19 resultados para Transdutor de 5 a 10 MHz


Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Menorca és una illa del Mediterrani occidental i una important destinació turística. El turisme estival és un pilar de l’economia de l’illa i té implicacions en tots els aspectes d’aquesta. Una bona part dels turistes es concentren en nuclis turístics costaners dedicats a una única activitat (l’allotjament de turistes). En aquest projecte s’estudien els consums i els potencials de captació d’aigua i energia de cinc nuclis turístics menorquins i alguns dels seus establiments turístics i se n’avalua el potencial d’autosuficiència. També es fa un estudi de mobilitat dels turistes, a partir del qual es quantifica el cost energètic de la mobilitat i les emissions de CO2 que se’n deriven. Les eines utilitzades han estat enquestes i Sistemes d’Informació Geogràfica. Els resultats mostren que el consum hídric per persona és molt variable (de 98 a 466 litres diaris). El consum elèctric per persona és més homogeni que el d’aigua (entre 5 i 10 kWh·persona-1·dia-1 a nivell de nucli turístic) i presenta valors superiors en allotjaments del tipus hotel que del tipus apartaments. Els trajectes d’anada i tornada a l’illa amb avió o vaixell representen més del 80% del cost energètic total de les vacances a Menorca (aprox. 1 MWh per estada) i de les emissions de CO2 associades. Els turistes espanyols recorren un 180% més de distància en desplaçaments a l’interior de l’illa que els d’altres nacionalitats. L’aprofitament d’aigües pluvials podria cobrir menys del 25% de les necessitats hídriques de la majoria d’allotjaments turístics i entre el 28 i el 36% de les necessitats hídriques totals dels nuclis turístics, mantenint-se els nivells actuals de consum. La captació d’energia solar fotovoltaica in situ podria arribar a suplir entre el 50 i el 90% del consum d’energia elèctrica en els nuclis turístics i fins al 100% del mateix en alguns allotjaments turístics.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

El nostre objectiu és avaluar l’impacte de la utilització de fetges de donants anti-HBc positius en pacients trasplantats per hepatitis B, els quals van ser revisats de manera retrospectiva. La probabilitat acumulada d’hepatitis B post-trasplantament al 1er, 5é i 10é any va ésser del 3,7%, 8,3% i 8,3% en els receptors d’un empelt anti-HBc+ en comparació amb el 2,7%, 9,8% i 9,8% en els que varen rebre un empelt anti-HBc- (p=0,99). La probabilitat de supervivència al 1er, 5é i 10é any dels receptors d’un òrgan anti-HBc+ va ésser del 87%, 82% i 58% front al 87%, 82% i 74% en els que varen rebre un anti-HBc- (p=0,73). La utilització de donants anti-HBc positius no afecta ni a la supervivència ni al desenvolupament de hepatitis B en pacients trasplantats per VHB.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

S´ha realitzat un anàlisi retrospectiu de variables clínic-patològiques d´una sèrie de 116 malaltes diagnosticades d´una recaiguda locorregional de càncer de mama després d´una resecció quirúrgica amb mastectomía o cirurgía conservadora a l´Hospital Universitari La Fe entre els anys 1988 i 2008. La mitjana de seguiment des del diagnòstic de la recaiguda locorregional ha sigut de 60 mesos. Cinquanta-tres malaltes (45,7%) varen desenvolupar una recaiguda sistèmica amb una tasa de supervivència cáncer-específica després de la recaiguda local als 5 i 10 anys de 67 i 54% respectivament. A l´anàlisi multivariant la presència d´invasió vàsculo-linfàtica i l´afectació cutànea (cutànides) a la recaiguda varen permanèixer com a factors predictius independents de recaiguda sistèmica i supervivència càncer-específica. La presència d´aquestos factors identifica un subgrup de malaltes d´alt risc de progressió sistèmica i mort per cáncer de mama després de la recaiguda local a les que s´hauria de considerar un tractament més intensiu.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Hem analitzat de manera retrospectiva una sèrie de 58 pacients diagnosticats d’un osteosarcoma no metastàsic a l’Hospital Universitari La Fe de València entre els anys 1985 i 2005. La supervivència global obtinguda als 5 i 10 anys va ser del 57 i del 50 % respectivament. Hem identificat com a factors pronòstic independents la grandària tumoral i la localització axial. Un 50% dels pacients van morir com a conseqüència d’una recidiva sistèmica malgrat haver estat tractats, la majoria, amb cirurgia amb conservació de membre i quimioteràpia tant pre com postoperatòria. El rescat quirúrgic de la recidiva proporciona supervivències prolongades d’una manera significativa.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

