Health care usage among immigrants and native-born elderly populations in eleven European countries: results from SHARE

Differences in health care utilization of immigrants 50 years of age and older relative to the native-born populations in eleven European countries are investigated. Negative binomial and zero-inflated Poisson regression are used to examine differences between immigrants and native-borns in number of doctor visits, visits to general practitioners, and hospital stays using the 2004 Survey of Health, Ageing, and Retirement in Europe database. In the pooled European sample and in some individual countries, older immigrants use from 13 to 20% more health services than native-borns after demographic characteristics are controlled. After controlling for the need for health care, differences between immigrants and native-borns in the use of physicians, but not hospitals, are reduced by about half. These are not changed much with the incorporation of indicators of socioeconomic status and extra insurance coverage. Higher country-level relative expenditures on health, paying physicians a fee-for-service, and physician density are associated with higher usage of physician services among immigrants.

Welfare spending and ethnic heterogeneity. Evidence from a massive immigration wave

[spa] En este trabajo se analiza la relación entre la heterogeneidad étnica y la redistribución, utilizando la reciente y masiva llegada de inmigrantes a España. En concreto, se estudia el efecto de los cambios en la densidad de inmigrantes, observada entre 1998 y 2006, sobre los cambios en el gasto social municipal. La densidad de inmigrantes se instrumenta utilizando los patrones de establecimiento por país de origen para asignar los flujos predichos de inmigrantes a cada municipio. Los resultados evidencian que el gasto social incrementó menos en los municipios con mayores incrementos en la densidad de inmigrantes. También se proporciona evidencia de la existencia de una relación positiva entre la densidad de inmigrantes y el porcentaje de voto obtenidos por los partidos de derecha. Por tanto, estos resultados son consistentes con las teorías que predicen una relación negativa entre la heterogeneidad étnica y la redistribución.

The effects of unemployment benefits on migration in lagging regions

[spa] En este trabajo se analizan los efectos sobre la movilidad geográfica de una política pública (SIPTEA) que aumenta la protección por desempleo en Extremadura y Andalucía. Utilizando la discontinuidad geográfica en la política estudiada y datos de los Censos de Población de 1981 y 1991 a nivel municipal, se estima el efecto de SIPTEA en el crecimiento de la población y en las probabilidades de emigrar e inmigrar en áreas rurales que experimentan elevadas tasas de paro y de emigración. Los resultados del trabajo indican que la política mitigó estas pérdidas de población aunque los efectos son cuantitativamente moderados. También se exploran los efectos de dicha política en el ámbito laboral, encontrándose un incremento de la tasa del desempleo asociado a la implementación de la política de entre 10 y 13 puntos porcentuales.

Welfare spending and ethnic heterogeneity. Evidence from a massive immigration wave

[spa] En este trabajo se analiza la relación entre la heterogeneidad étnica y la redistribución, utilizando la reciente y masiva llegada de inmigrantes a España. En concreto, se estudia el efecto de los cambios en la densidad de inmigrantes, observada entre 1998 y 2006, sobre los cambios en el gasto social municipal. La densidad de inmigrantes se instrumenta utilizando los patrones de establecimiento por país de origen para asignar los flujos predichos de inmigrantes a cada municipio. Los resultados evidencian que el gasto social incrementó menos en los municipios con mayores incrementos en la densidad de inmigrantes. También se proporciona evidencia de la existencia de una relación positiva entre la densidad de inmigrantes y el porcentaje de voto obtenidos por los partidos de derecha. Por tanto, estos resultados son consistentes con las teorías que predicen una relación negativa entre la heterogeneidad étnica y la redistribución.

The effects of unemployment benefits on migration in lagging regions

[spa] En este trabajo se analizan los efectos sobre la movilidad geográfica de una política pública (SIPTEA) que aumenta la protección por desempleo en Extremadura y Andalucía. Utilizando la discontinuidad geográfica en la política estudiada y datos de los Censos de Población de 1981 y 1991 a nivel municipal, se estima el efecto de SIPTEA en el crecimiento de la población y en las probabilidades de emigrar e inmigrar en áreas rurales que experimentan elevadas tasas de paro y de emigración. Los resultados del trabajo indican que la política mitigó estas pérdidas de población aunque los efectos son cuantitativamente moderados. También se exploran los efectos de dicha política en el ámbito laboral, encontrándose un incremento de la tasa del desempleo asociado a la implementación de la política de entre 10 y 13 puntos porcentuales.

