37 resultados para Languages for Specific Purposes
Resumo:
The objective of the PANACEA ICT-2007.2.2 EU project is to build a platform that automates the stages involved in the acquisition,production, updating and maintenance of the large language resources required by, among others, MT systems. The development of a Corpus Acquisition Component (CAC) for extracting monolingual and bilingual data from the web is one of the most innovative building blocks of PANACEA. The CAC, which is the first stage in the PANACEA pipeline for building Language Resources, adopts an efficient and distributed methodology to crawl for web documents with rich textual content in specific languages and predefined domains. The CAC includes modules that can acquire parallel data from sites with in-domain content available in more than one language. In order to extrinsically evaluate the CAC methodology, we have conducted several experiments that used crawled parallel corpora for the identification and extraction of parallel sentences using sentence alignment. The corpora were then successfully used for domain adaptation of Machine Translation Systems.
Resumo:
Currently, MVA virus vectors carrying HIV-1 genes are being developed as HIV-1/AIDS prophylactic/therapeutic vaccines. Nevertheless, little is known about the impact of these vectors on human dendritic cells (DC) and their capacity to present HIV-1 antigens to human HIV-specific T cells. This study aimed to characterize the interaction of MVA and MVA expressing the HIV-1 genes Env-Gag-Pol-Nef of clade B (referred to as MVA-B) in human monocyte-derived dendritic cells (MDDC) and the subsequent processes of HIV-1 antigen presentation and activation of memory HIV-1-specific T lymphocytes. For these purposes, we performed ex vivo assays with MDDC and autologous lymphocytes from asymptomatic HIV-infected patients. Infection of MDDC with MVA-B or MVA, at the optimal dose of 0.3 PFU/MDDC, induced by itself a moderate degree of maturation of MDDC, involving secretion of cytokines and chemokines (IL1-ra, IL-7, TNF-α, IL-6, IL-12, IL-15, IL-8, MCP-1, MIP-1α, MIP-1β, RANTES, IP-10, MIG, and IFN-α). MDDC infected with MVA or MVA-B and following a period of 48 h or 72 h of maturation were able to migrate toward CCL19 or CCL21 chemokine gradients. MVA-B infection induced apoptosis of the infected cells and the resulting apoptotic bodies were engulfed by the uninfected MDDC, which cross-presented HIV-1 antigens to autologous CD8+ T lymphocytes. MVA-B-infected MDDC co-cultured with autologous T lymphocytes induced a highly functional HIV-specific CD8+ T cell response including proliferation, secretion of IFN-γ, IL-2, TNF-α, MIP-1β, MIP-1α, RANTES and IL-6, and strong cytotoxic activity against autologous HIV-1-infected CD4+ T lymphocytes. These results evidence the adjuvant role of the vector itself (MVA) and support the clinical development of prophylactic and therapeutic anti-HIV vaccines based on MVA-B.
Resumo:
Currently, MVA virus vectors carrying HIV-1 genes are being developed as HIV-1/AIDS prophylactic/therapeutic vaccines. Nevertheless, little is known about the impact of these vectors on human dendritic cells (DC) and their capacity to present HIV-1 antigens to human HIV-specific T cells. This study aimed to characterize the interaction of MVA and MVA expressing the HIV-1 genes Env-Gag-Pol-Nef of clade B (referred to as MVA-B) in human monocyte-derived dendritic cells (MDDC) and the subsequent processes of HIV-1 antigen presentation and activation of memory HIV-1-specific T lymphocytes. For these purposes, we performed ex vivo assays with MDDC and autologous lymphocytes from asymptomatic HIV-infected patients. Infection of MDDC with MVA-B or MVA, at the optimal dose of 0.3 PFU/MDDC, induced by itself a moderate degree of maturation of MDDC, involving secretion of cytokines and chemokines (IL1-ra, IL-7, TNF-α, IL-6, IL-12, IL-15, IL-8, MCP-1, MIP-1α, MIP-1β, RANTES, IP-10, MIG, and IFN-α). MDDC infected with MVA or MVA-B and following a period of 48 h or 72 h of maturation were able to migrate toward CCL19 or CCL21 chemokine gradients. MVA-B infection induced apoptosis of the infected cells and the resulting apoptotic bodies were engulfed by the uninfected MDDC, which cross-presented HIV-1 antigens to autologous CD8+ T lymphocytes. MVA-B-infected MDDC co-cultured with autologous T lymphocytes induced a highly functional HIV-specific CD8+ T cell response including proliferation, secretion of IFN-γ, IL-2, TNF-α, MIP-1β, MIP-1α, RANTES and IL-6, and strong cytotoxic activity against autologous HIV-1-infected CD4+ T lymphocytes. These results evidence the adjuvant role of the vector itself (MVA) and support the clinical development of prophylactic and therapeutic anti-HIV vaccines based on MVA-B.
