356 resultados para ALGAS DE LAS SALINAS DE HUACHO
Resumo:
La responsabilitat social corporativa s un concepte molt genric i, en moltes ocasions, bastant abstracte i desconegut que no significa que no estigui molt present i citat avui en dia. El treball de la responsabilitat social corporativa en les empreses de lIBEX-35 t per objectiu ensenyar i educar al lector sobre qu consisteix exactament aquest concepte i conixer ms profundament les raons per les quals s imprescindible incorporar-lo en el mn empresarial, sota un context de globalitzaci i de competncia permanent. Tanmateix, una vegada interioritzat aquesta matria s molt important per als clients, provedors i membres afectats per les activitats de lempresa rebre la informaci de forma detallada sobre quina metodologia, accions i missi que pren lempresa per aconseguir complir amb els reptes i objectius que se li plantegen i es marca sobre RSC cosa que fa necessari per a assolir una bona conducta, coordinaci i feed-back positiu entre lempresa i els diferents grups dinters una bona comunicaci amb aquests grups dinters. Aix es possible grcies a lelaboraci dun informe de RSC. Per dur-lo a terme amb coherncia, claredat i, sobretot, perqu pugui arribar a ser til per a la gesti i govern de lorganitzaci, ser necessari definir-lo i emmarcar-lo en els mbits i temtiques que t que contenir i el procediment per elaborar-lo. Tot informe precisa danlisis per a avaluar la qualitat de la informaci reflexada i, daquesta manera, poder realitzar accions correctores oportunes. Mitjanant la definici duna srie dindicadors de desenvolupament i altres, intentarem aproximar-nos a lanlisi dels continguts de les memries de les empreses que componen lIBEX-35 de lany 2006, ja que podem considerar-les com les ms representatives i ms influents dEspanya. Amb tot aix sabrem quina s la situaci en lmbit general dels informes que presenten aquestes empreses i podrem recomanar per a que les empreses puguin completar-lo i respondre ms eficientment les necessitats dels futurs lectors daquest informe i obtenir millor imatge corporativa.
Resumo:
En el present treball es realitza una exhaustiva anlis a diferents poltiques sociolaborals de les comunitats autnomes d'Astries, Cantbria, Castella-La Manxa i Galcia. Tenint en compte la problemtica de cada una d'elles, els governs de les comunitats creen diversos programes de suport social amb vista a un desenvolupament i millora de la qualitat de vida de les persones. El programa analitzat per a Astries s el pla de Salut, Seguretat i Medi Ambient Laboral; a Cantbria, el pla de Qualificaci i Formaci Professional; a Castella-la Manxa, l'Institut de la Dona, i finalment Galcia amb el pla gallec d'Inclusi Social.
Resumo:
El software es fcil de cambiar, demasiado fcil, las herramientas de Software Configuration Management, nos permiten conseguir que un determinado proyecto sea estable y trazable, siempre y cuando estas se usen debidamente. Tampoco el uso de estas herramientas es sencillo. El objetivo de nuestro proyecto es el de implementar una herramienta que haga de nexo entre el desarrollador y todas las herramientas de desarrollo para asegurar que los cambios son consistentes.
Resumo:
Tras un breve repaso de la experiencia internacional, en el presente trabajo se cuantifica la contribucin de la inversin en las nuevas tecnologas de la informacin y las comunicaciones (TICs) al crecimiento de Espaa y sus regiones y a las disparidades de productividad entre estas ltimas. Con este fin se estima una funcin de produccin regional desagregando la dotacin de capital en un componente TIC y otro no TIC. Una comparacin de los resultados con los obtenidos a partir de la metodologa habitual de contabilidad del crecimiento sugiere que la inversin en bienes TIC podra generar efectos indirectos internos y externos muy considerables.