El uso de metalacarboranos en la síntesis de compuestos aril-cobaltobis(dicarballuro) ha despertado un nuevo tema de interés y de estudio en el grupo de Síntesi Inorgànica i Catàlisi del ICMAB-CSIC. Los metalacarboranos presentan diversas aplicaciones innovadoras como la BNCT (Boron Neutron Capture Therapy), el tratamiento de aguas residuales, actividades catalíticas, como agentes dopantes en membranas poliméricas conductoras, y como integrantes en sensores potenciométricos, entre otros. El principal objetivo de este trabajo de investigación ha consistido en desarrollar un método de acoplamiento B–C sobre el anión sándwich [3,3’-Co-(1,2-C2B9H11)2]- para la formación de nuevos derivados aril-cobalto-bis(dicarballuro); éstos se han sintetizado por su posible capacidad fotoactiva. Este acoplamiento transcurre mediante una reacción de sustitución electrófila aromática (SEAr) sobre el anillo aromático o desde la óptica del metalacarborano, mediante una sustitución nucleófila inducida electrofilicamente (EINS). Dicha reacción requiere el uso de un ácido de Lewis como catalizador. El hecho que se haya utilizado AlCl3 como catalizador, hace que la reacción que se desarrolla en este trabajo recuerde de alguna manera a una reacción de Friedel-Crafts, pese a que la reacción está dirigida a la formación de un enlace B–C mediado por un ácido de Lewis. El principal problema de las reacciones de Friedel-Crafts es la elevada cantidad de areno que se precisa para llevar a cabo la reacción, debido a que el disolvente empleado puede actuar como fuente de electrófilos. El procedimiento empleado en nuestro caso utiliza el mesitileno como disolvente, el cual posee un gran impedimento estérico y un alto punto de ebullición. De esta manera, se puede realizar esta reacción utilizando entre 1.5 y 10 equivalentes de areno respecto al cobalto-bis(dicarballuro) sin que el disolvente actúe como reactivo. Se han estudiado y optimizado las condiciones experimentales para que el método sintético que genera el enlace B–C sea lo más universal posible para cualquier tipo de anillo aromático. Se han probado una gran diversidad de anillos aromáticos, desde anillos aromáticos fuertemente activados a los más desactivados, así como anillos aromáticos heterocíclicos. Finalmente, las condiciones de síntesis extraídas de este estudio son muy satisfactorias para los anillos activados probados y para los anillos débilmente desactivados. En cambio, para los arenos fuertemente desactivados, los rendimientos de la reacción han sido bajos. Por otro lado, las pruebas realizadas sobre los anillos heterocíclicos no han sido exitosas y no se ha producido el acoplamiento B–C.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

S’han estudiat un total de 75 mascles sencers (50% Pietrain, 25% Duroc i 25%Landrace) des de les dues setmanes de vida (±4,00kg) en el Centre de Control Porcí del’IRTA (CCP) fins les 24 hores posteriors al seu sacrifici (±100,00kg) a l’escorxador delCentre de Tecnologia de la Carn de l’IRTA (CTC). Al CCP es varen avaluar aspectes decomportament i benestar animal, així com diferents paràmetres de consums icreixements individuals de cada animal. A l’escorxador del CTC es van avaluar lescaracterístiques de qualitat de la canal i la carn de les 75 canals provinents dels animals estudiats. Les dades de consum individual es van poder recollir mitjançant el sistema SACA (Sistema Automàtic de Consum d’Aliment) que permet saber quins són elsconsums individuals de cada animal i en quin moment del dia es produeixen les sevesvisites a la menjadora.L’objectiu era determinar l’efecte del dejuni en granja (DJ) i del temps d’esperaen l’escorxador (TE) sobre el benestar animal, la qualitat de la canal i la carn de porc iel que es van anomenar altres variables i ràtios. També es van analitzar els consumsindividuals d’aliment per cada animal. Es van tenir en compte dos períodes de dejuni (2i 12 hores) i tres temps d’espera en l’escorxador (0, 5 i 10 hores)

