Teaching cross-cultural competence and CLIL: a CLIL approach in International Relations University Courses

International relations professionals need cross-cultural competence and English language communication skills to function in the international arena (Graddol 1997). English language communication skills are necessary not only to communicate with foreign colleagues (Bocanegra-Valle 2014) but also to access the vast amount of knowledge transmitted in English over the internet (Ku, Zussman 2010). This work reports the use of CLIL and cross-cultural training in the University of Messina International Relations Advanced Degree Program as a method to raise students’ level of English as quickly as possible while giving them the essential intercultural skills for work in the international field. The researchbased course program combined cross-cultural communication training (Storti, 1997; Lewis, 1999; Gannon, 2004, Harris and Moran, 2007; U.S Peace Corps Training Handbook 2012,) and intercultural competence skill development (Bennett, 1998). Two objectives were proposed: 1) develop cross-cultural communication competence; 2) bring students up to a B2 level as fast as possible. The final exam demonstrated significant growth in the areas of cross-cultural competence as well as an increase in European Common Framework level ranging from .5 to 1.0 depending on the student. Students expressed their belief that what they had learned would be useful for their future career. Combining CLIL with intercultural competence building seems to be effective in meeting two objectives: increasing English language fluency and developing cross-cultural communication competence. More research is recommended to further document this method for increasing English communication proficiency while developing interculturally competent international professionals.

Cultural Planning and community sustainability: The case of the Cultural Facilities Plan of Catalonia (PECCAT 2010-20)

The government of Catalonia has developed a planning framework that seeks to establish the provision of cultural facilities throughout the country. The Cultural Facilities Plan of Catalonia (PECCAT) is based on an analysis of historical gaps and establishes a minimum spatial scheme. The plan responds to problems associated with the absence of a former similar instrument, which has led to an inconsistent and inappropriate cultural infrastructure that fails to fulfill its fundamental mission of securing the cultural rights of the population. The paper sets forth the aims of this policy and describes the objectives and basic characteristics of the plan and the expected outcomes. With the plan, the government of Catalonia seeks to rebalance the infrastructure within the territory and to ensure universal access to basic cultural services, while avoiding a logic of standardization and taking local communities into account. With the development of local plans in the municipalities, local governments encourage community participation processes to adapt and decide on priorities for action based on needs assessments and cultural opportunities for local sustainable development. The local plans focus on local cultural strengths, take advantage of opportunities, and aim to realize the cultural dynamics of a place through establishing an infrastructure that can best respond to the needs and cultural demands of the local communities, taking into account economic, social, and environmental sustainability.

El patrimoni educatiu, un element d'una pedagogia cultural i ciutadana

El present article desenvolupa els eixos de pensament que s’estan elaborant des de diferents angles sobre el patrimoni educatiu. Una revisió sobre la importància de les aportacions de les investigacions a l’entorn del patrimoni educatiu permet assenyalar els punts d’inflexió dels museus pedagògics en l’actualitat. Entre aquests destaca la influència que els museus pedagògics, a través de les seves activitats de recerca, difusió i formació, exerceixen en la conformació d’una pedagogia cultural i ciutadana. Amb la irrupció d’una pedagogia d’encuny culturalista, els museus pedagògics recuperen els fonaments i formes de creació de discurs de la pedagogia cultural sorgida a l’inici del segle XX, tot introduint les aproximacions etnogràfiques en les arrels dels estudis i investigacions. D’altra banda, també ressalta el fet que els museus pedagògics resignifiquen la seva acció a partir de les pedagogies ètiques que atorguen un paper principal als projectes de ciutadania. Així, doncs, ambdós aspectes, cultura i ciutadania, es perfilen com els trets diferencials dels museus pedagògics actuals. A més, aquesta caracterització requereix encara d’una reflexió sobre el sentit i amplitud dels canvis introduïts en els projectes museístics.

From urban political economy to the cultural political economy : rethinking culture and economy in and beyond the urban

Discussions about the culture-economy articulation have occurred largely within theconfines of economic geography. In addition, much attention has been diverted intocaricaturized discussions over the demise of political economy or the invalidity ofculturalist arguments. Moving the argument from the inquiry on the ¿nature¿ of theeconomy itself to the transformation of the role of culture and economy inunderstanding the production of the urban form from an urban political economy (UPE)this paper focuses on how the challenges posed by the cultural turn have enabled urbanpolitical economy to participate constructively in interdisciplinary efforts to reorientpolitical economy in the direction of a critical cultural political economy.

