De Chamonix a Salt Lake city: evolución del concepto de villa olímpica en los Juegos de invierno

Esta ponencia fue presentada en el International Symposium on Olympic Villages, Museo Olímpico, Lausana, Suiza. Su objetivo es exponer la evolución histórica del concepto de villa olímpica en los Juegos de Invierno y reflexionar sobre aquello en lo que se podría convertir. Esta evolución histórica puede dividirse en tres grandes períodos en que se basa este plan: antes de 1960, de 1964 a 1984 y a partir de 1988.

Stock market integration between new EU member states and the Euro-zone

This paper measures the degree in stock market integration between five Eastern European countries and the Euro-zone. A potentially gradual transition in correlations is accommodated by smooth transition conditional correlation models. We find that the correlation between stock markets has increased from 2001 to 2007. In particular, the Czech and Polish markets show a higher correlation to the Euro-zone. However, this is not a broad-based phenomenon across Eastern Europe. We also find that the increase in correlations is not a reflection of a world-wide phenomenon of financial integration but appears to be specific to the European market. JEL classifications: C32; C51; F36; G15 Keywords: Multivariate GARCH; Smooth Transition Conditional Correlation; Stock Return Comovement; New EU Members.

Escenografia i participació en el teatre festiu tradicional: la Festa de l’Ós, la Dansa de la Mort i el Salt de Plens

Anàlisi contemporani de la teatralitat i l’espectacularitat de tres festes populars: la Festa de l’Ós de Prats de Molló, de la Dansa de la Mort de Verges i del Salt de Plens de la Patum de Berga. S’aprofundeix en l’escenografia, la plàstica, de les tres figures complexes que s’hi representen: “la bèstia” en la Festa de l’Ós, “la Mort” en la Dansa de la Mort i “el geni de la Naturalesa” en el salt de Plens. El que es pretén amb aquest estudi és observar fins a quin punt la plasticitat de la indumentària i de l’escenografia influencia en la relació actuant-espectador i com l’estètica de cadascuna d’aquestes obres esdevé una eina socialitzadora.

Amb l'aigua a Salt

Crònica del Museu de l'Aigua de Salt, instal·lat a l'edifici del mas Llorens, dedicat bàsicament a la sèquia Monar i al curs mitjà del Ter i obert l'any 1990

Projecte de rehabilitació del Mas Sitjar de Salt

El motiu principal que ens ha portat a la realització d’aquest treball ha sigut el nostreinterès en el camp de la rehabilitació. També ha influït en aquesta decisió la possibilitat d’accedir a documentació gràfica i històrica, ja que es tracta d’un edifici històric patrimoni del municipi de Salt. Com a coneixedors de l’estat actual de l’edifici s’ha decidit que l’objecte principal del projecte estigui basat en la consolidació estructural, considerant que no hi ha un ús definit, decidim que l’ús serà el que ve definit al CTE com a categoria C (zones d’accés al públic), que és el més desfavorable en quant a sobrecàrregues d’ús. Llavors, la finalitat del projecte és dur a terme la rehabilitació de l’edifici perquè és pugui adaptar a qualsevol ús que se li vulgui donar. Per tant, cal deixar clar que no és objecte redissenyar o redistribuir l’edifici per donar-li un ús concret

Joves, marginalitat urbana i territori a Salt: hipòtesis i punts de partida

Amb les transformacions de la societat postfordista i la progressiva retirada dels estats de Benestar, emergeixen per una part, noves modalitats de transicions juvenils de bloqueig i precarietat, així com noves formes de marginalitat urbana per efecte de tres components; l’extensió de l’atur de llarga durada i la relació precaritzada amb el treball, la relegació en barris de concentració de la pobresa i l’estigmatització territorial; dinàmiques que generen la nova marginalitat avançada. Aquest treball, planteja una aproximació teòrica als condicionants i els efectes de les noves formes de marginalitat sobre els joves en determinats contextos territorials, plantejant hipòtesis respecte el micro-context de Salt

The Czech Republic in the European Union: A Problematic Member State?

