174 resultados para Esponges -- Mortalitat -- Mediterrània, Mar


Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

UOC

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Informe sobre les publicacions de recerca de la UOC introduides a ISI Web of Knowledge durant

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

UOC

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

UOC

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

UOC

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

UOC

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

UOC

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Lo nuevo hoy no es la inseguridad de los ciudadanos. Lo nuevo hoy es plantearse los problemas derivados de la inseguridad turística como un reto más a añadir a los que ya se enfrentan los planificadores del turismo, y no como una asignatura independiente sino integrada en la estrategia de desarrollo global y sostenible de los destinos.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Les principals causes de mortalitat en el món són les malalties cardiovasculars, les malalties respiratòries i el càncer. Entre els factors de risc que predisposen a l’individu a patir aquestes malalties s’hi situen el tabac i la dieta poc saludable així com també la inactivitat física com el consum nociu d’alcohol.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Background: Breast cancer (BC) causes more deaths than any other cancer among women in Catalonia. Early detection has contributed to the observed decline in BC mortality. However, there is debate on the optimal screening strategy. We performed an economic evaluation of 20 screening strategies taking into account the cost over time of screening and subsequent medical costs, including diagnostic confirmation, initial treatment, follow-up and advanced care. Methods: We used a probabilistic model to estimate the effect and costs over time of each scenario. The effect was measured as years of life (YL), quality-adjusted life years (QALY), and lives extended (LE). Costs of screening and treatment were obtained from the Early Detection Program and hospital databases of the IMAS-Hospital del Mar in Barcelona. The incremental cost-effectiveness ratio (ICER) was used to compare the relative costs and outcomes of different scenarios. Results: Strategies that start at ages 40 or 45 and end at 69 predominate when the effect is measured as YL or QALYs. Biennial strategies 50-69, 45-69 or annual 45-69, 40-69 and 40-74 were selected as cost-effective for both effect measures (YL or QALYs). The ICER increases considerably when moving from biennial to annual scenarios. Moving from no screening to biennial 50-69 years represented an ICER of 4,469€ per QALY. Conclusions: A reduced number of screening strategies have been selected for consideration by researchers, decision makers and policy planners. Mathematical models are useful to assess the impact and costs of BC screening in a specific geographical area.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

La vinya, malgrat que no és una planta exigent pel que fa als sòls, es veu afectada per la pèrdua de sed per causa de l'erosió hídrica. En aquest treball es presenten uns primers resultats de mesures de pèrdues de sed en condicions reals de camp. Les parcel les control són de grans dimensions, conreades segons els costums de la zona. Com a referencia es prenen les pèrdues de sòl mitjanes, calculades a partir de l'USLE, per al conreu de vinya. Es determinen, a més de les pèrdues globals de sòlids, les de nutrients que això comporta. Tenint en compte que la metodologia emprada en el camp i en el laboratori condueix a resultats per defecte, les pèrdues mesurades del període de l'any de màximes pluges (tardor) són, de mitjana, de 13 Mg ha-1 en un sistema de cultiu tradicional i fins a 100 Mg ha-1 en un sistema de cultiu emparrat. La importància del problema a curt termini encareix els factors de producció i fa perillar la sostenibilitat de la vinya a llarg termini.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Este trabajo ilustra cómo el análisis de la composición isotópica del carbono en restos arqueobotánicos aporta información sobre las condiciones climáticas y de cultivo en el pasado. Tras una introducción metodológica, se presentan distintos ejemplos que utilizan semillas carbonizadas (trigo y cebada) y/o carbones de especies forestales (pino carrasco, encina, etc.), ambos tipos de restos recuperados en yacimientos de la cuenca mediterránea. Mientras la composición isotópica en cereales proporciona inferencias sobre la disponibilidad hídrica de los cultivos, el análisis de carbones ayuda a cuantificar la precipitación. La combinación de ambas fuentes permite hipotetizar sobre la implementación de prácticas agronómicas específicas encaminadas a incrementar la disponibilidad hídrica de los cultivos en el pasado.