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

3, 4-Methylenedioxymethamphetamine (MDMA) and cannabis are widely abused illicit drugs that are frequently consumed in combination. Interactions between these two drugs have been reported in several pharmacological responses observed in animals, such as body temperature, anxiety, cognition and reward. However, the interaction between MDMA and cannabis in addictive processes such as physical dependence has not been elucidated yet. In this study, the effects of acute and chronic MDMA were evaluated on the behavioral manifestations of Δ9-tetrahydrocannabinol (THC) abstinence in mice. THC withdrawal syndrome was precipitated by injecting the cannabinoid antagonist rimonabant (10 mg/kg, i.p.) in mice chronically treated with THC, and receiving MDMA (2.5, 5 and 10 mg/kg i.p.) or saline just before the withdrawal induction or chronically after the THC administration. Both, chronic and acute MDMA decreased in a dose-dependent manner the severity of THC withdrawal. In vivo microdialysis experiments showed that acute MDMA (5 mg/kg, i.p.) administration increased extracellular serotonin levels in the prefrontal cortex, but not dopamine levels in the nucleus accumbens. Our results also indicate that the attenuation of THC abstinence symptoms was not due to a direct interaction between rimonabant and MDMA nor to the result of the locomotor stimulating effects of MDMA. The modulation of the cannabinoid withdrawal syndrome by acute or chronic MDMA suggests a possible mechanism to explain the associated consumption of these two drugs in humans.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Self-reported home values are widely used as a measure of housing wealth by researchers employing a variety of data sets and studying a number of different individual and household level decisions. The accuracy of this measure is an open empirical question, and requires some type of market assessment of the values reported. In this research, we study the predictive power of self-reported housing wealth when estimating sales prices utilizing the Health and Retirement Study. We find that homeowners, on average, overestimate the value of their properties by between 5% and 10%. More importantly, we are the first to document a strong correlation between accuracy and the economic conditions at the time of the purchase of the property (measured by the prevalent interest rate, the growth of household income, and the growth of median housing prices). While most individuals overestimate the value of their properties, those who bought during more difficult economic times tend to be more accurate, and in some cases even underestimate the value of their house. These results establish a surprisingly strong, likely permanent, and in many cases long-lived, effect of the initial conditions surrounding the purchases of properties, on how individuals value them. This cyclicality of the overestimation of house prices can provide some explanations for the difficulties currently faced by many homeowners, who were expecting large appreciations in home value to rescue them in case of increases in interest rates which could jeopardize their ability to live up to their financial commitments.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Con este trabajo revisamos los Modelos de niveles de las tasas de intereses en Chile. Además de los Modelos de Nivel tradicionales por Chan, Karoly, Longstaff y Lijadoras (1992) en EE. UU, y Parisi (1998) en Chile, por el método de Probabilidad Maximun permitimos que la volatilidad condicional también incluya los procesos inesperados de la información (el modelo GARCH ) y también que la volatilidad sea la función del nivel de la tasa de intereses (modelo TVP-NIVELE) como en Brenner, Harjes y la Crona (1996). Para esto usamos producciones de mercado de bonos de reconocimiento, en cambio las producciones mensuales medias de subasta PDBC, y la ampliación del tamaño y la frecuencia de la muestra a 4 producciones semanales con términos(condiciones) diferentes a la madurez: 1 año, 5 años, 10 años y 15 años. Los resultados principales del estudio pueden ser resumidos en esto: la volatilidad de los cambios inesperados de las tarifas depende positivamente del nivel de las tarifas, sobre todo en el modelo de TVP-NIVEL. Obtenemos pruebas de reversión tacañas, tal que los incrementos en las tasas de intereses no eran independientes, contrariamente a lo obtenido por Brenner. en EE. UU. Los modelos de NIVELES no son capaces de ajustar apropiadamente la volatilidad en comparación con un modelo GARCH (1,1), y finalmente, el modelo de TVP-NIVEL no vence los resultados del modelo GARCH (1,1)

