510 resultados para H Al
Resumo:
S'ha estudiat una poblaci de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) present al curs principal del riu Llobregat, al seu pas pel municipi d'Abrera (Baix Llobregat). El tram t una longitud de 4.140 metres de recorregut sinus, incls a l'EIN Riu Llobregat, amb predomini d'albaredes i pollancredes. S'ha caracteritzat el tram de riu segons el tipus de secci que presenta al llarg de l'rea d'estudi. L'activitat de les tortugues comprn de mitjans de febrer a mitjans de novembre, sense que s'hagi detectat una disminuci a l'estiu. L's de l'espai no s uniforme amb una marcada preferncia per trams del riu amb una certa fondria i velocitat de l'aigua alentida. Shan capturat 68 tortugues de rierol mitjanant nanses de pesca adaptades i, un cop marcades, s'han alliberat al mateix lloc. Per a cada animal es van obtenir les dades biomtriques i es va determinar el sexe. Mitjanant el mtode de captura-recaptura s'ha estimat la mida de la poblaci en 100 11 individus. La rtio de sexes de la poblaci s de 2:1 a favor dels mascles. La distribuci de classes d'edats permet comprovar que la poblaci est ben estructurada. No s'ha comprovat la reproducci, tot i que el nombre de femelles reproductores s elevat. La falta de captures de nounats i dindividus d'un hivern dedat, i el baix nombre de juvenils capturats fa pensar que la taxa de reclutament s baixa. La mobilitat dels animals aiges amunt est limitada per la presncia de dos assuts a l'rea d'estudi, la qual cosa compromet la connectivitat de la poblaci dins i fora de l'rea d'estudi. Tamb s'ha detectat la presncia de tortuga de Florida (Trachemys scripta spp.) sense que s'hagi observat cap interacci entre ambdues espcies. Es proposen un seguit de mesures per afavorir la conservaci de la tortuga de rierol.
Resumo:
Distintos trabajos han analizado la relevancia del desajuste educativo y de sus consecuencias sobre los trabajadores que la padecen. Dicho anlisis es especialmente importante en el caso de Espaa, ya que presenta uno de los porcentajes de sobreeducacin ms elevado de los pases de la OCDE. Un aspecto que, sin embargo, no ha sido estudiado hasta el momento y que tiene un claro inters en el contexto de la economa de la educacin es el posible efecto intergeneracional del desajuste educativo. El objetivo del trabajo consiste en analizar si el desajuste educativo de los padres genera algn efecto desincentivador sobre la educacin de sus hijos. En concreto, se analiza si el desajuste educativo de los padres afecta a los resultados educativos de los hijos. A partir de los microdatos de la encuesta PISA para Espaa referidos al ao 2009. Dicha encuesta facilita informacin detallada sobre la formacin de los alumnos de 15 aos en las materias de matemticas, ciencia y lengua, sus caractersticas personales y la de su entorno escolar y familiar lo que la hace idnea para llevar a cabo el estudio planteado. Los resultados obtenidos muestran que los estudiantes con progenitores sobreeducados tienen una penalizacin en su rendimiento acadmico en las tres materias analizadas, siendo sta ms intensa para los estudiantes con peores resultados educativos.
Resumo:
El Monestir Budista del Garraf presenta un Pla Executiu per a lampliaci del monestir. Amb la finalitat de millorar leficincia energtica en el futur monestir, sestima el consum en compliment amb alguns criteris del Decret dEcoeficincia. Posteriorment, es realitza una comparaci del consum actual del sistema amb lestimat, analitzant les dades de manera global i per subsistemes. Mitjanant la realitzaci dun inventari del consum actual, lestimaci del consum futur, leficincia energtica i els potencials de captaci denergies renovables, es realitza un estudi per la implantaci denergies renovables al monestir. Es realitzen i savaluen les propostes per tal daugmentar lestalvi energtic del monestir i disminuir limpacte ambiental. Es realitza lestudi de dos escenaris energtics: el cobriment del 20% de la demanda energtica amb energies renovables (Pacte dAlcaldes) i labastiment complet del consum amb energies renovables. Valorant diferents criteris ambientals, socials i econmics es recomanen propostes per la seva aplicaci.
