146 resultados para Pedagogical familiar investment
Resumo:
Aquest estudi intenta explorar i descobrir les actituds i creences dalguns mestres de llengua anglesa de Catalunya sobre la naturalesa dels jocs i les canons, aix com el paper que juguen en les seves aules per ensenyar langls als infants. Les opinions dels mestres de llengua anglesa van ser recollides mitjanant un qestionari que contenia preguntes sobre els jocs i les canons i els resultats sanalitzen i sexposen en aquest estudi.
Resumo:
Los profesionales de enfermera que desarrollan sus actividades en el mbito asistencial estn sujetos, en general, a una estructura horaria que interfiere en la vida familiar, ya que sta no coincide con los horarios habituales de trabajo y estudio del resto de personas del ncleo familiar, lo que condiciona que la conciliacin de la vida laboral y familiar, entre otras, pueda influir en el grado de satisfaccin en el trabajo de este colectivo de profesionales.
Resumo:
Los profesionales de enfermera que desarrollan sus actividades en el mbito asistencial estn sujetos, en general, a una estructura horaria que interfiere en la vida familiar, ya que sta no coincide con los horarios habituales de trabajo y estudio del resto de personas del ncleo familiar, lo que condiciona que la conciliacin de la vida laboral y familiar, entre otras, pueda influir en el grado de satisfaccin en el trabajo de este colectivo de profesionales.
Resumo:
Virtual learning environments are online spaces where learners interact with other learners, teachers, resources and the environment in itself. Although technology is meant to enhance the learning process, there are important issues regarding pedagogical and organizational aspects that must be addressed. In this paper we review the barriers detected in a virtual university which exclusively uses Internet as the main channel of communication, with no face-to-face requirements exceptthose related to final evaluation.
Resumo:
The direct effect of human capital on economic growth has been widely analysed in the economic literature. This paper, however, focuses on its indirect effect as a stimulus for private investment in physical capital. The methodological framework used is the duality theory, estimating a cost system aggregated with human capital. Empirical evidence is given for Spain for the period 1980-2000. We provide evidence on the indirect effect of human capital in making private capital investment more attractive. Among the main explanations for this process, we observe that higher worker skill levels enable higher returns to be extracted from investment in physical capital.
Resumo:
Introduction: in the present study several collectives with knowledge of the reality of family care of the elderly assessed several socia and healthcare resources and suggested several possibilities for improvement. Method: four discussion groups were used as a data collection technique. The groups were composed of caregivers, representatives-users of associations for the elderly, experts in geriatrics, and social services professionals. Results: the various discussion groups positively evaluated the Home Help Service, the Support Teams of the Home Service Programs, Interdisciplinary Community Health Workers Units, Daytime Care Centres, and the Family Rest Programme but suggested some changes to all of them. The discussion groups also indicated the need to improve the material, economic and emotional assistance given to caregivers and asked for training, institutional coordination, anddissemination of information about available resources and assistance. Conclusions: some changes are required to improve the current social and health resources available to families caring for the elderly within the family unit. Among the suggestions for improvement proposed by the participants, many are useful and could easily be applied, whereas others provide an interesting starting point for debate and reflection. Knowledge and understanding of the situation of caregiving families, based on their own experiences and those of the people who know them, is in itself sufficient to initiate and implement changes to provide resources appropriate to their needs
Resumo:
En lltima dcada, a causa de la globalitzaci, han augmentat, notablement, els matrimonis entre membres de diverses nacionalitats. Si aquestes parelles entren en conflicte i els menors es veuen involucrats, a part de la complexitat habitual de qualsevol controvrsia familiar, el component internacional dificultar encara ms la situaci, podent arribar a desembocar en una sostracci internacional de menors. Generalment, recrrer als tribunals no va a implicar que els desitjos de ambdues parts es satisfacin. Sha provat que, per a aquests casos, la mediaci familiar es un mtode molt efica que ofereix a les parts loportunitat de resoldre conjuntament el seus conflictes de forma satisfactria. Principalment, perqu pot facilitar el retorn voluntari y pacfic del menor sostret aix com arribar a aconseguir un acord a llarg termini sobre la residncia del menor y els drets de custdia i visites desprs de la restituci daquest.
