Optimum Redundant Array Configurations for Earth Observation Aperture Synthesis Microwave Radiometers

Two-dimensional aperture synthesis radiometry is the technologyselected for ESA's SMOS mission to provide high resolution L-bandradiometric imagery. The array topology is a Y-shaped structure. Theposition and number of redundant elements to minimise instrumentdegradation in case of element failure(s) are studied.

Codificación a nivel de paquete para comunicaciones móviles por satélite

Una de les opcions que es contemplen per transmetre continguts multimèdia i proporcionar accés a Internet a grups de usuaris mòbils és fer servir satèl·lits. Les condiciones de propagació del canal mòbil impliquen que d'una manera o altra haurem de garantir la qualitat de servei. Això té fins i tot més importància si tenim en compte que, en el cas d'accés a Internet, no es té la capacitat d'assumir cert percentatge de pèrdua de dades que tenim, per exemple, en la transmissió de so o vídeo (rebaixant la qualitat). Entre les principals alternatives per a aquesta classe d’entorns es troba la inclusió de codificacions a nivell de paquet. El funcionament d'aquesta tècnica es basa en incloure a la transmissió paquets redundants, obtinguts mitjançant un determinat algoritme. El receptor podrà recuperar la informació original que es volia enviar, sempre que hagi rebut una certa quantitat de paquets, similar a la quantitat de paquets originals. A aquest mecanisme se'l coneix com Forward Error Correction (FEC) a nivell de paquet. En aquesta memòria es valoren breument les alternatives existents i s'expliquen algunes de les codificacions per a FEC més importants. A continuació es realitza un estudi compartiu d’algunes d'elles: les variants de LDPC (Low Density Parity Check) conegudes com LDGM (Low Density Generator Matrix), i la codificació Raptor

RADIC II: a fault tolerant architecture with flexible dynamic redundancy

The demand for computational power has been leading the improvement of the High Performance Computing (HPC) area, generally represented by the use of distributed systems like clusters of computers running parallel applications. In this area, fault tolerance plays an important role in order to provide high availability isolating the application from the faults effects. Performance and availability form an undissociable binomial for some kind of applications. Therefore, the fault tolerant solutions must take into consideration these two constraints when it has been designed. In this dissertation, we present a few side-effects that some fault tolerant solutions may presents when recovering a failed process. These effects may causes degradation of the system, affecting mainly the overall performance and availability. We introduce RADIC-II, a fault tolerant architecture for message passing based on RADIC (Redundant Array of Distributed Independent Fault Tolerance Controllers) architecture. RADIC-II keeps as maximum as possible the RADIC features of transparency, decentralization, flexibility and scalability, incorporating a flexible dynamic redundancy feature, allowing to mitigate or to avoid some recovery side-effects.