Resumo:
En este documento se presenta un estudio acerca de cmo variables de estructura econmica y de estructura espacial afectan el crecimiento del empleo en 50 provincias espaolas entre los aos 1999 y 2004. Para ello, se realiza una estimacin global que abarca los sectores de manufacturas y de servicios. Los resultados evidencian economas de urbanizacin, pero ambigedad para las economas de localizacin. Adems, variables de estructura espacial como los ndices de centralizacin y concentracin resultaron no ser significativos, mientras que el porcentaje de empleo disperso y en subcentros explican ampliamente el modelo adems de alcanzar su signo esperado
Resumo:
En el presente trabajo se desarrolla un estudio de las emisiones de CH4 relacionadas con el sector agroalimentario cataln a travs de un anlisis alternativo, o al menos complementario, de subsistemas input-output. Una herramienta de gran utilidad para estudiar la estructura productiva de los diferentes sectores que componen una economa. La aplicacin de esta tcnica permite las descomposicin del subsistema en distintos efectos en funcin de los vnculos intersectoriales existentes con el conjunto de las ramas productivas de la economa, dentro y fuera del subsistema. De los resultados obtenidos destaca la importancia de las relaciones intrasectoriales del subsistema agroalimentario, que muestra una relevante autonoma en cuanto a este tipo de emisiones respecto al resto de la economa. Esta caracterstica orienta el tipo de polticas medioambientales a implementar con el objetivo de reducir el impacto atmosfrico de dicha actividad.
Resumo:
Esta investigacin analiza las desigualdades de las intensidades energticas entre pases de la OCDE, su evolucin y sus causas. Estas intensidades constituyen uno de los principales factores determinantes de las emisiones per cpita y, por tanto, de las diferencias que se dan entre pases y grupos de pases. Se desarrolla una metodologa que permite la descomposicin de la desigualdad en los consumos de energa per cpita en factores explicativos, adems de analizar la contribucin de diferentes grupos de pases. Destaca que, si bien las diferencias en afluencia econmica son el factor ms relevante en la explicacin las desigualdades en el consumo energtico per cpita, la desigualdad en intensidad energtica juega un papel prominente en su reduccin en el periodo analizado. A continuacin, se desarrolla una metodologa que permite determinar la importancia de las diferentes estructuras productivas y de las diferencias en eficiencia energtica en el mayor o menor uso de energa por unidad de PIB en los diferentes pases y grupos de pases. Los resultados muestran que la especializacin productiva gana peso en la explicacin de las desigualdades en las intensidades energticas, mientras que se da una importante tendencia a la igualacin de la eficiencia energtica entre pases sector a sector. Esta tendencia explicara, a su vez, el peso decreciente de la intensidad energtica como factor explicativo de las desigualdades en consumos energticos.
Resumo:
Neuromarketing, la tangibilizacin de las emociones s una aproximaci als estudis sobre els sistemes neuronals que regeixen el cervell hum, amb la finalitat de relacionar-ho a la conducta del consumidor. Aquest treball explora la aplicaci dels descobriments en matria neurocientfica al camp del marketing. Tot aix, pel posterior anlisi sobre la viabilitat i fiabilitat de la implementaci daquests avanos al mon professional.
Resumo:
El present treball consisteix en una anlisis de la situaci energtica actual a Catalunya i les seves previsions basades en la Pla Energtic de Catalunya 2006-2015 elaborat pel Institut Catal dEnergia. En relaci al anlisis de la situaci energtica actual, el projecte engloba des de la perspectiva de la situaci energtica global, europea, estatal i nacional de Catalunya. Posteriorment, es realitza una valoraci de les necessitats energtiques de Catalunya, sexposen els objectius i les previsions fins el 2015. Al llarg de tot lanlisi del present projecte shan tingut en consideraci el paper de la eficincia energtica i de les energies renovables. Addicionalment, sestudien i analitzen les politiques i estratgies que pretenen portar a terme les Autoritats de Catalunya per aconseguir les seves previsions. Per ltim, es realitza una valoraci de les probabilitats dxit de les actuacions previstes proposant certes recomanacions.
