An axiomatization of the nucleolus of the assignment game

[cat] En el domini dels jocs bilaterals d’assignació, es presenta una axiomàtica del nucleolus com l´unica solució que compleix les propietats de consistència respecte del joc derivat definit per Owen (1992) i monotonia de les queixes dels sectors respecte de la seva cardinalitat. Com a conseqüència obtenim una caracterització geomètrica del nucleolus mitjançant una propietat de bisecció més forta que la que satisfan els punts del kernel (Maschler et al, 1979).

Determinacy and Weakly Ramsey sets in Banach spaces

We give a sufficient condition for a set of block subspaces in an infinite-dimensional Banach space to be weakly Ramsey. Using this condition we prove that in the Levy-collapse of a Mahlo cardinal, every projective set is weakly Ramsey. This, together with a construction of W. H. Woodin, is used to show that the Axiom of Projective Determinacy implies that every projective set is weakly Ramsey. In the case of co we prove similar results for a stronger Ramsey property. And for hereditarily indecomposable spaces we show that the Axiom of Determinacy plus the Axiom of Dependent Choices imply that every set is weakly Ramsey. These results are the generalizations to the class of projective sets of some theorems from W. T. Gowers, and our paper "Weakly Ramsey sets in Banach spaces."

An axiomatization of the nucleolus of the assignment game

[cat] En el domini dels jocs bilaterals d’assignació, es presenta una axiomàtica del nucleolus com l´unica solució que compleix les propietats de consistència respecte del joc derivat definit per Owen (1992) i monotonia de les queixes dels sectors respecte de la seva cardinalitat. Com a conseqüència obtenim una caracterització geomètrica del nucleolus mitjançant una propietat de bisecció més forta que la que satisfan els punts del kernel (Maschler et al, 1979).

Optimització de la tècnica del miralls màgics a partir de mesures de teoria de la informació

La visualització científica estudia i defineix algorismes i estructures de dades que permeten fer comprensibles conjunts de dades a través d’imatges. En el cas de les aplicacions mèdiques les dades que cal interpretar provenen de diferents dispositius de captació i es representen en un model de vòxels. La utilitat d’aquest model de vòxels depèn de poder-lo veure des del punt de vista ideal, és a dir el que aporti més informació. D’altra banda, existeix la tècnica dels Miralls Màgics que permet veure el model de vòxels des de diferents punts de vista alhora i mostrant diferents valors de propietat a cada mirall. En aquest projecte implementarem un algorisme que permetrà determinar el punt de vista ideal per visualitzar un model de vòxels així com també els punts de vista ideals per als miralls per tal d’aconseguir el màxim d’informació possible del model de vòxels. Aquest algorisme es basa en la teoria de la informació per saber quina és la millor visualització. L’algorisme també permetrà determinar l’assignació de colors òptima per al model de vòxels

The orthogonal subcategory problem in homotopy theory

It is known that, in a locally presentable category, localization exists with respect to every set of morphisms, while the statement that localization with respect to every (possibly proper) class of morphisms exists in locally presentable categories is equivalent to a large-cardinal axiom from set theory. One proves similarly, on one hand, that homotopy localization exists with respect to sets of maps in every cofibrantly generated, left proper, simplicial model category M whose underlying category is locally presentable. On the other hand, as we show in this article, the existence of localization with respect to possibly proper classes of maps in a model category M satisfying the above assumptions is implied by a large-cardinal axiom called Vopënka's principle, although we do not know if the reverse implication holds. We also show that, under the same assumptions on M, every endofunctor of M that is idempotent up to homotopy is equivalent to localization with respect to some class S of maps, and if Vopënka's principle holds then S can be chosen to be a set. There are examples showing that the latter need not be true if M is not cofibrantly generated. The above assumptions on M are satisfied by simplicial sets and symmetric spectra over simplicial sets, among many other model categories.

The unbounded dead-end depth propertie is not a group invariant

Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt

Weak systems of Gandy, Jensen and Devlin

In Part I, we formulate and examine some systems that have arisen in the study of the constructible hierarchy; we find numerous transitive models for them, among which are supertransitive models containing all ordinals that show that Devlin's system BS lies strictly between Gandy's systems PZ and BST'; and we use our models to show that BS fails to handle even the simplest rudimentary functions, and is thus inadequate for the use intended for it in Devlin's treatise. In Part II we propose and study an enhancement of the underlying logic of these systems, build further models to show where the previous hierarchy of systems is preserved by our enhancement; and consider three systems that might serve for Devlin's purposes: one the enhancement of a version of BS, one a formulation of Gandy-Jensen set theory, and the third a subsystem common to those two. In Part III we give new proofs of results of Boffa by constructing three models in which, respectively, TCo, AxPair and AxSing fail; we give some sufficient conditions for a set not to belong to the rudimentary closure of another set, and thus answer a question of McAloon; and we comment on Gandy's numerals and correct and sharpen other of his observations.

La teoria de la recepció i de l’experiència estètica en Hans-Robert Jauss

Es presenta críticament l’obra de Hans-Robert Jauss, fent incís en la seva teoria de l’experiència estètica. El capítol 1 descriu el context de l’obra d’aquest esteta i hermeneuta alemany en tres àmbits: a) l’ històricointel•lectual, que s’emmarca dintre la teoria literària de la recepció o Escola de Constança; b) l’evolució en el temps teòrica de l’obra, i c) la seva pretesa relació amb la postmodernitat. El capítol 2 relaciona les aportacions teòriques de Jauss amb el seu antecedent filosòfic més important: l’hermenèutica de Gadamer. El tercer capítol presenta la teoria de l’experiència estètica de Jauss, deixada al marge pel nostre àmbit acadèmic, malgrat el seu interès, i en fa una valoració crítica. Finalment, un Annex sobre la teoria estètica kantiana i una conclusió indiquen la continuació d’aquesta investigació.

Contribució de Pietro Mengoli al concepte de límit a través d'una teoria de les quasi proporcions

El treball de recerca que aquí es presenta és l’estudi dels tres primers "elementa" de la "Geometriae Speciosae Elementa" (Bolonya, 1659) de Pietro Mengoli (1625-1686), que fou possiblement el deixeble més original de Bonaventura Cavalieri (1598-1647). En aquesta obra Mengoli desenvolupa un nou mètode per calcular quadratures utilitzant una teoria numèrica anomenada de “quasi proporcions”. Mengoli fonamenta les quasi proporcions en la teoria de proporcions del llibre cinquè dels "Elements" d’Euclides, a la qual hi afegeix unes nocions originals: raó “quasi nul•la”, “quasi infinita” i “quasi un nombre”. Una exhaustiva anàlisi d’aquesta teoria demostra l’originalitat de l’obra de Mengoli tant pel que fa a la seva forma d’exposició com pel que fa al seu contingut.