, el desenvolupament del mercat de la informació digital ha empès les biblioteques a associar-se en organitzacions i consorcis, fins i tot en aquells contextos tradicionalment reticents a la cooperació. El mètode cooperatiu es considera un element resolutiu dins el món de la informació electrònica i els consorcis són l’instrument organitzatiu més adient per tal que aquest enfocament sigui eficaç. En els darrers anys els consorcis han empès la seva iniciativa més enllà de les adquisicions i les negociacions de les llicències electròniques, per a invertir en els àmbits de l’accés obert, de la preservació digital, del data mining, de la gestió col·lectiva dels documents en paper, dels sistemes de gestió bibliotecària (ILS i eines de descoberta), de les plataformes d’accés, i molts altres. Més recentment ha sorgit una major disposició per part dels consorcis per a col·laborar amb altres organitzacions que treballen en diversos aspectes de l’àmbit de la comunicació científica i en la gestió i avaluació de la recerca (agències de finançament de la recerca, editorials, empreses de tecnologies de la informació, etc.) per tal de fer front a les noves necessitats de les biblioteques destinades a ampliar la seva intervenció més enllà del seu perímetre tradicional.

Fronteras movedizas en tierras miñotas: la reformulación de las relaciones fronterizas en Europa a través del caso de la "raia humeda"

Trata de abordar una forma exhaustiva de mirar la frontera, donde las condiciones del paso, del exilio etc., se enraízan en formas de refugio, de éxodo o de exilio así como de otras categorías migratorias construidas a lo largo del siglo XX (lo que conlleva un esfuerzo de memoria histórica), pero también se remontan a los años previos a la supresión de las aduanas europeas. Y se trata igualmente de trazar una perspectiva que incluya el cierre de las fronteras externas de la Unión Europea, considerando asimismo una interpretación crítica de lo que supone el desdibujamiento de las fronteras internas de la Unión, tanto desde una mirada retrospectiva como desde las fronteras Schengen en el marco de la UE

Entre Europa i Amèrica Llatina: Adolphe Ferrière i l’Escola Nova a Barcelona

El 1930 Adolphe Ferrière va viatjar durant vuit mesos per Amèrica Llatina, Portugal i Espanya. En el marc del viatge va fer una breu estada de pocs dies a Barcelona, on fou acollit per reconeguts personatges de la pedagogia catalana i va desplegar una intensa activitat pública i privada de visites, entrevistes, conferències i excursions. En el programa d'activitats s'hi compte la conferència d'inauguració del Seminari de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, que dirigia Joaquim Xirau. En aquest article s'analitzen els objectius, les motivacions i els resultats del viatge en el context de la pedagogia ginebrina del període d'entreguerres i en el marc de la trajectòria vital i el pensament de Ferrière. A partir de les notes manuscrites del seu Petit Journal podem resseguir l'activitat de Ferrière a Barcelona, copsar les impressions, conèixer les persones amb qui es va relacionar i, en definitiva, endinsar-nos dins el moviment de l'Escola Nova a Barcelona. L'anàlisi de les idees desenvolupades a les conferències és un bon pretext per revisar alguns conceptes claus del pensament educatiu de Ferrière. A més, s'ha reconstruït el text de l’esmentada conferència, amb el títol «La psicologia de l'adolescència», que publiquem a la secció «Documents» d’aquest mateix número de Temps d’Educació.

La pressió social i el català a Europa

El treball parteix d'una afirmació: la pressió social (exercida de vegades per una persona influent, de vegades per milers) pot facilitar canvis en el règim lingüístic de la Unió Europea (o, més ben dit, en el de les institucions de la Unió) o, si més no, en elements de la seva política lingüística. Al llarg d'aquest treball hom justificarà aquesta afirmació amb una sèrie d'exemples, en què la pressió popular ha volgut deixar clar, davant d'Europa, la importància que donem a la llengua catalana.

LUDOLITERACY Informe sobre la alfabetización mediática en el juego digital. Experiencias en Europa

El informe que a continuación presentamos recoge 18 experiencias, proyectos, actividades,investigaciones o políticas más significativas que se realizan en Europa relacionadas con la alfabetización mediática en el contexto de los videojuegos (ludoliteracy). La ludoliteracy tiene como finalidad potenciar las capacidades y competencias analíticas, reflexivas y creativas alrededor del juego digital. Se trata, en conjunto, de propuestas que permiten al ciudadano (joven o adulto, profesional o usuario) y a la sociedad en general ser más conscientes de nuestros propios placeres, tener capacidad crítica y competencia creativa en el campo específico de los juegos digitales.El objetivo final del informe es ofrecer recomendaciones en un campo socialmente controvertido y económicamente situado a la cabeza de las industrias culturales pero institucionalmente emplazado en los márgenes de las políticas educativas estatales y europeas.