Resumo:
En aquest estudi analitzem la complexa relaci que actualment existeix entre Organitzacions No Governamentals de Desenvolupament (ONGD) i mitjans de comunicaci per a arribar a concretar les causes i unes possibles solucions. Veiem que la falta d'inters per part dels mitjans s deguda, en part, a les prioritats temtiques establertes pel sistema globalitzat dels grans grups de comunicaci. Igualment, no hem d'oblidar que els mitjans poseixen, a ms de la funci d'entretenir, el deure informar, d'actuar com el Quart poder, d'educar i d'orientar a la societat. Aquesta funci educativa i orientativa dels mitjans, curiosament, coincideix amb un dels objectius bsics de les ONGD encara que, en aquest segon cas, dirigida cap a la conscienciaci social per a la resoluci dels problemes dels pasos en vies de desenvolupament. Una vegada establerts el tipus de relaci que mantenen els dos collectius i determinades les causes que ho provoquen proposem algunes de les solucions que, a poc a poc, comencen a implantar les grans ONGD espanyoles com alternatives als mitjans tradicionals. Encara que s'aconsella una estreta collaboraci amb els mitjans de comunicaci volem remarcar la idea que una saturaci informativa comporta una insensibilizaci cap als problemes, justament l efecte contrari del desitjat per les ONGD.
Resumo:
El paper del DirCom en les organitzacions s un treball de fi de carrera en el que es fa una aproximaci al perfil professional del Director de Comunicaci. Cont una primera part terica, basada en la opini de diversos autors i una segona part prctica en la que sestudia si els tres DirCom entrevistats sajusten a la teoria proposada
Resumo:
Del jingle a la msica pop: una aporximaci a lus de la msica en la publicitat s un treball de fi de carrera en el que sexposa la evoluci que ha patit la can publicitria. En una primera part sexpliquen el diferents tipus de msica que existeixen, en la segona la histria de la msica a la publicitat espanyola i conclou amb un Top-10 de les millors canons dels anuncis.
Alcohol en las relaciones pblicas. Cmo se dan a conocer las marcas a travs de las relaciones pblicas
Resumo:
Treball danlisis i investigaci de ls de les relacions pbliques i el mrqueting experiencial dels anunciants de begudes alcohliques. Tractament de la normativa vigent sobre el tema i estudi dels diferents tipus daccions de comunicaci que porta a terme aquest sector. Profunditzant en dos exemples de marques i la seva comunicaci durant els ltims anys mitjanant les relacions pbliques.
Resumo:
Aquest Treball de Fi de Carrera (TFC) analitza i avalua les poltiques sociolaborals de dos comunitats autnomes: Madrid i Canries. Per realitzar-lo s ha investigat tant a nivell qualitatiu com quantitatiu, les politiques sociolaborals que es desenvolupant en les dos comunitats per mitja dels plans y programes d actuaci, realitzats per les seves Consegeries de Govern. Per realitzar l'estudi quantitatiu de cada comunitat autnoma, s ha calculat i analitzat a nivell estadstic, les poltiques sociolaborals, per mitj d'unes variables i rtios determinats. Els programes que s' analitzen en aquest estudi sn el Pla de Formaci Professional que ve desenvolupant la Comunitat de Madrid durant els ltims anys, i el Pla per a la Dona a Canries.
Resumo:
Lobjectiu daquesta tesina s donar a conixer la tasca dels mediadors lingstico-culturals entre pares i mares xinesos i educadors catalans. La tesina s estructurada en tres parts: a la primera, presentem una panormica general de la immigraci xinesa a Catalunya; a la segona i a la tercera, analitzem els aspectes lingstics i culturals de la mediaci, emfasitzant els trets propis de lmbit escolar i els casos ms complexos de transferncia de referents culturals. A les conclusions descrivim el perfil del mediador i, finalment, adjuntem un glossari amb la terminologia prpia de lmbit educatiu.
