The curcumin analog DM-1 induces apoptotic cell death in melanoma

The main difficulty in the successful treatment of metastatic melanoma is that this type of cancer is known to be resistant to chemotherapy. Chemotherapy remains the treatment of choice, and dacarbazine (DTIC) is the best standard treatment. The DM-1 compound is a curcumin analog that possesses several curcumin characteristics, such as antiproliferative, antitumor, and antimetastatic properties. The objective of this study was to evaluate the signaling pathways involved in melanoma cell death after treatment with DM-1 compared to the standard agent for melanoma treatment, DTIC. Cell death was evaluated by flow cytometry for annexin V and iodide propide, cleaved caspase 8, and TNF-R1 expression. Hoechst 33342 staining was evaluated by fluorescent microscopy; lipid peroxidation and cell viability (MTT) were evaluated by colorimetric assays. The antiproliferative effects of the drugs were evaluated by flow cytometry for cyclin D1 and Ki67 expression. Mice bearing B16F10 melanoma were treated with DTIC, DM-1, or both therapies. DM-1 induced significant apoptosis as indicated by the presence of cleaved caspase 8 and an increase in TNF-R1 expression in melanoma cells. Furthermore, DM-1 had antiproliferative effects in this the same cell line. DTIC caused cell death primarily by necrosis, and a smaller melanoma cell population underwent apoptosis. DTIC induced oxidative stress and several physiological changes in normal melanocytes, whereas DM-1 did not significantly affect the normal cells. DM-1 antitumor therapy in vivo showed tumor burden decrease with DM-1 monotherapy or in combination with DTIC, besides survival rate increase. Altogether, these data confirm DM-1 as a chemotherapeutic agent with effective tumor control properties and a lower incidence of side effects in normal cells compared to DTIC.

El sistema universitari català davant l'espai de Bolonya

D"on venim al llarg del curs present s"han produit tota una sèrie d"esdeveniments a les universitats catalanes i a moltes de la resta de l"Estat, que han fet que un dels temes d"actualitat fos la universitat i que el principal punt de mira hagi estat el denominat"Procés de Bolonya". Els mitjans de comunicació tant escrits com audiovisuals han actuat com a caixa de resonància de les protestes estudiantils i dels sectors de professorat més crítics amb el procés de reforma engegat per construir l"Espai Europeu d"Educació Superior (EEES).

Ressenya: Sidereus Nuncius. O Mensageiro das Estrelas de Galileu Galilei. Tradução, estúdio e notas por Henrique Leitão

Acaba d"aparèixer març de 2010 de la mà d"Henrique Leitão, la primera traducció realitzada a Portugal del Sidereus Nuncius. O Mensageiro das Estrelas , de Galileo Galilei, editat per la Fundació Calouste Gulbenkian, en la seva col·lecció de clàssics. El volum és molt més que una traducció: en tapa dura amb sobre-coberta però lleuger i manejable, conté una nota d"obertura de Sven Dupré; un prefaci, estudi introductori, breu cronologia, traducció i notes, tot a càrrec d"Henrique Leitão; i, a més, el facsímil de l"edició original, publicada a Venècia, per Tommaso Baglioni, el 1610 ...

Memòria final : Practium I de psicologia clínica al Centre de Salut Mental d'Adults del Segrià (CSMA) de l'Hospital Santa Maria de Lleida

En aquest treball es recull tota una sèrie d'experiències pràctiques i teòriques que permeten que ens endinsem en l'aprenentatge del rol del psicòleg clínic en un centre de salut mental d'adults, com també en una unitat sociosanitària, i veure les diferents eines d'avaluació i intervenció emprades en diferents psicopatologies.

Els referents clàssics en l'obra de Maria Àngels Anglada : Una lectura de Sand��lies d'escuma

Maria Àngels Anglada s'inscriu en la tradició d'una mena d'escriptors que segueixen i forgen tradició literària. En aquest sentit, la seva obra és deutora de la cultura grega segons els paràmetres de la poètica de la mimesi. Aquest fet és prou evident en la novel·la

Memòria Practicum II : Gestió de Serveis Sanitaris, Hospital de Sta Maria de Lleida, Unitat d'Aguts, Servei de Psiquiatria

Memòria del Practicum II realitzat a la Unitat d'aguts del Servei de Psiquiatria de l'Hospital de Santa Maria a Lleida.

Memòria final : Practium I de psicologia clínica al Centre de Salut Mental d'Adults del Segrià (CSMA) de l'Hospital Santa Maria de Lleida

En aquest treball es recull tota una sèrie d'experiències pràctiques i teòriques que permeten que ens endinsem en l'aprenentatge del rol del psicòleg clínic en un centre de salut mental d'adults, com també en una unitat sociosanitària, i veure les diferents eines d'avaluació i intervenció emprades en diferents psicopatologies.