RADIC: un middleware de tolerancia a fallos que preserva el rendimiento

La tolerancia a fallos es una línea de investigación que ha adquirido una importancia relevante con el aumento de la capacidad de cómputo de los súper-computadores actuales. Esto es debido a que con el aumento del poder de procesamiento viene un aumento en la cantidad de componentes que trae consigo una mayor cantidad de fallos. Las estrategias de tolerancia a fallos actuales en su mayoría son centralizadas y estas no escalan cuando se utiliza una gran cantidad de procesos, dado que se requiere sincronización entre todos ellos para realizar las tareas de tolerancia a fallos. Además la necesidad de mantener las prestaciones en programas paralelos es crucial, tanto en presencia como en ausencia de fallos. Teniendo en cuenta lo citado, este trabajo se ha centrado en una arquitectura tolerante a fallos descentralizada (RADIC – Redundant Array of Distributed and Independant Controllers) que busca mantener las prestaciones iniciales y garantizar la menor sobrecarga posible para reconfigurar el sistema en caso de fallos. La implementación de esta arquitectura se ha llevado a cabo en la librería de paso de mensajes denominada Open MPI, la misma es actualmente una de las más utilizadas en el mundo científico para la ejecución de programas paralelos que utilizan una plataforma de paso de mensajes. Las pruebas iniciales demuestran que el sistema introduce mínima sobrecarga para llevar a cabo las tareas correspondientes a la tolerancia a fallos. MPI es un estándar por defecto fail-stop, y en determinadas implementaciones que añaden cierto nivel de tolerancia, las estrategias más utilizadas son coordinadas. En RADIC cuando ocurre un fallo el proceso se recupera en otro nodo volviendo a un estado anterior que ha sido almacenado previamente mediante la utilización de checkpoints no coordinados y la relectura de mensajes desde el log de eventos. Durante la recuperación, las comunicaciones con el proceso en cuestión deben ser retrasadas y redirigidas hacia la nueva ubicación del proceso. Restaurar procesos en un lugar donde ya existen procesos sobrecarga la ejecución disminuyendo las prestaciones, por lo cual en este trabajo se propone la utilización de nodos spare para la recuperar en ellos a los procesos que fallan, evitando de esta forma la sobrecarga en nodos que ya tienen trabajo. En este trabajo se muestra un diseño propuesto para gestionar de un modo automático y descentralizado la recuperación en nodos spare en un entorno Open MPI y se presenta un análisis del impacto en las prestaciones que tiene este diseño. Resultados iniciales muestran una degradación significativa cuando a lo largo de la ejecución ocurren varios fallos y no se utilizan spares y sin embargo utilizándolos se restablece la configuración inicial y se mantienen las prestaciones.

Prácticum II : Psicología de la educación

El tema elegido para la realización del Prácticum II es la elaboración de un programa de modificación de conductas para un alumno de 3º de la ESO con Síndrome de Down. Con el programa de modificación de conductas lo que realmente se ha querido conseguir es poder ayudar al alumno en su día a día, beneficiarle para obtener mejores relaciones con su entorno y ello le conduzca a una mejor integración tanto con los profesores como con el resto de compañeros y pueda extrapolarse a su vida personal, redundando en un mejor aprendizaje desde una posición más positiva.

Sox genes in C. elegans: sox-2 role in postembryonic development

Report for the scientific sojourn carried out at the Columbia University, United States, from 2010 to 2012. Expression of SoxB genes correlates with the commitment of cells to a neural fate; however, the relevance of SoxB proteins in early vertebrate neurogenesis has been difficult to prove genetically due to embryonic lethality and presumed redundant functions. The nematode C. Elegants has only 5 sox genes: sox-2 and sox-3 form the SoxB group while sem-2, sox-4 and egl-13 belong to other Sox groups. Our results show that sox-2 and sem-2 are the sox genes expressed earliest and in a broader manner during embryogenesis, being expressed in several neuronal progenitors. sox-3, sox-4 and egl-13 are expressed in few cells during late embryogenesis, when most neurons are already born. Both sox-2 and sem-2 null mutants are early larval lethal but do not show neuronal specification defects during embryonic development as indicated by quantification of a panneuronal reporter. Potential redundancy or compensatory mechanisms between different sox genes have been ruled out, strongly suggesting that sox genes are not required for specification of embryonically-derived neurons. However, at the first larval stage there are still several blast cells that will give rise to different postembryonic lineages, which generate several neurons amongst other cell types. nterestingly, sox-2 is expressed in many of these progenitor cells. Using mosaic analysis we have so far identified neurons derived from two different postembryonic lineages which fail to be generated in C. elegans sox-2 mutants. These results support the idea that postembryonic progenitor competence is compromised in the absence of sox-2.

Downsizing, Job Insecurity, and Firm Reputation

This paper studies how firms make layoff decisions in the presence of adverse shocks. In this uncertain environment, workers' expectations about their job security affect their on-the-job performance. This productivity effect on job insecurity forces firms to strike a balance between laying off redundant workers and maintaining survivors' commitment when deciding on the amount and timing of downsizing. This framework offers an explanation of conservative employment practices (such as zero or reduced layoffs) based on firms having private information about their future profits. High retention rates and wages can signal that the firm has a bright future, boosting workers' confidence. Moreover, the model provides clear predictions about when waves of downsizing will occur as opposed to one-time massive cuts.