Resumo:
Currently, MVA virus vectors carrying HIV-1 genes are being developed as HIV-1/AIDS prophylactic/therapeutic vaccines. Nevertheless, little is known about the impact of these vectors on human dendritic cells (DC) and their capacity to present HIV-1 antigens to human HIV-specific T cells. This study aimed to characterize the interaction of MVA and MVA expressing the HIV-1 genes Env-Gag-Pol-Nef of clade B (referred to as MVA-B) in human monocyte-derived dendritic cells (MDDC) and the subsequent processes of HIV-1 antigen presentation and activation of memory HIV-1-specific T lymphocytes. For these purposes, we performed ex vivo assays with MDDC and autologous lymphocytes from asymptomatic HIV-infected patients. Infection of MDDC with MVA-B or MVA, at the optimal dose of 0.3 PFU/MDDC, induced by itself a moderate degree of maturation of MDDC, involving secretion of cytokines and chemokines (IL1-ra, IL-7, TNF-α, IL-6, IL-12, IL-15, IL-8, MCP-1, MIP-1α, MIP-1β, RANTES, IP-10, MIG, and IFN-α). MDDC infected with MVA or MVA-B and following a period of 48 h or 72 h of maturation were able to migrate toward CCL19 or CCL21 chemokine gradients. MVA-B infection induced apoptosis of the infected cells and the resulting apoptotic bodies were engulfed by the uninfected MDDC, which cross-presented HIV-1 antigens to autologous CD8+ T lymphocytes. MVA-B-infected MDDC co-cultured with autologous T lymphocytes induced a highly functional HIV-specific CD8+ T cell response including proliferation, secretion of IFN-γ, IL-2, TNF-α, MIP-1β, MIP-1α, RANTES and IL-6, and strong cytotoxic activity against autologous HIV-1-infected CD4+ T lymphocytes. These results evidence the adjuvant role of the vector itself (MVA) and support the clinical development of prophylactic and therapeutic anti-HIV vaccines based on MVA-B.
Resumo:
Currently, MVA virus vectors carrying HIV-1 genes are being developed as HIV-1/AIDS prophylactic/therapeutic vaccines. Nevertheless, little is known about the impact of these vectors on human dendritic cells (DC) and their capacity to present HIV-1 antigens to human HIV-specific T cells. This study aimed to characterize the interaction of MVA and MVA expressing the HIV-1 genes Env-Gag-Pol-Nef of clade B (referred to as MVA-B) in human monocyte-derived dendritic cells (MDDC) and the subsequent processes of HIV-1 antigen presentation and activation of memory HIV-1-specific T lymphocytes. For these purposes, we performed ex vivo assays with MDDC and autologous lymphocytes from asymptomatic HIV-infected patients. Infection of MDDC with MVA-B or MVA, at the optimal dose of 0.3 PFU/MDDC, induced by itself a moderate degree of maturation of MDDC, involving secretion of cytokines and chemokines (IL1-ra, IL-7, TNF-α, IL-6, IL-12, IL-15, IL-8, MCP-1, MIP-1α, MIP-1β, RANTES, IP-10, MIG, and IFN-α). MDDC infected with MVA or MVA-B and following a period of 48 h or 72 h of maturation were able to migrate toward CCL19 or CCL21 chemokine gradients. MVA-B infection induced apoptosis of the infected cells and the resulting apoptotic bodies were engulfed by the uninfected MDDC, which cross-presented HIV-1 antigens to autologous CD8+ T lymphocytes. MVA-B-infected MDDC co-cultured with autologous T lymphocytes induced a highly functional HIV-specific CD8+ T cell response including proliferation, secretion of IFN-γ, IL-2, TNF-α, MIP-1β, MIP-1α, RANTES and IL-6, and strong cytotoxic activity against autologous HIV-1-infected CD4+ T lymphocytes. These results evidence the adjuvant role of the vector itself (MVA) and support the clinical development of prophylactic and therapeutic anti-HIV vaccines based on MVA-B.
Resumo:
Counter automata are more powerful versions of finite state automata where addition and subtraction operations are permitted on a set of n integer registers, called counters. We show that the word problem of Zn is accepted by a nondeterministic m-counter automaton if and only if m &= n.