Resumo:
El treball que es presenta vol respondre la pregunta de quina s lexperincia dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura dun familiar vell amb demncia des de fa ms de 4 anys. Desprs de plantejar les hiptesis de partida, es defineixen els objectius generals i especfics i sexpliquen linters, la justificaci, la rellevncia i laportaci daquest estudi. En lapartat corresponent a lestat de la qesti i la fonamentaci conceptual, desprs de fer una revisi bibliogrfica, es descriuen els elements que formen part daquesta temtica: perfils dels receptors de cures i de les cuidadores, significat de tenir cura, vida quotidiana i qualitat de vida i descripci del model conceptual de Virginia Henderson. En el captol segent sexposen la metodologia, el paradigma i el mtode dinvestigaci utilitzats en aquest treball, aix com les matrius danlisi del contingut i del discurs. A partir daqu sexposen els resultats en funci dels objectius plantejats. En la discussi, sanalitzen i sinterpreten les dades obtingudes i es contraposen amb altres estudis, a ms de fer-se una reflexi personal sobre els aprenentatges adquirits i una proposta de lnies de treball futures. A continuaci sexposen unes conclusions per resumir la informaci obtinguda. En la secci de referncies bibliogrfiques es detallen les fonts consultades, i en els annexos hi consten els models dentrevista i de matriu per a lanlisi de dades, el full de consentiment informat, aix com el buidatge i lanlisi de les entrevistes.
Resumo:
El treball aqu exposat t com a objectiu conixer i comprendre lexperincia dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura dun familiar vell amb demncia desprs de la seva mort. Es plantegen les hiptesis i els objectius generals i especfics. Shi exposa tamb, la justificaci del tema, linters, la rellevncia a nivell social i professional, i la seva aportaci en el mn de la salut. En lapartat de lestat de la qesti i la fonamentaci conceptual, desprs duna revisi bibliogrfica sobre el tema, es descriuen els diferents apartats que formen part del marc teric: perfil de la persona gran dement que rep cures informals , el perfil dels cuidadors/es, les conseqncies de tenir cura duna persona dement, lestat dels excuidadors/es desprs de la mort del familiar vell amb demncia i el procs de dol. El segon apartat inclou la metodologia, i el mtode dinvestigaci. A ms, inclou les matrius danlisi del contingut i del discurs, i es plantegen els resultats en funci dels objectius marcats. En la discussi, a partir de les dades obtingudes, es realitza la seva anlisi, sinterpreta el resultat i es contraposa amb altres estudis consultats. Finalment sexposen les conclusions per resumir la informaci obtinguda i la metodologia utilitzada. Es realitza una reflexi sobre els aprenentatges adquirits i les aportacions del treball i sapunten noves vies de recerca. En les referncies bibliogrfiques sespecifiquen les fonts consultades i en els annexos hi consten els models dentrevista i de matriu per a lanlisi de dades, el full de consentiment informat i tamb el buidatge i lanlisi de les entrevistes.
Resumo:
In the last few years, Economic Theory has revised two basic ideas around the economics of the household: that family income is the result of the individual income of each of its members (income pooling), and that all family members living in the household have equal access to its resources. Unequal access to family resources (among women and men, on the one hand, and among the elderly, adults and children, on the other), is now understood as an input (for instance, that women eat less food and of worst quality than men), and as an output (for instance that women have poorer health, higher epidemic mortality, or are less tall than men as a result, among other things, of having received less food and poorer medical care, and/or of a heavier workload). Despite the fact that inequality in intrafamily consumption has become the center of attention in academic and international agencies, it can still not be found in the agenda of Economic History. In this paper we look at some of the resources consumed by Spanish families in the 19th century: food, alcoholic beverages, clothes and shoes. Medical topographies, our main source, suggest that unequal access to family resources among household members had a strong impact on their health and wellbeing.
Resumo:
Ja fa temps que es parla del futur de la famlia tradicional, per sembla que darrerament aquest tema ha adquirit una especial rellevncia, i fins i tot un partit poltic ha proposat la creaci d'un ministeri de la famlia i afers socials. La famlia s la instituci social ms antiga de la humanitat, anterior a la nostra prpia espcie, i la seva estructura ha anat canviant al llarg del temps adaptant-se a les diverses situacions. Segons l'antropologia cultural, una famlia s una unitat social i econmica formada com a mnim per un o ms progenitors i els seus fills [...].