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Con este trabajo revisamos los Modelos de niveles de las tasas de intereses en Chile. Además de los Modelos de Nivel tradicionales por Chan, Karoly, Longstaff y Lijadoras (1992) en EE. UU, y Parisi (1998) en Chile, por el método de Probabilidad Maximun permitimos que la volatilidad condicional también incluya los procesos inesperados de la información (el modelo GARCH ) y también que la volatilidad sea la función del nivel de la tasa de intereses (modelo TVP-NIVELE) como en Brenner, Harjes y la Crona (1996). Para esto usamos producciones de mercado de bonos de reconocimiento, en cambio las producciones mensuales medias de subasta PDBC, y la ampliación del tamaño y la frecuencia de la muestra a 4 producciones semanales con términos(condiciones) diferentes a la madurez: 1 año, 5 años, 10 años y 15 años. Los resultados principales del estudio pueden ser resumidos en esto: la volatilidad de los cambios inesperados de las tarifas depende positivamente del nivel de las tarifas, sobre todo en el modelo de TVP-NIVEL. Obtenemos pruebas de reversión tacañas, tal que los incrementos en las tasas de intereses no eran independientes, contrariamente a lo obtenido por Brenner. en EE. UU. Los modelos de NIVELES no son capaces de ajustar apropiadamente la volatilidad en comparación con un modelo GARCH (1,1), y finalmente, el modelo de TVP-NIVEL no vence los resultados del modelo GARCH (1,1)

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

This paper evaluates the global welfare impact of observed levels of migration using a quantitativemulti-sector model of the world economy calibrated to aggregate and firm-level data.Our framework features cross-country labor productivity differences, international trade, remittances,and a heterogeneous workforce. We compare welfare under the observed levels ofmigration to a no-migration counterfactual. In the long run, natives in countries that receiveda lot of migration -such as Canada or Australia- are better o due to greater product varietyavailable in consumption and as intermediate inputs. In the short run the impact of migrationon average welfare in these countries is close to zero, while the skilled and unskilled nativestend to experience welfare changes of opposite signs. The remaining natives in countries withlarge emigration flows -such as Jamaica or El Salvador- are also better off due to migration,but for a different reason: remittances. The welfare impact of observed levels of migration issubstantial, at about 5 to 10% for the main receiving countries and about 10% in countries withlarge incoming remittances. Our results are robust to accounting for imperfect transferabilityof skills, selection into migration, and imperfect substitution between natives and immigrants.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Intrauterine growth restriction (IUGR) is one of the leading causes of perinatal mortality and morbidity. Nowadays, this condition is detected in the 3rt and last trimester of gestation when the pathology is already established and success of therapeutic strategies are limited. As the physiopathology of the disease suggests that the problem stems from poor placental implantation, it would be quite advantageous to identify women at increased risk in the first or second trimester of gestation because it then might be possible to offer treatment interventions or at least to establish increased surveillance for high risk pregnancies. Maternal levels of pregnancy-associated plasma protein-A (PAPP-A) and free β human chorionic gonadotropin (free βhCG) has been shown to be effective in first trimester screening for chromosomal abnormalities, primarily trisomies 21, 13 and 18. Previous studies evaluating PAPP-A and free βhCG measured in the first trimester in relation with IUGR have provided conflicting results. Moreover, it has been suggested that black ethnicity is another important predictive factor for fetal growth restriction.Objective: To analyse the association between first trimester serum analytes (PAPP-A and free βhCG) and ethnicity with Intrauterine Growth Restriction.Methods: The study consists in a retrospective cohort, including all singleton pregnancies with complete outcome data that had undergone first trimester screening (PAPP-A and free βhCG) at 11-13+6weeks of gestation between 1/1/2010 - 31/12/2012 in Hospital Universitari Dr Josep Trueta. Biochemical markers are converted to multiples of the median (MoMs) and percentiles 5 and 10 are calculated. The association between free βhCG and PAPP-A with the incidence of IUGR is evaluated in combination with maternal ethnicity. Bivariate and logistic regression analyses are performed to adjust this association for co variables