Resumo:
La separació d’enantiòmers (isòmers òptics) és molt important en molts diversos camps, com les síntesis quirals, biologia, i en el camp de la farmacologia especialment. És per això, que es fa necessari de disposar de tècniques i mètodes analítics ràpids, fiables i sensibles per a la separació d’enantiòmers. La present tesi s’emmarca en el camp de la separació d’enantiòmers, concretament en la preparació de fases estacionàries quirals per al seu ús en cromatografia liquida. En aquest sentit, s’ha desenvolupat la síntesi i caracterització de molècules polimèriques quirals derivades de l’aminoàcid L-prolina que incorporades en matrius de gel de sílice poden constituïr columnes quirals per a la separació d’enantiòmers per cromatografia liquida. S’han estudiat les característiques enantioselectives d’aquests nous materials en la separació de molècules quirals, trobant-se ésser satisfactòriament enantioselectius. L’interès que suscita l’obtenció d’enantiòmers a gran escala fa que la recerca s’orienti a la recerca de materials amb elevada capacitat de càrrega, és a dir, que puguin donar lloc a la separació d’elevades quantitats d’enantiòmers. Amb aquesta finalitat s’han dut a terme assaigs de capacitat de càrrega, que han posat de manifest la possible aplicació d’aquests materials a la separació preparativa d’enantiòmers. També s’ha parat especial atenció a l’estudi de les característiques de la matriu de gel de sílice, assajant-se altres materials de sílice més porosos i que permeten així treballar amb fluxos més elevats tot reduint-ne el temps d’anàlisi i els costos associats a la separació preparativa d’enantiòmers. L'estudi conformacional d'aquests nous selectors també ha estat contemplat per tal d'explicar l'enantioselectivitat específica que s'observa en certs dissolvents orgànics en els qual es duu a terme la separació dels enantiòmers.
Resumo:
DNA based techniques have proved to be very useful methods to study trophic relationships 17 between pests and their natural enemies. However, most predators are best defined as omnivores, 18 and the identification of plant-specific DNA should also allow the identification of the plant 19 species the predators have been feeding on. In this study, a PCR approach based on the 20 development of specific primers was developed as a self-marking technique to detect plant DNA 21 within the gut of one heteropteran omnivorous predator (Macrolophus pygmaeus) and two 22 lepidopteran pest species (Helicoverpa armigera and Tuta absoluta). Specific tomato primers 23 were designed from the ITS 1-2 region, which allowed the amplification of a tomato DNA 24 fragment of 332 bp within the three insect species tested in all cases (100% of detection at t = 0) 25 and did not detect DNA of other plants nor of the starved insects. Plant DNA half-lives at 25ºC 26 ranged from 5.8h, to 27.7h and 28.7h within M. pygmaeus, H. armigera and T. absoluta, 27 respectively. Tomato DNA detection within field collected M. pygmaeus suggests dietary mixing 28 in this omnivorous predator and showed a higher detection of tomato DNA in females and 29 nymphs than males. This study provides a useful tool to detect and to identify plant food sources 30 of arthropods and to evaluate crop colonization from surrounding vegetation in conservation 31 biological control programs.
Resumo:
GREC CLÀSSIC. Curs d’autoaprenentatge introductori. Dos anys. El curs consta de tretze lliçons i d’una gramàtica estructurada en quatre blocs: 1. Alfabet i diacrítics, fenòmens fonètics. 2. Morfologia nominal. 3. Morfologia verbal. 4. Infinitius i participis. Sintaxi de les oracions. L’estructura de les lliçons, excepte la primera que inclou l’alfabet, combina qüestions de morfologia nominal i verbal o de morfologia i sintaxi, tal com acostumen a fer els mètodes d’aprenentatge de les llengües modernes. Cada lliçó formula els seus objectius específics, desenvolupa la seva part de continguts i conclou amb uns exercicis pràctics d’autocorrecció. La Gramàtica, per la seva banda, està organitzada com un manual elemental de llengua grega on la persona que segueixi el curs pot ampliar la seva formació i consultar els dubtes. Parts complementàries: presentació on es formulen els objectius, la metodologia i les instruccions concretes per a seguir el curs; terminologia on s’ordenen alfabèticament els conceptes gramaticals emprats en el curs; avaluació final per tal que, més enllà dels exercicis de cada lliçó, hom pugui comprovar si ha assolit els coneixements previstos o si, en cas de no arribar-hi, ha de reforçar algunes lliçons o parts de les mateixes abans de tornar a fer l’avaluació; lèxic, ordenat alfabèticament per tal que hom pugui conèixer el significat dels mots emprats en el curs sense necessitat de consultar un diccionari. A la part d’avaluació hi ha també una enquesta per tal que les persones que segueixin el curs en facin una valoració i ens permetin corregir els seus dèficits o mancances. El projecte 2007MQD00178 ha continuat ampliant els dossiers electrònics, els exercicis autoavaluatius del seu web www.ub.edu/filologiagrega/electra i ha dedicat una part important de la seva tasca a elaborar els continguts i els programes de les assignatures dels dos primers cursos del nou grau de Filologia Clàssica.
