514 resultados para Administración de justicia-Catalunya-S.XVIII
Resumo:
Des de començaments de la dècada dels noranta del segle XX, les migracions internes han adquirit un protagonisme creixent com a factor clau de la dinàmica territorial, en part afavorides pel dinamisme del mercat de l’habitatge, la descentralització dels llocs de treball i l’impacte de la població estrangera. En aquesta memòria de recerca s’estudien amb profunditat els moviments migratoris interns a Catalunya durant el període 1996-2005 des d’una perspectiva comarcal, encara que també es fa un repàs als models migratoris esdevinguts a Catalunya al llarg del segle XX.
Resumo:
Document publicat com a part de la col·lecció Working Papers, que es va presentar a l’Assignatura Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) “Esport, Olimpisme i Cultura Contemporània”, durant el curs 1996/1997. Amb aquesta recerca l’autor pretén descobrir el sistema de valors que es difon a la premsa, concretament a &i&El Periódico de Catalunya&/i&, per analitzar el grau en què els mitjans de comunicació propicien o neguen els valors olímpics que indica el mateix Comitè Olímpic Internacional (COI) en la seva Carta Olímpica.
Resumo:
Aquest treball es va presentar a l’Assignatura Campus "Esport, Olimpisme i Cultura Contemporània", el curs 1998-1999. L'autor pretén fer un repàs històric de la projecció al món de Catalunya través de l'esport i analitzar-ne el tractament que n'ha fet la premsa internacional.
Resumo:
L’objecte d’aquest projecte és determinar si el ritme restaurador de les activitats extractives és el mateix que el de l’extracció del mineral. Per avaluar-ho s’ha analitzat la dinàmica de les explotacions mineres que exploten els quatre tipus principals de recursos a Catalunya, en el període de 10 anys (1993-2003), amb l’ajuda de Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG). Per dur a terme aquest estudi s’ha emprat bases cartogràfiques diferents: els Mapes de cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC) i el de les activitats extractives (EXTCATA). A partir de l’anàlisi dels resultats, es determina que si bé, en general, el procés de restauració dels espais afectats per les activitats extractives està sent molt important des de l’entrada en vigor de la Llei 12/1981, no es pot afirmar que aquests treballs es realitzin de forma compaginada amb els d’explotació.
Resumo:
L’entorn administratiu d’aquests últims anys ha evidenciat la proliferació dels codis de conducta de l’Administració pública, un instrument procedent de l’experiència anglosaxona, especialment de la nord-americana, que en el present està en apogeu a l’Estat espanyol. La realitat ha exigit el desenvolupament d’un mecanisme extrínsec capaç de procurar la comprensió de determinats estàndards ètic-institucionals, així com d’orientar l’actuació d’uns empleats públics que, amb caràcter general, es troben lluny d’encarnar aquella que podríem considerar característica del mite de l’administrador ben educat. Així, sorgeix la voluntat ferma de recórrer a una figura que alguns han qualificat d’organitzativa, la finalitat de la qual rau en cobrir aquelles àrees de l’activitat administrativa que presenten una situació especialment sensible, responent a la necessitat d’una reforma administrativa multidireccional que afronti els nous reptes. El fenomen actual dels codis ètics no ha romàs immune a la influència d’uns determinats corrents de pensament, que no només han definit els fonaments específics dels mateixos –subjacents en la formulació dels principis que incorporen−, sinó també la base del marc ètic-públic en el qual els codis es troben immersos. Els codis de conducta dels funcionaris públics anglosaxons estan arrelats, principalment, en les ètiques fundacionals (teleològica utilitarista i deontològica kantiana) i, de manera indirecta, en aquells preceptes jurídics que en el seu moment varen acollir els principis ètic-públics fundacionals, conformant el que avui denominem ètica institucional, inserida en un marc jurídic-positiu. Per aquest motiu podem afirmar la naturalesa híbrida dels codis de conducta, majoritàriament ètica però no exclusiva que, atenent als principis constitucionals, encapçalarà el diàleg entre la tradicional disjuntiva Ètica-Dret. La necessitat d’elaboració i d’implantació dels codis de conducta al servei del bé dels ciutadans ha conduït, sense més ni més, a la recepció del model nord-americà a l’Estat espanyol, desproveïda de qualsevol element distintiu entre ambdues cultures. D’aquesta manera, l’Administració pública espanyola ha incorporat uns codis ètics de fonamentació únicament fundacional, sense ni tan sols procurar un marc d’aplicació conforme a les exigències públiques del nostre Estat. En desavinença a aquest fet, proposem un model en el que, prescindint –i fins i tot assumint− d’una irreversible formulació fundacional dels codis, l’aplicació d’aquestes figures assenti la base en l’ètica de les virtuts. Les normes i els deures definits en els codis de conducta dels empleats públics no poden esdevenir realitats morals primàries, sinó que han d’estar en funció de la vida segons la virtut. Aquesta concepció ètica dirigeix l’home fins a un nivell de reflexió que li permet indagar racionalment sobre el bé veritable de la vida humana, obrint camí a la perfecció d’una conducta que, en última instància, li proporcionarà l’autèntica llibertat d’acord amb les seves pròpies conviccions.