Market and institutional determinants in the regulation of conveyancers

Demand for law professionals in the conveyancing of property is decreasing because of market and institutional changes. On the market side, many transactions feature large, well-known parties and standardized transactions, which make professionals less effective or necessary for protecting the parties to private contracts. On the institutional side, public titling makes it possible to dispense with a broadening set of their former functions. Recording of deeds made professionals redundant as depositories of deeds and reduced demand for them to design title guarantees. Effective registration of rights increasingly substitutes professionals for detecting title conflicts with third parties and gathering their consent. Market changes undermine the information asymmetry rationale for regulating conveyancing, while institutional changes facilitate liberalizing not only conduct but also license regulations. These arguments are supported here by disentangling the logic of titling systems and presenting empirical evidence from the European and USA markets.

Quality assurance mechanisms in agrifood: The case of the Spanish fresh meat sector

The largest fresh meat brand names in Spain are analyzed here to studyhow quality is signaled in agribusiness and how the underlying quality-assurance organizations work. Results show, first, that organizationalform varies according to the specialization of the brand name.Publicly-controlled brand names are grounded on market contracting withindividual producers, providing stronger incentives. In contrast,private brands rely more on hierarchy, taking advantage of itssuperiority in solving specific coordination problems. Second, theseemingly redundant coexistence of several quality indicators for agiven product is explained in efficiency terms. Multiple brands areshown to be complementary, given their specialization in guaranteeingdifferent attributes of the product.

Earnings management and audit adjustments: An empirical study of IBEX 35 constituents

Doubts about the reliability of a company's qualitative financial disclosure increase market participant expectations from the auditor's report. The auditing process is supposed to serve as a monitoring device that reduces management incentives to manipulate reported earnings. Empirical research confirms that it could be an efficient device under some circumstancesand recognizes that our estimates of the informativeness of audit reports are unavoidably biased (e.g., because of a client's anticipation of the auditing process). This empirical study supports the significant role of auditors in the financial market, in particular in the prevention of earnings management practice. We focus on earnings misstatements, which auditors correct with anadjustment, using a sample of past and current constituents of the benchmark market index in Spain, IBEX 35, and manually collected audit adjustments reported over the 1997-2004 period (42 companies, 336 annual reports, 75 earnings misstatements). Our findings confirm that companies more often overstate than understate their earnings. An investor may foresee earningsmisreporting, as manipulators have a similar profile (e.g., more leveraged and with lower sales). However, he may receive valuable information from the audit adjustment on the size of earnings misstatement, which can be significantly large (i.e., material in almost all cases). We suggest that the magnitude of an audit adjustment depends, other things constant, on annual revenues and free cash levels. We also examine how the audit adjustment relates to the observed market price, trading volume and stock returns. Our findings are that earnings manipulators have a lower price and larger trading volume compared to their rivals. Their returns are positively associated with the magnitude of earnings misreporting, which is not consistent with the possible pricing of audit information.

Downsizing, job insecurity and firm reputation

This paper studies how firms make layoff decisions in the presence of adverse shocks. In this uncertain environment, workers' expectations about their job security affect their on-the-job performance. This productivity effect on job insecurity forces firms to strike a balance between laying off redundant workers and maintaining survivors' commitment when deciding on the amount and timing of downsizing. This framework offers an explanation of conservative employment practices (such as zero or reduced layoffs) based on firms having private information about their future profits. High retention rates and wages can signal that the firm has a bright future, boosting workers' confidence. Moreover, the model provides clear predictions about when waves of downsizing will occur as opposed to one-time massive cuts.

Multiscaling and information content of natural color images

Naive scale invariance is not a true property of natural images. Natural monochrome images possess a much richer geometrical structure, which is particularly well described in terms of multiscaling relations. This means that the pixels of a given image can be decomposed into sets, the fractal components of the image, with well-defined scaling exponents [Turiel and Parga, Neural Comput. 12, 763 (2000)]. Here it is shown that hyperspectral representations of natural scenes also exhibit multiscaling properties, observing the same kind of behavior. A precise measure of the informational relevance of the fractal components is also given, and it is shown that there are important differences between the intrinsically redundant red-green-blue system and the decorrelated one defined in Ruderman, Cronin, and Chiao [J. Opt. Soc. Am. A 15, 2036 (1998)].