Resumo:
Este trabajo de investigacin pretende ser una gua de lectura e interpretacin del volumen de cuentos Suicidios ejemplares (1991), de Enrique Vila-Matas, delimitando en su contexto histrico y literario la trayectoria del gnero, para extraer la calidad y significacin de la obra y del autor. El anlisis se enlaza a la produccin total de sus escritos, dotados de una visin ldica de la vida y la literatura, que acaban confluyendo en un mismo plano. Algunos de los conceptos vertebradores son las vanguardias, el posmodernismo, el absurdo o la irona. Y sobre todo la ficcin como elemento liberador por excelencia
Resumo:
DErmua a Patxi Lpez (1997-2009): la complicitat de la premsa amb la poltica espanyola al Pas Basc versa sobre la connivncia de determinats mitjans de comunicaci escrits a Madrid, principalment, amb una estratgia poltica dEstat. Una estratgia instigada pels governs del Partit Popular (1996-2004) que perseguia estigmatitzar el conjunt del nacionalisme basc associant-lo al terrorisme de lorganitzaci ETA. Es tractava duna campanya dintoxicaci de lopini pblica per desacreditar el govern del PNB a Vitria i, aix, fer possible lalternana poltica. Tanmateix, el fracs del tndem PP-PSE a les eleccions basques de 2001 dna pas al perfeccionament de lalternana, per mitj de laprovaci de la Llei de Partits Poltics (2002) que possibilit la posterior illegalitzaci de lesquerra abertzale, tot fent-la fora del joc parlamentari.
Resumo:
Los bancos de peces es un grupo social organizado sin la presencia de un lder. Esta organizacin se atribuye a dos patrones de comportamiento: atraccin biosocial y orientacin paralela. Este sistema puede modelarse mediante la aproximacin del Modelo orientado al Individuo, donde la conducta de cada individuo por separado define el comportamiento grupal de todos los individuos. El objetivo del trabajo es mejorar el rendimiento del simulador mediante una programacin hbrida que aproveche las alternativas de paralelismo en el cmputo que ofrecen las recientes arquitecturas multicore en sistemas de altas prestaciones.
Resumo:
A les darreres dcades, l'angls mdic colloquial s'ha barrejat amb el llenguatge no especialitzat a dramatitzacions audiovisuals. Aquest argot pertany actualment a un sistema conceptual lligat a una cultura i constitueix l'oralitat prefabricada destinada a caracteritzar els personatges de ficci. Aquesta investigaci verifica tant les tcniques de traducci emprades per traslladar la terminologia mdica de la srie ER (Urgncies) en el doblatge de l'angls a l'espanyol, com el nivell d'adequaci de la versi en la llengua meta. Acadmicament, aquest treball est motivat per la manca d'estudis emprics de la traducci per el doblatge de la terminologia mdica de les series televisives
Resumo:
El xito internacional de Andrea Camilleri, escritor siciliano cuyas novelas estn caracterizadas por la presencia del dialecto, ha fomentado el debate sobre la posibilidad de traducir textos caracterizados por la presencia de variacin lingstica. Esta cuestin ha sido tratada de forma marginal por la traductologa y, a menudo, los estudiosos han abogado por la supresin de las marcas dialectales en las traducciones. Un anlisis del sistema lingstico italiano y de su literatura, sin embargo, no puede prescindir del estudio de los dialectos y de las variedades regionales, cuya presencia es todava muy fuerte. El presente trabajo se centra en un anlisis descriptivo, de tipo cualitativo y cuantitativo, de las rplicas de tres personajes de la novela de Camilleri Il cane di terracotta en la versin original y en su traduccin al castellano. Este estudio, suportado por la descripcin del marco terico en el que se inscribe el tema de la variacin lingstica, nos permite, en primer lugar, evaluar el peso de la presencia de marcas de dialecto geogrfico y social en el texto original y trazar la compleja relacin existente entre lengua nacional, dialectos y variedades regionales en Italia. En segundo lugar, a travs del anlisis de la versin en castellano podremos verificar si existe una supresin considerable de las marcas dialectales en la traduccin
Resumo:
El Parc del Garraf (PG) ha estat tradicionalment una important zona agrcola, encara que actualment s molt reduda (representa el 3% del total de la superfcie del parc) i est repartida entre unes poques masies. Aquesta activitat humana conviu amb la fauna silvestre de la zona, que en alimentar-se parcialment dels cultius (cereal, vinya, oliveres, arbres fruiters i hortalisses), hi causa diversos impactes. s el cas de diverses aus, com ara la garsa (Pica Pica) i el pardal (Passer domesticus), i tamb dalguns mamfers com el porc senglar (Sus scrofa). Hem observat que limpacte produt per les aus i el porc senglar (Sus scrofa) s molt petit, el que pot ser degut a dos motius principals: possiblement per una elevada producci de fruits salvatges, esdevenint aquest aliment suficient per a les aus; i la baixa densitat poblacional de porc senglar (Sus scrofa) al parc. Els impactes observats presenten una alta variabilitat i depenen de lpoca de lany en que ens trobem. Per tant, cal fer-ne un seguiment ms acurat on simpliquin administraci i pagesos per a millorar el coneixement de limpacte de la fauna salvatge.
