El PEIN cinc anys després, balanç i perspectives

El dia 27 de febrer de 1998 va tenir lloc a la Universitat de Girona la jornada «El PEIN cinc anys després: balanç i perspectives», organitzada per la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial (UdG) i la Societat Catalana d’Ordenació del Territori. L’objectiu era reflexionar sobre el Pla d’Espais d’Interès Natural cinc anys després de la seva entrada en vigor i valorar fins a quin punt s’havien acomplert les expectatives que havia despertat i com podia afrontar els nous reptes en la conservació del patrimoni natural

Una Cort italianitzant a València. Notes sobre la recepció d’Ariosto a Espanya

Aquest estudi pretén mostrar com una cort perifèrica dins de la monarquia espanyola com la dels Centelles, comtes d’Oliva, tot imitant fil per randa la dels Este de Ferrara i la seva brillant presència en la Itàlia renaixentista mitjançant el mecenatge de Boiardo i d’Ariosto, va importar aquells esquemes i es va envoltar d’un grup d’escriptors que van constituir el nucli inicial de la recepció, difusió i continuació castellana de l’èpica d’Ariosto a la península Ibèrica. Gairebé es podria afirmar que la propagació en castellà de l’Orlando furioso a la península Ibèrica estava monopolitzada en gran part pel clan dels Centelles. Un cercle en el qual localitzem, segons tots els indicis, el traductor de Gli asolani de Bembo al castellà: Lluís Santàngel

Gestió i pagaments digitals

En aquest projecte es contempla la creació d'un portal de gestió de cobraments i pagaments dins del marc de la certificació digital que es basa en la implantació del estàndard e-factura que es reconeix a Espanya.

Mobile Communication 2012 : Experiències i recerques sobre comunicació mòbil

La comunicació mòbil és un dels temes de més actualitat en diferents fòrums, des de diferents perspectives. Espanya juga un paper important per les dinàmiques i l’evolució del seu mercat. En aquest sentit, el nostre país ofereix un interès específic per l'amplitud del seu parc de dispositius 3G (el segon d'Europa, després d'Itàlia) i per la intensitat del desenvolupament de xarxes socials mòbils, a més de per la creixent implicació d'empreses en la producció i distribució de continguts mòbils. Com va passar amb Internet, es tracta d’un procés d'innovació pel qual els formats de contingut, les pràctiques de consum i els models de negoci característics de la televisió i la xarxa, per exemple, s'adapten, primer, al nou mitjà, per a després desenvolupar formes i models específics que aprofiten les potencialitats de personalització, geolocalització i conectivitat ubiqua.

El dret a la informació del pacient: una aproximació legal i deontològica

[eng] Aim: The paper examines the current situation of recognition of patients' right to information in international standards and in the national laws of Belgium, France, Italy, Spain (and Catalonia), Switzerland and the United Kingdom.Methodology: International standards, laws and codes of ethics of physicians and librarians that are currently in force were identified and analyzed with regard to patients' right to information and the ownership of this right. The related subjects of access to clinical history, advance directives and informed consent were not taken into account.Results: All the standards, laws and codes analyzed deal with guaranteeing access to information. The codes of ethics of both physicians and librarians establish the duty to inform.Conclusions: Librarians must collaborate with physicians in the process of informing patients.

Biblioteques i biblioteconomia a l'Estat espanyol

Panorámica divulgativa del món bibliotecari espanyol en el marc de la celebració del 59é Congrés de l'IFLA a Barcelona, l'agost d'enguany. Se n'apunten els precedents historics i se'n descriu l'organitzacio actual. S'ofereixen algunes dades básiques sobre la lectura pública, les biblioteques escolars, universitàries, especialitzades i de recerca, així con sobre la Biblioteca Nacional. En cada cas s'analitzen el marc legal, l'estructura, els desenvolupaments tecnològics i els programes de cooperació en curs. Finalment, s'esbossen les línies generals d'evolució del mercat de la informació i es descriuen breument la formació dels professionals i les seves associacions.

El Congrés de l'IFLA de 1935 (Madrid, Barcelona, etc.): història i textos

Selecció de textos presentáis pels ponents espanyols al segon Congreso Internacional de Bibliotecas y Bibliografía, organitzat per I'IFLA i celebrat a Madrid i Barcelona el maig del 1935. Precedeix els textos una introducció histórica sob,re el desenvolupament i continguts generals del Congrés.

Informe d'assistència al II Encuentro de Profesores de Biblioteconomía y Documentación (Jarandilla de la Vera, Cáceres, 24 i 25 de setembre de 1998)

L'Encuentro de Profesores Universitarios de Biblioteconomía y Documentación és una trobada que aplega els professors universitaris espanyols d'aquesta àrea de coneixement amb l'objectiu d'intercanviar experiències. En la primera edició es van prendre com a eix central de discussió els plans d'estudi de la llicenciatura. La segona trobada es va dedicar a la descripció de la situació la investigació en biblioteconomia i documentació a Espanya. L'organització d'aquests encuentros ha anat a càrrec, fins ara, de la Facultad de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad de Extremadura

Bibliografia espanyola en biblioteconomia i documentació (1990-1995)

Bibliografia, amb intenció exhaustiva, de monografies i publicacions en sèrie sobre biblioteconomia i documentació publicades a Espanya entre 1990 i 1995. En total s'inclouen més de 1.600 entrades, sense comentar i ordenades sistemàticament per matèries.

Les biblioteques populars de la Mancomunitat: un projecte polític i un projecte bibliotecari

Les biblioteques populars o públiques que impulsà la Mancomunitat de Catalunya, creades a imatge i semblança de les pioneres biblioteques anglosaxones, foren un modelinnovador dins del panorama bibliotecari d'Espanya. Al seu èxit contribuí tant la figura d'Eugeni d'Ors, responsable del projecte inicial que establí com havien de ser les biblioteques i quina havia de ser la formació del personal a l'Escola de Bibliotecàries, com la de Jordi Rubió, director de la Biblioteca de Catalunya, que el succeí com a director de la xarxa de biblioteques que implantà definitivament un sistema bibliotecari a Catalunya.

Gens, gènere i ciència

Panorama de la genètica, la recerca i les dones científiques a Espanya

Gens, gènere i ciència

Panorama de la genètica, la recerca i les dones científiques a Espanya