Resumo:
Aquest treball de recerca tracta de la relació existent entre pedagogia, traducció, llengües estrangeres i intel•ligències múltiples. El debat sobre si la traducció és una eina útil a la classe de llengües estrangeres és un tema actual sobre el qual molts investigadors encara indaguen. Estudis recents, però, han demostrat que qualsevol tasca de traducció -en la qual s’hi poden incloure treballs amb les diferents habilitats- és profitosa si la considerem un mitjà, no una finalitat en ella mateixa. Evidentment, l’ús de la traducció dins l’aula és avantatjosa, però també hem de tenir presents certs desavantatges d’aquesta aplicació. Un possible desavantatge podria ser la creença que, al principi, molta gent té referent a l’equivalència, paraula per paraula, d’una llengua vers una altra. Però després de presentar vàries tasques de traducció als estudiants, aquests poden arribar a controlar, fins i tot, les traduccions inconscients i poden assolir un cert nivell de precisió i flexibilitat que val la pena mencionar. Però l’avantatge principal és que s’enfronten a una activitat molt estesa dins la societat actual que combina dues llengües, la llengua materna i la llengua objecte d’estudi, per exemple. De tot això en podem deduir que utilitzar la llengua materna a la classe no s’ha de considerar un crim, com fins ara, sinó una virtut, evidentment si és emprada correctament. En aquest treball de recerca s’hi pot trobar una síntesi tant de les principals teories d’adquisició i aprenentatge de llengües com de les teories de traducció. A la pregunta de si les teories, tant de traducció com de llengües estrangeres, s’haurien d’ensenyar implícita o explícitament, es pot inferir que segons el nivell d’estudis on estiguin els aprenents els convindrà aprendre les teories explícitament o les aprendran, de totes maneres, implícitament. Com que qualsevol grup d’estudiants és heterogeni -és a dir que cada individu té un ritme i un nivell d’aprenentatge concret i sobretot cadascú té diferents estils de percepció (visual, auditiu, gustatiu, olfactiu, de moviment) i per tant diferents intel•ligències-, els professors ho han de tenir en compte a l’hora de planificar qualsevol programa d’actuació vers els alumnes. Per tant, podem concloure que les tasques o projectes de traducció poden ajudar als alumnes a aprendre millor, més eficaçment i a aconseguir un aprenentatge més significatiu.
Resumo:
Two experiments were performed to determine the best strategy of use of the product TRACTcare® 4P (ITPSA) (TC, specific immunoglobulin-rich egg yolk powder within an energetic fatty acid matrix) in piglets from weaning and for 6 weeks, in diets without or with inclusion of antibiotics. Each trial was performed with 144 piglets in 24 pens, in a completely randomized design blocked by initial body weight. Feeds were formulated according to animal requirements in two periods. In the first trial no antibiotics were included in the feeds and no room disinfection from previous trial was performed; treatments were: 1) Negative control (NC); 2) NC+TC on top of the feed within the hopper for the first 3 days on trial (30 g/pig×day), and eventually if diarrhea appeared (TCOT); 3) NC+TC ad libitum provided in an extra hopper within the pen (TCAL); and 4) NC+TC at 5 g/kg added to the feed in the mixer (TC5). In the second trial, treatments were: 1) Positive control: basal diet that included 250 mg/kg amoxiciline (BD)+100 mg/kg colistine (AC); 2) BD+2 g/kg TC (TC2A); 3) BD+5 g/kg TC (TC5A); and 4) BD+8 g/kg TC (TC8A). In diets without antibiotics, the product TC at 5 g/kg in the feed numerically improved BW by 8% compared to Control animals, while G:F was almost identical between both groups. When antibiotics were used in the feed, replacement of colistin at 100 mg/kg for TC at 2 g/kg in feed numerically improved the performance compared to Positive control animals (for the whole trial period ADG 8% better: 390 g vs. 361 g; G:F 1% better: 0.748 kg/kg vs. 0.742 kg/kg), possibly due to the stimulation of feed consumption at weaning. In both trials, the lower number of dead and culled animals from TC5 and TC2A together with higher BW represented an advantage over Control treatments of 6% to 10% animals more and 15% to 17% total BW more at the end of the trial.