Resumo:
Noruega i Finlàndia representen les icones del model de l'estat del benestar, motiu pel qual molt sovint han estat considerades com a exemples a seguir en matèria de política social, econòmica i ecològica. A més, es tracta de països amb una experiència democràtica més dilatada que Catalunya. Per la seva banda, aquesta darrera forma part de la Mediterrània, una regió històricament marcada per la important intervenció humana sobre el medi i en permanent canvi. Els països nòrdics i Catalunya són exemples de realitats totalment diferents, no només per les característiques del territori sinó també a nivell social, cultural, econòmic, polític i ambiental. La comparació territorial i de sistemes de planejament d'uns i altres és l'objecte d'aquest estudi.
Resumo:
Aquest treball estudia l’activitat agronòmica de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona durant el període que abasta des de 1766 fins a 1808. Se centra en l’anàlisi de la documentació generada per la Direcció d’Agricultura d’aquesta institució, fent èmfasi en l’estudi del perfil biogràfic i intel•lectual dels homes que hi van estar al capdavant, i en la producció científica que van arribar a dur a terme. El treball enumera i analitza les propostes tècniques per millorar l’agricultura que des d’aquesta corporació es van sotmetre a debat. En aquest sentit, es destaquen les aportacions en temes com la vinya, els nous conreus o el debat sobre la situació de la ramaderia al país.
Resumo:
Aquest treball es va presentar a l’Assignatura de Campus “Esport, Olimpisme i Societat” del curs 1995/96 i tracta de l'evolució de la programació esportiva a la Televisió de Catalunya des de la seva creació, així com dels orígens i història del Canal 33.
Resumo:
Aquest estudi estableix una línia de recerca per iniciar el plantejament de les bases d’un programa d’acció que determini una sèrie de polítiques i d’estratègies d’integració de la població immigrant, amb l’objectiu d’aconseguir-ne la inserció en zones rurals que tinguin necessitat de conservar o de millorar la seva situació socioeconòmica actual. La dita situació està principalment amenaçada pel despoblament i, en alguns casos concrets, també per la disminució –o almenys el canvi en les condicions– de la percepció dels fons estructurals europeus. Amb aquesta investigació es pretén conceptualitzar el tema i mirar de detectar la possibilitat i la disposició per a l’absorció de contingents de població immigrant en algunes zones rurals de Catalunya. En una segona fase, ja es procedirà a determinar les zones concretes que puguin tenir la capacitat i la disponibilitat d’infraestructures suficients per ser una destinació d’immigrants amb una formació específica i la predisposició necessària per tal de garantir-ne l’adaptació a l’entorn rural d’aquest país.
Resumo:
Entre 1998 i 1999, el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) va crear una nova línia de treball: la Biblioteca Digital de Catalunya. Aquesta va néixer amb la finalitat de contractar informació electrònica interdisciplinar per a la comunitat universitària i investigadora dels membres del Consorci. Gairebé al mateix temps, aquesta línia de treball es va ampliar amb la vessant de la informació pròpia generada per aquesta comunitat i es va començar a treballar amb la definició i implementació dels dipòsits electrònics cooperatius. Aquests últims seran l'objecte d'estudi. S'analitza la seva evolució, el seu estat actual, l'estratègia per aconseguir la inclusió de documents (polítiques institucionals, comitès científics, etc.), el seu continent (programes, tecnologia usada, protocols, etc.) i el seu contingut (estàndards utilitzats, drets d'autor, preservació, etc.). Per últim es reflexiona sobre les avantatges, extretes de la pròpia experiència, d'aquests dipòsits electrònics cooperatius.