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Intrauterine growth restriction (IUGR) is one of the leading causes of perinatal mortality and morbidity. Nowadays, this condition is detected in the 3rt and last trimester of gestation when the pathology is already established and success of therapeutic strategies are limited. As the physiopathology of the disease suggests that the problem stems from poor placental implantation, it would be quite advantageous to identify women at increased risk in the first or second trimester of gestation because it then might be possible to offer treatment interventions or at least to establish increased surveillance for high risk pregnancies. Maternal levels of pregnancy-associated plasma protein-A (PAPP-A) and free β human chorionic gonadotropin (free βhCG) has been shown to be effective in first trimester screening for chromosomal abnormalities, primarily trisomies 21, 13 and 18. Previous studies evaluating PAPP-A and free βhCG measured in the first trimester in relation with IUGR have provided conflicting results. Moreover, it has been suggested that black ethnicity is another important predictive factor for fetal growth restriction.Objective: To analyse the association between first trimester serum analytes (PAPP-A and free βhCG) and ethnicity with Intrauterine Growth Restriction.Methods: The study consists in a retrospective cohort, including all singleton pregnancies with complete outcome data that had undergone first trimester screening (PAPP-A and free βhCG) at 11-13+6weeks of gestation between 1/1/2010 - 31/12/2012 in Hospital Universitari Dr Josep Trueta. Biochemical markers are converted to multiples of the median (MoMs) and percentiles 5 and 10 are calculated. The association between free βhCG and PAPP-A with the incidence of IUGR is evaluated in combination with maternal ethnicity. Bivariate and logistic regression analyses are performed to adjust this association for co variables

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Saccharomyces cerevisiae cells contain three omega-class glutathione transferases with glutaredoxin activity (Gto1, Gto2, and Gto3), in addition to two glutathione transferases (Gtt1 and Gtt2) not classifiable into standard classes. Gto1 is located at the peroxisomes, where it is targeted through a PTS1-type sequence, whereas Gto2 and Gto3 are in the cytosol. Among the GTO genes, GTO2 shows the strongest induction of expression by agents such as diamide, 1-chloro-2,4-dinitrobenzene, tert-butyl hydroperoxide or cadmium, in a manner that is dependent on transcriptional factors Yap1 and/or Msn2/4. Diamide and 1-chloro-2,4-dinitrobenzene (causing depletion of reduced glutathione) also induce expression of GTO1 over basal levels. Phenotypic analyses with single and multiple mutants in the S. cerevisiae glutathione transferase genes show that, in the absence of Gto1 and the two Gtt proteins, cells display increased sensitivity to cadmium. A gto1-null mutant also shows growth defects on oleic acid-based medium, which is indicative of abnormal peroxisomal functions, and altered expression of genes related to sulfur amino acid metabolism. As a consequence, growth of the gto1 mutant is delayed in growth medium without lysine, serine, or threonine, and the mutant cells have low levels of reduced glutathione. The role of Gto1 at the S. cerevisiae peroxisomes could be related to the redox regulation of the Str3 cystathionine -lyase protein. This protein is also located at the peroxisomes in S. cerevisiae, where it is involved in transulfuration of cysteine into homocysteine, and requires a conserved cysteine residue for its biological activity.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

The results of searches for B0(s)→J/ψ pp¯ and B + → J/ψ p p¯ π+ decays are reported. The analysis is based on a data sample, corresponding to an integrated luminosity of 1.0 fb−1 of pp collisions, collected with the LHCb detector. An excess with 2.8 σ significance is seen for the decay B0s→J/ψ pp¯ and an upper limit on the branching fraction is set at the 90 % confidence level: B(B0s→J/ψ pp¯) < 4.8 × 10−6, which is the first such limit. No significant signals are seen for B 0 → J/ψ p p¯ and B + → J/ψ p p¯ π + decays, for which the corresponding limits are set: B(B0→J/ψ pp¯) < 5.2 × 10−7, which significantly improves the existing limit; and B(B+→J/ψ pp¯π+) < 5.0 × 10−7, which is the first limit on this branching fraction.