A comparison between Poland, Hungary and the Czech Republic concerning regional cooperation, European Enlargement and further integration and relations with Germany might lead to the conclusion that the Czech Republic, once Member State of the European Union, might be more prone to cause tensions and problems than the other two countries

How political parties, rather than member-states, are building the European Union

Political party formation and coalition building in the European Parliament is being a driving force for making governance of the highly pluralistic European Union relatively effective and consensual. In spite of successive enlargements and the very high number of electoral partiesobtaining representation in the European Union institutions, the number of effective European Political Groups in the European Parliament has decreased from the first direct election in 1979 to the fifth in 1999. The formal analysis of national party¹s voting power in different Europeanparty configurations can explain the incentives for national parties to join large European Political Groups instead of forming smaller nationalistic groupings. Empirical evidence shows increasing cohesion of European Political Groups and an increasing role of the European Parliament in EU inter-institutional decision making. As a consequence of this evolution, intergovernmentalism is being replaced with federalizing relations. The analysis can support positive expectations regarding the governability of the European Union after further enlargements provided that new member states have party systems fitting the European PoliticalGroups.

On the origins of electoral systems and political parties. The role of elections in multi-member districts

The old, understudied electoral system composed of multi-member districts, open ballot and plurality rule is presented as the most remote scene of the origin of both political parties and new electoral systems. A survey of the uses of this set of electoral rules in different parts of the world during remote and recent periods shows its wide spread. A model of voting by this electoral system demonstrates that, while it can produce varied and pluralistic representation, it also provides incentives to form factional or partisan candidacies. Famous negative reactions to the emergence of factions and political parties during the 18th and 19th centuries are reinterpreted in this context. Many electoral rules and procedures invented since the second half of the 19th century, including the Australian ballot, single-member districts, limited and cumulative ballots, and proportional representation rules, derived from the search to reduce the effects of the originating multi-member district system in favor of a single party sweep. The general relations between political parties and electoral systems are restated to account for the foundational stage here discussed.

X-ray diffraction, thermal analysis, and Raman scattering study of K2BeF4 and comparation to other member of the (beta)-K2SO4 family with ferroelectric -paraelectric transition

Thermal analysis, powder diffraction, and Raman scattering as a function of the temperature were carried out on K2BeF4. Moreover, the crystal structure was determined at 293 K from powder diffraction. The compound shows a transition from Pna21 to Pnam space group at 921 K with a transition enthalpy of 5 kJ/mol. The transition is assumed to be first order because the compound shows metastability. Structurally and spectroscopically the transition is similar to those observed in (NH4)2SO4, which suggests that the low-temperature phase is ferroelectric. In order to confirm it, the spontaneous polarization has been computed using an ionic model.

X-ray diffraction, thermal analysis, and Raman scattering study of K2BeF4 and comparation to other member of the (beta)-K2SO4 family with ferroelectric -paraelectric transition

Thermal analysis, powder diffraction, and Raman scattering as a function of the temperature were carried out on K2BeF4. Moreover, the crystal structure was determined at 293 K from powder diffraction. The compound shows a transition from Pna21 to Pnam space group at 921 K with a transition enthalpy of 5 kJ/mol. The transition is assumed to be first order because the compound shows metastability. Structurally and spectroscopically the transition is similar to those observed in (NH4)2SO4, which suggests that the low-temperature phase is ferroelectric. In order to confirm it, the spontaneous polarization has been computed using an ionic model.

Feeding of nauplii, copepodites and adults of Calanipeda aquaedulcis (Calanoida) in Mediterranean salt marshes

Feeding of the different developmental stages of Calanipeda aquaedulcis on natural particles (bacterio-, phyto- and microzooplankton) was measured in a Mediterranean salt marsh (Empordà wetlands, NE Iberian Peninsula). Bottle incubations were performed in the field both in autumn and spring. The results showed differences in the diet of the different developmental stages due to both prey type and size. In general, the size of the ingested prey increased with increasing size of the C. aquaedulcis stage. While C. aquaedulcis adults had high ingestion rates and selection coefficients for large prey (micro- and nanoplankton), nauplii preferentially consumed smaller prey items (picoplankton). Copepodites showed the widest prey size range, including pico-, nano- and microplankton. Nevertheless, the lower size limit for particle capture was similar for all stages, i.e. between 1.7 and 2.1 μm. Omnivory was observed in all stages of C. aquaedulcis. Heterotrophic prey (picoplankton, dinoflagellates and ciliates) were the most ingested items. The ability to partition the available food among the different developmental stages could represent an advantage in times of ood scarcity because it may reduce intraspecific competition. This may explain how C. aquaedulcis is able to predominate in the zooplankton community for several weeks during spring and summer ven in situations of low food availability