Job loss among immigrant and native workers: evidence from Spain's economic downturn

The profound crisis that has affected the Spanish economy since mid - 2008 has been characterized by significant job losses and a marked rise in the country´s unemployment rate. However, unemployment has had a differential impact on different population groups. Compared to native, immigrant workers have experienced higher rates of job loss. Against this backdrop, this paper examines the differences between immigrants and natives (distinguished by gender) in terms of their probability of suffering job loss in the downturn of late 2008 and 2009. Our results indicate that the higher rate of job loss among female immigrant workers can be fully explained by their lower endowment of human capital. By contrast, human capital endowment and over-representation in certain occupations, sectors and regions in which the crisis had greatest impact do not appear to be the only reason for the penalty suffered by immigrant males in terms of their chances of losing their job in the downturn.

Health of Immigrants in European countries

The health of older immigrants can have important consequences for needed social support and demands placed on health systems. This paper examines health differences between immigrants and the nativeborn populations aged 50 years and older in 11 European countries. We examine differences in functional ability, disability, disease presence and behavioral risk factors, for immigrants and non-immigrants using data from the Survey of Health, Aging and Retirement in Europe (SHARE) database. Among the 11 European countries, migrants generally have worse health than the native population. In these countries, there is a little evidence of the “healthy migrant” at ages 50 years and over. In general, it appears that growing numbers of immigrants may portend more health problems in the population in subsequent years.

Defining housing market areas using commuting and migration algorithms. Catalonia (Spain) as an applied case study

In the literature on housing market areas, different approaches can be found to defining them, for example, using travel-to-work areas and, more recently, making use of migration data. Here we propose a simple exercise to shed light on which approach performs better. Using regional data from Catalonia, Spain, we have computed housing market areas with both commuting data and migration data. In order to decide which procedure shows superior performance, we have looked at uniformity of prices within areas. The main finding is that commuting algorithms present more homogeneous areas in terms of housing prices.

Labour segregation and immigrant and native-born wage distributions in Spain: an analysis using matched employer-employee data

This article carries out an empirical examination of the origin of the differences between immigrant and native-born wage structures in the Spanish labour market. Especial attention is given in the analysis to the role played by occupational and workplace segregation of immigrants. Legal immigrants from developing countries exhibit lower mean wages and a more compressed wage structure than native-born workers. By contrast, immigrants from developed countries display higher mean wages and a more dispersed wage structure. The main empirical finding is that the disparities in the wage distributions for the native-born and both groups of immigrants are largely explained by their different observed characteristics, with a particularly important influence in this context of workplace and, particularly, occupational segregation.

La implicación de las provincias canadienses en la competencia sobre inmigración

El presente artículo se centra en el estudio de los acuerdos de inmigración celebrados a partir de la década de los noventa entre la Federación y las provincias canadienses (a excepción de Quebec). Los acuerdos incluyen tanto la posibilidad de seleccionar una parte de la inmigración que llega al territorio de cada provincia, como la gestión provincial de los programas de primera acogida e integración. En la primera parte se estudian los acuerdos firmados con Manitoba, Alberta, British Columbia y Ontario, para posteriormente analizar el impacto de los mismos tanto en el modelo migratorio, como en el modelo federal canadiense. El artículo concluye que los acuerdos han disminuido el nivel de asimetría en relación a la competencia sobre inmigración, pero sin llegar a eliminarla. Además, la gestión realizada por las provincias pone en evidencia la necesidad de repasar los perfiles migratorios altamente cualificados y la necesidad de implementar mecanismos de coordinación para evitar distorsiones en el modelo migratorio.

Immigrant occupational mobility: Longitudinal evidence from Spain

This article examines the occupational mobility of immigrants between their countries of origin and Spain on the basis of one of the few surveys available internationally with longitudinal information on immigrant employment in home and host countries. The evidence shows that the occupational status of immigrants in the Spanish labour market is, in general, substantially worse than in their countries of origin. The severe loss of occupational status experienced by immigrants is explained by the combined effect of the intense initial downgrading they experience when entering the Spanish labour market and their very slow occupational progress during their stay in Spain. These findings are more in line with the segmented assimilation theory, which suggests a limited or blocked immigrant occupational mobility, than with the assimilation theory, which predicts a U-shaped evolution in the occupational status of immigrants between their home and host countries. As a result, the Spanish case contrasts sharply with previous evidence for other advanced countries, which tends to support the assimilation perspective. Finally, the empirical evidence suggests that one of the elements impeding the occupational mobility of immigrants in Spain is the significant size of the secondary segment of the labour market, which restricts immigrants' opportunities mainly to low-status occupations.

