El Registre General d'entrada i sortida de documents. Estudi d’un cas: El Registre General de l'Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda

El treball de recerca del Màster en Arxivística i Gestió de Documents de l’ESAGED (Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents) ha consistit en l’estudi i l’avaluació del registre general d’entrades i sortides de documents de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, en fase de producció. A més d’estudiar-ne el context extern i intern s’han auditat les funcionalitats de l’eina tecnològica que gestiona el Registre General. S’explica el desenvolupament de la recerca i els resultats obtinguts. Finalment, es presenten les propostes de millora en fase de producció a fi d’augmentar l’autenticitat i la integritats de les dades, i també unes propostes de conservació del Registre General actual. Paraules clau: Registre General, preservació, base de dades, assentaments, ajuntament, classificació, gestió de documents, dades, informació, fiabilitat, integritat, autenticitat.

Capitals, trajectòries i estratègies: la teoria general dels camps de P. Bourdieu

El model de classes de P. Bourdieu articula la dimensió objectiva —l’estructura de classe— i la dimensió subjectiva —l’acció de classe—. Aquesta anàlisi de classe forma part d’un debat al voltant de la naturalesa de la realitat social, en el qual el punt més important és la connexió del camp de la producció i del camp de la reproducció de subjectes. Bourdieu, en enfasitzar la condició relacional de l’àmbit social, defineix l’acció social com a dependent de l’estructura relacional, en existir una connexió lògica necessària entre la localització dels agents en un conjunt de relacions socials i els seus interessos, objectius i estratègies d’acció. Per tant, per a aquest autor, hi ha una eficàcia estructuradora de l’acció dels agents socials per l’estructura de classe, i es constitueix, així, en una matriu d’acció, o millor dit, en una estructura probabilística de l’acció. És, doncs, fonamental, considerar el paper de l’acció en la construcció de les classes en si, ja que les classes teòriques, agrupacions fictícies que només existeixen sobre el paper, estan predisposades a convertir-se en classes en el sentit marxista del terme. I sols es passa de la classe sobre el paper a clase real a costa d’una labor política de movilització. Així, l’existència de classes, tant en la teoria com en la realitat, és una aposta de lluites en existir un espai social, un espai de diferències, en el qual les classes existeixen en estat virtual, no com quelcom donat, sinó com quelcom que es tracta de construir.

De València a Vannes: culte, devoció i relíquies de Sant Vicent Ferrer

Saint Vicent Ferrer’s personality (1350-1419) has been tackled by researchers in different points of view, and this has meant a proliferation of very diverse studies. There isn’t much, however, the works which has done analysis relating to popular piety and devotion. In this sense, the different hagiographic sources puts us faced with a saint with a very widespread cult in some areas, for instance, the Crown of Aragon and Castille, but also in other european places. As for the last, we detect an import focus of devotion in Brittany, where the saint arrived to preach after being called by Jean V. He died at Vannes (1419), the political capital of the duchy of Brittany, and he was buried in Saint Pierre’s cathedral. Previously to his canonization, his fame as a miracle worker during his life was the reason for his tomb became a real locus sanctus, a place where pilgrims arrived to venerate his relics. These relics had healing and prophylactic properties. Apart from these ones, we have many references of “contact relics” with properties of this kind.

Anàlisi de l'estat de canvis en el patrimoni net i l'estat de fluxos d'efectiu : interpretació i anàlisi 2007-2011

L’objectiu d’aquest treball ha estat l’anàlisi dels dos nous documents comptables, l’Estat de Canvis en el Patrimoni Net – ECPN – i l’Estat de Fluxos d’Efectiu – EFE‐, introduïts amb la reforma comptable de 2007 [Reial Decret 1514/2007 de 16 de novembre i Reial Decret 1515/2007 per a petites i mitjanes empreses]. Aquest anàlisis s’ha portat a terme amb la finalitat d’analitzar com ha millorat i augmentat la informació per la presa de millors decisions tant per les empreses com per analistes externs. El treball consta de dues parts, la primera part està formada per un anàlisis teòric d’aquests dos documents. La segona part està formada per un anàlisis pràctic de les empreses del sector de Materials Bàsics, Indústria i Construcció de la Borsa de Madrid. D’aquestes empreses s’ha realitzat un anàlisis convencional i l’ anàlisis dels corresponents ECPN i EFE de cadascuna de les empreses, amb l’objectiu de comprovar la millora de la informació.

