Llengua i educació: una relació de poder contradictòria

A partir d'una aproximació a les dades estadístiques aparegudes en dues enquestes recents sobre el coneixement, l'ús i la configuració de les identitats lingüístiques en els joves, s'analitza la influència de l'escola en la reproducció lingüística d'una llengua minoritzada. S'observa que, mentre que el sistema educatiu té una gran importància en la reproducció dels coneixements tant orals com escrits de la llengua, disminueix la seva influència en la determinació dels usos lingüístics en llengua catalana, així com és nul el seu efecte en la configuració de la identitat lingüística catalana dels joves. A partir d'aquesta constatació, s'analitzen les possibles causes i es proposen alternatives que plantegen la configuració de la identitat lingüística dels joves com un projecte de futur.

Les col·leccions digitals patrimonials espanyoles: polítiques de col·lecció i presentació de la col·lecció

Objectius: Analitzar l'existència i el contingut de documents de polítiques de col·lecció i criteris de selecció de les col·leccions digitals patrimonials espanyoles. Examinar si la descripció de les col·leccions incloses en els portals respectius comunica adequadament als usuaris la història i els objectius de la col·lecció, els destinataris, l'abast temàtic o geogràfic, cronològic i lingüístic, els tipus de documents digitalitzats, la relació amb la col·lecció analògica, els usos permesos i altres qüestions de tipus organitzatiu i tècnic. Metodologia: Per al primer objectiu, s'ha fet l'anàlisi del contingut dels portals de les col·leccions objecte d'estudi i s'ha enviat un qüestionari a les entitats responsables. Per al segon objectiu, s'ha desenvolupat una llista dels elements descriptius que s'haurien d'incloure en la descripció de les col·leccions basada en directrius internacionals i s'han avaluat les col·leccions amb relació a aquesta llista. S'han seleccionat per a l'estudi les col·leccions digitals exclusivament patrimonials que aporten metadades en el recol·lector Hispana del Ministerio de Cultura. Resultats: Destaca l'absència de documents formals de polítiques de col·lecció, però els criteris de selecció que en la majoria dels casos no són públics són clars i estan ben formulats. Pel que fa a la descripció de les col·leccions, hi ha diferències molt marcades entre els fons analitzats i s'hi observen alguns models de bones pràctiques. Tanmateix, en general, la informació és molt minsa: no acostumen a haver-hi dades sobre el mateix projecte, els destinataris queden molt difusos, les qüestions organitzatives hi són del tot absents, i les tipologies documentals incloses o les llengües i els períodes coberts sovint s'han de deduir de la interfície de cerca o de les estadístiques de les plataformes corresponents. En els apartats d'objectius de la col·lecció i de l'abast temàtic o geogràfic, la informació sol ser més completa.

Centre I+R+D en l’àmbit agroalimentari

Recuperació d’una antiga bòbila de rajols del segle XX a Vilafant per a la implantació d’un centre d’investigació, recerca i desenvolupament en el sector agroalimentari. La fàbrica , abandonada des dels anys 60, presenta esfondraments parcials de bona part de l’edifici. La proposta arquitectònica es basa en tres eixos principals: recuperació del patrimoni industrial, preservant l’essència de l’espai primitiu, compatible amb els nous usos de la proposta arquitectònica ; proposta de tractament de l’entorn immediat per a la integració paisatgística de la proposta ; implantació d’un nou pol de coneixement que millori la situació de les explotacions agrícoles del territori i del país.L’abast del projecte té dues vessants: local i territorial per la recuperació del patrimoni i creixement de les empreses locals que puguin col•laborar amb aquests centres d’investigació i estatal i mundial ja que els programes d’investigació, recerca i desenvolupament generen avenços i coneixement aplicables a d’altres territoris

Anàlisi de l'experiència dels infants, entre 3 i 6 anys, de l'escola Verntallat, amb les TIC

Vivim immersos en l’era digital i els infants, des del moment que neixen i formen part d’aquest món, entren en contacte amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Aquesta recerca pretén descriure i analitzar l’experiència que tenen, els infants entre tres i sis anys, d’una escola que aglutina poblacions de diferents nuclis, amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, tant en l’àmbit familiar com en l’escolar. Els resultats, fruït d’un estudi de cas, ajuden a entendre quins usos informals i formals fan els infants amb les TIC, quina actitud mostren vers aquestes i altres aspectes relacionats. L’estudi serveix de punt de partida per als mestres que es dediquen a l’Educació Infantil i desitgen incorporar les TIC a les escoles.