Migraciones, resistencia, oralidad e invisibilidad en la historia

El presente Dossier, variopinto en cuanto a los espacios geográficos y contenidos, tiene como objetivo mostrar un hilo conductor común que desvele a los "invisibilizados", muchos de ellos inmigrantes o emigrantes, y otros muchos protagonistas de la resistencia en América Latina. La geografía incluye a países como Perú, México, Argentina, Paraguay, Ecuador, Nicaragua y, por último, España, que es un espacio de profunda interrelación con América Latina. La cronología abarca desde finales del siglo XVIII hasta la actualidad. Las tipologías étnicas tratadas incluyen indígenas, esclavos, mestizos y blancos migrantes como actores sociales de los procesos históricos. Y en cuanto a las fuentes documentales, alternan los testimonios escritos y orales. El Dossier está constituido por un total de catorce artículos, confeccionados por especialistas procedentes de universidades e instituciones científicas españolas y latinoamericanas. En función de las temáticas presentadas, agrupamos las diversas contribuciones y describimos el contenido de los aportes.

La historia del Derecho en Argentina o la Historia Jurídica como proceso

Se analiza la configuración del campo analítico representado por la Historia del Derecho en perspectiva institucional y espistemológica, mediante el estudio de los dos núcleos hegemónicos de jushistoriadores de España y Argentina que plasmaron sus propuestas en 1910 con ocasión de los festejos del Centenario. Se discute cómo esta línea de investigación logró ocupar un lugar hegemónico en la primera mitad del siglo y se desarrollan algunos problemas condiderados centrales por las disciplinas: sus postulados sobre la historicidad del Derecho, el uso de los conceptos fuente y sistema jurídico, sus debates en torno al status académico de los jushistoriadores, y los paradigmas más significativos de la Historia del Derecho indiano.

La ventana indiscreta. La Historia y la Antropología Jurídicas a través de la emoción de sus textos

El monográfico que editamos en este quinto número de prohistoria es el resultado de una convocatoria realizada desde la revista, durante el año 2000, con la intención de confeccionar un dossier. La anchura de la respuesta está a la vista: las autoras y los autores que publican aquí sus investigaciones, comparten la voluntad de intentar dirigir la mirada a través de esta ventana indiscreta, que muestra la tela por el revés, por el bies y por sus hilos, y discute certidumbres secularmente instaladas. Ignasi Terradas, entrevistado por Dalla Corte, reflexiona, toma posición y asigna potencia al campo que se despliega, en clave de investigación y acción, detrás de la etiqueta aparentemente académica de la antropología jurídica. Un grupo de notables antropólogos e historiadores observan y analizan distintas facetas del universo de los derechos, las jurisdicciones, los cambiantes perfiles de delitos y delincuentes, o discutiendo las vías de realización de la 'ciudadanía', una cantera de fuentes que, para las historiografias hispánica y rioplatense, comienza a arrojar ya resultados sustantivos sobre los cuales edificar nuevas versiones de sociedades que transitan, sobre todo, la disolución del Antiguo Régimen.

Catalunya, pol de recerca del sud d'Europa

A principis del decenni, Andreu Mas-Colell va iniciar una política que anava adreçada a la captació de talent. Andreu Mas-Colell és ara al govern, com aleshores, i aquesta política continua malgrat la crisi. Tanmateix, quan el govern era un altre, aquell govern va seguir la mateixa política. No va fer allò tan comú en els nostres polítics que és eliminar aquelles accions perquè les havia fet un altre partit. La política continuada durant deu anys ens ha situat relativament bé en el context internacional

La innovació defineix l'Europa de dues velocitats

A Catalunya la recerca bàsica està bastant desenvolupada i els indicadors mostren que la qualitat és relativament alta. Els resultats de la mobilitat tampoc no són dolents. En tenim molts exemples. Comentaré el darrer. El de la concessió dels ajuts a investigadors avançats (Advanced Grants), de 2,5 a 3,5 milions d'euros, de l'European Reserch Council. Fa pocs dies se'n van publicar els resultats. Investigadors que treballen a l'Estat espanyol van rebre quinze ajuts. D'aquests, set treballen a centres catalans. En aquesta convocatòria, un 47% dels ajuts de l'Estat vénen a Catalunya.