Manipulació geomètrica dels blocs d'AutoCAD

Aquest text és un recull de procediments per inserir els blocs d'AutoCAD de forma més eficient, en la resolució de problemes prèviament tipificats: la PRIMERA PART descriu protocols d'actuació que l'usuari haurà d'aplicar manualment, mentre que la SEGONA PART ofereix rutines programades en AutoLISP i VisualLISP que l'eximiran d'aquesta obligació.Si ho deixéssim aquí, però, podria semblar que els mateixos mètodes manuals presentats en primer lloc són després els que AutoLISP automatitza; per això convé aclarir que la problemàtica de la PRIMERA PART, tot i que pròxima a la de la SEGONA, és diferent i reprodueix el contingut d'una monografia (BLOCS I GEOMETRIA: 5 EXERCICIS COMENTATS) que forma part del material de suport a l'assignatura ELEMENTS DE CAD, impartida per l'autor en l'ETS d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona i que té per objecte cobrir el buit bibliogràfic que es detectava en el vessant geomètric de la inserció de blocs, a diferència del que s'ocupa de l'estructura de dades més adient en cada context (incrustació de dibuixos amb INSERT versus vinculació mitjançant REFX), més profusament tractat, proposant una sistematització tipològica dels casos on l'escala és funció lineal d'una distància.La SEGONA PART va més enllà i amplia el repertori d'AutoCAD amb les ordres GINSERT, RATREDIT, INSERTOK, INS2D, INS3D, BLOQUEOK, DESCOMPOK, DEF-TRANSF, APL-TRANSF-V i APL-TRANSF-N, de les quals INS2D i INS3D (INSERTOK és una versió simplificada de INS2D, per a blocs sense atributs) són l'aportació més innovadora i que més lluny porta les potencialitats de la inserció de blocs: resumint-ho en una frase, es tracta d’aconseguir que la inserció d’un bloc (que pot ser l’original, un bloc constituït per una inserció de l’original o un de constituït per la inserció del precedent) s’encabeixi en un marc prèviament establert, a semblança de les ordres ESCALA o GIRA, que mitjançant l'opció Referencia apliquen als objectes seleccionats la transformació d'escalat o de rotació necessària per tal que un element de referència assoleixi una determinada grandària o posició. Tot i que, per identificar amb encert el nucli del problema, serà inevitable introduir una reflexió: quan s’ha tingut la precaució de referir un bloc 2D a un quadrat unitari ortogonal, inserir-lo de manera que s’adapti a qualsevol marc rectangular establert en el dibuix és immediat, però ja no ho és tant concatenar insercions de manera que, a més d’una combinació simple de escalat, gir i translació, l’operació dugui implícita una transformació de cisallament. Perquè és clar que si inserim el bloc girat i convertim la inserció en un bloc que al seu torn tornem a inserir, ara però amb escalat no uniforme, el transformat del quadrat de referència primitiu serà un paral·lelogram, però el problema és: dibuixat un marc romboïdal concret, ¿quin gir caldrà donar a la primera inserció, i quin gir i factors d’escala caldrà aplicar a la segona perquè el quadrat de referència s’adapti al marc? El problema es complica si, a més, volem aprofitar el resultat de la primera inserció per a d’altres paral·lelograms, organitzant un sistema no redundant de insercions intermèdies. Doncs bé: INS2D i INS3D donen satisfacció a aquestes qüestions (la segona ja no contempla l'encaix en un paral·lelogram, sinó en un paral·lelepípede) i són aplicables a blocs proveïts d’atributs, no només de tipus convencional (els continguts en el pla de base del bloc, únics de funcionament garantit amb l’ordre INSERT), sinó també dels situats i orientats lliurement.