Resumo:
Aquest treball tracta del govern del territori a Catalunya a partir de l’anàlisi d’una experiència europea (Regió metropolitana del Rin-Ruhr a Alemanya) i de l’estudi de dos casos a dos àmbits territorials ben diferents: el Prepirineu de la serra del Cadí per una banda i la Regió Metropolitana de Barcelona per l’altra. L’objectiu principal és analitzar quines formes innovadores de planificació i govern del territori s’estan aplicant i quins efectes estan tenint aquestes. Aquest treball analitza èr una banda dinàmiques territorials crítiques per a Catalunya com els processos de metropolitanització, la crisi industrial o el despoblament rural i per l’altra instruments d’ordenació del territori innovadors com Plans Territorials Parcials, Estratègies Territorials o Plans Estratègics.
Resumo:
Este trabajo de investigación abarca el desarrollo de la leyenda “Los Amantes de Teruel” en el teatro español de los siglos XVIII y XIX empezando con los primeros textos escritos. El desarrollo de la leyenda se analiza haciendo una comparación de los textos según las características del género. Las versiones que se estudian son los melodramas de Francisco Mariano Nifo, y Francisco Comella, la tragedia anónima, los dos dramas de Hartzenbusch que se escribieron en las diferentes fechas (1836-1849) y el drama lírico de Tomás Bretón.
Resumo:
Estudi elaborat a partir d’una estada a la School of Modern Languages de la University of London, Gran Bretanya, entre agost i desembre del 2006. L’objectiu de la recerca consisteix en exposar el moviment empirista a través de Hume, Locke, Berkeley i altres filòsofs del segle XVIII. A més, s’analitza la filosofia escocesa del sentit comú, ja que va influenciar la filosofia catalana durant la “Renaixença”. El seu fundador, Thomas Reid, és conegut perquè va introduir una filosofia que no seguia l’escepticisme dels filòsofs citats. Sintetitzant, Hume va afirmar que l’experiència del sentit consisteix exclusivament en idees o impressions subjectives en la ment. Una resposta aquest “sistema ideal” va ser la filosofia del sentit comú que es va desenvolupar com a reacció a l’escepticisme de David Hume i altres filòsofs escocesos. Contra aquest “sistema ideal” la nova escola considera que l’experiència ordinària dels homes dona instintivament certes creences de la pròpia existència; de la existència dels objectes reals directament percebuts; i de “principis bàsics” basats en creences morals i religioses. Entre 1816 a 1870 la doctrina escocesa va ser adoptada com a filosofia oficial a França. Els seus principis van obtenir força a través de Víctor Cousin i de la traducció de les obres de Thomas Reid al francès per Jouffroy. Serà doncs, a partir de les traduccions franceses que Ramon Martí d’Eixalà va introduir a Catalunya la filosofia escocesa (no existeix cap prova que Martí d’Eixalà hagués conegut les versions angleses de les obres de Reid). En conclusió, el moviment escocès del sentit comú va influenciar l’escola catalana de filosofia.
Resumo:
L’estudi es centra en el fenòmen de les promocions dins del sector de la premsa impresa i la seva repercussió en el negoci editorial des de la doble perspectiva d’un diari de pagament i un altre gratuït, prenent com a model l’activitat promocional d' El Periódico de Catalunya (2003- 2008) i d' ADN (2006- 2008).
Resumo:
E-repositories are part of the e-science, and they are based on the e-infrastructure. The Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA) together with the Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) started in 1999 a cooperative repository, named TDR, to file, in digital format, the full-text of the read thesis at the universities of our country in order to spread them worldwide in open access, while at the same time, preserving the intellectual copyright of the authors. Since then, four additional cooperative repositories have been created: RECERCAT for research papers; RACO for scientific, cultural and erudite Catalan magazines; MDC for Catalan digital collections of pictures, maps, posters and old magazines; and PADICAT for archiving Catalan digital web content; The main objective of the latter is to archive Catalan web sites. That is, PADICAT collects, processes and provides permanent access to the entire cultural, scientific and general output of Catalonia in digital format. The repository manager is the Biblioteca de Catalunya, as the institution responsible for compiling, processing and distributing the bibliographic heritage of Catalonia, while CESCA is the technology partner. On September 11th, 2006 the repository went into operation for the general public, with some thirty websites archived. After one year and a half, it has 2.720 captures of more than 1.000 websites. This includes 34 million files (HTML, images...) and two terabytes of data. The objective of this paper is to present PADICAT and our experience developing and managing it.We describe the repository briefly, we explain the technology used to implement it and we comment our experiences during its first year and a half.