Resumo:
L'objectiu d'aquest projecte és que els nens i adolescents amb dolor crònic puguin gaudir d'una millor qualitat de vida. El projecte té dues línies de recerca complementàries. El primer objectiu específic és crear i adaptar instruments per avaluar l’experiència dolorosa a la població infantil. Dues són les mesures que s'han estudiat en escolars: l'escala numèrica verbal (vNRS-11) tant en paper com en format electrònic, i una versió modificada de la versió pediàtrica del Survey of Pain Attitudes (Peds-SOPA). El segon objectiu específic és avaluar els efectes de la teràpia cognitiva (TC) en una mostra de nens de 12 a 18 anys que pateixen dolor crònic. En concret, volem estudiar si algunes característiques personals i familiars dels joves (per exemple, creences relacionades amb la salut, intensitat del dolor, estratègies d'afrontament, expectatives del tractament) estan associades a l'adherència a les recomanacions terapèutiques i, en conseqüència, són variables que afavoreixen la recuperació d’aquests pacients. Un tractament de 10 sessions es porta a terme per aconseguir aquest objectiu. S’ofereix als pacients un conjunt d'habilitats i estratègies específiques per a què puguin exercir un major control dels seus símptomes i reduir l'impacte d'aquests en les seves vides. Els resultats d'aquests estudis seran de gran interès per millorar el maneig del dolor infantil. A més, els resultats determinaran quines són les variables associades amb l’adherència a les prescripcions terapèutiques. Aquest és un tema particularment d’interès pel fet de que un factor determinant de l’èxit clínic és el grau en què una persona s'adhereix a les recomanacions. D'altra banda, el desenvolupament de les mesures de dolor pediàtric és de gran rellevància tant per a clínics com per a investigadors, ja que moltes de les decisions clíniques es basen en allò que el pacient ha informat sobre el seu dolor.
Resumo:
La guatlla (Coturnix coturnix) és actualment una espècie amb un estat de conservació desfavorable. Una amenaça per a la seva conservació és la hibridació que pot produir-se degut als alliberaments massius amb finalitats cinegètiques de la guatlla japonesa (Coturnix japonica) o híbrids provinents de granges de cria. Els objectius d’estudi són: a) Aprofundir en el sistema sexual de la guatlla, ja que el seu coneixement pot permetre entendre els mecanismes d’hibridació amb la guatlla japonesa o híbrids. b) Conèixer la taxa de supervivència i l’eficàcia biològica dels individus no nadius a àrees de reproducció de la guatlla. c) Buscar evidències directes d’hibridació en condicions naturals i caracteritzar-la. d) Determinar si existeix competència espermàtica interespecífica mitjançant experiments en captivitat. S’ha seguit el comportament en condicions naturals de parelles homospecífiques i heterospecífiques de mascles i femelles de guatlla i de guatlla japonesa o híbrids. S’ha analitzat la paternitat dels polls d’aquestes parelles i s’ha pogut conèixer quins aspectes del comportament (segons l’espècie) es relacionen amb l’eficàcia biològica dels adults. S’han analitzat el mateix tipus de dades obtingudes durant cinc temporades reproductives, en les que hi van participar només individus de guatlla. Així s’ha pogut comparar el comportament de l’espècie en presència i absència dels individus al•lòctons. Els resultats indiquen que existeixen dues estratègies sexuals entre els mascles de guatlla. L’estat físic del mascle en relació al dels altres mascles coetanis i el temps de permanència amb la femella determinen la seva taxa de paternitat. Existeix una fracció relativament petita però significativa de guatlla japonesa de granja que sobreviu en condicions naturals i s’hibrida amb la guatlla silvestre, predominantment de forma unidireccional, entre femella japonesa i mascle de guatlla. Aquestes femelles presenten un sistema d’aparellament majoritàriament monògam. Els anàlisis sobre els experiments de competència espermàtica s’estan realitzant a l’actualitat.
Resumo:
L'objectiu principal d'aquest projecte és la separació total dels rols de programador i de dissenyador de vistes en el disseny d'aplicacions distribuïdes fetes mitjançant tecnologia J2EE, i també el suport d'una sola aplicació a diferents tipus de client i idiomes alhora, sense la necessitat de codi extra o específic per a aconseguir-ho.
Resumo:
Aquesta memòria vol introduir el lector dins del camp de l'XML, fent referència al mateix llenguatge XML i a l'anomenada família XML, formada per totes les tecnologies i els estàndards que estan relacionats amb l'XML i que en fan un llenguatge realment potent i versàtil.