Resumo:
L'apendicitis aguda s una de les patologies ms freqents que afecten a lesser hum. Des del segle XVIII, la via dabordatge per a lapendicectomia ha estat la laparotomia, amb mnimes variacions fins a lactualitat. En els ltims anys la irrupci de la via laparoscpica ha revolucionat totes les especialitats quirrgiques. No obstant aix, els diversos avantatges daquesta via dabordatge no han estat suficients per a establir-la com la tcnica delecci per a la realitzaci de la apendicectomia. s per aix que plantegem un estudi que compari ambdues tcniques.
Resumo:
Es tracta d'un estudi retrospectiu de casos de 280 pacients diagnosticats de tumor vesical primari amb un seguiment mnim de 8 anys. S'ha construt un Tissue microarray i mitjanant mtodes semiquantitatius dinmunohistoqumica es determinar l'expressi de les molcules MICA (MHC class I chain-related gene A) i del seu receptor NKG2D (Natural-Killer group 2-member D) a nivell tissular, relacionant-lo amb variables anatomopatolgiques segons els grups de risc, hbit tabquic i sexe. Finalment valorarem l'expressi de MICA/NKG2D com a factor independent de recidiva / progressi tumoral. En la literatura noms existeixen 2 treballs que relacionin MICA amb el cncer vesical.
Resumo:
La recerca vol fer una aproximaci emprica a les respostes que des del sistema penal a Catalunya sofereix al fenomen de la violncia de gnere. Shan explorat de forma transversal les diverses fonts estadstiques quantitatives dels diferents serveis, des del Consejo del Poder Judicial, el Departament dInterior i el Departament de Justcia, fins a l Institut Catal de les Dones en el perode 2007-2008. Tanmateix sha elaborat una base de dades jurisprudencial amb totes les sentncies dictades per les Audincies Provincials a Catalunya durant aquest perode. Lavaluaci qualitativa es realitza a partir de lanlisi dels programes dintervenci existents, un focus group amb els operadors jurdics de la xarxa i lanlisi i buidat jurisprudencial.
Resumo:
Les intervencions de Cirurgia General i Digestiva constitueixen les terceres en freqncia en les intervencions programades i les segones en les durgncies. Lobjectiu principal s analitzar les caracterstiques demogrfiques, lestat fsic dels pacient i la incidncia de lanestsia de la Cirurgia General i Digestiva a Catalunya durant lany 2003. Dels resultats observem que la majoria dintervencions de Cirurgia General i Digestiva solen realitzar-se en pacients amb un bon estat fsic, arriben optimitzats a quirfan on es realitzen les intervencions duna manera programada, sota anestsia general i traslladant-se posteriorment a la Sala de Despertar.
Resumo:
Es tracta duna sessi introductria que se centra en els aspectes ms generals de la nova normativa: el marc conceptual en el qual es fonamenta la RDA (els models FRBR i FRAD), els objectius, lorganitzaci de les normes, el nou vocabulari, la continutat amb les AACR2 i els punts de divergncia, els beneficis que sespera obtenir del nou codi, etc. El seu objectiu principal s fer una primera introducci de les regles per sensibilitzar els catalogadors dels canvis que tindran lloc a mig termini.