L'aigua: costos, preus i eficiència

L"aigua és un recurs natural que té la capacitat de satisfer tot un conjunt de funcions de caire econòmic,social i ambiental. Si tenim en compte la seva dimensió econòmica, l"aigua, com qualsevol altre bé, té un valor per als consumidors que depèn del grau de benestar i satisfacció que n"obtinguin d"utilitzar- la. Tanmateix, determinar quin és aquest valor és una tasca complexa, fonamentalment per dos motius. D"una banda, els consumidors utilitzen l"aigua amb diverses finalitats i, per tant, el valor atorgat no és el mateix en cada tipus d"ús (agricultura,generació d"energia elèctrica, domèstic, industrial,oci). D"altra banda, en no existir un mercat de l"aigua pròpiament dit, cal aplicar una sèrie de mètodes indirectes per estimar-ne el valor en cadascun dels usos finals alternatius, la qual cosa comporta unes dificultats tècniques i d"informació estadística considerables.

Anàlisi de la tendència del consum d'aigua a Catalunya i marges d'estalvi.

A Catalunya, la distribució de la població i la disponibilitat d"aigua han seguit istòricament direccions oposades, tal com s"analitza a diversos articles del monogràfic.El 92% de la població es concentra a les conques internes, mentre que a la part catalana de l"Ebre, amb una disponibilitat d"aigua més gran, només hi viu el 8% de la població. És en aquest marc que s"ha d"entendre l"elevada vulnerabilitat en la garantia de l"abastament a les conques internes. Aquest desequilibri també es reprodueix per a les activitats econòmiques: els usos urbans concentren el 19% de la demanda d"aigua, mentre que els usos de tipus agrari suposen el 72% i els industrials el 9%. L'article analitza el consum d"aigua segons els seus usos industrials, domèstics i agrícoles. La indústria necessita l"aigua com a input en molts dels seus processos productius, i les diferències entre els sectors són molt acusades, atès que n"hi ha quatre que concentren més del 80% de l"aigua consumida per la indústria: el químic, l"alimentació, el del paper i el tèxtil, confecció, cuir i calçat.

Els altres parlants i la història social de la llengua

The social history of language is usually focused on collective actors. This article aims to reflect both on the speakers as individual subjects of the social history of language and on the sources which allow an approach to speakers, more precisely immigrants of the contemporary Catalonia. In very different narratives, immigrants talk about their territory of origin or economic conditions, and also about languages expressing the most varied language attitudes. Prejudices or language uses, common topics of these narratives, are fully within the field of social history of the language. Speakers cannot be always out of disciplines whose narrative axis is the time

Noves dades de l'activitat dels Jueus de Vic al Cabrerès (1345-1348)

L’estudi del Registre de la Cúria del Cabrerès aporta noves dades per conèixer l’activitat de la comunitat jueva de Vic en aquesta zona a l’època de la Pesta Negra, complementant les dades de l’últim llibre de la sèrie de Libri iudeorum conservats a l’Arxiu Episcopal de Vic

Excavacions arqueologiques al jaciment d'Abasiya. Recerca, interpretació i projecte de conservació d'un conjunt arqueológic a Karima, Sudan

Remuntant el riu Nil es troba la muntanya sagrada de Dyebel Bar kal identificada pels egipcis i pels nubis com el lloc on va néixer el déu Aman. Els fa raons egipcis durant la XVIII dinastia van construir un temple dedicat a aquesta divinitat ¡ van fer d'aquesta zona (coneguda a I'antiguitat amb el nomde Napata) un dels principals centres religiosos de I'antiga Núbia. La historia compartida entre Núbiai Egipte compren segles de relacions i va culminar amb la conquesta egípcia que va suposar una egiptizació dels costums nubis. Tant es així que després d'alguns segles, els reis nubis van unificarels territoris i es van proclamar faraons de les dues terres.El jaciment arqueològic d'Abasiya que pertany a I'àrea arqueològica de Dyebel Barkal (Figura 1)es troba en la actual ciutat de Karima, a uns 400km de Khartum la capital de Sudan. És avuien dia una plac;a urbana de Karima a només700m de I'àrea arqueològica de DyebelBarkal, on simultàniament estan treballantequips arqueològics de diferents països.Abasiya compren, fins el moment, quatresectors que corresponen a I'acumulació derestes arquitectòniques. Durant 5 campanyes s'han excavat totalment els sectors A, CiD, i parcialment el Sector B, que encara esta en procés d'excavació.