Valoració de la capacitat de salt i sincronització temporal intergrupal en la Gimnàstica Estètica de Grup

La Gimnàstica Estètica de Grup (GEG) és un esport emergent del qual no existeix gairebé cap treball de camp i/o publicació. En relació al codi de puntuació d’aquesta modalitat, tant les capacitats de salt com la unitat de moviment del cos i la sincronització entre els membres del conjunt, tenen un pes molt important en la puntuació del valor tècnic i de l’execució. En aquest estudi s’ha realitzat la mesura, avaluació i comparació de les manifestacions de la força explosiva, elàstica i reactiva d’un grup de gimnàstica d’estètica d’alt nivell al principi i al final del període competitiu, mitjançant la bateria de tests de salts verticals de Bosco, concretament SJ, CMJ, CMJas i RJ (15” CMJas). També s’ha analitzat la sincronització i/o coordinació temporal intergrupal d’execució de les dificultats tècniques de salt de les coreografies competitives, al llarg del període competitiu d’un conjunt de gimnàstica estètica d’alt nivell, tenint en compte la sincronització en començar la dificultat i en acabar-la. Els resultats obtinguts demostren que la manifestació de força elàsticoexplosiva en CMJ ha disminuït un 0,46 % i la força explosiva SJ (sense reutilització d'energia elàstica ni aprofitament del reflex miotàtic) ha augmentat un 4,63 %. Durant el període competitiu del conjunt sènior de gimnàstica estètica del Club Muntanyenc Sant Cugat, la influència dels braços en la capacitat de salt ha augmentat un 1,32% i la potència anaeròbica alàctica un 4,76%. Tot i que en la majoria de tests, els resultats han estat positius, no es considera que la mostra hagi assolit una millora significativa, atès que no ha superat el 10% proposat en començar l’estudi, i els valors obtinguts són totalment inestables. S’ha vist que en un mateix test el % de pèrdues i de guanys ha estat molt variat, de manera que no es pot establir una relació de millora de la capacitat de salt en funció de l’entrenament. Pel que fa a la sincronització temporal intergrupal, ha millorat entre un 37,50% (sincronització temps inicial) i un 50,00% (sincronització temps final) en relació a les dificultats tècniques. Fet que és relaciona directament amb l’automatització de mecanismes d’execució al llarg de la temporada competitiva. Tot i així no s’ha igualat o superat la millora d’un 70% proposada per les hipòtesis inicials de l’estudi.

Elastic properties and secondary structure formation of single-stranded DNA at monovalent and divalent salt conditions

Single-stranded DNA (ssDNA) plays a major role in several biological processes. It is therefore of fundamental interest to understand how the elastic response and the formation of secondary structures are modulated by the interplay between base pairing and electrostatic interactions. Here we measure force-extension curves (FECs) of ssDNA molecules in optical tweezers set up over two orders of magnitude of monovalent and divalent salt conditions, and obtain its elastic parameters by fitting the FECs to semiflexible models of polymers. For both monovalent and divalent salts, we find that the electrostatic contribution to the persistence length is proportional to the Debye screening length, varying as the inverse of the square root of cation concentration. The intrinsic persistence length is equal to 0.7 nm for both types of salts, and the effectivity of divalent cations in screening electrostatic interactions appears to be 100-fold as compared with monovalent salt, in line with what has been recently reported for single-stranded RNA. Finally, we propose an analysis of the FECs using a model that accounts for the effective thickness of the filament at low salt condition and a simple phenomenological description that quantifies the formation of non-specific secondary structure at low forces.