Activitats d'avaluació i ensenyament- aprenentatge en aules de secundària AICLE: un estudi de cas

La investigació que es presenta en aquest treball de recerca parteix de la necessitat d'avaluar rigorosament els programes d'innovació AICLE (Aprenentatge Integrat de Contingut i Llengua Estrangera) que es porten a terme en alguns centres educatius de secundària de Catalunya. Les dades de l'anàlisi, recollides en un institut de secundària, tenen com a punt de partida les programacions de tres unitats didàctiques AICLE de ciències en anglès a diferents nivells educatius de l'etapa de secundària obligatòria (ESO). Amb l'objectiu de poder presentar un producte entenedor i fiable s'han realitzat diverses categoritzacions dels continguts curriculars, les quals han possibilitat fer una anàlisi exhaustiva de l'existència o no d'una concordança entre les tasques d'avaluació i les tasques d'aprenentatge en les aules AICLE i alhora analitzar l'adequació d'aquestes tasques per avaluar i promoure l'assoliment de dues de les vuit competències que el currículum català defineix com a bàsiques en el currículum de l'ensenyament secundari obligatori: Cb1 (competència comunicativa) i Cb5 (competència d'aprendre a aprendre)

Escola inclusiva, pràctica educativa i organització escolar

La modificació de les característiques d'una part de l'alumnat del sistema educatiu de Catalunya manifesta la necessitat de trobar eines organitzatives i pedagògiques per treballar en el marc de l'escola inclusiva. Una de les característiques que provoquen més inquietud entre el professorat es refereix als diferents nivells lingüístics de l'alumnat a les aules en relació al coneixement de la llengua de l'escola. La recerca ha treballat amb el professorat de dues escoles d'infantil i primària amb un nombre elevat d’alumnat d’origen estranger, nascut a Catalunya i d’incorporació tardana, i amb l'aula d'acollida d'un IES. L'objectiu de la recerca consistia en desenvolupar un model organitzatiu que fes possible una major individualització de la pràctica educativa i formes de treball cooperatiu a les aules, així com trobar indicadors pel trànsit de l'aula d'acollida a l'aula ordinària. La recerca comptava amb el suport del professorat-tutor i dels equips directius dels centres escolars. La metodologia utilitzada ha estat de caire etnogràfic i ha consistit en observar setmanalment a les aules les modificacions de la pràctica de les persones tutores que es derivaven d’un nou marc organitzatiu. Igualment, hem observat especialment les condicions d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat d’incorporació tardana tant a l’aula ordinària com a l’aula d’acollida. Els resultats manifesten que la modificació de l’estructura organitzativa sobre la base d’implicar tots els recursos humans d’un cicle en un projecte comú que permet el treball amb petits grups heterogenis transforma la pràctica educativa del professorat. Aquest treball es recolza en la llengua oral, independentment de la tasca que ha de realitzar l’alumne, i s’adapta individualment a les diferents capacitats de comprensió i expressió oral de l’alumnat. A la vegada, aquesta pràctica educativa facilita la coordinació del professorat de l’aula ordinària i d’acollida, així com el trànsit d’una a l’altra.

El desenvolupament de competències bàsiques de pensament històric en els joves a través de l'ensenyament de la història de Catalunya

El projecte sorgeix d’una necessitat que ens han fet arribar professorat de ciències socials de centres del nostre entorn: “la inexistència de material adequat sobre la història i la cultura catalana per utilitzar en l’ensenyament dels joves a l’ESO”. Davant d’aquest context, el projecte de recerca i innovació docent s’inserta en una línia centrada en els aportacions de l’ensenyament-aprenentatge de la història en general, i de la història de Catalunya en particular, en contextos interculturals, la construcció d’identitats i la formació de la ciutadania democràtica. Així mateix, es basa en una concepció de l’ensenyament que posa l’èmfasi en el desenvolupament de la consciència històrica i les competències narratives. Els supòsits de l’alumnat sobre la història i el seu ensenyament-aprenentatge dels quals parteix aquesta recerca, són molt similars als que es plantegen investigacions d’aquest àmbit: a) la Història és un recull de fets del passat d’un lloc específic, i no de molts llocs ni de molts fets relacionats, b) la Història és una narració objectiva, i c) les representacions/interpretacions històriques es construeixen des del presentisme i a partir de judicis ètics, La nostra recerca considera la importància d’insistir en el fet que la finalitat de tota educació hauria de ser la interculturalitat, perquè la societat és plural i diversa i, per tant, l’educació i la formació haurien de donar respostes positives a aquest fet. L’educació intercultural no hauria de ser només un discurs, sinó que hauria de ser una pràctica.(...)