Excavacions arqueologiques al jaciment d'Abasiya. Recerca, interpretació i projecte de conservació d'un conjunt arqueológic a Karima, Sudan

Remuntant el riu Nil es troba la muntanya sagrada de Dyebel Bar kal identificada pels egipcis i pels nubis com el lloc on va néixer el déu Aman. Els fa raons egipcis durant la XVIII dinastia van construir un temple dedicat a aquesta divinitat ¡ van fer d'aquesta zona (coneguda a I'antiguitat amb el nomde Napata) un dels principals centres religiosos de I'antiga Núbia. La historia compartida entre Núbiai Egipte compren segles de relacions i va culminar amb la conquesta egípcia que va suposar una egiptizació dels costums nubis. Tant es així que després d'alguns segles, els reis nubis van unificarels territoris i es van proclamar faraons de les dues terres.El jaciment arqueològic d'Abasiya que pertany a I'àrea arqueològica de Dyebel Barkal (Figura 1)es troba en la actual ciutat de Karima, a uns 400km de Khartum la capital de Sudan. És avuien dia una plac;a urbana de Karima a només700m de I'àrea arqueològica de DyebelBarkal, on simultàniament estan treballantequips arqueològics de diferents països.Abasiya compren, fins el moment, quatresectors que corresponen a I'acumulació derestes arquitectòniques. Durant 5 campanyes s'han excavat totalment els sectors A, CiD, i parcialment el Sector B, que encara esta en procés d'excavació.

Los Usos de los 10 verbos más frecuentes del español comparados con el amazigh

El presente trabajo pretende ser una herramienta que aporte información relativa a los usos de diez de los primeros verbos más frecuentes del español comparados con los usos que se encuentran en amazigh y que pueda servir como complemento en la prevención de posibles errores durante el proceso de aprendizaje del español por parte de estudiantes hablantes de amazigh

Estudi de plantes medicinals del Pirineu andorrà, relacionant els seus usos tradicionals amb la seva composició fitoquímica, mitjançant tècniques analítiques

S'ha realitzat una aproximació, de caràcter massiva i qualitativa, a la fitoquímica de 6 plantes medicinals, 5 d'elles de mitja i alta muntanya dins la família Crassulaceae (gèneres Sempervivum, Sedum i Umbilicus), recol•lectades als Pirineus, i una dins el gènere Aloe, que ha permès fer una relació entre les seves aplicacions tradicionals i la seva possible composició fitoquímica aproximada, mitjançant l'ús de tècniques analítiques basades en 1H RMN.

La defensa del comunal y de los usos colectivos, León (1800-1936): ¿una "economia moral"?

Peer-reviewed

Museus i turisme: la implicació dels museus de Girona amb el turisme

Aquest treball es centra, sobretot, en un objectiu principal que és conèixer la relació entre turisme i museus: com és aquesta relació, què en pensen diferents autors de la literatura acadèmica específica del tema. El present estudi es concreta en la relació dels museus i turisme a la ciutat de Girona. A partir d’aquest objectiu general es pretén conèixer la relació existent entre el sector museus i el sector turisme a la ciutat deGirona; conèixer les actuacions que fan els museus de la ciutat (Museu del Cinema, Museu d’Història dels Jueus, Museu-Tresor de la Catedral, Museu d’Art, Museu d’Història de la Ciutat i Museu d’Arqueologia de Girona) en relació al turisme; aproximar-se al grau d’implicació dels sis museus de Girona amb el turisme

El clima i la producció d'olives a la Catalunya seca: el cas de Cabacés (el Priorat)

[cat] En un context de canvi climàtic cal estudiar les vulnerabilitats del territori a escala local. En aquest treball s'analitza la producció d'oli de qualitat en un indret de la Catalunya seca, Cabacés (el Priorat), i es posa en relació amb la variabilitat climàtica. Els resultats mostren que el clima té una influència important en la producció d'olives, sobretot les temperatures màximes del mes d'abril i les precipitacions del mes més sec, juliol. S'obté un model de regressió múltiple a partir d'aquestes dues variables climàtiques més influents en la producció. No obstant això, els valors del model s'allunyen dels reals a partir de l'any 2003 a causa d'un creixement molt elevat de la producció per l'extensió del reg de suport. Les futures vulnerabilitats no només depenen del canvi climàtic, sinó dels efectes del canvi global, fenomen que també engloba tots aquells canvis en els usos, hàbits i consums del territori.