Ebrebiosfera: el paper del patrimoni cultural en la Reserva de la Biosfera

El present estudi pretén posar en valor part del paper de l’Home del Programa MaB (Men and Biosphere). En concret, pretén descobrir la importància i el paper que pot tenir (o que té realment) l’anomenat patrimoni cultural per a la consecució dels objectius de la Reserva de la Biosfera, i les pròpies potencialitats que ofereix aquest patrimoni per al consum del turisme cultural

Més enllà de la costa: l'oferta turístic cultural a Palafrugell

Aquest treball pretén analitzar l’oferta cultural al municipi de Palafrugell i la seva projecció turística, per tal de formular propostes de millora i contribuir així a augmentar la presència turística en aquest tipus de recursos

El Gestor del patrimoni cultural com a generador de dinàmiques econòmiques, responsables i cooperatives en el territori a partir de la recuperació d’oficis: estudi de cas: el gestor del patrimoni cultural en el projecte Carbó d’Ardenya i Gavarres (2013-2014)

L’objectiu general d’aquest treball és definir les competències i limitacions del perfil del gestor del patrimoni cultural en el context de nous projectes de gestió del patrimoni que tenen l’objectiu de dinamitzar econòmica i socialment el territori. Per a fer-ho es parteix de l’avaluació del paper del gestor patrimonial en un projecte concret de recuperació d’oficis

Cultural Diffusion Was the Main Driving Mechanism of the Neolithic Transition in Southern Africa

It is well known that the Neolithic transition spread across Europe at a speed of about 1 km/yr. This result has been previously interpreted as a range expansion of the Neolithic driven mainly by demic diffusion (whereas cultural diffusion played a secondary role). However, a long-standing problem is whether this value (1 km/yr) and its interpretation (mainly demic diffusion) are characteristic only of Europe or universal (i.e. intrinsic features of Neolithic transitions all over the world). So far Neolithic spread rates outside Europe have been barely measured, and Neolithic spread rates substantially faster than 1 km/yr have not been previously reported. Here we show that the transition from hunting and gathering into herding in southern Africa spread at a rate of about 2.4 km/yr, i.e. about twice faster than the European Neolithic transition. Thus the value 1 km/yr is not a universal feature of Neolithic transitions in the world. Resorting to a recent demic-cultural wave-of-advance model, we also find that the main mechanism at work in the southern African Neolithic spread was cultural diffusion (whereas demic diffusion played a secondary role). This is in sharp contrast to the European Neolithic. Our results further suggest that Neolithic spread rates could be mainly driven by cultural diffusion in cases where the final state of this transition is herding/pastoralism (such as in southern Africa) rather than farming and stockbreeding (as in Europe)

Identidad y diversidad en el conocimiento del medio natural, social y cultural en la educación infantil y primaria

El actual proceso de globalización de la sociedad ha supuesto, entre otros aspectos, la llegada de fuertes corrientes migratorias y la presencia en la escuela de niños y niñas de todo el mundo. Esta realidad implica una nueva orientación del currículo de conocimiento del medio que posibilite la comprensión de la diversidad y la pluriidentidad presente en todas las aulas de las escuelas de Cataluña y así conseguir educar para una nueva ciudadanía. Este artículo presenta los resultados de un proceso de investigación-acción que ha tenido como objetivo la innovación curricular en el conocimiento del medio natural, social y cultural en seis centros de educación infantil y primaria de las comarcas gerundenses. Se pretende describir y explicar una innovación o cambio curricular fundamentado teóricamente, del que se ha derivado una nueva forma de trabajo en el aula; y mostrar el proceso metodológico de elaboración e implementación con las resistencias y los cambios reales en el currículo

Gestió del turisme cultural a les comarques de Girona: anàlisis i propostes dels Consells Comarcals i les oficines de turisme municipals

L’objectiu principal d’aquest treball és analitzar el model de gestió actual dels Consells Comarcals i de les oficines de turisme municipals de les diferents comarques gironines pel què fa al turisme cultural

Youtube: fenòmen social, cultural i artístic

Peer-reviewed

Cultura, identitat i diversitat: projecte de creació d'un centre d'experimentació cultural i artística

Quin hauria de ser el paper de les pràctiques artístiques i la cultura contemporània a la societat? I les institucions artístiques, quin rol haurien d’assolir? Aquest treball final de màster és una indagació entorn els fets més significatius al llarg de la història del món occidental pel que fa a la cultura que s’ha desenvolupat al marge dels poders. Una anàlisi de les relacions que s’estableixen entre aquests diversos àmbits, on es planteja un projecte que compleix les característiques de ser un laboratori per a les pràctiques artístiques contemporànies i la seva recerca. Partint, a més a més, de la base teòrica de la historia cultural que ens porta fins on som ara i com a conformadora de les identitats

La Gastronomía de México: identidad cultural desvalorada en el ámbito del turismo mexicano

Los objetivos de este trabajo son, en primer lugar, determinar si la gastronomía mexicana es considerada como producto relevante dentro de la gama del turismo cultural ofertado por México al mundo. En segundo lugar, indicar el puesto ocupado por la gastronomía mexicana en el conjunto de elementos considerados como turismo cultural ofertado por México al mundo. Y en tercer lugar, dar a conocer el grado de utilización que tienen las páginas Web de turismo de las entidades federativas de México