Les oracions comparatives prototípiques en català : Estudi general i relació amb altres llengües romàniques

Descripció de les oracions comparatives prototípiques en llengua catalana i anàlisi de les normes de funcionament d'aquest tipus d'oracions a nivell sintàctic, semàntic i pragmàtic. El treball es complementa amb un estudi comparatiu d'una seixantena de casos en les quatre llengües romàniques més properes al català: castellà, francès, portuguès i italià.

Cognició i emoció: Sobre les relacions entre memòria i emoció i la congruència del record amb l'estat afectiu

El següent treball tracta sobre les principals relacions existents entre la memòria i les emocions. Una vegada revisats els dos conceptes de manera separada, el nostre objectiu serà vincular els dos conceptes, per tal de saber com influeixen les emocions en el processos mnèmics com són la codificació, la consolidació i el record. Per assolir aquest objectiu, també realitzarem una part empírica en la qual prendrem com a referent la teoria de la Memòria Dependent de l'Estat d'Ànim proposada per Bower (1981). En la línia d'aquesta teoria, la hipòtesi general que ens plantegem a la part empírica és que si induïm a un subjecte a un estat d'ànim determinat i li fem aprendre un llistat de paraules amb diferent valència emocional, recordarà millor les paraules que coincideixin amb l'estat afectiu del subjecte en el moment de l'aprenentatge. Per a resoldre aquesta hipòtesi prendrem com a referent el disseny experimental de Meilan, Carro, Guerrero, Carpi, Gómez & Palmero (2012). Els nostres resultats recolzen les hipòtesis basades en la teoria de congruència afectiva de Bower (1981) i, parcialment el disseny d'investigació de Meilan et. al (2012).

Pares de nadons prematurs: afrontament de la situació i influència dels suports formals i informals

Lʼobjectiu general de la investigació és conèixer com viuen els pares lʼingrés hospitalari dʼun fill prematur en néixer, com afronten aquest fet així com la influència de les xarxes de suport formal i informal dʼaquesta població

Hacia una teoría general de la seguridad marítima. Discurso de ingreso Dr. Jaime Rodrigo de Larrucea

La comunicación pretende ser una aproximación holística a la Seguridad Marítima, enel sentido aristotélico del término: “el todo es mayor que la suma de sus partes». Elholismo es el tratamiento de un tema de tal forma que se consideren todos suscomponentes, incluyendo sus relaciones invisibles pero igualmente evidentes oexistentes. El elemento central del discurso es el tratamiento del riesgo: partiendo que elriesgo, en cualquier actividad humana nunca es 0, la seguridad se reduce a una opciónentre riesgos. Cuando hablamos de riesgo, debemos abordarlo desde una tripledimensión: el análisis del riesgo, la evaluación del riesgo y de manera principal lagestión del riesgo. La seguridad siempre es una opción de riesgo.

El Periodisme esportiu i els gèneres periodístics: una anàlisi quantitativa a partir d'un corpus de premsa catalana i espanyola d'informació general

Prenent com a marc el món de l’esport i la premsa d'informació general amb presència a Catalunya, el present treball es proposa investigar quina cobertura dóna aquest tipus de premsa a l’esport en general i al futbol en particular. Per a dur a terme aquesta tasca ens centrarem en la utilització dels gèneres periodístics en la redacció dels textos

El patronatge de les noves oligarquies urbanes a l'art català dels segles XVI i XVII