Memòria Practicum II : Gestió de Serveis Sanitaris, Hospital de Sta Maria de Lleida, Unitat d'Aguts, Servei de Psiquiatria

Memòria del Practicum II realitzat a la Unitat d'aguts del Servei de Psiquiatria de l'Hospital de Santa Maria a Lleida.

Avant projecte, projecte bàsic, executiu i posterior direcció d'obra de rehabilitació i ampliació de l'IES Ronda i CEIP Sta Maria de Gardeny a Lleida

Postprint (published version)

Una pintura d'Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755) a Manresa : l'Assumpta de Santa Maria de l'Alba

This painting with an exceptional iconography of the Assumption of the Virgin with All the Saints, was saved from a altarpiece in the church of Santa Maria de l'Alba in Manresa, which was burnt during the Spanish Civil War. The article attributes this painting to Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755), one of the most relevant figures in the Catalan artistic scene in the 18th century, and it dates it to the latter years of his extensive artistic career. An analysis of the work shows that the Catalan painter incorporated some figurative elements that he borrowed from an engraving of the Swiss engraver, Jakob Frey (1681-1752), interpreted from a canvas of the Italian painter Sebastiano Conca (1680-1764). This helps to relate the canvas of the Barcelona painter-based on his previous figurative work with high Roman baroque- to the new proposals of the so-called Roman barrochetto. In addition the study hopes to offer the reader an artistically cultural view of Antoni Viladomat, openly concerned by the novelties that constantly reached Catalonia by means of the engravings

Estudi de les pàtines ocre-vermelles del retaule d'alabastre de l'altar major del monestir de Santa Maria de Poblet (Tarragona)

Fruit d"un projecte multidisciplinar que aborda estudis dels materials del retaule de l"altar major del monestir de Santa Maria de Poblet des dels vessants històric, de conservació-restauració i geològic, en aquest treball es presenta una part dels resultats d"aquest projecte. L"anàlisi petrològica, física i química de les taques ocre-vermelloses que cobreixen part de la superfície de l"alabastre ha permès caracteritzarles i determinar-ne els possibles orígens.

Crònica del Pallars. Reconstrucció d'un món perdut a les novel·les de Maria Barbal

Peer-reviewed

Contribució de Pietro Mengoli al concepte de límit a través d'una teoria de les quasi proporcions

El treball de recerca que aquí es presenta és l’estudi dels tres primers "elementa" de la "Geometriae Speciosae Elementa" (Bolonya, 1659) de Pietro Mengoli (1625-1686), que fou possiblement el deixeble més original de Bonaventura Cavalieri (1598-1647). En aquesta obra Mengoli desenvolupa un nou mètode per calcular quadratures utilitzant una teoria numèrica anomenada de “quasi proporcions”. Mengoli fonamenta les quasi proporcions en la teoria de proporcions del llibre cinquè dels "Elements" d���Euclides, a la qual hi afegeix unes nocions originals: raó “quasi nul•la”, “quasi infinita” i “quasi un nombre”. Una exhaustiva anàlisi d���aquesta teoria demostra l’originalitat de l’obra de Mengoli tant pel que fa a la seva forma d���exposició com pel que fa al seu contingut.

Disseny d'itineraris d'educació ambiental en ambients de fons de vall

L’anàlisi de l’estat actual dels equipaments i activitats d���educació ambiental (EA) en l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP) ha detectat un grau de desenvolupament molt baix d���aquesta disciplina. Per aquest motiu, s’elabora una nova eina, amb l’objectiu d���establir unes pautes per a l’elaboració d���una activitat d���EA concreta: els itineraris d���EA; i així ampliar l’escassa oferta actual. El protocol per al disseny d���itineraris d���EA, d��na unes directrius per a estandarditzar la descripció i l’anàlisi de la zona proposada. La finalitat del qual és facilitar i agilitar la implantació d���itineraris que presentin unes condicions mínimes establertes. La eficiència d���aquesta eina, queda verificada amb els resultats obtinguts en la realització de dues proves pilot en dues zones amb possibilitats de desenvolupar-hi itineraris d���EA. Una de les zones ha quedat descartada, per l’incompliment d���un dels criteris que s’ha definit en el protocol com a imprescindibles pel bon desenvolupament de l’activitat que es planteja. Mentre que en l’altre zona, el compliment de totes aquestes condicions o criteris, fan viable la implantació de l’itinerari d���EA, duent a terme així el seu posterior disseny. Malgrat l’estudi es centri en un espai natural protegit concret, és una eina que pretén ser extrapolable en d���altres espais d���aquesta categoria.