Al llarg del segle XVI es produí de manera lenta i heterogènia la progressiva introducció al Principat de les formes artístiques del Renaixement italià. Tradicionalment, a Catalunya, igual que a la resta del territori europeu, havia estat la noblesa, com a estament més proper al poder reial, la principal protagonista en el procés de comitència de les obres de més envergadura, moltes d"elles plantejades amb un sentit àulic que pretenia manifestar el predomini polític i econòmic de què havia gaudit d"antuvi aquest segment de la societat. Tanmateix, amb l"arribada a casa nostra dels nous corrents artístics renaixentistes es produí una certa inflexió en aquesta tendència, i hom pot observar com, a la fi del segle XVI i, sobretot, al llarg del segle XVII, aparegueren en l"escena del mercat artístic alts funcionaris reials, magistrats i juristes que, adherits al modern corrent de pensament humanista, dugueren a terme un important exercici de promoció i finançament d"empreses arquitectòniques, escultòriques i pictòriques seguidores dels preceptes renaixentistes. El present estudi analitza en quins termes es produí aquest relleu de patrocini artístic i repassa alguns casos ben emblemàtics.

Els dos testaments coneguts de Petit Joan Sarnoto. Edició i notes

En aquest article es repassa sumàriament la nòmina de mestres majors de la catedral de Tortosa fins a la segona dècada del segle XVI i s"analitza concretament el mestratge de Joan Petit Sarnoto, un mestre parisenc que arriba a assolir el càrrec de mestre major de la seu vers el 1514 i l"exerceix fins a la seva mort, esdevinguda el 1520 a la ciutat de València, on també treballava. Es publiquen, així mateix, els dos testaments fins ara coneguts d"aquest pedrapiquer: un del 1517, redactat a Tortosa, que el vincula amb l"escultor René Ducloux, cosí seu, i a un piquer sicilià anomenat Jaume de Petrasancta; i un altre, el definitiu, redactat a València l"any 1520.

Principals intercanvis de mercaderies entre València Port i la Xina en el període 1996-2014

La present memòria es planteja com una aportació a la comprensió de les últimes dos dècades de relacions comercials amb la Xina des del port de València, en fase d'integració amb el de Sagunt i Gandia, i el seu hinterland constituït a més de pel País Valencià per una àrea que abasta tota la zona est i central de la Península Ibèrica. La Xina és el país protagonista d'entre les economies emergents en l'actualitat, així l'estudi analitza, des d'una perspectiva eminentment valenciana, quins són els principals intercanvis de mercaderies entre València Port i els principals ports de la Xina.

Estudi sobre la qualitat de vida de les persones amb demència ateses a la Unitat d'avaluació de deteriorament cognitiu de l'Hospital de la Santa Creu

OBJECTIU: determinar la qualitat de vida de les persones amb demència ateses en una unitat avaluadora de deteriorament cognitiu. MÈTODE: estudi descriptiu transversal amb una mostra consecutiva no probabilística, formada per 42 persones amb demència tipus Alzheimer lleu o moderada i els seus cuidadors. La Qualitat de Vida (QV) es va avaluar amb el qüestionari QoL-AD (Quality of Life Alzheimer’s Disease) en les versions per al pacient (QoL-ADp) i per al cuidador (QoL-ADc). RESULTATS: la mitjana de puntuació del QoL-ADp va ser de 35,38 punts (DE = 5,24) i del QoL-Adc, de 30,60 (DE 5,33). La diferència entre aquests resultats és significativa (p<0,001). Els pacients amb simptomatologia depressiva i els seus cuidadors van puntuar significativament més baix el QoL-AD (p<0,001). En les freqüències per ítems del QoL-ADp s’observa que: més del 75% van valorar com a bona/excel·lent les condicions de vida, família, matrimoni/relació estreta, vida social, situació financera i vida en general; el 61% valoraren bona/excel·lent la capacitat per realitzar tasques a casa; prop del 50% pensava que l’estat d’ànim, l’energia, la salut física, la capacitat per fer coses per diversió i la visió de si mateixos era dolenta/regular, i el 85,7% opinava que la seva memòria era dolenta/regular. CONCLUSIONS: els resultats obtinguts en el QoL-AD no difereixen dels obtinguts en altres investigacions. Suggereixen que les intervencions que genera l’avaluació de la QV en la pràctica clínica inclouen aspectes centrats pròpiament en la malaltia i aspectes vinculats amb les relacions socials.